Puigllançada — La Molina, Collada de Toses, Coll de la Creueta, Barraca de Rus, Amorriador de Rus, Puigllaçada,Torrent Negre, La Molina

Sortim de l’aparcament de la Pista Llarga a La Molina i enfilem pel costat del telecadira un bon tirapits amb gespa-lapa que ens fa empènyer a una mica buscar un camí que agafem a l’esquerra i ens porta a una altre pista d’esquí que puja als Quatre Camins ho fem anant més a sota que a dalt de la bici i anem a petar al camí que baixa de Costa Rasa al Pedró, agafem la carretera asfaltada que segueix baixant fins a la collada de Toses. Hi ha una alternativa que és pujar per carretera des de La Molina.

A la collada agafem un camí de roderes que va planejant, el deixem just al mig d’un fort revolt i seguim un corriol poc marcat que tot fent un sifó ens porta a la carretera que puja al coll de la Creueta, la seguim i en dos quilòmetres i mig arribem al coll, d’aquí marxa una pista a la dreta que seguim tot planejant fins a la barraca de Rus que passem de llarg i comencem a pujar suaument faldejant el tossal de Rus, fem un revolt brusc i faldegem la Costa Geperuda augmentant una mica la pendent i arribem a un punt on trobem unes tanques.

 El Camí ara queda molt difuminat per la gespa, el pendent augmenta considerablement i a sobre anem creuant les rases fetes per la plantació de pins, que pel que es veu tant sols en resten quatre, tot això es per dir que segons el motor anirem més o menys sobre la bici, agafem un camí pedregós que ens puja fins a fer un sifó, torna a pujar fins a arribar a un tirapits que tant sols el pugen quatre escollits, que no es el nostre cas, un cop superat podrem arribar al cim sobre la bici.

A dalt del cim del Puigllançada les vistes son esplèndides, el descens que fem pel mateix lloc fins l’Amorriador de Rus, on ara gaudim dels pendents que abans ens han fet patir, i a partir d’aquí combinarem pistes amb força pedra i prats, baixarem pel Torrent Negre i empalmarem amb la Torrentada de Pal, ens desviarem pel sender que passa pel Bikepark i anem a buscar l’aparcament de la Pista Llarga.

El Recorregut

El Perfil

La Traça del GPS de la ruta "Puigllançada — La Molina,Collada de Toses,Coll de la Creueta,Barraca de Rus,Amorriador de Rus,Puigllaçada,Torrent Negre, La Molina."

El Balandrau — Ribes de Freser, Meianell, Collada de Fontlletera, Coll dels Tres Pics, Balandrau, L’Atalaiador, El Serrat, Ribes de Freser

Sortim de Ribes de Freser amunt per la carretera de Pardines, tres quilometres i escaig d'asfalt anem cap a Ribesaltes per pista formigonada fins al trencall del Serrat, una mica més amunt ens atrapen el Jordi i l'Enric grans coneixedors de la vall, la petem una mica i seguim cadascú pel seu cantó,d'aquí fins el coll de Meianell continuarem la llarga pujada de pendent sostinguda per una bona pista, en algun lloc pedregosa però no solta, als 17 quilometres de pujada arribem al pla que hi ha al coll de Meianell, ara tot planejant o amb lleugera pujada pels 2000 metres, arribem gairebé al collet de la Gralla.

Una mica abans del collet hi ha un caminet a l’esquerra que agafem, l’entrada es sobtada però després podem pedalar fins a trobar la pista que puja del collet de la Gralla, tombem a l’esquerra per un tram molt malmès i pedregós, pujant i baixant de la bici arribem a la collada de Fontlletera, el camí millora i ens permet pedalar quasi be fins arribar al coll dels Tres Pics, ens comencem a enfilar empenyent o carregant la bici al coll, va a gustos, i fins dalt del cim poc podrem pedalar per salvar els dos-cents metres de desnivell que ens resten.

Cim del Balandrau (2585 m), amb vistes impressionants miris on miris, marxem seguint la carena en direcció al Puig Cerveris, comencem descendint per un sender pedregós que no ens permet anar sobre la bici fins que comença a aplanar-se, deixem la carena per anar en direcció a Roques Blanques, ho fem per prats alpins on es pot anar sobre la bici segons la traçada que esculls, alguna baixada es inevitable fins arribar a l’Atalaiador, pel mig dels prats anem a buscar un sender que va passant entre clarianes de bosc fins a entrar-hi de ple, una mica perdedor però si s’està atent a les fites ens en sortirem prou bé fins arriar a la pista que puja del refugi de l’Arola, tot això sobre la bici.

Travessem la pista i agafem el sender que baixa al Serrat, ciclable del tot, quan hi arribem portarem uns 1150 metres de baixada i set quilometres de distancia, baixant sobre la bici un tant per cent elevadíssim per uns paratges molt bonics, sortim del serrat baixant cap a un parell de torrents per un caminet amb forces lloses, ens enfilem empenyent la bici per un curt sender que ens deixa a un camí encantador que va a parar a la pista formigonada que puja de Ribesaltes per on em pujat al matí, la seguin, ara avall, fins a trobar el camí que baixa a Ribes de Freser passant per Ventaiola.

El Recorregut

El Perfil

La Traça del GPS de la ruta "El Balandrau — Ribes de Freser, Meianell, Cda. Fontlletera, Coll dels Tres Pics, Balandrau, L’Atalaiador, El Serrat, Ribes de Freser"

EL PUIG CERVERÍS — Ribes de Freser, Ribesaltes, Coll de Meianell , Puig Cerverís , Pla de les Aranyes, Pardines, Ribes de Freser

Amb un cap de setmana mig esguerrat, el matí del dissabte tinc feina, el diumenge he de ser d’hora a casa, però jo tinc al cap anar a donar un vol amb bici per la Vall de Ribes, anant barrinant se m‘encén una bombeta, puc pujar a Ribes després de dinar el dissabte, fer un bivac al Coll de Meianell i el diumenge al matí pujar al Puig Cerverís.

Dit i fet, arribo a les sis de la tarda a Ribes de Freser i començo a pujar amunt per la carretera de Pardines, tres quilometres i escaig d'asfalt fins la cruïlla que porta a Ribesaltes hi vaig  per pista formigonada que segueix  fins al trencall del Serrat, d'aquí fins el Coll de Meianell continuarem la llarga pujada per una bona pista, en algun lloc pedregosa però no solta, als 17 quilometres de pujada arribem al pla que hi ha al Coll de Meianell.

La previsió meteo per la zona Ter-Freser per la nit es sense risc de pluja,amb una temperatura de 14 graus a 2000 metres i bufarà un ponent de 16 km/h, doncs busco un lloc arrecerat que miri a llevant, i de passada em coincideix amb la millor vista des del coll, mirant cap al Balandrau  i de retruc veure sortir el sol, sense aïllant,  per estalviar pes, amb una petita lona per la rosada em poso dins del plumó, que feia més de deu anys que es fotia de fàstic i mirant cel estrellat que fa por de que et caigui al damunt em poso a dormir,  per allà les dues de la matinada em desperta un soroll a cau d’orella, obro el frontal i es una guineu que m’ha mangat la capsa buida del cacaolat que m’havia begut, i me’l ha tret de la motxilla, la molt guilla, li foto quatre crits i no marxa ni amb fum de sabatots, no fins que ha llepat les restes del cacaolat, au surt del sac i a penjat la motxilla a un pal que no hi arribi, sort que no hi ha mones per aquí, pensant això em quedo adormit. Es l’inconvenient del bivacs, encara que fins ara l’unic animal que m’havia molestat era algun mosquit.

L’ avantatge es que si et vols llevar d’hora les primeres llums ja et despertem, sense sortir del sac, fot rasca per estar parat, esmorzo, amb  les primeres llums que mica en mica van tornant els colors a les coses que ahir els hi havia llevat, no m’hi entretinc gaire però i començo a pujar per el camí herbós que va faldejant el Cerverís, puja fortet al inici i amb la gespa-lapa dificulta la pedalada, aviat disminueix el pendent i es puja mes còmodament, amb això comença a treure el nas el sol, m’hi assec una bona estona, reprenc la pujada fins al Clot Fosc on deixo el camí i pels prats vaig fins la carena per veure com s’omple de llum la Vall de Ribes, en aquesta estona de pujar m’he trobat quatre ramats diferents de isards, aprofitant per menjar l’herba humida per la rosada.

Del punt on soc veig la fita del Puig Cerverís i com que no hi ha pas camí vaig pujant fent diagonals per disminuir la pendent i empenyent la bici amunt fins que em ve a rebre  el petit rètol   que hi ha en un pal i diu Els Bastions, La travessa de la Vall de Ribes Nº 13 - Puig Cerverís (2.208m), m’ha costat menys del que em pensava, clar que ahir vaig fer els 17 quilometres de pujada i avui me’ls he estalviat, fa un dia esplèndid les vistes son molt boniques el Taga, Puigmal, Torreneules, Balandrau, Tes Pics , Fontlletera... i així 360 graus, m’he fet un bon regal.

Ara la baixada la faig en direcció al Taga, per la carena, al inici, poc tros, a peu però aviat a sobre la bici, bastant avall una altre tram amb pedres em torna a fer baixar uns metres a peu i altre cop a sobre fins atrobar el camí de pujada ja tocant al Coll de Meianell, desfaig el camí d’ahir per la pista fins a trobar un sender amagat, que baixa al Pla de la Caritat amb un inici a peu però aviat ciclable, segueix baixant cap al Pla de les Aranyes, a voltes pel mig dels prats sense marques del sender, però jo porto la traça del Pep Sanchez, que em va recomanar aquesta baixada i no tinc cap problema de marques, quan tombo  a la dreta, si que veiem un sender ben marcat que vaig a buscar, des de aquí es veu que va baixant per entre ginesta florida i es difumina pels prats, un bon tros avall el sender, que es ciclable totalment , s’eixampla i em porta fins a Pardines. Per carretera arribo a Ribes, saltant-me per error un altre sender, que  portava la traça de GPS.

El Recorregut

El Perfil

La Traça del GPS de la ruta "EL PUIG CERVERÍS — Ribes de Freser, Ribesaltes, Coll de Meianell , Puig Cerverís , Pla de les Aranyes, Pardines, Ribes de Freser"

Cantonigròs-El Pedró-Rupit-La Devesa-Coll de Pixanúvies-Cabrera- Collet del Vidrier-Sant Julià de Cabrera-Collet del Boix- Caselles- Cantonigròs

Sortim de Cantonigòs per la carretera que va a Rupit i que deixem una mica més amunt de la benzinera, tombant a la dreta per la pista que voreja el Puig d’Urri , la pujada es suau per bon camí, sovint sota l’ombra de fajos, a partir del Collet del Perer tot pujant per la Muntanya del Perer la pendent augmenta i passem per una fageda que de tant en tant ens sorprèn amb algun faig grandiós, arribem al Pedró de Rajols (1187m), on hi ha unes antenes visibles de molts punts del Cabrerès. Seguim endavant i trobem uns senderó amb graons, ciclables si t’ho coneixes, que no es el meu cas, el sender millora i entrant a una fageda immensa arribem a un filat on fem un gir de 360 graus i anem baixant suaument per un sender ben marcat a l’ombra dels fajos entre gespa i una catifa de fulles, quan portem un quilòmetre, augmenta la pendent i el sol desmillora molt, hi ha xaragalls que hi cap la bici, tot i així podem fer-ho sense baixar-ne, arribem a una pista formigonada que ens porta al Perer, hi passem pel costat i ara seguim baixant per un camí ample que s’estreny cap a baix ,travessem el Torrent de La Fradera pugem una mica fins a trobar una bona pista que ens baixa a Rupit pel Pont dels Tres Ulls.

 A Rupit ens anem enfilant pels seus carrers drets , a la pujada de la pedrera trobem uns graons impossibles i a empènyer toquen, al sortir del pobles trobem una pista asfaltada que anem pujant fins al trencall de La Fontana, ara seguim una pista que en pujada suau ens portarà a la Devesa, ara per asfalt anem cap al Coll de Pruit, poc tros perquè al trencant que porta a Renyins l’agafem, baixant arribem a la casa i un retól que diu “camí” ens indica per on em de pujar, al inici sobre la bici, baixant algun cop arribem al Coll de Pixanúvies.

 Seguirem un sender que ressegueix la Serra de Mateus, força variat, hi ha llocs estrets altres oberts, per prats i secans, baixant algun cop de la bici i amb tendència a pujar sempre arribem a una pista que voreja el Puig de la Bastida amb algun repetjó fort, en un punt comencem a baixar anant a buscar el Torrent de la Faja i comencem a pujar passant per la Casa Nova de Racons i amb més pendent pugem fins al coll de Cabrera, seguint la pista que passa pel aparcament anem pujant fins a trobar-nos un tirapits que no em veig en cor de pujar-lo dalt de la bici, es un camí empedrat que en unes quantes ziga-zagues ens deixa davant del santuari de la Mare de Déu de Cabrera.

 Situat en un planell a la vora d’un cingle, te unes vistes privilegiades sobre la Plana de Vic, i com que l’itinerari que seguim passa pel cim de Cabrera,seguim per la llenca estreta que ens hi porta, mes endavant on hi havia hagut el castell tenim també bones vistes cap a la Garrotxa, el camí segueix cap a l’Osca de Cabrera, aquest pas es estret i rocallós que haurem de baixar deu o dotze metres primer i remuntar després, ajudats per uns graons metàl•lics i un cable que ens facilitaran el pas complicat, si has de carretejar la bici, a l’altre banda, ens sorprèn un corriol perfecte,en lleuger descens fins el Cap del Pla del Prat, arribem a un revolt i augmenta el pendent i es complica per trams, algunes arrels, algun graó, ens faran anar a peu, tot això a l’ombra d’uns fajos altíssims, el sender va girant la muntanya i cada cop es més obert, tornem a trobar algun pas complicat, tornem a baixar i pujar de la bici, n’hi ha un de curt però que haurem d’ajudar-nos d’un cable que hi ha per baixar, amb tot arribem al Collet del Vidrier, i pel qui ni li faci rés arrossegar la bici ha estat una baixada fantàstica en el seu conjunt.

 Del collet anem cap a l’església romànica de Sant Julià de Cabrera , seguint una pista formigonada que deixem just a l’ermita pujant cap uns prats, l’entorn es preciós i verge, en un punt entrem a una boixeda, sense cap mena de traça de camí, vaig a parar a un tancat metàl•lic, sempre fidel a la traça del gps, però em comença a pujar la mosca al nas, estic emboscat, tancat per els boixos cada cop més, la bici no passa per enlloc, confiat, penso que si algú ha penjat una traça i s’hagués perdut ho diria, més endavant penso en tornar enrere però amb el que m’ha costat arribar on soc, ara ja estic segur que el que va penjar la traça s’havia perdut decideixo seguir pujant amunt trencant-me les banyes amb el boixos, a la fi arribo a un corriol i la traça que porto el segueix cap a la dreta, però jo soc tossut i vull entendre que ha passat, segueixo el corriol en direcció contraria, està marcat amb senyals bleves i es facil de seguir, vull trobar el lloc on hi ha l’errada,per fi arribo al punt on veig que em creuo amb la traça d’abans, ja ho tinc, estic emprenyadament feliç,he de dir que no entenc com pots penjar una traça si t’has perdut i has hagut de fer el senglar deixant que els que la segueixin hagin de fer el burro. Tant difícil dir-ho i recomanar una alternativa?.

 Ara que ja se on soc, em relaxo, i segueixo el corriol que ja se que és el camí bo, passo per on hi he sortit abans i gaudeixo del camí que es molt maco, per entre falgueres més altes que jo o prats de gespa verda i algun tram obert i àrid, va pujant i baixant lleugerament sense perdre alçada pràcticament fins arribar a Caselles,ara per pista baixem al Pont de la Rotllada i pugem un tros de carretera arribant a Cantonigròs.

El Recorregut

El Perfil

La Traça del GPS de la ruta "Cantonigròs-El Pedró-Rupit-La Devesa-Coll de Pixanúvies-Cabrera- Collet del Vidrier-Sant Julià de Cabrera-Collet del Boix- Caselles- Cantonigròs"

Coll de Nargó - Les Masies - Aubàs - El Coscollet - Tossal del Faig - Les Masies - Coll de Nargó

Aquest recorregut ens permet pujar fins a El Coscollet, cim de 1610 metres que es la maxima elevació de la Serra d’Aubenç, per la seva situació te unes vistes magnifiques, sobre el pantà d’Oliana així com del Pirineu,del  Prepirineu català podem identificar entre molts, el Cadí, el Port del Compte, Serra de Busa, també arribem a albirar Montserrat , el Montcau...

La sortida la fem a Coll de Nargó per la carretera L-511 en direcció a Les Massies, quan portem tres quilometres i escaig tombem a l’esquerra per una pista molt bona de graveta passant pel costat de Les Masies, seguim amunt fins una cruïlla que agafem a la dreta, la de l’esquerra es per on tornarem, passem per l’Oliva i la pista s’enfila constantment arribem a Aubas una caseria situada al Barranc de Les Masies. A l’estrada hi ha una font amb aigua potable.

El camí continua pujant  fins arribar a Serradarques, fem una baixadeta que ens permet fer un xarrup al camelback i tornem a pujar, la pendent segueix força constant, cada quilòmetre pugem cent metres, la pista es va desmillorant, sovint té molta pedra i encara que no es solta fa el pedaleig feixuc, arribem a una cruïlla on agafem el camí que puja, el que baixa el farem de tornada, més amunt un altre trencant cap a la dreta ens portarà fins al Coscollet.

A dalt de tot hi ha la construcció d’un vèrtex geodèsic, mirant cap al cantó del Pantà d’Oliana veiem baixar més sis-cents metres de paret al buit, impressionant, com ho es quan aixequem la vista i fem una ullada de 360 graus...sense pressa mirant d’identificar ara el Montseny, ara el Montsec...

Torno a desfer el camí un parell de quilometres i tombo a la dreta per anar fins al Tossal del Faig, una mica més baix aquí la vista es mes local però paga la pena arribar-s’hi, ja sadollat de tants cims i serres, retorno fins a trobar el trencant que he deixat al pujar,  en un parell de quilometres hi soc, ara tot baixada per un camí que va millorant al baixar, al inici amb molta pedra i tronquets s’ha d’anar amb compte, arribem al Coll de Nargó sense adonar-nos.

El Recorregut

El Perfil

La Traça del GPS de la ruta "Coll de Nargó - Les Masies - Aubàs - El Coscollet - Tossal del Faig - Les Masies - Coll de Nargó"

Rajadell-Turó de les Tres Creus-Cogulló de can Torre-Matelot de Viladers-Cogulló de Viladers- Rajadell

L’excusa d’aquesta ruta es fer de baixada el sender del PR-C 76 des de l'inici prop del mas Palomes fins a trobar-ne un altre, a la dreta que passant per la Malesa de Viladers va fins al Cogulló de Viladers  una quatre quilometres de sender  quasi be del tot ciclables per fer-ho  hi pujarem, sortint de l’Estació de Rajadell i passant pel nucli antic cap a Can Torre del Forn per i per pujades fortes voltejar el Turó de les Tres Creus, baixar a la pista rural asfaltada que va a Castellfollit del Boix, i pujar al Cogulló de Can Torre pel camí que volteja la Punta de Palomes, al baixar per la pista que va Valldòria es quan agafem el sender. Quan s’acaba anem a trobar la pista que segueix el PR-C 76 i ens portarà de retorn a l’Estació.

Sortim de l’Estació de Rajadell i per carretera anem cap al nucli antic de Rajadell, desprès d’un parell de quilometres per pista creuem el Torrent del Daurell on trobem el camí rural asfaltat que ens porta a Can Torre del Forn, haurem fet tres quilometres d’asfalt pujant suaument,  aquí la cosa canvia, comencem a enfilar-nos per una pista ampla, que de tant en tant ens sobta amb pendents fortes,  i que ens porta tot vorejant el turó de les tres creus  a la cara sud de La Serra.

Al canviar de vessant, encara vorejant el turó, comencem a baixar amb Montserrat davant nostre tota l’estona, quan trobem el sender que puja cap al turó, que no agafem, comencem una baixada amb forts pendents fins a trobar el camí rural asfaltat que va a Castellfollit del Boix, el seguim un parell de quilometres llargs, just al arribar a Can Torre, agafem un camí a la nostra dreta  que tot pujant va faldejant la Punta de Palomes.

El camí ens porta a la pista que puja a la Serra de Can Torre, la pujada es sostinguda fins una mica abans de trobar el trencall que encara pujant però suaument ens deixa al Cogulló de Can Torre, per molts cop que hi pugis no pots deixar d’impressionar-te amb les vistes, especialment avui amb un Pirineu nevat.

Marxo del cogulló per on he vingut, a la cruïlla tombo a la dreta i tot baixant vaig a buscar el sender que marxa cap a l’esquerra, tot seguin el PR-C 76, l’altre dia em vaig quedar amb ganes de fer-lo de baixada, es fa molt bé tant sols has de baixar tres o quatre cops, quan ja falta poc per arribar a la pista deixo el PRi tombo a la dreta per gaudir d’un altre sender que encara que te baixades ara es més planer, passo per el Matelot de Vilader i vaig fins el Cogulló de Vilader on s’acaba el sender, en total uns quatre quilometres.

El sender ara s’eixampla per esdevenir un camí força ample que va a parar a una pista molt ampla on retrobo el PR-C  76, amb fortes pendents arribo en un tres i no res a la via de servei que va de Castellar a Rajadell, tot està de panxa enlaire per les obres d’ampliació de l’eix, tot seguint el PR, que ja no deixaré fins a l’Estació de Rajadell, agafo una pista fins a la rotonda on per la carretera arribo al punt de sortida.

El recorregut

El perfil

La Traça del GPS de la ruta "Rajadell-Turó de les Tres Creus-Cogulló de can Torre-Matelot de Viladers-Cogulló de Viladers- Rajadell"

Veure al Google Earth