.

.

dimarts, 26 de juny del 2012

EL PUIG CERVERÍS — Ribes de Freser, Ribesaltes, Coll de Meianell , Puig Cerverís , Pla de les Aranyes, Pardines, Ribes de Freser



Amb un cap de setmana mig esguerrat, el matí del dissabte tinc feina, el diumenge he de ser d’hora a casa, però jo tinc al cap anar a donar un vol amb bici per la Vall de Ribes, anant barrinant se m‘encén una bombeta, puc pujar a Ribes després de dinar el dissabte, fer un bivac al Coll de Meianell i el diumenge al matí pujar al Puig Cerverís.


Dit i fet, arribo a les sis de la tarda a Ribes de Freser i començo a pujar amunt per la carretera de Pardines, tres quilometres i escaig d'asfalt fins la cruïlla que porta a Ribesaltes hi vaig  per pista formigonada que segueix  fins al trencall del Serrat, d'aquí fins el Coll de Meianell continuarem la llarga pujada per una bona pista, en algun lloc pedregosa però no solta, als 17 quilometres de pujada arribem al pla que hi ha al Coll de Meianell.



La previsió meteo per la zona Ter-Freser per la nit es sense risc de pluja,amb una temperatura de 14 graus a 2000 metres i bufarà un ponent de 16 km/h, doncs busco un lloc arrecerat que miri a llevant, i de passada em coincideix amb la millor vista des del coll, mirant cap al Balandrau  i de retruc veure sortir el sol, sense aïllant,  per estalviar pes, amb una petita lona per la rosada em poso dins del plumó, que feia més de deu anys que es fotia de fàstic i mirant cel estrellat que fa por de que et caigui al damunt em poso a dormir,  per allà les dues de la matinada em desperta un soroll a cau d’orella, obro el frontal i es una guineu que m’ha mangat la capsa buida del cacaolat que m’havia begut, i me’l ha tret de la motxilla, la molt guilla, li foto quatre crits i no marxa ni amb fum de sabatots, no fins que ha llepat les restes del cacaolat, au surt del sac i a penjat la motxilla a un pal que no hi arribi, sort que no hi ha mones per aquí, pensant això em quedo adormit. Es l’inconvenient del bivacs, encara que fins ara l’unic animal que m’havia molestat era algun mosquit.


L’ avantatge es que si et vols llevar d’hora les primeres llums ja et despertem, sense sortir del sac, fot rasca per estar parat, esmorzo, amb  les primeres llums que mica en mica van tornant els colors a les coses que ahir els hi havia llevat, no m’hi entretinc gaire però i començo a pujar per el camí herbós que va faldejant el Cerverís, puja fortet al inici i amb la gespa-lapa dificulta la pedalada, aviat disminueix el pendent i es puja mes còmodament, amb això comença a treure el nas el sol, m’hi assec una bona estona, reprenc la pujada fins al Clot Fosc on deixo el camí i pels prats vaig fins la carena per veure com s’omple de llum la Vall de Ribes, en aquesta estona de pujar m’he trobat quatre ramats diferents de isards, aprofitant per menjar l’herba humida per la rosada.


Del punt on soc veig la fita del Puig Cerverís i com que no hi ha pas camí vaig pujant fent diagonals per disminuir la pendent i empenyent la bici amunt fins que em ve a rebre  el petit rètol   que hi ha en un pal i diu Els Bastions, La travessa de la Vall de Ribes Nº 13 - Puig Cerverís (2.208m), m’ha costat menys del que em pensava, clar que ahir vaig fer els 17 quilometres de pujada i avui me’ls he estalviat, fa un dia esplèndid les vistes son molt boniques el Taga, Puigmal, Torreneules, Balandrau, Tes Pics , Fontlletera... i així 360 graus, m’he fet un bon regal.


Ara la baixada la faig en direcció al Taga, per la carena, al inici, poc tros, a peu però aviat a sobre la bici, bastant avall una altre tram amb pedres em torna a fer baixar uns metres a peu i altre cop a sobre fins atrobar el camí de pujada ja tocant al Coll de Meianell, desfaig el camí d’ahir per la pista fins a trobar un sender amagat, que baixa al Pla de la Caritat amb un inici a peu però aviat ciclable, segueix baixant cap al Pla de les Aranyes, a voltes pel mig dels prats sense marques del sender, però jo porto la traça del Pep Sanchez, que em va recomanar aquesta baixada i no tinc cap problema de marques, quan tombo  a la dreta, si que veiem un sender ben marcat que vaig a buscar, des de aquí es veu que va baixant per entre ginesta florida i es difumina pels prats, un bon tros avall el sender, que es ciclable totalment , s’eixampla i em porta fins a Pardines. Per carretera arribo a Ribes, saltant-me per error un altre sender, que  portava la traça de GPS.




El Recorregut


El Perfil



La Traça del GPS de la ruta "EL PUIG CERVERÍS — Ribes de Freser, Ribesaltes, Coll de Meianell , Puig Cerverís , Pla de les Aranyes, Pardines, Ribes de Freser"




divendres, 22 de juny del 2012

Cantonigròs-El Pedró-Rupit-La Devesa-Coll de Pixanúvies-Cabrera- Collet del Vidrier-Sant Julià de Cabrera-Collet del Boix- Caselles- Cantonigròs


Sortim de Cantonigòs per la carretera que va a Rupit i que deixem una mica més amunt de la benzinera, tombant a la dreta per la pista que voreja el Puig d’Urri , la pujada es suau per bon camí, sovint sota l’ombra de fajos, a partir del Collet del Perer tot pujant per la Muntanya del Perer la pendent augmenta i passem per una fageda que de tant en tant ens sorprèn amb algun faig grandiós, arribem al Pedró de Rajols (1187m), on hi ha unes antenes visibles de molts punts del Cabrerès. Seguim endavant i trobem uns senderó amb graons, ciclables si t’ho coneixes, que no es el meu cas, el sender millora i entrant a una fageda immensa arribem a un filat on fem un gir de 360 graus i anem baixant suaument per un sender ben marcat a l’ombra dels fajos entre gespa i una catifa de fulles, quan portem un quilòmetre, augmenta la pendent i el sol desmillora molt, hi ha xaragalls que hi cap la bici, tot i així podem fer-ho sense baixar-ne, arribem a una pista formigonada que ens porta al Perer, hi passem pel costat i ara seguim baixant per un camí ample que s’estreny cap a baix ,travessem el Torrent de La Fradera pugem una mica fins a trobar una bona pista que ens baixa a Rupit pel Pont dels Tres Ulls.

 A Rupit ens anem enfilant pels seus carrers drets , a la pujada de la pedrera trobem uns graons impossibles i a empènyer toquen, al sortir del pobles trobem una pista asfaltada que anem pujant fins al trencall de La Fontana, ara seguim una pista que en pujada suau ens portarà a la Devesa, ara per asfalt anem cap al Coll de Pruit, poc tros perquè al trencant que porta a Renyins l’agafem, baixant arribem a la casa i un retól que diu “camí” ens indica per on em de pujar, al inici sobre la bici, baixant algun cop arribem al Coll de Pixanúvies.

 Seguirem un sender que ressegueix la Serra de Mateus, força variat, hi ha llocs estrets altres oberts, per prats i secans, baixant algun cop de la bici i amb tendència a pujar sempre arribem a una pista que voreja el Puig de la Bastida amb algun repetjó fort, en un punt comencem a baixar anant a buscar el Torrent de la Faja i comencem a pujar passant per la Casa Nova de Racons i amb més pendent pugem fins al coll de Cabrera, seguint la pista que passa pel aparcament anem pujant fins a trobar-nos un tirapits que no em veig en cor de pujar-lo dalt de la bici, es un camí empedrat que en unes quantes ziga-zagues ens deixa davant del santuari de la Mare de Déu de Cabrera.

 Situat en un planell a la vora d’un cingle, te unes vistes privilegiades sobre la Plana de Vic, i com que l’itinerari que seguim passa pel cim de Cabrera,seguim per la llenca estreta que ens hi porta, mes endavant on hi havia hagut el castell tenim també bones vistes cap a la Garrotxa, el camí segueix cap a l’Osca de Cabrera, aquest pas es estret i rocallós que haurem de baixar deu o dotze metres primer i remuntar després, ajudats per uns graons metàl•lics i un cable que ens facilitaran el pas complicat, si has de carretejar la bici, a l’altre banda, ens sorprèn un corriol perfecte,en lleuger descens fins el Cap del Pla del Prat, arribem a un revolt i augmenta el pendent i es complica per trams, algunes arrels, algun graó, ens faran anar a peu, tot això a l’ombra d’uns fajos altíssims, el sender va girant la muntanya i cada cop es més obert, tornem a trobar algun pas complicat, tornem a baixar i pujar de la bici, n’hi ha un de curt però que haurem d’ajudar-nos d’un cable que hi ha per baixar, amb tot arribem al Collet del Vidrier, i pel qui ni li faci rés arrossegar la bici ha estat una baixada fantàstica en el seu conjunt.


 Del collet anem cap a l’església romànica de Sant Julià de Cabrera , seguint una pista formigonada que deixem just a l’ermita pujant cap uns prats, l’entorn es preciós i verge, en un punt entrem a una boixeda, sense cap mena de traça de camí, vaig a parar a un tancat metàl•lic, sempre fidel a la traça del gps, però em comença a pujar la mosca al nas, estic emboscat, tancat per els boixos cada cop més, la bici no passa per enlloc, confiat, penso que si algú ha penjat una traça i s’hagués perdut ho diria, més endavant penso en tornar enrere però amb el que m’ha costat arribar on soc, ara ja estic segur que el que va penjar la traça s’havia perdut decideixo seguir pujant amunt trencant-me les banyes amb el boixos, a la fi arribo a un corriol i la traça que porto el segueix cap a la dreta, però jo soc tossut i vull entendre que ha passat, segueixo el corriol en direcció contraria, està marcat amb senyals bleves i es facil de seguir, vull trobar el lloc on hi ha l’errada,per fi arribo al punt on veig que em creuo amb la traça d’abans, ja ho tinc, estic emprenyadament feliç,he de dir que no entenc com pots penjar una traça si t’has perdut i has hagut de fer el senglar deixant que els que la segueixin hagin de fer el burro. Tant difícil dir-ho i recomanar una alternativa?.


 Ara que ja se on soc, em relaxo, i segueixo el corriol que ja se que és el camí bo, passo per on hi he sortit abans i gaudeixo del camí que es molt maco, per entre falgueres més altes que jo o prats de gespa verda i algun tram obert i àrid, va pujant i baixant lleugerament sense perdre alçada pràcticament fins arribar a Caselles,ara per pista baixem al Pont de la Rotllada i pugem un tros de carretera arribant a Cantonigròs.

El Recorregut

El Perfil



La Traça del GPS de la ruta "Cantonigròs-El Pedró-Rupit-La Devesa-Coll de Pixanúvies-Cabrera- Collet del Vidrier-Sant Julià de Cabrera-Collet del Boix- Caselles- Cantonigròs"




dilluns, 18 de juny del 2012

Ripoll-Ribamala-Coll de la Tuta-Collet del Vent- Sant Julià de Saltor-Ripoll


Aquesta ruta surt de Ripoll per la Via Verda de La Ruta del Ferro i del Carbó que puja a Ogassa, esta enquitranada i puja suaument, la seguim uns cinc quilometres, sortim a la C-151 en direcció a Ripoll i al trencall de Ribamala comencem a pujar una pista molt bona que puja al Coll de Jou.


 La pista va pujant al inici no gaire constant, ara puja ara mig planeja fins arribar al Torrent de les Puntes, ara pujara força constant, en una pendent  del  8% de mitjana, amb bones vistes a la Serra de Cavallera, quan arribem als Plans de la Tuta, al mig d’un revolt molt tancat, hi ha unes escales que pugen a un mirador encarat a la Vall del Ter on paga la pena pujar-hi, seguim pujant i quan som al Coll de la Tuta agafem un corriol que ens porta al monòlit commemoratiu on va deixar-se morir Lluís Maria Xirinacs.


D’aquí anem pels prats, seguint fidelment la traça del gps, doncs al inici no trobem cap rastre del sender, quan la trobem ja no te pèrdua, ens portarà al Collet del Vent baixant algun cop de la bici i passant per algun punt exposat, tot això ho fem per Sota de la Serra de sant Amand, del collet baixem per prats sense traça a trobar la pista que ens portarà al Coll de Canyamars amb Sant Julià de Saltor sota nostre, hi podem baixar directament o bé podem pujar al Coll de Saltor i retornar  Saltor per un sender que hi va directe.


Quan som a Saltor anem a  trobar un corriol al inici desesperadament pedregós, que va millorant  poc a poc a mesura que anem baixant, fins a trobar una camí que ens anirà baixant passant per Muiols, seguim baixant i quan trobem un sender que travessa el Torrent de Muials l’agafem, el punt on el tavessem hi ha un gorg que si ens ve de gust podem refrescar-nos, a quan som a l’altre banda agafem un sender ciclable fora de quatre graons que ens deixa a la pista que passant per Comallevosa ens portarà fins a Ripoll.


El Recorregut

El Perfil



La Traça del GPS de la ruta "Ripoll - Ribamala - Coll de la Tuta-Collet del Vent - Sant Julià de Saltor - Ripoll"




dimecres, 13 de juny del 2012

Coll de Nargó - Les Masies - Aubàs - El Coscollet - Tossal del Faig - Les Masies - Coll de Nargó



Aquest recorregut ens permet pujar fins a El Coscollet, cim de 1610 metres que es la maxima elevació de la Serra d’Aubenç, per la seva situació te unes vistes magnifiques, sobre el pantà d’Oliana així com del Pirineu,del  Prepirineu català podem identificar entre molts, el Cadí, el Port del Compte, Serra de Busa, també arribem a albirar Montserrat , el Montcau...


La sortida la fem a Coll de Nargó per la carretera L-511 en direcció a Les Massies, quan portem tres quilometres i escaig tombem a l’esquerra per una pista molt bona de graveta passant pel costat de Les Masies, seguim amunt fins una cruïlla que agafem a la dreta, la de l’esquerra es per on tornarem, passem per l’Oliva i la pista s’enfila constantment arribem a Aubas una caseria situada al Barranc de Les Masies. A l’estrada hi ha una font amb aigua potable.


El camí continua pujant  fins arribar a Serradarques, fem una baixadeta que ens permet fer un xarrup al camelback i tornem a pujar, la pendent segueix força constant, cada quilòmetre pugem cent metres, la pista es va desmillorant, sovint té molta pedra i encara que no es solta fa el pedaleig feixuc, arribem a una cruïlla on agafem el camí que puja, el que baixa el farem de tornada, més amunt un altre trencant cap a la dreta ens portarà fins al Coscollet.


A dalt de tot hi ha la construcció d’un vèrtex geodèsic, mirant cap al cantó del Pantà d’Oliana veiem baixar més sis-cents metres de paret al buit, impressionant, com ho es quan aixequem la vista i fem una ullada de 360 graus...sense pressa mirant d’identificar ara el Montseny, ara el Montsec...


Torno a desfer el camí un parell de quilometres i tombo a la dreta per anar fins al Tossal del Faig, una mica més baix aquí la vista es mes local però paga la pena arribar-s’hi, ja sadollat de tants cims i serres, retorno fins a trobar el trencant que he deixat al pujar,  en un parell de quilometres hi soc, ara tot baixada per un camí que va millorant al baixar, al inici amb molta pedra i tronquets s’ha d’anar amb compte, arribem al Coll de Nargó sense adonar-nos.


El Recorregut


El Perfil



La Traça del GPS de la ruta "Coll de Nargó - Les Masies - Aubàs - El Coscollet - Tossal del Faig - Les Masies - Coll de Nargó"




diumenge, 3 de juny del 2012

El Camí de la Retirada -- Camprodón, Font- Rubí, Coll d'Ares, Prats de Motlló, Cal Got, Torre del Mir, Coll Pregón , Espinavell, Graell, Puig de Sant Joan, Camprodón



Sortim de Camprodon en direcció a Font-rubí, per una pista rural asfaltada que va pujant, al arribar-hi després de passar el Coll Pregón agafen un senderó que ens estalvia asfalt i ens baixa al Coll de la Batllia, agafem la carretera que va a Baget per poc tros ja que ens desviem al trencant que puja al Querol per una pista formigonada, quan passem la masia seguim pujat envoltat de prats que després de fer un sifó se’ns apareix el Costabona, arribem al Collet de la Costa i comencem a pujar fins a la Casilla, amb algun tram al mig pedregós, seguim pujant fins passar Quera del Boc, el segeix una baixadeta i per un camí amb forta pendent i molta grava, a estones, arribem al Coll d’Ares.


Al coll anem a buscar el sender que varen fer servir els Republicans per fugir dels colpistes, l’anomenat Camí de la Retirada, hi ha una placa que ho recorda i entre altres coses diu  “ aquí acaben les penes d’una guerra, comencen les d’un exili que et desterra!”, i encara hi ha politics que juguen amb foc per mantenir-se a dalt, però per sort farem el camí gaudint d’una baixada per un corriol a estones molt estret, a voltes amb una fina graveta que et vol tirar vessant avall, amb giragonses inacabables... bé, tot lo bo s’acaba i després duns 700 metres de desnivell acabem a la carretera, si es vol el sender segueix fins a Prats de Molló.



Seguim baixant mig quilometre per la carretera que porta a Prats, agafem una pista rural asfaltada a l’esquerra que va pujant fins que arribem a Can Got i la deixem per segui una pista molt bona, que amb una llarga però suau pujada ens pujara envoltat d’avets, fajos, larix, freixes i molta, molta ginesta, al Pla de Meians, abans quasi be a dalt trobarem la Font de la Torre amb un doll d’aigua fresquíssima, aqui deixem la pista i per camins difuminats entre prats segim pujant, passant les Basses de Puig Sec i més endavant tot carenejant arribem al Puig de la Clapa a 1655 m.


Seguim per la carena, de baixada, amb algun tram molt pedregós, gaudint de les impressionants vistes del Costabona i Massís del Canigó, arribem al Coll Pregon, on tombem sobtadament a l’esquerra per un sender que comença suau però aviat ensenya les urpes, amb forta pendent i xaragalls pedregosos, que duran poc, a mesura que anem baixant el sender s’aixampla passant a caminet, camí i entrem a Espinavell per la porta del darrere, seguim baixant ara per asfalt fina a trobar la carretera de Molló.


Per la carretera seguim baixant un quilometret fins el trencall que puja al Graell al inici per unes pendents formigonades que ens fan guanyar alçada ràpidament , amb un parell de revolt desapreix el formigó, la pujada es sostinguda fins arribar al Puig d’Assiol, amb un tram final herbós, passem el collet, sense cap traça, seguint fidelment al gps, trobem un corriol que comença baixant i acaba pujant, reguerons molt marcats i amb pedres, agafem un camí que cada vegada puja amb pendent més forta fina arribar al Puig de Sant Joan, la cota que em marca el gps es 1670 m. el sostre del dia.



Hem anat a parar a una tanca que no te cap pas, o l’esgotament em cega, baixo paral·lel a la tanca i acabo la paciència, faig passar la bici per sota i jo també m’hi arrossego per passar al altre cantó, quatre ratlles enfonsades a la gespa es el camí que em de seguir, mes avall per prats un senderó ens passa entre pedres i va a buscar una pista que intuïm a la llunyania, la pista cada cop més bona, ens porta a la carretera de Camprodon i hi arribem ràpidament.


El Recorregut


El Perfil


La Traça del GPS de la ruta "El Camí de la Retirada -- Camprodón, Font- Rubí, Coll d'Ares, Prats de Motlló, Cal Got, Torre del Mir, Coll Pregón , Espinavell, Graell,Puig de Sant Joan, Camprodón"