L’Etapa d’avui ens allunya força dels alts cims dels
Pirineus encara que en la llunyania, com passa sempre, es veuen més majestuosos,
ens mourem entre els 600 i els 1700 metres, passant per paratges solitaris i
pobles deshabitats, deixant la Vall del Riu Ara per anar a la Vall del Riu
Gallego. A l’Hostal Rio Ara on hem tingut la sort de que un dels dos germans
que porten l’establiment , amb molta visió de servei, te tot un seguit de
recanvis per la bici que ens ha anat molt bé per fer diverses reparacions.
Sortim de l’Hostal Rio, travessem el Riu Ara i creuem
Fiscal, aquí variem una mica la ruta del Jordi Laparra els primers 11
quilometres enlloc d’anar per Bergua,on s’hi arriba per carretera asfaltada,
els farem pel Collado de Fenes , al inici anem pujant per una bona pista pel
Barranco de San Salvador, amb algun tram dur, seguim pel Barranco de Fenes fins
al Collado de Fenes per un camí amb
algunes pendents que superen el 20% i trossos amb molta pedra, son els 8
primers quilometres, ara de baixada retrobem el camí que ve de Bergua i pugem
fins a Sasa ja seguin la ruta original.
Sasa es un dels pobles abandonats que trobarem avui, passem
de llarg marxant per un bon camí que puja suaument i mes endavant planeja per
uns boscos solejats de pi i faig que ens porta al Barranco de Sarriates, comencem a pujar per un camí que
en temps de pluja ha de ser mortal, hi ha roderes que hi cap la bici, els fajos
son mes grossos i mes abundants, el lloc s’anomena Fabar d’a Balle “Fageda
de la Vall”, anem guanyant alçada i perdent vegetació, ara el que més hi ha
son boixos, per entre els turons veiem a
la llunyania Las Tres Sorores, i així arribem al Collado de las Tres Cruces.
Tenim la Peña Oturia al davant, però farem una volteta per
arribar al coll que hi ha sota el Monte San Cocoba, primer baixem per tornar a
pujar per la seva vessant sud, amb poca vegetació i molta calor, veiem la Peña
Oroel de lluny, al coll baixem per una bona pista i fem la nostra segona
variació del dia, no pugem la Peña Oturia i anem carenejant entre el Barranco
de Olivan i el de la Valle.
Ara ja serà pràcticament tot baixada, al principi els camins
no son dolents, solitaris i amb força pedra, amb tancats de pedres que semblen
indicar que eren pels ramats d’ovelles, de lluny veiem un altre poble desert ,
Cortillas, i agafem una pista, per donar-li algun nom a una pila de pedres ben arrenglerades
però molt mal posades, que ens baixa fins a Olivan i ens deixa sense braços.
A Olivan agafem el GR 16, que per asfalt ens porta al bonic
poble e Lárrede, passant pel costat de l’església de San Juan de Busa, romànic del Serrablo, també
veiem a dalt d’un turó La Torre del Moro, de Lárrede anem en direcció Senegüé,
travessem el Riu Gállego pel Puente de
las Pilas, ara reformat per sort ja que l’últim arranjament l’havien fet el
1906, agafem el Camino de Santiago que va al costat del Gállego i ens porta
fins Aurin que pertany a Sabiñánigo i es on passarem la nit.
La Traça del GPS de la ruta "Transpirinenca 2011. Dia sisè. Fiscal – Aurin (Sabiñánigo) "
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada