.

.

dilluns, 8 de desembre de 2014

Copons-Els Prats del Rei-Calaf-Mirambell-La Guardia-Montfalcó Gros-Copons


Ruta treta de Rutabike amb la diferencia dellloc de sortida que hem anat a buscar el punt més baix de la ruta que coincideix amb Copons, la ruta va per bones pistes en general i algun tram curt de pista asfaltada o carretera secundaria amb poc transit.


Sortim de copons per la carretera que va cap a Jorba que deixem de seguida per agafar una pista que al inici es formigonada però aviat passa a ser amb graveta amb molt bon estat que s’enfila amb força pendent i tossudament, un parell de quilòmetres, fins arribar al pla del Batlle, seguim pujant amb pendent més moderat, sempre amb l’altiplà a l’esquerra i les pendents a la dreta, així passem la serra Morena, la del Montaner i la de Mas Cirerer, on comencem a marxar de pla fins arribar a la BV-1031, passant pel costat de l’Avellanet cim de 785 metres.


Seguim una mica la carretera desviant-nos cap a la dreta per seguin un camí de carro , on deixem les bicis per buscar a peu el dolmen del Tres Reis, de fet s’hi pot anar amb la bici, desfem el curt camí i seguim uns centenars de metres per la carretera, la deixem per agafar un camí que marxa cap a la dreta tot baixant cap a cal Bartomeu, abans d’arribar-hi agafem un camí a l’esquerra que queda una mica amagat, el sol està molt erosionat i entre els sots i les pedres és una mica de mal fer però es curt i ens mena a una pista asfaltada i planera que seguirem una estoneta.


Deixem la pista trencant a la dreta agafant un camí que baixa moderadament i que trobem força humit sobretot quan estem a punt d’arribar a Els Prats  de Rei, hi entrem travessant el torrent de l’Anoia, travessem el poble anant a buscar el camí de Cardona que anem seguint fins a trobar una cruïlla on el deixem per tombar a l’esquerra enfilant-nos per un camí força pedregós, però compacte, que ens porta a Solanelles i ara de pla marxem fins a Calaf.


Travessem Calaf i agafem el camí del cementiri, passem de llarg pujant moderadament pel camí de Sant Sebastià i comencem a baixar, perdent l’alçada que havíem guanyat, fins arribar a sota de Mirambell, remuntem per una pista asfaltada fins entrar al poble on fem un tomb passant per davant de l’església de Sant Pere, des de les afores del poble gaudim d’una panoràmica excepcional del Pirineu així com dels altiplans de l’Alta Anoia.


Marxem de Mirambell baixant per les fortes pendents que ens baixen per travessar la riera de Mirambell, ara ens toca encarar una forta pujada de cap a un quilòmetre que posarà a prova els nostres quàdriceps, tot el que hem guanyat d’alçada ho perdrem baixant fins a travessar la riera de la Caseta, tornem a pujar amb un pendent més moderat fins a arribar al altiplà on hi ha els molins eòlics que ja fa estona que els veiem, de pla arribem de seguida  a la Guardia, un altre bon mirador de l’Alta Anoia.


Desfem una mica el camí i ara per asfalt anem de moli en moli, anirem de pla deixant l’asfalt i retrobant-lo diversos cops però no els molins que ens aniran acompanyant fins que deixarem l’altiplà, una mica abans d’arribar a Sant Guim de Freixenet, quan deixem l’altiplà comencem a baixar i tot seguit arribem a Montfalcó Gros d’on baixem fins a l’ermita de Sant Pere de Montfalcó.


Anirem descendint perdent alçada ràpidament tot i que trobarem tres remuntades entremig una a cal Barguès, la segona fins al coll del Pal i la tercera remuntada fins al cim de Montpaó on hi ha un vèrtex geodèsic a la vora del camí, d’aquí l’últim descens per unes giragonses amb fort desnivell ens deixem a Copons on anirem pels carrers de la vila fina a l’església de Santa Maria i voltant-la baixarem fins l’aparcament on hem deixat el vehicle.



El recorregut




El perfil




La traça del GPS de la ruta "Copons-Els Prats del Rei-Calaf-Mirambell-La Guardia-Montfalcó Gros-Copons"



1 comentari:

JOSE LUIS ha dit...

Por si fuera interesante o de utilidad para ti, para tus compañeros de ruta o para los lectores de tu web, tengo publicado el siguiente blog:
plantararboles.blogspot.com.es
Un manual sencillo para que los amantes de la naturaleza podamos reforestar, casi sobre la marcha, sembrando semillas producidas por los árboles y arbustos autóctonos de nuestra propia región.
Salud,
José Luis Sáez Sáez