.

.

dissabte, 11 de febrer de 2012

Transpirinenca 2011. Dia novè. Isaba – Orreaga (Roncesvalles)


L’etapa d’avui, es l’ultima d’aquesta tongada de Transpirinenca 2011, que varem començar a Palanca de Noves fa vuit dies i finalitzarem a Orreaga avui havent completat nou dies de pedalar per llocs fantàstics i altres no tant que simplement ens servirien de connexió entre uns i altres, el més destacable d’avui serà els molts quilometres que farem per la Selva de Irati, la segona extensió de faigs i avets més gran d’Europa.


Sortim d’ Isaba per la carretera N-140 que segueix el riu Uztarroz, en un no res passem pel costa del poble del mateix nom tot pujant per pendents força suaus uns vuit quilometres a partir d’aquí la ujada es va fent més feixuga fins arribar al Alto de Laza (1129m) una baixada trepidant que ens porta al Valle de Salazar i tornem a pujar ara per la N-2011 fins el Collado de Ollokia, serà el punt més alt de la jornada, tinc la sensació d’haver fet el Tour de France amb sàrries.


Al arribar a la duana abandonada deixem l’asfalt per agafar una pista molt bona de baixada que ens porta al Riu Pikatua al arribar al petit Embalse de Koixta deixem el riu i comencem a pujar, sempre rodejats de fajos i avets, quan portem cinc quilometres i escaig tornem a baixar fins a trobar la carretera N-2012 que ens porta a Las Casas de Irati, ja som a la Selva de Irati.


Pedalarem uns dotze quilometres per unes pistes agradables per entre fajos i avets, molt planers que ens permeten pedalar sense esforç i gaudir de l’entorn, arribem al Embalse de Irabia que el resseguirem tot pel cantó nord fins la presa, deixem el pantà enrere i seguim la pista que va al costat de la Regata de Erlanz i puja al Collado de Orion on trobem una pista formigonada que ens baixa fins la N-2032 i que seguim fins l’antiga fabrica d’armes d’Orbaitzeta.


Deixem la fabrica pujant per una pista paral•lela, al inici, a la Regata de Itolatz, passem un parell de collets i després de pujar uns sis quilometres amb un paisatge molt obert rodejats de petits turons, plens de tancats amb pastures pel bestiar, comencem a baixar fins anar a empalmar amb la N-135 que amb una pujada suau i curta ens deixarà a Orreaga, la fi de la nostra transpirinenca, per qüestió de logística encara pedalarem fins a Bizcarreta tot seguint el Camí de Santiago Frances, però això ja es un altre romanç.


El perfil


La Traça del GPS de la ruta "Transpirinenca 2011. Dia novè. Isaba – Orreaga (Roncesvalles)"