El Jaume Sisa canta aquesta canço, que soposo que per que es el seté dia que estem en el nostre cel particular, ha estat sonant, com un borinot, tot el dia dins del meu cap.
Història
certa dels set cels
Set paradisos màgics i encantats
Història certa dels set cels
Set nius de pau, de glòria i de felicitat.
El primer cel és inventat:
El primer gran invent de la terrestritat
El segon cel, imaginat:
En una nit d'estiu a la vora del mar
El tercer cel, dins d'un mirall
Reflecteix les imatges d'un món ignorat
I el quart cel és irreal:
Com un oasi verd en un desert estrany
Del cinquè cel res no se'n sap:
No hi ha notícies d'aquest cel tan amagat
I el sisè cel està copiat
Del cel setè que has engendrat dins del teu cap
Set paradisos màgics i encantats
Història certa dels set cels
Set nius de pau, de glòria i de felicitat.
El primer cel és inventat:
El primer gran invent de la terrestritat
El segon cel, imaginat:
En una nit d'estiu a la vora del mar
El tercer cel, dins d'un mirall
Reflecteix les imatges d'un món ignorat
I el quart cel és irreal:
Com un oasi verd en un desert estrany
Del cinquè cel res no se'n sap:
No hi ha notícies d'aquest cel tan amagat
I el sisè cel està copiat
Del cel setè que has engendrat dins del teu cap
Dons no, el setè dia no l’hagués
engendrat mai dins del meu cap, més de mitja ruta per carretera no es el que
més m’agrada, l’etapa d’avui es pot dividir en dues parts ben clares, la
primera una llarga ascensió al Pueyo de Escués i la baixada fins a Garcipollera
per indrets solitaris i pistes mes o menys bones i una segona part, que per
carretera puja i baixa tres colls i planeja fins arribar a Hecho.
Al sortir de Aurin, agafem
la N-330 que deixem aviat per agafar la
carretera que ens portarà a Larrés, seguim per una carretera que al costat del
riu Aurin i va passant pels successius pous de jaciments de gas fins que vora Isín
tombem a l’esquerra per una pista força bons que va pujant per entre roures i
pins, fins arribar a una cruïlla sota de l’Ermita de Sant Antonio del Pueyo,
respirem una mica i aviat torna la pujada que com abans te alguna rampa dura,
quan portem uns vint quilometres de pujada arribem al Pueyo de Escués.
El Pueyo de Escués es un
collet a 1430 metres que serà el punt mes alt de l’etapa d’avui, ara vindrà una
llarga baixada que perdrem uns 500 metres d’alçada, al començament el camí molt
àrid amb força pedra ens fa estar atents, seran un seguit de ziga-zagues fins
arribar a creuar el Riu Iguacel, enllacem amb una pista mes bona i una baixada
mes suau, passarem per davant de l’Església de Acin de Garcipollera, Bescoz de
Garcipollera fins que arribem a Castiello de Jaca.
S’ha acabat el broquil!.
Sortim de Castiello de Jaca per una carretera que fa por i que per sort deixem
aviat per enfilar-nos per la carretera que puja a Aratorés, agafar aire i
seguir pujant per unes pendents continuades que no et donen respir fins arribar
al coll,baixem ràpidament fins a Borau, torna a pujar fins un altre coll i tenim
Aisa a la vista a baix la vall, una altre rapida baixada i ja hi som.
Sortim d’Aisa per una
carretera tranqui-la, la tònica es repeteix, aquest etapa es molt trencacames, pugem
per carretera fins un coll i baixem fins a Jasa, ara que s’acaben les baixades
es posa a ploure, millor traurem la pols de les bicis, aquí farem una variació
de la ruta, pel que hem llegit la Senda de Urdués has d’arrossegar la bici o pujar-la
a coll molta estona i amb les alforges no estem per romanços així dons anem cap
a Hecho per carretera i per postres para de ploure a mig camí, que mes vols!
La Traça del GPS de la ruta "Transpirinenca 2011. Dia setè. Aurin (Sabiñánigo) - Hecho"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada