A peu per Rupit, Salt de Sallent,Volta a l’Agullola,Sant Joan de Fabregues,Rupit

Sortim de l’ampli aparcament que hi ha a l’entrada de Rupit i anem cap a la dreta carrer avall per anar a passar el pont penjant que ens permet travessar la riera de Rupit, a l’altre banda ja som al mig del poble, anem cap a la dreta passant per davant de l’església de Sant Miquel, més avall trobem un rètol que ens indica la direcció a seguir cap al Salt de Sallent. Per sortir del poble passem per sota una casa i ja som al camí que ens portarà al salt.

El Camí marxa de pla a buscar unes escales que ens baixen fins a un afluent de la riera de Rupit que travessem per tornar a pujar a l’altre cantó, ara situats al marge esquerra de la riera de Rupit anem baixant suaument per dins el bosc, aviat arribem als Saltants del Rodor, des del mateix camí es pot veure una mica el primer salt, baixem una mica i de seguida arribem a la Font de la Pomareda. Si ens desviem del camí baixant per la nostra dreta arribem a la riera i podem veure el Saltant de Sabaters.

Retornem a la font i seguim el camí cap a la dreta que segueix baixant suaument, al cap de poca estona sortint del bosc arribem a una pista i a la nostra dreta podem veure com la riera s’estimba uns vuitanta metres avall formant el Salt de Sallent , nosaltres hem escollit un dia, l’endemà de ploure, i el cabal es important (val la pena si es pot venir desprès de ploure). Seguim la pista que em trobat cap a l’esquerra i ens porta a un mirador on tindrem una vista complertadel salt i la cinglera, també podem veure la característica Agullola de Rupit, que més tard voltejarem.

Però no en tenim prou i volem veure el salt des de sota, per fer-ho tornem a la pista i tombem a la dreta de seguida, al mig d’un revolt, la deixem seguint recte per un sender que va a buscar el Grau de la Donada, el camí de baixada comença per un empedrat que fa ziga-zagues curtes i baixa dret fins arribar a un trencall (hi ha una fita amb pedres) que agafem tombant a mà dreta, el sender segueix baixant força dret per dins del bosc que no ens deixa veure res fins a arribar gairebé al gorg que es forma a la base del salt des d'on veiem la magnitud del salt (paga la pena l’esforç de baixar a contemplar-lo des de baix).

Retornem a la cruïlla, la pujada es més fàcil que la baixada, al arribar-hi tombem a la dreta i seguirem un sender, algun cop perdedor, ens ajuden algunes cintes blanques penjades del arbres, fins arribar a una pista que si anéssim a l’esquerra ens portaria a la Donada, nosaltres anem a la dreta baixant fina a la riera, la travessem per sobre unes pedres que fan de passeres i tot i el cabal aconseguim arribar a l’altre marge amb els peus secs.

La pista, que va pujant sense massa pendent, ens porta gairebé al peu de l’Agullola, es un camí agradable, força ombrejat, que ens permet veure les cingleres de Pujolràs, Castellet i Casadevall i a la llunyania la cinglera del Far, també veiem de lluny el Salt de Sallent. Quan hem passat per sota l’Agullola, encarats al migdia, el paisatge canvia i minven les ombres, passem pel costat de Fàbregues, un mas abandonat, i el pendent augmenta.

Anem a fer una llarga marrada fins a trobar la pista formigonada que baixa de Rupit, virem sobtadament cap a la dreta seguint la pista amb les marques del GR 2 que puja fins al trencant de Sant Joan de Fàbregues. Si anéssim a la dreta en pocs minuts arribaríem a l’ermita de Sant Joan de Fàbregues, nosaltres seguim per la pista per on continua el GR 2-2 que ens portar`a Rupit en suau pujada.

El recorregut

El perfil

La traça del GPS de la ruta " A peu per Rupit, Salt de Sallent,Volta a l’Agullola,Sant Joan de Fabregues,Rupit"

A peu per Sant Serni del Grau, Grau de Lord, Santuari de Lord, Grau de Sallort, Sant Serni del Grau

Deixem el cotxe a l’aparcament que hi ha davant de l’ermita romànica de Sant Serni del Grau o de Vilamantells, molt bonica (tal i com ens han dit a l’Oficina de Turisme de la Vall de Lord a Sant Llorenç de Morunys, on ens han atès molt bé). Marxem, en suau pujada,per la pista forestal enquitranada seguint les marques del GR-7 fins que arribem a un pla on el GR se’n va cap a la dreta enfilant-se cap al Grau de la Roca Foradada, (nosaltres no ens hi enfilem però la ruta proposada per l’oficina de turisme si que hi passa).

Seguim recte fins a trobar un túnel curt on es pot passar sense llum i a l’altre cantó, a la dreta retrobem el sender que  s’enfilava pel grau, continuem però per la pista ara ja seguint l’itinerari, passem la font de Sant Isidre, que ens queda a l’esquerra a la vora de la pista i en poca estona arribem al inici del Grau de Lord on hi un aparcament de cotxes  que es pot fer servir per escurçar la caminada.

Davant  nostre hi ha el camí empedrat, molt ben conservat, que puja molt dret fent giragonses, la pujada es curta però intensa i ens deixa a dalt de la Mola de Lord 1.180 metres d’alçada des d’on es pot gaudir d’una excel·lent panoràmica de l'embassament, de les serres dels Bastets, de Busa i del Port del Comte (la pujada va seguint les estacions d’un Via Crucis que acaba a la capella de Sant Pere Màrtir), baixant lleugerament arribem al Santuari de Lord, a la dreta hi ha un bosquet de pi roig, amb algun banc repartit, on podem aprofitar per fer un mos a l’ombra dels pins.

Per continuar la nostre ruta agafem el camí de Sant Jaume, per fer-ho hem de passar un reixat que ens deixa davant de la porta del santuari, que es pot visitar i veure la verge bruna de Lord (per 50 cèntims s’encenen els llums de l’altar), encara passem un altre reixat per sortir de les dependencies i seguim el camí ben marcat fins arribar al inici del Grau de Sallort o de Sant Jaume.

El camí va baixant fent giragonses al inici, per un empedrat força ben conservat, fins que gira decididament cap a l’esquerra, ara seguim un sender molt marcat pel peu dels cingles, arribem a una cruïlla i tombem a l’esquerra tot pujant, passem algun punt força dret i arribem a una pista on tombem a l’esquerra pujant fins a una porta metàl·lica que està a tocar del Grau de Lord. Arribem a la pista asfaltada on comença el camí del Via Crucis i desfem el camí d’anada dos quilòmetres i mig de suau baixada ens portaran a Sant Serni on tenim el cotxe.

El recorregut

El perfil

La traça del GPS de la ruta " A peu per Sant Serni del Grau, Grau de Lord, Santuari de Lord, Grau de Sallort, Sant Serni del Grau."

Mare de Déu de Corbera, Font del Tagast, Cogulló d’Estela, Roc d’Auró, Torreta dels Enginyers, Coll de Tagast, Serra de les Arades, Pleta de To, L’Estany

Sortim del santuari de la Mare de Déu de Corbera agafant el PR C-73 que puja per un sender  ben marcat, la pujada es forta i ens porta a una pista que deixem tot seguit per anar cap a un sender  planer, també molt fressat, que passa pel darrere de cal Déu aviat però comencem a enfilar-nos recte, fent una drecera dreta que talla pel mig un camí que va fent ziga-zagues, així arribem a la Font de Tagast.

Marxem de la font retornant una mica enrere i tombem cap a l’esquerra tot pujant per prats on el camí es poc evident, trobem alguna fita escadussera fins que en una curta baixada anem a parar a una pista, ara pugem lleugerament fins al Coll d’Estela, tombem a l’esquerra i seguin un vailet que ens queda a la dreta fins que el camí es més fressat, aleshores quan el sender es comença a enfilar trobem un pas amb roca calcaria on hi ha un cable que ens ajuda a pujar, més amunt hem de superar una curta escletxa, el camí ara te timba a mà dreta però de seguida girem i arribem al cim del Cogulló d’Estela (1869 m).

Del mateix cim podem veure els dos següents cims que volem fer, en primer terme el Roc d’Auró i pel seu darrera sobresurt la Torreta dels Enginyers. Desfem el camí fins al Coll d’Estela, més enllà trobem la Font d’Estela, pugem una mica i trobem una altre font, la del Pein, tot seguit deixem el sender més marcat i tombem a mà dreta posant-nos a una zona caòtica que anem pujant guiant-nos per nombroses fites, arribem a un punt on trobem un sender més traçat i l’agafem cap a la dreta seguint unes marques amb la senyera que ens porten a un coll on trobem una cadena que ens ajuda a superar un tram rocallós, una curta pujada sense cap complicació ens deixa al cim del Roc d’Auró (1948m).

Marxem del cim retornant a la cruïlla on hem sortit del caos de roques i seguin el sender que marxa força planer faldejant la muntanya, encara amb marques amb la senyera, arribem a un punt on pugem decididament fins a un collet, tombem a la dreta i pel mig de prats, per sota d’unes línies elèctriques gairebé de pla arribem a la Torreta dels Enginyers (1987m) on hi trobem un vèrtex geodèsic.

Pel mig del bosc anem a buscar una pista amb grava que baixa suaument als Pla de l’Orri, tombem a la dreta i baixem pel mig dels prats fins a trobar un sender molt marcat que Baixa al pla de la Bassa, voregem la bassa i arribem al Coll de Tagast. Pugem al costat d’unes roderes que han erosionat el prat i arribem a un collet ( hi ha un rètol casolà que l’anomena Coll de l’Angel) deixem el sender fresat tombent a la dreta enfilant-nos pel mig del bosc i amb un traçat poc evident anem pujant fins al Serrat de l’Hospital on hi trobem una fita (un munt de pedres i un basto) que assenyala el punt més alt.

Retornem un xic enrere i descendim a mà dreta baixant per un pendent fort pel mig del bosc, sense marques ni camí, i arribem a un sender just on acaba la Canal del Tonedor, podríem baixar per la canal per anar a l’Estany però ens estimem més fer una petita marrada i anar-hi per la Serra de les Arades. Pugem primer al Serrat de les Estelles on trobem una fita ( una altre pila de pedres) que ens indica el punt més alt i sense camí anem carenejant, amb baixada suau, la Serra de les Arades, a la vora de la cinglera que ens queda ala dreta, arriba un moment que ens en separem marxant cap a l’esquerra i sense cap traça descendim amb més pendent, travessem una pista i pels mig del bosc trobem un senderó que ens porta fina la Pleta de To.

Seguim recte per arribar-nos fins un morral on hi ha una estelada (un drap casolà ens indica que es el Morral d’Estelles?). A sota nostre veu l’ampli pla de l’Estany. Retornem a la pleta i del petit coll cerquem l’entrada força amagada d’un sender que ens ha de portar fent una llarga baixada en diagonal fins a l’inici de la Canal del Tonedor, ara el camí es poc visible,seguim baixant fins a trobar una pista que es portara pel costat del mas de l’Estany.

Continuem per la pista que va a parar a una de més amplia i va baixant suaument fins al Coll de l’Oreller on hi ha una cruïlla, tombem a la dreta seguint les marques del GR 107, encara baixant lleugerament, més avall el camí comença a pujar, passant algun tram amb formigó, i arribem al santuari de la Mare de Déu de Corbera.

Apeu pel Camí dels Degotalls, Canal del Pou del Gat, Pla de la Trinitat, Ermita de Sant Salvador, Roca de Sant Salvador (l’Elefant), Canal Plana, Canal del Pou del Gat, Camí dels Degotalls.

Deixem el cotxe a la vora de la carretera BP-1103 venint de Santa Cecilia, en un petit espai que hi ha al revolt abans de trobar la BP-1121 que puja de Monistrol. Marxem en direcció a Santa Cecilia uns cent metres i a l’altre banda veiem unes escales, davant un rètol ens indica Camí dels Degotalls, de seguida arribem a un punt on hi ha la marca de pas barrat del PR, es per on entrem a la Canal del Pou del Gat tot deixant el Camí dels Degotalls.

La canal puja dreta, sovint amb passos on haurem de grimpar una mica, això la fa entretinguda, en un punt trobarem una instal·lació amb una corda que ens ajuda a fer un petit flanqueig, res de l’altre mon si s’hi està avesat, quan deixem la llera del torrent el pendent es suavitza i de seguida arribem al Camí de l’Arrel, tombem a l’esquerra i el seguim fins arribar al Pla de la Trinitat.

Al pla deixem el Camí de l’Arrel i tombem a la dreta seguin les marques del PR-C 19, en suau pujada arribem a La Trinitat, passant-hi pel costat, seguim el camí força planer fins que passem per sota la Trumfa on deixem el PR trencant a la dreta i pugem per unes ziga-zagues força dretes que ens deixen a l’Ermita de Sant Salvador.

Deixem el camí més evident, que va cap al Coll de Sant Salvador, i comencem a pujar cap a la dreta des de l’ermita cap a una canal, trobem alguna fita que ens orienta, ens cal per alguna grimpada fins arribar a un pas on tant sols es pot pujar per una canal estreta, quan l’hem superat anem cap a l’esquerra per assolir el cim de la Roca de Sant Salvador (l’Elefant), a dalt tenim una panoramica cap a Gorros, Els Flautats, Serra de les Lluernes, el Cavall Bernat, Sant Jeroni, El Montgròs...

Baixem de l’Elefant desfent el camí fins que tombem a la dreta per no tornar a l’ermita, seguint unes marques grogues anem a trobar el camí que ve del Coll de Sant Salvador (que abans havíem deixat), marxem de baixada pels camí que ens porta cap a la Serra de les lluernes, arribem al Coll de la Canal Plana on trenquem a la dreta per començar a descendir per la canal.

La Canal Plana de plana no en te res, es dreta i terrosa sobretot al inici, mirant de no relliscar una ràpida baixada ens deixa al Camí de l’Arrel on tombem a ma dreta, uns pocs metres més enllà trobem a l’esquerra la Canal del Pou del Gat, que farem servir per tornar al cotxe tot desfent el camí de l’inici.

El recorregut

El perfil

La traça del GPS de la ruta " A peu pel Camí dels Degotalls, Canal del Pou del Gat, Pla de la Trinitat, Ermita de Sant Salvador, Roca de Sant Salvador (l’Elefant), Canal Plana, Canal del Pou del Gat, Camí dels Degotalls."

A peu per Can Maçana, Collet de Guirló, La Cadireta, Coll d’Agulles, Canal Ampla, Pas del Princep, Font de l’Esllavissada, Coll de Porc, Camí de l’Arrel, Can Maçana.

Sortim de l’Aparcament de Can Maçana seguint les marques del GR 172, per una pista ampla que ens porta a passar pel Collet de Guirló, anem obviant els diversos trencalls, el camí força planer s’estreny, passem per sota de la Cadireta, que ja fa estona que veiem de lluny així com la Roca Foradada, el sender arriba a una cruïlla, a la dreta marxa el camí que puja cap al Coll de Porc, l’agafem deixant les marques del GR.

El camí ara s’enfila amb força pendent fent algunes ziga-zagues, arribem a un altre trencall, a l’esquerra marxa el que puja al Coll de Porc, però nosaltres trenquem a la dreta, fins al Coll d’Agulles o Portell Estret la pujada es dreta amb forces giragonses i cap a dalt hi ha trams amb grava solta i algun pas rocallós on es fàcil fer alguna relliscada, al coll a 1007 metres el bosc humit que pujàvem canvia per un bosc d’alzines orientats com estem al Sud.

El portell es una cruïlla de camins, cap a l’esquerra podem fer la Travessa dels Frares, cap a la dreta la Travessa d’Agulles, si anem pel mig, com es el cas, agafarem la Canal Ampla, una còmoda baixada sense treva ens porta al camí que va o ve del refugi Vicenç Barbé al Coll de Porc i que segueix les marques del PR-C 78.

Tombem cap a l’esquerra seguint un camí planer que ens porta a travessar el Torrent del Lloro on comencem a pujar per unes giragonses un pel dretes, arribem al Pas del Princep deixant a la dreta l’Agulla Petita del Pas del Princep, seguim i de seguida trobem la Font de l’Esllavissada, una font que està dins d’uns blocs a la nostra esquerra, seguim pujant i arribem al Coll de Porc.

El coll es també una cruïlla de camins i on tenim una bona visió de de la regió dels Frares Encantats i la regió dels Ecos, nosaltres deixarem el GR, que marxa cap al Montgròs i trenquem a l’esquerra tombant cap a la cara Nord del massís, desprès d’un revolt de baixada trobem la Font del Coll de Porc, seguim baixant primer suaument pel repeu de les parets dels Frares i més endavant el pendent augmenta, trobem a la dreta el trencall que puja al Coll d’Agulles (per on hem pujat abans) i seguim baixant, tot desfent el camí d’inici.

Arribem al Camí de l’Arrel i ara marxant de pla passem per sota la Cadireta, una mica més enllà, a mà esquerra, agafem el sender que puja fins a la Roca Foradada, el camí puja força dret passant algun lloc rocallós, una desviació que paga la pena tant per les vistes com per l’inusual obertura triangular a la muntanya. Retornem al camí i seguint les marques del GR 172 desfem el camí d’inici fins a Can Maçana.

El recorregut

El perfil

La traça del GPS de la ruta " A peu per Can Maçana, Collet de Guirló, La Cadireta, Coll d’Agulles, Canal Ampla, Pas del Princep, Font de l’Esllavissada, Coll de Porc, Camí de l’Arrel, Can Maçana."

Can Maçana, Torrent de la Diablera, Era dels Pallers, Els Pallers, El Gerro, Camí de les Batalles, Can Maçana

Sortim de l’aparcament de Can Maçana, amb suau pendent, pel camí que porta al coll de Guirló (GR172), al arribar al coll agafem el camí que baixa cap al torrent de la Diablera, deixant el GR, iniciem una forta baixada fins a creuar el torrent, una mica més avall trobem el rètol que ens indica que cap a l’esquerra marxa el camí dels Pallers.

Tombem a l’esquerra pel camí que marxa de pla per sota de les Portelles, farem una lleugera baixada i arribem a la cruïlla del camí dels Pallers, tombem a l’esquerra per un sender que puja seguint unes marques blanques i verdes que ens deixen a l’Era delsPallers, on tenim una bona vista de bona part de la regió d’Agulles.

Marxem cap a la dreta seguint el camí que va per la carena dels Pallers i que va passant per sota de les roques, trobem algunes marques verdes poc visibles, passem pel primer dels pallers, la Roca de l’Era dels Pallers, el segueixen quatre més, les Agulles de l’Era dels Pallers (1ª agulla de l’Era dels Pallers, 2ª agulla de l’Era dels Pallers, 3ª agulla de l’Era dels Pallers i l’agulla del Giravolt) desprès trobem  els Pallers del Mal Any, i la carena acaba amb la Tisora i la Tisoreta.

Des de sota la Tisoreta tombem a la dreta i comencem una baixada forta per la roca pelada que va a buscar el torrent que es veu a sota nostre, les marques en un principi blaves  més avall s'alternen amb verdes, arribem al torrent i el camí hi baixa pel mig, de sobte a la dreta apareix el Gerro, mes avall passem una tartera amb fort pendent i arribem al camí que va per sota del Timbaler del Bruc.

El camí va a trobar el que puja cap al vermell del Xincarró, trenquem a la dreta marxant per dins un bosquet de pins arribem a una pista molt bona, tombem a la dreta i fem una lleugera pujada fins que trobem un gran revolt on trobem una curta drecera que fa que ens el estalviem. De lluny veiem perfilar-se la carena dels Pallers

Arribem a la cruïlla del camí de les Batalles on anem cap a mà dreta seguint pujant amb algun punt amb més pendent. Passen diverses cruïlles i desprès de pujar una estoneta, anirem planejant fins a trobar el GR 172, que desprès d’una curta baixada ens deixa a l’aparcament de can Maçana.

Joan Amades en el seu llibre Llegendes i Tradicions de Montserrat, ens explica la llegenda següent:

"Conten que, temps era temps, entre els homes hi havia una disbauxa i un lladronici, que res no estava segur enlloc. Aleshores, pels voltants dels Pouetons, vivien una família de gegants anomenats els Regira-rocs, que eren força agradats del que no era seu, i, com que eren tan forts i tan valents, tenien atemorits tots els veïnats de la rodalia. Un any es va escaure que els Regira-rocs van esguerrar la collita del blat, però no es van pas amoïnar. Van robar el blat de tots els camps propers, el van batre i, de la palla, en van fer uns pallers altíssims com mai no se n'hagin vistos d'altres de tan grans. Els seus veïns, desesperats, prou els van moure guerra diverses vegades; però, com que els gegantots eren tan forts, res no hi podien els pobres mortals. Però heus aquí que un dia, per un poder sobrenatural, els grans pallers van ésser tornats pedra i els Regira-rocs precipitats al fons de l'avenç dels Pouetons, en càstig de llurs malifetes i com a exemple per a tots que cada u era ben amo del seu i que calia respectar els béns d'altri."

El recorregut

El perfil

La traça del GPS de la ruta " Can Maçana, Torrent de la Diablera, Era dels Pallers, Els Pallers, El Gerro, Camí de les Batalles, Can Maçana."