.

.

dimarts, 23 de desembre del 2014

Llagostera-Can Mundet-Tossa de Mar-Puig de les Cadiretes-Llagostera


Aquesta ruta dona una bona volta pel massís de Cadiretes-l’Ardenya pujant fins al seu punt culminant, el Puig de Cadiretes (518,7 m), segueix generalment pistes de sauló en bon estat, tot i que farem algun tram de sender en pujada erosionat als primers quilòmetres de la ruta i el camí de pujada al Puig de Cadiretes també trobem algun tram en mal estat cap al quilòmetre 34, l’itinerari remunta dos cops el massís ja que anem de Llagostera fins a Tossa i tornem a Llagostera.


Sortim de Llagostera per la Via Verda a prop de l’antiga estació, aviat deixem la via per tombar cap a la dreta i sortim del poble seguint diversos camins que pujant suaument ens porten a travessar la C-35 per un petit túnel, no triguem gaire a deixar els camps enrere per posar-nos dins el bosc on agafem un sender amb força pendent i erosionat que acaba en una pista bona que deixarem desprès d’una bona pujada, ara pujant i planejant ja més suaument arribarem a la Ruïra.


La pista torna a pujar un parell de quilòmetres per baixar a creuar la carretera al collet de la Terra Negra, una altre pujada similar a l’anterior que acaba una mica més amunt de can Mundet seguida d’una baixada amb un petit repetjó ens deixa al Coll de sa Palomera on agafem el camí vell de Lloret a Tossa de Mar que baixa fins a la riera de Can Semada que travessem on s’ajunta am la Riera de Tossa.


Travessem la riera de Tossa per remuntar fins a buscar el Camí de Ronda que seguirem passant pel mirador des Cards i resseguint el penya-segat arribem a un altre mirador on baixem per unes escales amb una impressionant vista de la Vila Vella i les seves cales blaves, després de baixar a peu un seguit d’escales travessem el poble de mar a muntanya per anar a buscar el camí de Sant Grau.


La pista de seguida agafa un pendent moderat però constant d’uns sis quilometres, el sol es força bo fins que més amunt de l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia trobarem un tram força erosionat i pedregós, arribem a una cruïlla on la pista es més bona on tombem a l’esquerra per arribar-nos fins al Puig de  Cadiretes que o fem per un corriol de pujada amb forces arrels  i pedres que ens fan baixar sovint de la bici, per pujar al cim haurem de fer una curta grimpada sense dificultat i podrem gaudir d’una gran panoràmica.


Desfem el camí fins a la cruïlla i seguim la bona pista fins arribar al menhir d’en Llac que esta al costat del camí, tornem uns metres enrere i agafem un curt sender que ens porta a un camí que en un tres i no rés ens deixa a sota del paradolmen de Pedra-sobre-altra, baixem suaument fins a travessar la GIV-6821 i arribem a can Cabanyes de Montagut i a partir d’aquí ens espera una bona baixada amb força pendent i ple de sots i xaragalls que ens faran baixar parant atenció amb la traçada.


La baixada acaba al travessar a gual la riera de Sant Baldiri (amb força aigua) i ara ja amb pendent suau el camí va seguint la riera de Ridaura que travessem tres cops a gual i amb dificultats per mantenir els peus eixuts (val a dir que després d’una temporada de fortes pluges), deixem la riera per un senderó que ens porta a un camí i ja planer, amb un repetjó i una passada per un túnel baixet (1,65 m) i ple d’aigua i ja arribem a Llagostera.



El recorregut


El perfil






La traça del GPS de la ruta "Llagostera-Can Mundet-Tossa de Mar-Puig de les Cadiretes-Llagostera"



dilluns, 8 de desembre del 2014

Copons-Els Prats del Rei-Calaf-Mirambell-La Guardia-Montfalcó Gros-Copons


Ruta treta de Rutabike amb la diferencia dellloc de sortida que hem anat a buscar el punt més baix de la ruta que coincideix amb Copons, la ruta va per bones pistes en general i algun tram curt de pista asfaltada o carretera secundaria amb poc transit.


Sortim de copons per la carretera que va cap a Jorba que deixem de seguida per agafar una pista que al inici es formigonada però aviat passa a ser amb graveta amb molt bon estat que s’enfila amb força pendent i tossudament, un parell de quilòmetres, fins arribar al pla del Batlle, seguim pujant amb pendent més moderat, sempre amb l’altiplà a l’esquerra i les pendents a la dreta, així passem la serra Morena, la del Montaner i la de Mas Cirerer, on comencem a marxar de pla fins arribar a la BV-1031, passant pel costat de l’Avellanet cim de 785 metres.


Seguim una mica la carretera desviant-nos cap a la dreta per seguin un camí de carro , on deixem les bicis per buscar a peu el dolmen del Tres Reis, de fet s’hi pot anar amb la bici, desfem el curt camí i seguim uns centenars de metres per la carretera, la deixem per agafar un camí que marxa cap a la dreta tot baixant cap a cal Bartomeu, abans d’arribar-hi agafem un camí a l’esquerra que queda una mica amagat, el sol està molt erosionat i entre els sots i les pedres és una mica de mal fer però es curt i ens mena a una pista asfaltada i planera que seguirem una estoneta.


Deixem la pista trencant a la dreta agafant un camí que baixa moderadament i que trobem força humit sobretot quan estem a punt d’arribar a Els Prats  de Rei, hi entrem travessant el torrent de l’Anoia, travessem el poble anant a buscar el camí de Cardona que anem seguint fins a trobar una cruïlla on el deixem per tombar a l’esquerra enfilant-nos per un camí força pedregós, però compacte, que ens porta a Solanelles i ara de pla marxem fins a Calaf.


Travessem Calaf i agafem el camí del cementiri, passem de llarg pujant moderadament pel camí de Sant Sebastià i comencem a baixar, perdent l’alçada que havíem guanyat, fins arribar a sota de Mirambell, remuntem per una pista asfaltada fins entrar al poble on fem un tomb passant per davant de l’església de Sant Pere, des de les afores del poble gaudim d’una panoràmica excepcional del Pirineu així com dels altiplans de l’Alta Anoia.


Marxem de Mirambell baixant per les fortes pendents que ens baixen per travessar la riera de Mirambell, ara ens toca encarar una forta pujada de cap a un quilòmetre que posarà a prova els nostres quàdriceps, tot el que hem guanyat d’alçada ho perdrem baixant fins a travessar la riera de la Caseta, tornem a pujar amb un pendent més moderat fins a arribar al altiplà on hi ha els molins eòlics que ja fa estona que els veiem, de pla arribem de seguida  a la Guardia, un altre bon mirador de l’Alta Anoia.


Desfem una mica el camí i ara per asfalt anem de moli en moli, anirem de pla deixant l’asfalt i retrobant-lo diversos cops però no els molins que ens aniran acompanyant fins que deixarem l’altiplà, una mica abans d’arribar a Sant Guim de Freixenet, quan deixem l’altiplà comencem a baixar i tot seguit arribem a Montfalcó Gros d’on baixem fins a l’ermita de Sant Pere de Montfalcó.


Anirem descendint perdent alçada ràpidament tot i que trobarem tres remuntades entremig una a cal Barguès, la segona fins al coll del Pal i la tercera remuntada fins al cim de Montpaó on hi ha un vèrtex geodèsic a la vora del camí, d’aquí l’últim descens per unes giragonses amb fort desnivell ens deixem a Copons on anirem pels carrers de la vila fina a l’església de Santa Maria i voltant-la baixarem fins l’aparcament on hem deixat el vehicle.



El recorregut




El perfil




La traça del GPS de la ruta "Copons-Els Prats del Rei-Calaf-Mirambell-La Guardia-Montfalcó Gros-Copons"



dissabte, 29 de novembre del 2014

La Pobla de Segur-Hortoneda-Boumort-Coll de Llívia-Pessonada-La Pobla de Segur


Sortim de la Pobla de Segur d’un bon lloc per deixar el cotxe a un espai que hi ha a la primera sortida de la rotonda, abans de travessar la Noguera Pallaresa, a la carretera del Pont de Claverol. Marxem doncs, travessat el riu per la carretera asfaltada que puja cap a Claverol amb un pendent força constant i moderat on al anar guanyant alçada, en les giragonses que farem, anem veient el Pantà de Sant Antoni, aquest cop amb uns colors impressionants de tardor.


Passem per sota Claverol i seguim pujant fins un revolt tancat que ens mostra davant nostre, a la llunyania, els Rocs de Queralt, voltegem el Claverol i el Roc de Llanasca, dos cims de la serra del Canarill de Claverol, amb la vista de les boniques formes rocoses del Roc de Santa, amb les seves espectaculars formes i fem una curta baixada que ens porten a travessar per un pontet el barranc de Santa, la carretera torna a pujar i ens porta fins a tocar la part final de la serreta del Roc de Santa, ara una suau baixada ens deixa a Hortoneda.


Agafem una pista, doncs l’asfalt s’acaba a Hortoneda, que segueix pujant amb pendent moderat i força constant per les obagues de Senill, a mesura que anem guanyant alçada mirant cap al NO veiem cims nevats del Pirineu on destaca el Montsent de Pallars tot , arribem al coll de la Creu on hi ha una font que raja, baixem suaument fins a travessar el Llau de Perauba i tornem a pujar, passem pel costat de la casa de les Feixes i un parell de quilometres més amunt trobem la font del Cóm, seguim pujant i arribem a una cruïlla on si anéssim a l’esquerra ens portaria a Prat Montaner.


Nosaltres tombem a la dreta i després de planejar una mica, just per agafar aire, seguim pujant cap a set quilòmetres amb pendent constant per la pista que de tant en tant fa alguna giragonsa ens puja fins a uns 1925 metres , una curta baixada al canviar de vessant ens deixa al refugi de Boumort (1.881m) després de gairebé trenta quilòmetres de pujada.


Ara canviem totalment el registre una baixada gairebé sense pausa, on veiem canviar el paisatge ràpidament a mesura de que anem baixant, ens deixa al coll de Llívia, marxem cap a la dreta per la vall de Carreu descendint uns cent metres i trobem a la dreta la font de la Menta amb una area de picnic, seguim perdent alçada, travessem el riu Carreu que a partir d’ara el portarem a l’esquerra, passem pel costat de la font de la Molina de Carreu i fent una llaçada arribem a Carreu on passem entre les runes.


La baixada es va suavitzant a poc a poc, passem pel costat de la font de les Pujadetes i cap a quatre quilòmetres més avall la font de les Trilles on hi ha una area de picnic, a partir d’aquí remuntem una mica amb suau pendent acostant-nos als cingles de Pessonada que ens acompanyaran sempre a la nostra dreta fins arribar a Pessonada, ara troben la carretera asfaltada que torna a baixar amb pendent moderat portant-nos cap a Sant Martí de Canals, la carrera segueix baixant fins gairebé a tocar del Pantà de Sant Antoni i ara ja de pla ens porta fins a travessar la Noguera Pallaresa i arribem al lloc de sortida.



El recorregut



El perfil




La traça del GPS de la ruta "La Pobla de Segur-Hortoneda-Boumort-Coll de Llívia-Pessonada-La Pobla de Segur"



diumenge, 23 de novembre del 2014

Solsona-Ribera Salada-Aigüesjuntes-Timoneda-Lladurs-Solsona


Sortim de Solsona pel camí que va remuntant el riu Negre, de seguida el deixen per agafar una pista que s’enfila cap a cal Joan, més amunt arribem a una pista asfaltada que seguint una mica fins deixar-la per trencar a la agafant una pista que deixen per entrar a un corriol de pujada on trobarem algun pas complicat pel sot que s'ha fet pel pas de les motos, arribem a una pista que segueix pujant fins arribar a un camp que voregem ara ja de pla i anem a parar a una pista ample que ens portaria a la C-26.



Seguim la pista cap a l’esquerra però aviat agafem un camí a la dreta que amb força pendent ens deixa a la pista que porta cap a Aubets, la seguim tombant a l’esquerra fins arribar al mas, passem per la cara nord del mas i agafem un camí herbós que baixa cap a uns camps, a la dreta agafem un corriol que anirà baixant fis arribar a la rasa de la Mosella, a l’altre banda el corriol continua ara de pujada amb algun pas complicat pel pendent i ens deixa a una pista formigonada.



La pista segueix baixant fins arribar a cal Socarrats, agafem un camí que passa pel davant de la casa i que continua baixant portant-nos a la rasa de Socarrats que creuem a gual i seguim  per la seva llera una mica avall, quan el camí se’n aparta arribem al Pla dels Roures on trobem una amplia pista que marxa al costat de la Ribera Salada, aigua amunt, la pista ens deixa a la carretera LV-4011 que baixa fins al Pont del Clop per on creuem la Ribera Salada, a la dreta podem veure la part final dels engorjats que a format a la roca aglomerada.


La carretera puja un parell de quilòmetres i la deixem per seguir una pista, encara enquitranada, que marxa cap a l’esquerra i puja fins al Pla de Montpol, agafem una pista que està majoritàriament formigonada i que baixa amb força pendent fins arribar a Aigüesjuntes que es com s’anomena a la confluència del Riu Fred i la Riera de Canalda, a partir d’aquí prendrà el nom de Ribera Salada, l’entorn és molt maco.



El camí travessa a gual el Riu Fred que en aquest lloc porta força aigua i tot i la seva poca fondària cal encertar el traçat si no volem mullar-nos els peus, anem remuntant la Riera de Canalda travessant-la un cop a gual i un altre per una palanca, una segona palanca en permet travessar-la per últim cop i al pista comença a pujar paral·lela a la riera guanyant alçada ràpidament quan ens anem apartant de la riera el pendent passa a ser fort  i constant i ens deixa a la carretera, després d’una pujada des de l’ultima palanca de cap a tres quilòmetres i mig, una pujadeta i baixadeta de poc més de mig quilòmetre ens deixa a Timoneda.



Passem Timoneda i la carretera segueix pujant, trobem un sender a la dreta per on marxem, al inici està molt malmès  però va millorant i arribem a una pista que ens porta de seguida a Sarri, ara la pista baixa però la deixem de seguida par agafar una drecera (que potser no calia) que baixa molt dreta i amb molta pedra i socs força marcats ens deixa a la pista que havíem deixat un tros més avall, la pista amb fort pendent ens baixa ràpidament a creuar el Riard, a gual, quan l’hem travessat ens comencem a enfilar al inici amb pendent més aviat fort que es va suavitzant a mesura de que anem pujant i ens porta a creuar la carretera que baixa de Lladurs.



Anem baixant per una pista força bona que, a distància, va paral·lela a la rasa de l’Om, sense gaire pendent, llevat l’ultima baixada, ens deixa a la carretera  que baixa del Càmping, la travessem i agafem el sender que baixa pel costat del riu negre que es va estrenyent a mesura que anem baixant, un repetjó ens puja a una pista que segueix baixant pel costat del riu i per sota de alts plàtans ens porta a la font del Corb, i seguint baixant fins al inici de la ruta.



El recorregut



El perfil






La traça del GPS de la ruta "Solsona-Ribera Salada-Aigüesjuntes-Timoneda-Lladurs-Solsona"



diumenge, 16 de novembre del 2014

Collsuspina-Roc Gros-Sant Cugat de Gavadons-Armadans-Torre de Casanova-Dòlmen de Perers-Collsuspina


Sortim de Collsuspina pel Camí Ral en direcció al cementiri, el deixem de seguida per agafar un sender que puja cap al bosc de Casanoves, passem pel costat dels Tres Roures, ens posem per un corriol ciclable llevat d’algun graó difícil ens deixa a un camí que ens porta ràpidament al Coll d’Heures, seguim baixant una mica pugem un repetjó i continuem baixant per la Serra de Santa Coloma fins arribar al costat de Santa Coloma Sasserra.


Sense arribar a l’ermita, al arribar al pla del Forn fem un gir cap a l’esquerra  i baixem per la pista que va a buscar el torrent del Soler, la pista l’anirà remuntant travessant-lo diversos cops fins el seu naixement on la pista ens deixa al camí de Santa Coloma Sasserra a la Pollosa, una mica més amunt arribem a la Collada, deixem de pujar i agafem una pista asfaltada que deixarem de seguida per agafar un sender curt que ens porta de baixada a un camí, seguim baixant i arribem al Collet de la Guàrdiaon agafen un sender curt i pedregós que puja al mirador del Roc Gros on gaudirem de bones vistes sobre Balenya,Centelles, el Tagamanent i el Matagalls.


Marxem avall per un sender amb força pedra i aviat arribem a un altre mirador on ampliem les vistes sobre la Plana de Vic i els Pirineus, seguim avall per el sender que va millorant, arribem a una pista que alternaren amb un sender i no deixarem de baixar fins arribar al torrent de Guells, el travessem i encarem un repetjó que ens deixa a la carretera N-141-c, passem a l’altre cantó i agafem una pista que amb pendent moderat puja tossudament fins arribar al Regàs després dels tres quilòmetres de pujada afluixa una mica però encara seguim pujant cap a mig quilòmetre fins arribar a una bifurcació, nosaltres però tirem pel dret encarant el corriol que amb força pendent ens deixa a sant Cugat de Gavadons.


Baixem per la pista enquitranada fins al coll de Noalard on la deixem per trencar a la dreta agafant una pista que primer baixa suau i després puja amb poc pendent fina a passar pel costat d’Armadans, seguim pujant vorejant el serrat dels rocs i comencem a baixar al inici amb força pendent però que es va suavitzant a mesura de que anem baixant, quan portem uns tres quilometres travessem el torrent d’Herbaprima i ens ajuntem amb la pista que baixa del Grony de la Torre, la pista segueix baixant passant per la Torre de Casanova i arribant a la N-141-c.


Travessem la carretera en un lloc on cal parar molta atenció amb els cotxes, a l’altre cantó el camí ens porta a passar pel costat del Gai i seguim pel mig de conreus per un camí herbós i arribem a el Masot marxem per la pista uns centenars de metres i la deixem per tombar a l’esquerra agafant un camí amb més pendent que primer és herbós i després pedregós i que baixa fins a travessar a gual el torrent del Gai.


El camí amb força pendent puja a la serra del Masot, marxem de pla una estona per tornar a pujar suaument fins que a la dreta veiem el dolmen de Perers (reconstruït), seguim camí amunt i arribem al camí de Perers que agafem cap a la dreta, el deixem al arribar a una cruïlla i seguim cap a buscar la N-141-c que agafem uns metres en direcció a Collsuspina però que deixem tombant a la dreta al trencall de les Comes de Santa Eugènia, no hi arribem ja que agafem un sender que va paral·lel a la carretera.


El sender arriba a un camí de roderes i no sabria dir en quin punt comença el Camí Ral però quan el camí s’estreny i esdevé corriol de ben segur que ja hi som, travessem una petita palanca de fusta que salva un torrent pudent i seguint de pla arribem al Raval de Picanyol, hi passem per sota i arribem a una part del Camí Ral que ha estat asfaltada on després d’una curta pujada entrem a Collsuspina.



El recorregut



El perfil




La traça del GPS de la ruta "Collsuspina-Roc Gros-Sant Cugat de Gavadons-Armadans-Torre de Casanova-Dòlmen de Perers-Collsuspina"