.

.

diumenge, 30 de març del 2014

Ruta de les 10 ermites - Santa Coloma de Farners


Sortim de Santa Coloma de Farners pel parc de Sant Salvador per una pista sorrosa que va pujant amb pendent moderat, anem trobant pel  camí roques característiques amb algun rètol que ens indica el seu nom popular, arribem a una desviació a ma dreta i l'agafem tot marxant de pla arribem a l'ermita de la Mare de Déu de Farners des de la mateixa ermita veiem imponent sobre un turó el castell de Farners.


Desfem el camí fins la desviació d'abans i seguim pujant fins arribar a carenar i comencem a baixar sense gaire pendent fins que a la dreta trobem un sender ample i rocallós que s'enfila i on haurem de baixar de la bici puntualment, seguirem pujant fins un collet on tombem cap a l'esquerra i encarem un sender que segueix pujant ara amb més pendent i molts graons que formen les pedres i que ens faran empènyer pràcticament fins arribar a l'ermita de la Mare de Déu d'Argimon.


Retornem al collet d'abans sense pujar gairebé a la bici, al arribar al collet tiren recte pel sender pedregós i amb forces regateres on anirem poc  sobre la bici, el sender acaba a una pista sorrosa que planeja i baixa fins a travessar el sot de la Pedrosa ara el camí puja amb alguna rampa puntualment forta i que ens porta a l'ermita de Sant Pere Cercada.


En marxem pel patí de la casa i agafant la pista que segueix pujant moderadament una bona estona, arribem a un sender ample i curt que baixa a trobar una pista que ens porta a l'ermita de Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda.


Tornem enrere pel camí que hem vingut un tros curt, arribem a una pista puja suaument per baixar més endavant canviant de vessant i ja baixem decididament fins a creuar a gual la riera de Joanet, porta poca aigua, ara pujant suaument passem per sota l'eix i de seguida encarem uns  tirapits que ens deixen a Sant Miquel de Cladells.


La pista comença a baixar fins a creuar una riera i a partir d’aquí anem pujant moderadament, passem un pontet que ens permet creuar la riera de la Masó i tombem a l’esquerra per una pista que va paral·lela a la riera, quan portem un parell de quilòmetres la pista s’aparta de la riera i augmenta fort el pendent fins arribar a Santa Margarida de Vallors on hi trobem una font que raja.


El camí que marxa de l’ermita es més estret i encara que afluixa una mica el pendent seguim pujant continuadament cap a quatre quilòmetres fins a l'ermita del Pedró, serà el punt més alt de la ruta però encara resten un parell de dents de serra, baixem fins a la barraca del Pedró on agafen un camí força embrossat que costa de veure i seguim baixant fins arribar a una bona pista.


La pista remunta una mica i abans d’arribar al Subirà torna a baixar amb pendent moderat i torna a anar de pla al arribar a Santa Creu d’Horta, de seguida tornem a baixar i ja no pararem fins arribar a una zona de castanyers on pujarem amb pendent suau que s’anirà enfortint fins que arribarem al coll de Ruscall.


Al coll hi ha una bifurcació, per anar a Santa Bàrbara farem una anada i tornada pel mateix camí, son un parell de quilometres amb pendent moderat amb un tram pla pel mig, quan retornem al coll ens esperen uns vuit quilòmetres de rapida baixada fins arribar a la GIP-5511 on tombem cap a la dreta, uns centenars de metres, per arribar-nos fins a Sant Andreu de Castanyet, tornem enrere i seguim la mateixa carretera per arribar a Santa Coloma de Farners.



El recorregut




El perfil




La traça del GPS de la ruta "Ruta de les 10 ermites - Santa Coloma de Farners"



dijous, 27 de març del 2014

A peu per Santa Fe del Montseny, Can Casades, Pla de Mulladius, Empedrats de Moro, Pantà de Santa Fe





Sortim de l’aparcament de Can Casades, on podem veure unes sequoies, i agafem el camí marcat amb estaques indicadores que ens porta a travessar la riera de Santa Fe, deixem Can Lleonart a la dreta i agafem un camí ample que puja suaument cap a la Casa Partida, abans d’arribar-hi fem un gir brusc cap a la dreta.



El camí passa per una fageda esquitxada de grèvols molt alts, aviat arribem al pla de Mulladius, seguim pujant amb pendent suau i arribem a una cruïlla on si seguíssim recte pujaríem al turó de Morou però nosaltres tombem cap a la dreta pujant encara una mica per després tornar a baixar.


Quan fa poc que hem començat a baixar arribem a l’Empedrat de Morou, seguim baixant fins arribar a un camí ample i tombem cap a l’esquerra més avall arribem a una pista que agafem tombant a la dreta, l’anem seguint amb baixada molt suau fins que arribem al pantà de Santa Fe, obviem el camí que passa per la presa i seguim el que va per la seva vora.


El camí ens porta de pla al inici del pantà i seguim ara la riera de Santa Fe, arribem a la presa de l’Estanyol on hi ha un petit salt d’aigua i ens enfilem una curta pujada  força plena d’arrels a dalt seguim la riba esquerra de la riera fins a travessar-la i retrobar el camí d’inici que ara desfem per retornar a can Cassades.



El recorregut



El perfil




La traça del GPS de la ruta "A peu per Santa Fe del Montseny, Can Casades, Pla de Mulladius, Empedrats de Moro, Pantà de Santa Fe"



dimarts, 25 de març del 2014

Ponts-Sant Pere de Ponts-Santa Perpetua de l’Aguda-Sant Miquel de Valldàries-Vilanova de l’Aguda-Ponts.


Aquesta ruta, que hem trobat a la web dels Btterus, te una alta mitjana de corriols i molt variats de pla, baixant, pujant, ràpids, tècnics i sobretot gairebé ciclables en la seva totalitat, es complementa amb la visita de tres ermites i encara que per pujar fem uns quants quilòmetres de pista enquitranada ens consola el fet de ser molt solitàries.


Sortim de Ponts per una pista que va a passar de pla per sota el canal Segarra-Garrigues de seguida deixem la pista principal per agafar-ne una a mà esquerra que puja per uns forts tirapits fins la ermita romànica de Sant Pere de Ponts, baixem per asfalt fins a tocar la C-14, deixem l’asfalt i agafem un camí cap a l’esquerra que va a creuar la mateixa carretera per un petit túnel el camí torna a pujar i després d’una ziga-zaga la pista està asfaltada camí del mas Cendrós.


Seguim pel camí del mas del Pla passant-t’hi pel mig, arribem a una pista més ample que ens porta als Trulls el camí s’aplana al passar pels plans dels Trulls després d’uns cinc quilòmetres de pujada, marxem de pla, baixem i tornem a pujar i deixem la pista enquitranada per agafar un camí a la dreta  que deixem de seguida i agafem un sender fent un gir brusc cap a la dreta, el sender, que va baixant suaument per la serra de Pubill, va circulant per la vora de la serra i al costat esquerra ens queda un petit tallat que, sense cap mena de risc, l’hi dona un plus, augmenta el pendent i baixem fins a tocar la C-14.


Arribem a una pista que ens porta a un altre sender més curt que es de pujada i on trobarem més dificultats per fer-lo tot a dalt de la bici, el corriol comença a baixar passant parts molt divertides i alguna impossible de fer sobre la bici, passem pel mas d’en Torres , que està enrunat, on  agafem un camí que ens retorna a un corriol que segueix baixant fins a una pista que passa la C-14 per sota i ens deixa al clot de Valldans.


La pista esta enquitranada però la deixem de seguida pujant per un camí estret i erosionat en algun tram on anem pujant paral·lels al barranc de Valldans, després d’un fort gir a l’esquerra el camí s’estreny una estona i sense deixar de pujar arribem a un camí més ample just  per sota la C-14, no dura gaire perquè es torna a estrènyer i després d’unes curtes pujades i baixades arribem a la carretera que ve de Vilanova de l’Aguda i l’agafem en direcció contraria un quilometres i mig, la deixem per agafar un camí que marxa cap a la dreta i que va pujant moderadament , de seguida trobem una desviació que ens porta a Santa Perpetua de l’Aguda.


 Tornem a  la pista que havíem deixat on seguim pujant augmentant el pendent progressivament fins arribar a Formiguera marxem de pla o amb suau pendent fins l’ermita de Sant Miquel de Valldàries, aquí agafem un corriol força trialero que baixa la Barranc de Formiguera i que seguim força estona,   arribem a un camí que segueix baixant fins a trobar (buscar) un sender amb l’entrada força embrossada que ens deixa a Vilanova de l’aguda, un parell de quilòmetres encara no de carretera asfaltada que deixem per trencar a la dreta agafant unes pistes molt bones que ens porten a Ponts passant pel mas de l’Albardaner


El recorregut


El perfil




Video dels Btterus






La traça del GPS de la ruta "Ponts-Sant Pere de Ponts-Santa Perpetua de l’Aguda-Sant Miquel de Valldàries-Vilanova de l’Aguda-Ponts."



diumenge, 16 de març del 2014

Lleida-Sèquia Quarta del Canal d’Urgell-Les Borges Blanques-Canal d’Urgell-Camí del Riu



Aquesta ruta va tota l’estona a la vora de l’aigua seguint primer la Sèquia Quarta des de Lleida a tocar el Canal d’Urgell, en sentit contrari de l’aigua, a les Borges Blanques i d’aquí seguim el canal fins que retorna les aigües al Segre d’on retornem a Lleida pel Camí del Riu, al anar pel costat dels canals ens assegura poc desnivell acumulat i tot i el quilometratge fa que sigui fàcil i rodadora.

Sortim de Lleida, al costat del Segre passant pel polígon industrial del Segre i anem abuscar la L-11 passant per sota la rotonda de la N-240 i just al sortir, quan s’acaba la barana del voral de la carretera, hi ha una fita que indica l’entrada d’un corriol que ens porta, empenyent la bici, on la Sèquia Quarta fa l’últim salt i desapareix canalitzada per sota la rotonda, a partir d’aquí l’anirem seguint, aigua amunt, al inici es revirat i ressegueix el Polígon dels Frares fins a travessar la carretera.


A l’altre cantó de la carretera, anem per una banqueta formada per tres fileres de plàtans, aquestes banquetes tenien com objectiu evitar les esllavissades al canal, desprès d’un revolt entrem a una part més oberta i que fa lleuger pendent per això trobem onze salts a la sèquia per reduir la velocitat de l’aigua, la pujada s’acaba a un petit coll on hi trobem una de les caselles (n’hi havia una cada quatre quilòmetres) que la Casa Canal oferia als encarregats de cuidar la banqueta i els ullals per distribuir l’aigua, es la Casella del Lisa.


En aquest punt es creuen la Sèquia Quarta i el Canal Auxiliar d’Urgell, nosaltres continuem per la sèquia, ara ens acostem a la N-240 i marxem paral·lels, podem escollir per quin cantó anem ja que hi ha dos camins, el que va al costat de la carretera es més bo però nosaltres escollim l’altre perquè quedem més lluny de la carretera i no hi ha gravilla com a l’altre, així anem uns tres quilòmetres per un tram força esclarissat d’arbres encara que els tenim al nostre cantó, arribem a un pont que ens permet travessar la sèquia i ens separem la carretera i aviat tornem a creuar la sèquia.


Aviat arribem a la Font de Paradell, que esta força malmesa degut a que la construcció del canal va fer pujar el nivell de les aigües freàtiques pel que va fer que s’inundessin 14 o 15 dels 18 graons que tenia, marxem de la font amb poquets arbres que van  minvant fins apassar una zona ben oberta, arribem al pont del Marca però no creuem la sèquia que ara torna a ser més generosa amb les ombres, fem un parell de giragonses i arribem al pantà del Bas, un dels petits embasaments, 12.000 metres cúbics de capacitat, que anirem trobant fins arribar a Juneda, i a l’esquerra hi ha el pont Negre  que tampoc travessem, entrem ara a una banqueta estreta amb uns altíssims plàtans, alguns passen dels 30 metres, passem pel costat del pantà del Cos amb 10.500 m3 de capacitat i aviat arribem a Juneda.


A la sortida de Juneda trobem el salt de la Primera Màquina, on hi havia instal·lada una mini central elèctrica que aprofitava el salt per fer electricitat, ara està desmantellada i sols resten quatre ferros de la maquinaria, passem pel costa del pantà del Tancat amb la mateixa capacitat que el del Bas, anirem una estona per un senderó al costat d’una pista asfaltada fins que ens desviem a la dreta i arribem al salt de la Segona Màquina, també desballestada, i com l’altre podem passar per sobre el salt per un petit pontet de ferro.


La sèquia gira cap a la dreta i en un parell de revolts arribem al primer dels Nou Salts que es vam fer per salvar un desnivell de 23 metres en uns 300 metres de distància, com que anem aigua amunt haurem de salvar aquest petit desnivell, el lloc es molt bonic trencant una mica monotonia de les aigües plàcides que anem trobant en el recorregut, actualment hi ha una central hidroelèctrica que aprofitant el desnivell produeix uns 2.000.000 de Kw/h anuals.


Per sobre dels Nou Salts ja veiem a la llunyania les Borges Blanques, seguim ara amb el pendent suau que caracteritza gairebé tota la ruta, i arribem a una desviació que cap a la dreta ens porta a la font Vella, deixant definitivament la Sèquia Quarta una mica abans del Collet que és on comença, passem dons pel costat de la font i arribem al Canal d’Urgell que ens porta de seguida a les Borges Blanques, travessem de gairell el poble enfilant-nos per un revirat pas enlairat de vianants i retrobar el canal per sortir de la població.


Al inici trobem una banqueta de quatre fileres de plàtans, això dura poca estona perquè aviat s’esclarissen els arbres, tot el trajecte des de les Borges Blanques fins al Patamolls de Montoliu, que es on el canal retorna les seves aigües al Segre, és aigua avall per tant, encara que lleugera, anirem generalment baixant i això farà que portem un bon ritme de pedaleig, així serpentejant una mica arribem de seguida a la Casella del Tei.


Seguim canal avall i passem per sota el tren de gran velocitat, aviat veiem a la nostra dreta un mar de plaques d’acer inoxidable (almenys ho sembla), son les paràboles del camp solar de la central termosolar que combina l’energia del sol amb la biomassa, a l’altre cantó trobem molí de Mas Roig mig enrunat, travessem la carretera i seguim baixant per una zona encara escadussera d’arbres, passem pel costat d’una altre casella i anem alternant amb trams més arbrats i trams més esclarissats fins que arribem a l’unió del Canal d’Urgell amb el Canal Auxiliar d’Urgell que el creuem per una petita palanca amb baranes de ferro, molt a prop a la dreta ens queda Artesa de Lleida.

Ara més que banqueta seguim pistes amb graveta, a la llunyania veiem Lleida, tornem a passar per una banqueta amb plàtans força conservada, no dura gaire però, continuem ara per una part molt oberta i arribem a una pista enquitranada que creua la Ll-12 per un pas elevat, creuem la L-700 fent-ne uns quants metres i agafem la pista que per sota Montoliu de Lleida creua el Canal de Seròs.


Agafem una pista enquitranada que deixem aviat seguint un camí que ens porta als Patamolls de Montoliu arribant de seguida al Segre on desemboca el canal, retornem uns metres enrere i agafem el camí de l’esquerra que va seguint el riu aigua amunt i ens porta a travessar-lo pel la palanca de Montoliu, aquí agafem el camí del riu que va pujant suaument fins a trobar un pont que ens torna a portar a la riba esquerra del Segre i pel camí vell d’Albatàrrec entrem a Lleida on anem a buscar el parc del Riu per tornar al inici de la ruta.


El recorregut


El perfil




La traça del GPS de la ruta "Lleida-Sèquia Quarta del Canal d’Urgell-Les Borges Blanques-Canal d’Urgell-Camí del Riu"



dissabte, 8 de març del 2014

L’Espunyola-Sant Sadurní del Cint-Rasa de la Boixadera-Pla de Tresserra-Sant Martí de Capolat-Bòfia de Torneula-Cinglera de Sant Salvador-Pantà de l’Espunyola-Sants Metges- l’Espunyola


Aquest recorregut es un refregit de diverses traces que he trobat al Wikiloc i que em sap greu de no recordar el nom dels que l’han penjat ja que fa temps que les tenia a la carpeta de deures, es un recorregut variat en el que hi trobaren cap a onze quilòmetres de pistes rurals enquitranades i tot i que no m’agrada gens el quitrà l’entorn ho compensa, pujarem per un camí excavat a la roca, visitarem la bòfia de Torneula i farem també un preciós corriol per sobre els cingles de Sant Salvador (la tercera Maria) que acaba al pantà de l’Espunyola.


Sortim de l’Espunyola, per la plana que hi ha sota dels majestuosos cingles de Capolat, per uns camins poc transitats que van paral·lels a la riera de Montclar, encara que força apartats, anem de pla fins arribar a cal Viló, enrunat, i fem una curta baixada que ens porta a creuar la rasa del Salt i remuntem per seguir de pla fins arribar gairebé a Montmajor.


Al arribar al Pedró de Muntanyà fem un gir i agafem un camí que pujant suaument va a buscar la carretera de Montmajor, allunyant-nos-en, arribem a un sender pedregós que va al costat de la C-26 fins que  la travessem a tocar de  la Mare de Déu del Bosc, a l’altre cantó la pista marxa encara de pla fins arribar a les runes de Rusol, aquí per sorpresa nostre la traça que portàvem s’enfila pel dret per unes feixes desbrossades que hi ha sota una línea elèctrica, la nostra fita es un pal de formigó que veiem a dalt de les feixes, son uns 200 metres per salvar 25 metres des desnivell, ja esteu avisats.


A dalt trobem un corriol un pel desdibuixat on ens hem de refiar de la traça del GPS, arribem a una pista que puja suau i fent unes giragonses arribem a una pista rural enquitranada que baixa suaument fins a travessar un torrent i més enllà trobem una desviació a mà dreta que agafem i ens porta amb pendent moderat fins a Sant Sadurní del Cint, per arribar-hi deixem momentàniament la pista per pujar-hi per un curt repetjó de encara no cent metres.


Retornem a la pista que puja cap a Taravil que a partir d’aquí canvia el quitrà pel formigó, i encarem uns durs tirapits, no tant durs com fa forces anys que era una pista plena de còdols que et feien perdre la pedalada a cada moment, tot i així farem cap a dos quilòmetres fins arribar al camí tallat a la roca on s’engorga la rasa de la Boixadera, ara més suaument seguim la pista fins un revolt mol tancant on la deixem seguint tot recte deixant el formigó.


La pista que agafem baixa una mica fins a travessar a gual una rasa amb poca aigua, es un camí poc fet servir que va pujant encara amb força pendent fins el pla de Tresserra   on fem una suau baixada cap als Plans i un curt repetjó ens deixa a la pista enquitranada que va cap a la Mina, la seguim cap a mig quilòmetre deixant-la per agafar una pista que marxa a mà esquerra i que després de pujar una mica torna a baixar per retrobar-la, de seguida arribem a Tresserra.


Seguirem la pista de quitrà vora sis quilòmetres, marxant força planers passarem per Runers , voltejarem Sant Martí de Capolat, passem Gragés i quan arribem al final del Pla de la Llosa agafem una pista cap a la dreta deixant el quitrà, ara marxem baixant suaument cap al serrat de les Tombes que el voltem per llevant i seguim baixant en direcció a Sant Salvador, abans d’arribar el cim agafem un corriol no ciclable on deixem les bicis per acabar de baixar a peu fins la bòfia deTorneula.


Quan hem visitat la cova amb la seva petita bassa a dins desfem el camí fins a retrobar les bicis, ara agafem un corriol mol bonic que és ciclable 100%, fins i tot a l’inrevés,  que va baixant suaument per sobre la cinglera de Sant Salvador i que ens mena a la rasa de la Casanova de Foubes que travessem a gual, just a l’entrada del pantà de l’Espunyola, desprès d’un quilòmetre i escaig de corriol, a l’altra banda agafem la pista ample que hi ha a l’altre cantó i passant pel costat dels dos pantans encarem la forta baixada, quan portem un quilòmetre o més a deixem per agafar un camí que baixant ens porta a Sants Metges, d’aquí baixem a la carretera i en vora sis-cents metres arribem on hem deixat el cotxe.




El recorregut



El perfil




La traça del GPS de la ruta "L’Espunyola-Sant Sadurní del Cint-Rasa de la Boixadera-Pla de Tresserra-Sant Martí de Capolat-Bòfia de Torneula-Cinglera de Sant Salvador-Pantà de l’Espunyola-Sants Metges- l’Espunyola"