Transpirinenca 2011. Dia vuitè. Hecho - Isaba

Aquesta etapa, que recorre les valls de Hecho i Ansó les més occidentals del Pirineu Aragonès, de gran bellesa, torna a ser una etapa que va per carretera asfaltada la meitat del recorregut, al arribar al Puerto de los Navarros entrarem a Navarra per uns bonics i ciclables senders per arribar a Isaba on farem nit.

Al inici, sortim de Hecho per carretera amb pujada constant fins a la collada de Territ o de los Arrieros, deixem la carretera per una pista bona, que marxa a la dreta i que ens regala un parell de pujades que ens fan treure el fel per la boca, anem baixant fins a trobar un sender marcat com a PR que al inici ens deixa anar sobre la bici però es va complicant cada cop més obligant-nos a baixar i empènyer molts trossos, finalment amb força esforç arribem a Ansó.

Deixem Ansó per la carretera que remunta el Riu Veral formant la Vall d’Ansó, son uns catorze quilometres de pujada molt suau al inici i que va guanyant pendent al final i que a mesura que anem pujant es va encaixonant entre altes parets calcaries blanques, abans d’entrar a Zuriza, ja sortim del congost i entre prats oberts, tombem a l’esquerra per fer l’ultima pendent ara més pronunciada fins arribar al Puerto de los Navarros.

Del Puerto de los Navarros, per un sender que transita per dins una fageda, entrem a Navarra, el corriol entretingut i ombrívol te cap al final algun pas més tècnic, al arribar al Barranco de Belabarze, s’aplana  i segueix fins arribar a la carretera que seguirem un quilòmetre  fins arribar a la Borda de Valentín on agafarem un camí planer a la dreta que es comença a encigalar fins a fer-nos baixar de la bici, arribem a una carretera que ens porta ràpidament a Isaba on tenim el final de l’etapa d’avui.

El perfil

La Traça del GPS de la ruta "Transpirinenca 2011. Dia setè. Aurin (Sabiñánigo) - Hecho"

Veure al Google Earth

Transpirinenca 2011. Dia setè. Aurin (Sabiñánigo) - Hecho

El Jaume Sisa canta aquesta canço, que soposo que per que es el seté dia que estem en el nostre cel particular, ha estat sonant, com un borinot, tot el dia dins del meu cap.

Història certa dels set cels
Set paradisos màgics i encantats
Història certa dels set cels
Set nius de pau, de glòria i de felicitat.

El primer cel és inventat:
El primer gran invent de la terrestritat
El segon cel, imaginat:
En una nit d'estiu a la vora del mar
El tercer cel, dins d'un mirall
Reflecteix les imatges d'un món ignorat
I el quart cel és irreal:
Com un oasi verd en un desert estrany
Del cinquè cel res no se'n sap:
No hi ha notícies d'aquest cel tan amagat
I el sisè cel està copiat
Del cel setè que has engendrat dins del teu cap

Dons no, el setè dia no l’hagués engendrat mai dins del meu cap, més de mitja ruta per carretera no es el que més m’agrada, l’etapa d’avui es pot dividir en dues parts ben clares, la primera una llarga ascensió al Pueyo de Escués i la baixada fins a Garcipollera per indrets solitaris i pistes mes o menys bones i una segona part, que per carretera puja i baixa tres colls i planeja fins arribar a Hecho.

Al sortir de Aurin, agafem la N-330 que deixem  aviat per agafar la carretera que ens portarà a Larrés, seguim per una carretera que al costat del riu Aurin i va passant pels successius pous de jaciments de gas fins que vora Isín tombem a l’esquerra per una pista força bons que va pujant per entre roures i pins, fins arribar a una cruïlla sota de l’Ermita de Sant Antonio del Pueyo, respirem una mica i aviat torna la pujada que com abans te alguna rampa dura, quan portem uns vint quilometres de pujada arribem al Pueyo de Escués.

 El Pueyo de Escués es un collet a 1430 metres que serà el punt mes alt de l’etapa d’avui, ara vindrà una llarga baixada que perdrem uns 500 metres d’alçada, al començament el camí molt àrid amb força pedra ens fa estar atents, seran un seguit de ziga-zagues fins arribar a creuar el Riu Iguacel, enllacem amb una pista mes bona i una baixada mes suau, passarem per davant de l’Església de Acin de Garcipollera, Bescoz de Garcipollera fins que arribem a Castiello de Jaca.

S’ha acabat el broquil!. Sortim de Castiello de Jaca per una carretera que fa por i que per sort deixem aviat per enfilar-nos per la carretera que puja a Aratorés, agafar aire i seguir pujant per unes pendents continuades que no et donen respir fins arribar al coll,baixem ràpidament fins a Borau, torna a pujar fins un altre coll i tenim Aisa a la vista a baix la vall, una altre rapida baixada i ja hi som.

Sortim d’Aisa per una carretera tranqui-la, la tònica es repeteix, aquest etapa es molt trencacames, pugem per carretera fins un coll i baixem fins a Jasa, ara que s’acaben les baixades es posa a ploure, millor traurem la pols de les bicis, aquí farem una variació de la ruta, pel que hem llegit la Senda de Urdués has d’arrossegar la bici o pujar-la a coll molta estona i amb les alforges no estem per romanços així dons anem cap a Hecho per carretera i per postres para de ploure a mig camí, que mes vols!

El perfil

La Traça del GPS de la ruta "Transpirinenca 2011. Dia setè. Aurin (Sabiñánigo) - Hecho"

Veure al Google Earth

Transpirinenca 2011. Dia sisè. Fiscal – Aurin (Sabiñánigo)

L’Etapa d’avui ens allunya força dels alts cims dels Pirineus encara que en la llunyania, com passa sempre, es veuen més majestuosos, ens mourem entre els 600 i els 1700 metres, passant per paratges solitaris i pobles deshabitats, deixant la Vall del Riu Ara per anar a la Vall del Riu Gallego. A l’Hostal Rio Ara on hem tingut la sort de que un dels dos germans que porten l’establiment , amb molta visió de servei, te tot un seguit de recanvis per la bici que ens ha anat molt bé per fer diverses reparacions.

Sortim de l’Hostal Rio, travessem el Riu Ara i creuem Fiscal, aquí variem una mica la ruta del Jordi Laparra els primers 11 quilometres enlloc d’anar per Bergua,on s’hi arriba per carretera asfaltada, els farem pel Collado de Fenes , al inici anem pujant per una bona pista pel Barranco de San Salvador, amb algun tram dur, seguim pel Barranco de Fenes fins al Collado de Fenes per un camí  amb algunes pendents que superen el 20% i trossos amb molta pedra, son els 8 primers quilometres, ara de baixada retrobem el camí que ve de Bergua i pugem fins a Sasa ja seguin la ruta original.

Sasa es un dels pobles abandonats que trobarem avui, passem de llarg marxant per un bon camí que puja suaument i mes endavant planeja per uns boscos solejats de pi i faig que ens porta al Barranco  de Sarriates, comencem a pujar per un camí que en temps de pluja ha de ser mortal, hi ha roderes que hi cap la bici, els fajos son mes grossos i mes abundants, el lloc s’anomena Fabar d’a  Balle “Fageda de la Vall”, anem guanyant alçada i perdent vegetació, ara el que més hi ha son boixos, per entre els  turons veiem a la llunyania Las Tres Sorores, i així arribem al Collado de las Tres Cruces.

Tenim la Peña Oturia al davant, però farem una volteta per arribar al coll que hi ha sota el Monte San Cocoba, primer baixem per tornar a pujar per la seva vessant sud, amb poca vegetació i molta calor, veiem la Peña Oroel de lluny, al coll baixem per una bona pista i fem la nostra segona variació del dia, no pugem la Peña Oturia i anem carenejant entre el Barranco de Olivan i el de la Valle.

Ara ja serà pràcticament tot baixada, al principi els camins no son dolents, solitaris i amb força pedra, amb tancats de pedres que semblen indicar que eren pels ramats d’ovelles, de lluny veiem un altre poble desert , Cortillas, i agafem una pista, per donar-li algun nom a una pila de pedres ben arrenglerades però molt mal posades, que ens baixa fins a Olivan i ens deixa sense braços.

A Olivan agafem el GR 16, que per asfalt ens porta al bonic poble e Lárrede, passant pel costat de l’església de  San Juan de Busa, romànic del Serrablo, també veiem a dalt d’un turó La Torre del Moro, de Lárrede anem en direcció Senegüé, travessem el Riu Gállego  pel Puente de las Pilas, ara reformat per sort ja que l’últim arranjament l’havien fet el 1906, agafem el Camino de Santiago que va al costat del Gállego i ens porta fins Aurin que pertany a Sabiñánigo i es on passarem la nit.

El perfil

La Traça del GPS de la ruta "Transpirinenca 2011. Dia sisè. Fiscal – Aurin (Sabiñánigo) "

Veure al Google Earth

Transpirinenca 2011. Dia cinquè. Escalona – Fiscal per la Sierra de las Cutas

Comencem el dia amb la il•lusió de que l’etapa d’avui ens portarà pel Cañon de Añisclo i a pedalar per la cota mes alta de la nostra particular Transpirinenca, la Sierra de las Cutas a 2200 metres, sabem també que l’etapa serà dura ja que encara que primer per asfalt fins a Nerín i desprès per una pista molt bona pujarem sense parar dels 600 als 2200 metres.

Anem pujant pel costat del riu Bellos que forma l’impressionant Cañon de Añisclo, ho fem per una carretereta asfaltada, entre altes parets calcaries fins i tot el GPS es torna boig en algun lloc,al arribar a l’alçada de San Urdez deixem el Bellos, que se’n va cap a la nostra dreta endinsant-se més dins el congost i nosaltres seguim, encara per asfalt, el curs del riu Aso fins que per pujar a Nerín el travessem i en tres giragonses amb força pendent arribem a l’entrada del poble.

A la sortida de Nerin agafem una pista molt bona que ens puja fins una barrera que impedeix la circulació de vehicles no autoritzats, actualment es permet circular-hi en bici gràcies a la lluita del IMBA España,seguim pujant feixugament per entre prats nusos d’arbres on tant sols hi veiem sabines rastreres, passem per Cuello Arenas progressivament la pujada es va suavitzant fins arribar a la Sierra de las Cutas, son uns 1600 metres de desnivell quasi be sense descans.

Arribem a la Brecha de Arazas per sobre de la Faja de Pelay, encara que el dia esta ennuvolat i no ens deixa veure les puntes dels cims mes alts, la espectacular vista per sobre el Circo de Soaso per on s’escola el riu Arazas ha pagat la pena la dura pujada, seguim baixant per la Sierra de las Cutas fins a trobar un altre mirador, just davant del Gallinero, per espiar a vista d’ocell, un altre cop la Vall d’Ordesa,encara espiarem un altre cop pel Mirador del Rey just al davant del Tozal del Mallo.

Veiem al davant nostre la baixada inacabable fins a Torla i ens hi deixem anar, de mica en mica els prats comencen a tenir pins i comencem a trobar algun bosc, passem per l’ermita de Santa Ana, arribem al riu Ara, que travessem pel Puente de la Glera i entrem a Torla, ara per carretera anem baixant cap a Broto, Sarvise fins arribar a Fiscal on ens quedarem a dormir.

El perfil

La Traça del GPS de la ruta "Transpirinenca 2011. Dia cinquè. Escalona – Fiscal per la Sierra de las Cutas "

Veure al Google Earth

Transpirinenca 2011. Dia quart. Bonansa – Escalona

Sortim de Bonansa per la A-1605,comencem a pujar fins al Port de Bonansa i amb una baixada rapida ens posem davant de la cruïlla d’Espès, que agafem, en quatre giragonses de pujada ens posem a planejar, amb tendència a pujar, quan arribem davant d’Espès deixem l’asfalt per agafar una pista de terra que no para de pujar durant uns cinc quilometres fins La Collada, ara ja de baixada per pistes amb trams durs, trams que sembla que no hi hagi passat ningú fa temps, veiem de lluny els poblets de La Munia, Sant Martin de Verí i quan quasi be arribem a Gabás agafem una pista molt dolenta, que va planejant i després baixa a Seira, s’ha d’anar en compte a la baixada es molt dolenta.

Després de la travessa del Turbon, agafem la carretera N-260, paral•lela al Riu Esera en direcció a Graus, abans d’arribar a Campo agafem el desviament cap a Senz, pugem encara per asfalt, amb un sol de in-justícia, més enllà de Senz després de pujar i baixar un parell de cops arribem a Viu on podem refrescar-nos.

Marxem de Viu per un camí que aviat circula entre fajos, amb rampes molt fortes i el terreny a trams de difícil pedalada ens porten al Collado de Cullibert, ha estat dur arribar-hi, ara anirem flanquejant per la vessant de la Peña Montañesa primer baixant i després pujant fins arribar a La Collada, ara tot baixada fins a Escalona, però no serà pas descansada ja que es molt pedregosa i et deixa els braços trinxats.

L’etapa d’avui en conjunt molt maca, encara que ens hem allunyat força dels cims alts dels Pirineus, hem passat pel massís del Turbon (2.492 m) i la Sierra Ferrera amb la seva cota màxima La Peña Montañesa (2295 m), camins molt solitaris però amb entorns de gran bellesa, amb l’idea que portem d’anar avançant quilometres per poder sortir d’Escalona i fer l’etapa següent fins a Fiscal per la Sierra de las Cutas, crec que ens ha sortit una etapa massa dura.

El perfil

La Traça del GPS de la ruta "Transpirinenca 2011. Dia segon. Llavorsí – Espui "

Veure al Google Earth

Transpirinenca 2011. Dia tercer. Espui – Bonansa

Deixem Espui per la carretera L-503, al costat del Riu Flamissell, tot baixada passem de llarg de  la Torre de Capdella I quan trobem el desviament que puja a Astell l’agafem, tot i l’asfalt haurem de fer algun tram exigent per arribar-hi, seguim fins a Guiró aquí s’acaba l’asfalt, agafem un sender que puja a l’ermita de la Mare de Deu del Coll, el camí serà dur, empenyent força estona per un relleu força abrupte.

De l’ermita surt un sender ciclable que seguim, es bonic, a mesura que anem avançant pel Serrat de la Capella l’entorn es va tornant més àrid, amb terra molt vermellosa, aviat es complica i em d’empènyer fins arribar al Collet  Roi, en cinc minuts arribem al Coll de l’Oli, deu n’hi do del que ens ha exigit.

Anem en direcció a Castellnou d’Avellanos per un sender força divertit, abans d’arribar agafem una pista bona que baixa a la Mola d’Amunt, hem perdut tota l’alçada que teníem, agafem una carretera que ens puja a Sentis, passem de llarg, una bona pista ens va enfilant sense parar fins una mica abans del Coll de Sas, d’aquí baixem a Sas, per una pista amb una grava molt grossa que dificulta la pedalada passem per Erta i travessem el Barranc del Port d’Erta i ara la pista ja mes bona ens porta fins el Coll de Fades, hem assolit el sostre del dia.

Torna la baixada rapida i sense parar fins arribar a la carretera que puja a Mlapàs, hi pugem, anem fins a Gotarta per una pista que de tant en tant ens regala una forta botifarra, d’aquí fins a El Pont de Suert tot baixada, aprofitem que arribem d’hora per anar a comprar una coberta per la bici del Joan que des de la Cabana de Quatre pins porta un tall considerable, arranjat amb cinta americana.

Seguim la nostra ruta, ja que tenim previst dormir a Bonansa, volem guanyar quilometres pel dia d’Ordesa per fer la variant de les Cutas, sortint del Pont de Suert una carretera asfaltada ens puja  a tocar Sirès, agafem una pista que continua pujant fort, més endavant es suavitza fins planejar per arribar a Bonansa on acabarem l’etapa d’avui

El perfil