.

.

dissabte, 13 de juliol del 2013

Del coll d’Estenalles a la Mola a peu


Sortim de l’aparcament que hi ha a prop del centre d’interpretació del coll d’Estenalles, a peu de la carretera de Navarcles a Terrassa, agafem una pista enquitranada que va pujant seguint unes estaques verdes, quan el pendent disminueix, deixem a mà esquerra marxa el camí que puja al Montcau, a partir d’aquí  l’enquitranat  esta cada cop més malmès i gairebé de pla arribarem al coll d’Eres on hi trobem un monòlit de pedra dedicat a Joan Maragall.


Marxem del coll per un camí de terra, ample, que va per dins d’un alzinar, el camí va pujant lleuger i constant per la carena del Pagès, passem pel costat del  roure del Palau, amb gairebé 30 metres d’alçada, trobem també pel camí restes de carboneres antigues, arribem al collet dels Tres Termes, on hi ha una cruïlla, seguim recte i comencem a baixar per un mal camí molt pedregós, en una curta baixada el camí, ara més estret millora i marxa de pla dins un alzinar menys ufanós que abans.


Arribem a la carena de Sescorts, on se’ns obre una bona panoràmica cap a la serra de l’Obac i veiem la Mola al nostre davant amb Sant Llorenç del Munt al capdamunt, també veiem el Morral del Drac, cap on ens dirigim fins a passar-hi just per sota, passem un collet i el camí s’enfila per un rocam inclinat fins a trobar una canal, amplia i amb bon pendent, per dins la canal el camí esta empedrat ,  sortim de l’encaixonament arribant a un prat ampli, una darrera pujada ens deixa al monestir de Sant Llorenç del Munt.


A dalt del cim de la Mola tenim una bona  panoràmica cap al Vallès Occidental, el Bages i el Baix Llobregat, dins del edifici hi trobem un altre punt d’informació del parc, on podem veure-hi un audiovisual, tanmateix hi ha servei de restaurant i es clar també es port visitar l’església. La tornada la farem pel mateix camí d’anada, llevat de que al passar pel Morral del Drac ens desviarem uns centenars de metres per anar-hi a veure’l.






El recorregut



El Perfil





La traça del GPS de la ruta " Del coll d’Estenalles a la Mola a peu "






diumenge, 7 de juliol del 2013

Can Maçana, Coll de Porc, Travessa dels Frares Encantats, Travessa d’Agulles, Coll de la Portella, Can Maçana.




Sortim de can Maçana pel camí de la Roca Foradada seguint les marques del GR 172 passem pel Collet de Guirló,  el camí s’escanya  però encara es força ample , a la nostra dreta tenim les parets de la regió  de les Agulles, el camí que marxa de pla ens porta a passar per sota de la Cadireta i seguim una estona fins a trobar un trencall a la dreta que s’enfila fort i deixem el GR, aviat arribem a una bifurcació i seguim el de l’esquerra deixant el de la dreta que puja al Portell Estret.


Encara pujant arribem a sota la paret del Bisbe, a ma dreta ens queden  les parets més altes i verticals de la regió dels Frares Encantats, fem una curta baixada i pujant suaument arribem a la Font del Coll de Port, l’entorn es impressionant, desprès d’un curt tram pla arribem a un revolt que puja suau i ens deixa al Coll de Porc, una estaca ens indica que estem a 975 metres d’alçada i que cap a la dreta podem anar cap al Portell Estret pel camí de la travessa dels Frares Encantats, també ens indica que es una ruta tècnica que te trams amb passos ferrats i cordes fixes, doncs ja estem avisats.


D’entrada el camí s’enfila fort i veiem que anem seguint unes marques blaves escadusseres i poc visibles però que ens faran servei ja que la constants pujades i baixades dretes i sovint entre agulles altes fan que el GPS ens doni errades i serà amb la combinació de les dues coses que ens duran pel bon camí, el primer obstacle el trobem aviat, un díedre obert molt vertical que està equipat amb travessers de ferro, ganxos  i una cadena que ens permeten superar-lo.


Més amunt trobem un altre pas equipat amb una cadena, quan comencem a baixar trobem un pas equipat amb corda que ens ajuda a baixar una canal, de seguida arribem a una altre corda que ens ajuda per baixar per dins un forat i salvar una canal estreta, tenim una petita treva que ens permet veure el Lloro, la Monja... i  tornem a trobar un altre corda que ens ajuda a baixar un pendent fort  seguit d’una altre corda que es posa per una canal estreta, seguim baixant i aviat la canal s’eixampla, arribem a una bifurcació seguim el camí de la dreta, el de l’esquerra ens portaria al camí que porta al refugi Vicenç Barbé (cal tenir-ho en compte per una possible escapatòria en cas necessari).


El  camí fa una forta pujada  i mig grimpant, cap al final, arribem a passar entre el Lloro i la Monja amb  una bona visió del Dit, el Bisbe, la Nina, la Boleta Foradada i el Serrat del Centenar,tornem a baixar per una canal vorejant la Nina per una escletxa entre agulles veiem el Melindro, tornem a pujar una mica per tornar a baixar per una canal, pugem fins arribar al Pi de la Trinitat, sota el Morro Pla, des d’aquí podem veure l’Ajaguda, la Triroca... fent una marradeta de baixada passem per sota l’agulla Barbé i ja anem a parar a la Canal Ampla que amb suau pujada ens porta al Portell Estret.


Aquí acaba la travessa dels Frares Encantats, ara tenim tres opcions, la més fàcil baixar cap a l’esquerra per la Canal Ampla a trobar el PR que ens porta al refugi o al Coll de Porc, la segona es marxar cap a la dreta per baixar a trobar el Camí de l’Arrel menys fàcil que la primera per la pendent inicial entre aglomerat però sense complicacions o bé la tercera opció que es fer la travessa d’Agulles on seguirem  fent pujades i baixades i alguna corda fixa, nosaltres escollim l’ultima.


La regió de les Agulles és més embolicada i ara caldrà fer atenció a les marques vermelles barrejades amb alguns de grocs, ens comencem a enfilar deixant enrere a l’altre banda del coll la Boleta del Portell Estret, l’Ànec, les ultimes agulles de la regió dels Frares Encantats, a mesura que anem guanyant alçada mirant enrere podem veure moltes de les agulles que hem vorejat, també tot pujant anem reconeixent agulles com la Bola de la Partió, la Bitlla, arribem al peu de l’Escorpí i la Mà on per entre les dues agulles podem veure a sota nostra la Cadireta.


De pla voregem la Triroca i baixant lleugerament arribem  a les Bessones, una mica abans d’arribar a l’Agulla de l’Arbret el camí es bifurca, a mà esquerra baixaríem al refugi, seguirem el de la dreta que puja, deixem momentàniament el camí per acabar-nos d’enfilar al Mirador del Ninet, entre l’Agulla de l’Arbret i la Saca Gran, per sobre el cingle de la paret nord d’Agulles visió panoràmica i a sota nostre el Serrat de la Foradada i la Cadireta, retornem al camí baixant una mica i tornem a pujar trobant un pas equipat de pujada.



Ara el camí puja i baixa, fa alguna canal i alguna grimpada i ens deixa a un punt força pla amb una visió amplia d’Agulles i Frares, tornem a per una canal  i més endavant trobarem tres passos seguits equipats amb cordes, son trams força drets i llisos on cal anar amb compte, si em arribat fins aquí no ho trobarem  res de l’altre mon, el sender que segueix baixant  ens porta al Coll de la Portella on trobem les senyals del PR, baixem el pas desgrimpant  i el camí ens porta baixant suaument fins al Collet de Guirló, ara tant sols ens cal desfer el camí d’anada fins l’aparcament.



El recorregut


El perfil





La traça del GPS de la ruta " A peu per Can Maçana, Coll de Porc, Travessa dels Frares Encantats, Travessa d’Agulles, Coll de la Portella, Can Maçana."