.

.

dimecres, 29 de febrer del 2012

Una mare dóna a llum a dues nenes bessones i els hi posa de nom Catalunya i Espanya...

La noticia corre com la pólvora a tot l'estat espanyol... fins i tot
arriba al Palau de la Sarsuela. Quan el reiet s'assabenta pensa: Això no m'ho vull perdre!!!
Dit i fet programa una visita privada a Barcelona i visita la
Maternitat per conèixer aquesta bona dona i les seves dues filles...
Un cop arribat a la Maternitat entra a l'habitació de la partera i
just en aquell moment està alletant a una de les nenes...
- "Bon dia" diu el rei
- "Bon dia" exclama sorpresa la mare.
- "Vostè és la mare de Catalunya i Espanya, no?" li demana el rei...
- "Si" li contesta la dona.
- "I aquesta quina és?" li demana el rei referint-se a la que esta
xuclant del seu pit.
- "Aquesta és Espanya" li diu la mare
- "Molt maca, molt maca aquesta nena... I Catalunya on és?" li demana el monarca
- "Catalunya està dormint"
En Juan Carlos li prega llavors:
- "I no podria despertar-la, si us plau? Així veuria a les dues nenes
despertes"
I la mare li diu:
- "Perdoni majestad... és que si Catalunya es desperta, Espanya deixarà de mamar

dimarts, 28 de febrer del 2012

Manlleu-Graons del Rei-Collet de Sant Julià-Coll del Bram-Cantonigròs-L’Esquirol-Salt del Cabrit-Manlleu


Sortim de les afores de Manlleu, a mig camí de Sant Martí Sescorts, entre camps de cereals força secs, la pista que seguim va pujant amb poca pendent amb in paisatge molt obert, aviat ens trobem una camí rural asfaltat que seguirem fins a la Carena de la Casa de L’Hora, ens barra el pas la C-37 però seguim la via de servei  que hi ha al costat, amb pedres de tant en tant i forces sifons, al arribar als Graons del Rei  travessem a l’altre banda i seguim pujant per tornar a travessar i enfilar-nos per la Cavorca i el Serrat de la Creu.


Ens  anem allunyant de la C-37 carenejant la Serra del Feu, tot pujant es gaudeix d’unes bones vistes que van des de la Serra de Bellmunt fins a la Serra de Cabrera tot passant pel Puigsacalm, mirant enrere la vista arriba fins al Pedraforca, Cadí ... amb mala visibilitat per la calitja, seguim pujant per la Carena dels Casalets per començar a planejar i baixar fins al Collet de Sant Julià.


Del collet baixem una mica per una pista rural formigonada que aviat puja i no afluixa fins arribar al Coll del Bram,a sota de Cabrera, el sender que agafem ara es poc ciclable al principi però a mesura que anem baixant va millorant, a la nostre esquerra ens queden els Cingles d’Aiats, arribem a la C-153 que ens porta a Cantonigròs on anem a buscar el camí de la Foradada.


Seguim el camí, de baixada molt pedregós, passant a tocar la Foradada, tot resseguint la Riera de les Gorgues, el caminet té de tot, pedres, herbes, fulles... hi ha estones que el trobes bo i estones dolent, l’entorn però es encantador i entretinguts així arribem a L’Esquirol, el travessem i baixem cap als Teixidors, baixem per un caminet molt bo que va resseguint encara la Riera de les Gorgues fins arribar al inici del Pantà de Sau, passem el Salt del Cabrit i comencem a pujar per una pista ampla fins arribar al Serrat de l’Arimany i baixar al cotxe.


El recorregut

  
El perfil




La Traça del GPS de la ruta "Manlleu-Graons del Rei-Collet de Sant Julià-Coll del Brams-Cantoniròs-L’Esquirol-Salt del Cabrit-Manlleu"







dijous, 23 de febrer del 2012

La Nou de Gaià - Vespella de Gaià - Pantà de Gaià - El Catllar - La Riera de Gaià - Altafulla - Torradembarra - La Nou de Gaià


Aquesta ruta dona un tomb pel baix Gaià, es mou principalment entre conreus extensius de secà, vinyes, garrofers, oliveres, avellaners i ametllers, els camins la majoria estrets entre els marges dels camps de parets de pedra seca son o bé enquitranats o bé formigonats, passa per algun corriol i camí de carro on encara s’aprecia el desgast que ha fet el cèrcol de les rodes del carro al llarg dels anys.


 La sortida es a la Nou de Gaià on s’enfila ràpidament fins al Castell de La Nou de Gaià per baixar fort per anar a buscar el camí formigonat que ens porta als Masos de Vespella on agafem la TV-2021 per pujar fins a Vespella de Gaià, després de planejar una mica per un camí sorrós comencem a pujar ara per formigó, per agafar un camí molt pedregós que ens deixa a una bona pista a sota de Lo Mas d’en Blanc, deixo la pista per pujar fins al vèrtex Geodèsic que hi ha a dalt del mas on es gaudeix d’una vista privilegiada.


Començo a baixar per la pista i de seguida em trobo una carretereta asfaltada que continua baixant, la deixo per anar cap a l’esquerra i agafar un camí que passa per sobre la pressa del Pantà de Gaià, força buit, a l’altre banda agafo una pista que va cap a Renau, la deixo per agafar un sender que més endavant em torna a la pista, torno enrere per la pista en direcció al Catllar.


 Per anar al Catllar segueixo el GR 7-2 per un camí de carro encaixonat entre marges, amb trams que hi ha les roderes ben marcades a la pedra, arribo al Catllar per una pista que travessa el Gaià, de fet mes que travessar-lo segueixo ben be per la llera del riu, va sense aigua , amb aquesta tònica entre canyers passo per Ardenya i arribo a la Riera de Gaià.


Surto de la Riera de Gaià per entre camps i travesso la AP-7 per sota a l’altra banda agafo la carretera que em porta fins a Altafulla, m’arribo fins al castell i després torno enrere fins quasi a tocar l’autopista i tomba a la dreta per un sender que entre conreus m’acosta fins a Torredembarra, la travesso de biaix en direcció a la Pobla de Montornès, sense arribar-hi tombo cal a la Nou de Gaià que hi arribo per camins ara asfaltats ara formigonats.


El recorregut


El Perfil




La Traça del GPS de la ruta "La Nou de Gaià - Vespella de Gaià - Pantà de Gaià - El Catllar - La Riera de Gaià - Altafulla - Torradembarra - La Nou de Gaià "







diumenge, 19 de febrer del 2012

Pontils-Vallespinosa-Santa-Perpetua de Gaià-Sant Magí de Brufaganya-Pontils


Amb el Ramon ens en anem cap a Pontils on ens trobarem amb el Jaume que ve de Valls per fer una ruta per la Conca de Barberà, el que no ens imaginàvem es que sortint de Santpedor a -2 graus trobaríem una temperatura de -9 graus, sort que es degut a d’inversió tèrmica i el primer tram de la ruta sortíem de 550 m. per pujar fins a 780 m. aixó ens donava esperances de que puges la temperatura a mesura de que guanyéssim alçada.

Sortim doncs a les vuit tocades, gelats, per la carretera que va a Santa Coloma de Queralt, la deixem de seguit per agafar la que puja a Biure de Gaià, una pujadeta una baixadeta i agafem una pista a l’esquerra que travessa el Torrent de Biure a gual i tot seguit el Torrent de Sant Miquel per un pontet, la pista va pujant paral•lela al torrent, per una obaga gebrada, fins arribar a la cruïlla que puja a dalt de l’Ermita de Sant Miquel de Montclar.

Per un camí de carro poc fressat acabem de pujar fins als 780 m. la temperatura ja ha pujat força i ho agrairem molt perquè ara toca baixar, ho fem per pista fins a trobar la carretera TV-2015 que ens porta a Vallespinosa, en menys de dos quilòmetres, on trobem el GR-7 el seguim tot pujant per una pista bona que passa pel Mas Carbonell una mica mes amunt deixem el GR perquè marxa de pla i a nosaltres ens agrada mes pujar, ho fem fins arribar a 830 m. el sostre del dia i agafem una baixada que ens deixa a Santa Perpetua de Gaià.

A Santa Perpetua agafem un sender paral•lel al Gaià molt bonic i planer que ens fa travessar un parell de cops el riu, prop del Molí de Saguer agafem la TV-201 que ens retorna, tot pujant, a santa Perpetua ara per dalt, passem de llar i baixant un tros agafem una pista que puja a la dreta cap a Les Pedrisses, segueix pujant pel Clot de l’Angel, amb poca pendent, sense parar fins que veiem Sant Magí de Brufaganya.


Baixem a trobar una carretera que seguim cinc minuts i agafem un camí a l’esquerra que ens puja al Coll dels Apòstols i agafen un senderó per baixar al Camí Vell de la Llacuna a Pontils que seguim fina trobar la carretera que ens baixa a Cal Batet, agafem una pista i pugem al Coll de la Garsa, baixem a buscar l’Obaga de Riudeboix i anem a travessar la T-201 pugem i baixem fins a trobar al carretera de Biure per on em pujat al matí i ara de baixada ens porta a Pontils.



El recorregut

El perfil



La Traça del GPS de la ruta "Pontils-Vallespinosa-Santa Perpetua de Gaià-Sant Magí de Brufaganya-Pontils "







dissabte, 11 de febrer del 2012

Transpirinenca 2011. Dia novè. Isaba – Orreaga (Roncesvalles)


L’etapa d’avui, es l’ultima d’aquesta tongada de Transpirinenca 2011, que varem començar a Palanca de Noves fa vuit dies i finalitzarem a Orreaga avui havent completat nou dies de pedalar per llocs fantàstics i altres no tant que simplement ens servirien de connexió entre uns i altres, el més destacable d’avui serà els molts quilometres que farem per la Selva de Irati, la segona extensió de faigs i avets més gran d’Europa.


Sortim d’ Isaba per la carretera N-140 que segueix el riu Uztarroz, en un no res passem pel costa del poble del mateix nom tot pujant per pendents força suaus uns vuit quilometres a partir d’aquí la ujada es va fent més feixuga fins arribar al Alto de Laza (1129m) una baixada trepidant que ens porta al Valle de Salazar i tornem a pujar ara per la N-2011 fins el Collado de Ollokia, serà el punt més alt de la jornada, tinc la sensació d’haver fet el Tour de France amb sàrries.


Al arribar a la duana abandonada deixem l’asfalt per agafar una pista molt bona de baixada que ens porta al Riu Pikatua al arribar al petit Embalse de Koixta deixem el riu i comencem a pujar, sempre rodejats de fajos i avets, quan portem cinc quilometres i escaig tornem a baixar fins a trobar la carretera N-2012 que ens porta a Las Casas de Irati, ja som a la Selva de Irati.


Pedalarem uns dotze quilometres per unes pistes agradables per entre fajos i avets, molt planers que ens permeten pedalar sense esforç i gaudir de l’entorn, arribem al Embalse de Irabia que el resseguirem tot pel cantó nord fins la presa, deixem el pantà enrere i seguim la pista que va al costat de la Regata de Erlanz i puja al Collado de Orion on trobem una pista formigonada que ens baixa fins la N-2032 i que seguim fins l’antiga fabrica d’armes d’Orbaitzeta.


Deixem la fabrica pujant per una pista paral•lela, al inici, a la Regata de Itolatz, passem un parell de collets i després de pujar uns sis quilometres amb un paisatge molt obert rodejats de petits turons, plens de tancats amb pastures pel bestiar, comencem a baixar fins anar a empalmar amb la N-135 que amb una pujada suau i curta ens deixarà a Orreaga, la fi de la nostra transpirinenca, per qüestió de logística encara pedalarem fins a Bizcarreta tot seguint el Camí de Santiago Frances, però això ja es un altre romanç.


El perfil


La Traça del GPS de la ruta "Transpirinenca 2011. Dia novè. Isaba – Orreaga (Roncesvalles)"