Sortim de Camprodon
en direcció a Font-rubí, per una pista rural asfaltada que va pujant, al
arribar-hi després de passar el Coll Pregón agafen un senderó que ens estalvia
asfalt i ens baixa al Coll de la Batllia, agafem la carretera que va a Baget
per poc tros ja que ens desviem al trencant que puja al Querol per una pista
formigonada, quan passem la masia seguim pujat envoltat de prats que després de
fer un sifó se’ns apareix el Costabona, arribem al Collet de la Costa i
comencem a pujar fins a la Casilla, amb algun tram al mig pedregós, seguim
pujant fins passar Quera del Boc, el segeix una baixadeta i per un camí amb
forta pendent i molta grava, a estones, arribem al Coll d’Ares.
Al coll anem
a buscar el sender que varen fer servir els Republicans per fugir dels
colpistes, l’anomenat Camí de la Retirada, hi ha una placa que ho recorda i
entre altres coses diu “ aquí acaben les penes d’una guerra,
comencen les d’un exili que et desterra!”, i encara hi ha politics que juguen
amb foc per mantenir-se a dalt, però per sort farem el camí gaudint d’una
baixada per un corriol a estones molt estret, a voltes amb una fina graveta que
et vol tirar vessant avall, amb giragonses inacabables... bé, tot lo bo s’acaba
i després duns 700 metres de desnivell acabem a la carretera, si es vol el
sender segueix fins a Prats de Molló.
Seguim baixant mig quilometre per la carretera que porta a Prats, agafem una pista rural asfaltada
a l’esquerra que va pujant fins que arribem a Can Got i la deixem per segui una
pista molt bona, que amb una llarga però suau pujada ens pujara envoltat d’avets,
fajos, larix, freixes i molta, molta ginesta, al Pla de Meians, abans quasi be
a dalt trobarem la Font de la Torre amb un doll d’aigua fresquíssima, aqui
deixem la pista i per camins difuminats entre prats segim pujant, passant les Basses
de Puig Sec i més endavant tot carenejant arribem al Puig de la Clapa a 1655 m.
Seguim per
la carena, de baixada, amb algun tram molt pedregós, gaudint de les impressionants
vistes del Costabona i Massís del Canigó, arribem al Coll Pregon, on tombem
sobtadament a l’esquerra per un sender que comença suau però aviat ensenya les
urpes, amb forta pendent i xaragalls pedregosos, que duran poc, a mesura que
anem baixant el sender s’aixampla passant a caminet, camí i entrem a Espinavell
per la porta del darrere, seguim baixant ara per asfalt fina a trobar la
carretera de Molló.
Per la
carretera seguim baixant un quilometret fins el trencall que puja al Graell al
inici per unes pendents formigonades que ens fan guanyar alçada ràpidament , amb
un parell de revolt desapreix el formigó, la pujada es sostinguda fins arribar
al Puig d’Assiol, amb un tram final herbós, passem el collet, sense cap traça,
seguint fidelment al gps, trobem un corriol que comença baixant i acaba pujant,
reguerons molt marcats i amb pedres, agafem un camí que cada vegada puja amb
pendent més forta fina arribar al Puig de Sant Joan, la cota que em marca el
gps es 1670 m. el sostre del dia.
Hem anat a
parar a una tanca que no te cap pas, o l’esgotament em cega, baixo paral·lel a
la tanca i acabo la paciència, faig passar la bici per sota i jo també m’hi
arrossego per passar al altre cantó, quatre ratlles enfonsades a la gespa es el
camí que em de seguir, mes avall per prats un senderó ens passa entre pedres i
va a buscar una pista que intuïm a la llunyania, la pista cada cop més bona, ens
porta a la carretera de Camprodon i hi arribem ràpidament.
El Recorregut
El Perfil
1 comentari:
Hola Joan,
una gran ruta!! Jo diria que és una de les imprescindibles del Pirineu, per les vistes, per l'entorn natural i pels fantàstics corriols.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada