Ruta que dona una gran volta pel moianès seguin bona part del
GR-177, llevat d’un curt corriol, que es totalment ciclable, la ruta va majoritàriament
per bones pistes, algun camí amb poc ús i algun tram curt de quitrà o formigó. Feta
a la primavera i després de pluges l’hi dona un afegit de bellesa al paisatge
que ja ho es de per si.
Nosaltres sortim de Calders, després a la tornada ens en
recordarem quan fem l’últim tirapits de la ruta per pujar a Calders, marxem pel
camí Ral Vic-Manresa, un tram molt pedregós tant de baixada com de pujada ens
porta fins a la Calcina, una mica més enllà, ja per pista, encarem una bona
baixada fins que creuem el torrent de l’Om, de seguida creuem també la riera de
la Golarda.
Anirem combinant diferents pistes que van pujant amb pendent
moderat passant primer per Colljovà i més amunt el coll de Marfà, ara ja per
camins amb poc ús seguirem pujant fins arribar a Pujalt, entremig farem un puja
i baixa que ens porta a un camp que han fet nou i talla el camí uns quants
metres, com que es veu el camí a l’altre cantó no ens podem perdre.
Anem de pla fins el Pedrós i una bona baixada ens porta a
creuar el torrent del Gironès després, de pla, arribem fins la poua de la
Fàbrega. Pugem una mica per agafar la carrera vella que ens portaria a Moià
però la deixem de seguida per agafar una pista que ens porta a creuar el
torrent Mal i tot seguit el de la Fàbrega, pugem una mica i agafem en corriol
que es fa sense cap dificultat amb pujada suau, un baixador i després planejant
arribem a un camí que passa pel costat de la poua del Vapor.
El camí va pujant suaument i ens porta a Esplugues que amb el seu pont formen una
reconada encantadora. Seguim la pista que travessa la riera de Fontcalentes i
encarem una pujada que ens deixa a Castellcir. Marxem per un sender que hi ha
al cantó dret de la carretera que quan deixem el poble es converteix en eu
carril bici enquitranat, més enllà, quan s’acaba l’asfalt segueix una pista
molt ample, on estan fent obres, quan s’acaben el camí s’estreny i ens porta
fins al Giol on podem veure el seu roure.
Amb pendent suau arribem per pista a Collsuspina, creuem el
poble pel carrer Major i anem fins la carretera N-141c que travessem per agafar
la pista enquitranada que ens puja amb pendent moderat fins al coll de Nualard,
agafem la pista que marxa cap a l’esquerra, la pista va fent ondulacions
passant pels collets de Boladeres, Herbaprima i Mas de Güell, arribem a un bifurcació
i trenquem a la dreta marxant de pla primer i aviat comencem a pujar cap a la
Caseta Alta, encara pujarem una mica més passat el collet de la Caseta Alta i
el de Cantallops des de on fem una baixada rapida fins a L’Estany.
De l’Estany encarem la curta pujada que ens porta fins el
collet de Sant Pere i ara ens espera una baixada d’uns 15 quilòmetres que se’ns
fa curta, potser perquè l’hem fet sempre de pujada i se’ns ha fet llarga?.
Arribem a la riera de Malrubi i amb una suau pujada passem per la Ruca on
agafem la pista que ens portaria amb suau baixada a Artés, però no hi tenim el
cotxe el tenim a dalt a Calders i això dona raó al comentari de l’inici, quin
tirapits més dur que ens arriba quan ja portem 64,5 quilòmetres a les cames,
doncs quin remei fem l’últim quilòmetre i mig pensant que podríem haver
començat a Artés. Ah...però i la felicitat que t’omple quan ets a dalt?
El recorregut
El perfil
La traça del GPS de la ruta "Gran Volta al Moianès :: Calders-Riera de la Golarda-Molí de la Fàbrega-Roure del Giol-Collsuspina-Coll del Nualard-L’Estany-Els Rojans-La Ruca-Calders."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada