Can Maçana, Coll de Porc, Travessa dels Frares Encantats, Travessa d’Agulles, Coll de la Portella, Can Maçana.

Sortim de can Maçana pel camí de la Roca Foradada seguint les marques del GR 172 passem pel Collet de Guirló,  el camí s’escanya  però encara es força ample , a la nostra dreta tenim les parets de la regió  de les Agulles, el camí que marxa de pla ens porta a passar per sota de la Cadireta i seguim una estona fins a trobar un trencall a la dreta que s’enfila fort i deixem el GR, aviat arribem a una bifurcació i seguim el de l’esquerra deixant el de la dreta que puja al Portell Estret.

Encara pujant arribem a sota la paret del Bisbe, a ma dreta ens queden  les parets més altes i verticals de la regió dels Frares Encantats, fem una curta baixada i pujant suaument arribem a la Font del Coll de Port, l’entorn es impressionant, desprès d’un curt tram pla arribem a un revolt que puja suau i ens deixa al Coll de Porc, una estaca ens indica que estem a 975 metres d’alçada i que cap a la dreta podem anar cap al Portell Estret pel camí de la travessa dels Frares Encantats, també ens indica que es una ruta tècnica que te trams amb passos ferrats i cordes fixes, doncs ja estem avisats.

D’entrada el camí s’enfila fort i veiem que anem seguint unes marques blaves escadusseres i poc visibles però que ens faran servei ja que la constants pujades i baixades dretes i sovint entre agulles altes fan que el GPS ens doni errades i serà amb la combinació de les dues coses que ens duran pel bon camí, el primer obstacle el trobem aviat, un díedre obert molt vertical que està equipat amb travessers de ferro, ganxos  i una cadena que ens permeten superar-lo.

Més amunt trobem un altre pas equipat amb una cadena, quan comencem a baixar trobem un pas equipat amb corda que ens ajuda a baixar una canal, de seguida arribem a una altre corda que ens ajuda per baixar per dins un forat i salvar una canal estreta, tenim una petita treva que ens permet veure el Lloro, la Monja... i  tornem a trobar un altre corda que ens ajuda a baixar un pendent fort  seguit d’una altre corda que es posa per una canal estreta, seguim baixant i aviat la canal s’eixampla, arribem a una bifurcació seguim el camí de la dreta, el de l’esquerra ens portaria al camí que porta al refugi Vicenç Barbé (cal tenir-ho en compte per una possible escapatòria en cas necessari).

El  camí fa una forta pujada  i mig grimpant, cap al final, arribem a passar entre el Lloro i la Monja amb  una bona visió del Dit, el Bisbe, la Nina, la Boleta Foradada i el Serrat del Centenar,tornem a baixar per una canal vorejant la Nina per una escletxa entre agulles veiem el Melindro, tornem a pujar una mica per tornar a baixar per una canal, pugem fins arribar al Pi de la Trinitat, sota el Morro Pla, des d’aquí podem veure l’Ajaguda, la Triroca... fent una marradeta de baixada passem per sota l’agulla Barbé i ja anem a parar a la Canal Ampla que amb suau pujada ens porta al Portell Estret.

Aquí acaba la travessa dels Frares Encantats, ara tenim tres opcions, la més fàcil baixar cap a l’esquerra per la Canal Ampla a trobar el PR que ens porta al refugi o al Coll de Porc, la segona es marxar cap a la dreta per baixar a trobar el Camí de l’Arrel menys fàcil que la primera per la pendent inicial entre aglomerat però sense complicacions o bé la tercera opció que es fer la travessa d’Agulles on seguirem  fent pujades i baixades i alguna corda fixa, nosaltres escollim l’ultima.

La regió de les Agulles és més embolicada i ara caldrà fer atenció a les marques vermelles barrejades amb alguns de grocs, ens comencem a enfilar deixant enrere a l’altre banda del coll la Boleta del Portell Estret, l’Ànec, les ultimes agulles de la regió dels Frares Encantats, a mesura que anem guanyant alçada mirant enrere podem veure moltes de les agulles que hem vorejat, també tot pujant anem reconeixent agulles com la Bola de la Partió, la Bitlla, arribem al peu de l’Escorpí i la Mà on per entre les dues agulles podem veure a sota nostra la Cadireta.

De pla voregem la Triroca i baixant lleugerament arribem  a les Bessones, una mica abans d’arribar a l’Agulla de l’Arbret el camí es bifurca, a mà esquerra baixaríem al refugi, seguirem el de la dreta que puja, deixem momentàniament el camí per acabar-nos d’enfilar al Mirador del Ninet, entre l’Agulla de l’Arbret i la Saca Gran, per sobre el cingle de la paret nord d’Agulles visió panoràmica i a sota nostre el Serrat de la Foradada i la Cadireta, retornem al camí baixant una mica i tornem a pujar trobant un pas equipat de pujada.

Ara el camí puja i baixa, fa alguna canal i alguna grimpada i ens deixa a un punt força pla amb una visió amplia d’Agulles i Frares, tornem a per una canal  i més endavant trobarem tres passos seguits equipats amb cordes, son trams força drets i llisos on cal anar amb compte, si em arribat fins aquí no ho trobarem  res de l’altre mon, el sender que segueix baixant  ens porta al Coll de la Portella on trobem les senyals del PR, baixem el pas desgrimpant  i el camí ens porta baixant suaument fins al Collet de Guirló, ara tant sols ens cal desfer el camí d’anada fins l’aparcament.

El recorregut

El perfil

La traça del GPS de la ruta " A peu per Can Maçana, Coll de Porc, Travessa dels Frares Encantats, Travessa d’Agulles, Coll de la Portella, Can Maçana."

A peu per Santa Cecília, Camí de l’Arrel,Coll de Porc,El Cilindre,El Montgròs,Coll del Migdia,Canal de la Font del Llum,Santa Cecília

Sortim de l’aparcament que hi ha a Santa Cecília per un sender qui hi ha davant mateix en direcció a ponent i ens enfilem fins a trobar el Camí de l’Arrel, al arribar-hi tombem s la dreta en direcció a Can Maçana, marcat com s GR 172, el sender baixa fins a tocar gairebé la carretera i per enfilar-se fins a torbar la cruïlla de la Canal de la Font del Llum que deixem a la nostra esquerra, seguirem fent diverses pujades i baixades fins a trobar la desviació  que puja al Coll de Porc, molt a prop de la Cadireta.

Deixem el GR i trencant a l’esquerra comencem a pujar, ara amb més pendent, fent alguna ziga-zaga, trobem el trencall que puja al Portell estret que marxa per la nostra dreta, el deixem i aviat arribem al peu del Bisbe, baixem una mica per tornar a pujar i arribar a la Font de Coll de Porc sota les parets de Frares, seguim primer de pla i després d’un revolt i una curta pujada arribem al Coll de Porc on trobem camins que marxen en diverses direccions (Refugi , Travessa de Frares,Montgròs).

Marxem cap a l’esquerra en direcció al Montgròs, seguint les escadusseres marques del PR-C 78, que complementen algunes pintades de color grog, el camí força planer ens porta a cap al Coll del Miracle on marxa avall a la nostre esquerra la Canal del Miracle, mirant al voltant tot caminant,  podem reconèixer entre altres el Bacallà, l’Agulla Vista, la Vella...Passem pel costat de la Cova de les Pruneres, on es podria passar una nit, baixem a creuar un torrent ,  més endavant un parell de pujades fortes  i arribem al Coll de Les Comes on ens topem amb el Cilindre de cara.

Descendim per una forta baixada per una clapa de pedra molt dreta i entrem dins del bosc encara baixant fort i arribem al Bassal dels Avellaners, ara recuperarem l’alçada perduda pujant per l’altre cantó, arribem a dues  estaques que indiquen que som a la Coma dels Naps de Dalt, l’una cap ens marca la direcció cap a Can Jorba pel Coll del Mosset i l’altre cap al Montgròs, tombem a l’esquerra seguint l’ultima, pugem per una canal dreta que acaba en una canaleta on hi ha una corda fixa que serveix per baixar sense cap complicació, si hi estàs avesat es clar, encara que una petita creu  de ferro a l’esquerra cap al final doni una mala impressió.

Fem un flanqueig per sota la Roca Plana dels Llamps i arribem al Coll del Montgròs, ens enfilem per una curta rampa de pedra  per arribar-nos fins el  cim del Montgròs tot seguint la carena, podrem gaudir d’unes vistes impressionants de gairebé tot el massís, els Ecos , la Salamandra el cim de Sant Jeroni, la regió de Frares i Agulles, els Flautats, les Gorres...Retornem per l’amplia carena fins el coll i comencem a descendir on alternem bosc  i roca passant per algun tram aeri, una petita i estreta canal al peu de la Salamandra, des d’on veiem el Camell de Sant Jeroni i les Talaies, i arribem a la Font de la Cadireta, que ens queda uns cent metres amunt a l’esquerra.

Arribem al torrent del Migdia sense acabar-hi de baixar per un corriol més o menys perdedor anem pujant fins una cruïlla on el PR-C  78 se’n va cap el Camell de Sant Jeroni  i nosaltres seguint recte amunt arribem al portell del Migdia, comencem a baixar per la Canal de la font del Llum per dins del bosc on trobem diversos teixos, el pendent es fort però el terreny es bo, llevat d’algun punt quan els arbres desapareixen i està una mica erosionat, rés de l’altre mon, passem el trencall de la Font del Llum, per arribar-hi ens desviaríem a l’esquerra pujant fins al peu del Camell dels Ecos, cinc minuts de marrada que paga la pena de perdre, el camí s’aparta de la canal baixant encara i arriba al GR 172 que seguim en direcció del Monestir fins a trobar unes escales que marxen a l’esquerra i baixen a la carretera o a l’altre banda trobem l’aparcament se Santa Cecília.

El recorregut

El perfil

La traça del GPS de la ruta " A peu per Santa Cecilia, Canal de la Font del Llum, Portell del Migdia, Sant Jeroni, Serra de les Lluernes, Coll de Sant Salvador, Camí de l’Arrel, Santa Cecilia"

A peu per Santa Cecilia, Canal de la Font del Llum, Portell del Migdia, Sant Jeroni, Serra de les Lluernes, Coll de Sant Salvador, Camí de l’Arrel, Santa Cecilia

De l’aparcament del Monestir de Santa Cecília marxem per la carretera en direcció cap a Can Maçana fins a trobar unes escales a mà esquerra  que pugen a trobar el Camí de l’Arrel, trenquem a la dreta en direcció a Can Maçana, el camí amb marques del GR 172 va pujant i baixant, arribem a una altre cruïlla on deixarem el GR i trencarem a l’esquerra agafant el camí de la Canal de la Font del Llum, el pendent augmenta i arribem a una bifurcació, a la dreta puja cap a la Font del Llum.

Trenquem a la dreta i pugem fins a uns blocs caiguts del Camell dels Ecos, per cinc minuts de marrada val la pena pujar-hi, entre els blocs i la paret hi ha un pas que ens permet entrar-hi i veiem (si portem lot) que d’una escletxa  al fons d’una petita cova brolla l’aigua, conduïda a per una manega no para de rajar. Retornem a la cruïlla i ara ja per dins la canal pugem pel camí molt dret que ens portarà fins al coll. En questa canal el GPS es torna boig però el camí està força fressat i no hi ha pèrdua.

Portell del Migdia, som a 1029 metres, comencem a baixar pel torrent del Migdia, deixant primer el sender que a la dreta marxa cap els ecos i uns centenars de metres més avall trobem el PR C-78 que ve del Montgròs, tombem a l’esquerra tot seguint-lo (encara que les senyals del PR son totalment insuficients ens serveixen una marques grogues que trobarem de tant en tant). El camí marxa cap al Camell de Sant Jeroni  on hi arribarem pujant, tot i fer alguna petita baixada.

Farem tota la volta al Camell i seguirem pujant, ara amb més pendent, trobant de tant en tant algun mirador amb vistes esplèndides cap al Montgròs, els Plecs del Llibre, la Roca plana dels Llamps, els Ecos, les Talaies  i fins hi tot el mateix Camell de Sant Jeroni, anem guanyant alçada ràpidament i anem a parar al camí de Sant Jeroni, trenquem a l’esquerra i de seguida, després de passar pel costat del Mirador de mossèn Cinto Verdaguer,  trobem les escales que ens pugen a la Miranda de Sant Jeroni que a 1237 metres serà el punt més alt de la ruta. No cal dir que les vistes son impressionants.

Ara retornem per les escales i seguim el camí que baixa cap a Sant Joan, al arribar a la capella  de Sant Jeroni deixem el camí i marxem cap a l’esquerra pujant al Mirador del Moro on hi ha les antenes de comunicació, aquí tenim una visió panoràmica de la Tebaida i Tebes, destaquen els Flautats i Sant Salvador, la Prenyada i la zona de Gorros. Desfem una mica el camí però agafem una drecera que ens torna a la capella de Sant Jeroni, seguirem el camí cap a Sant Joan fins que trobem el Camí Vell de Sant Jeroni que marxa a la nostra esquerra.

Seguim el camí vell poc tros i agafem un sender a mà esquerra  que anirà planejant per una part molt oberta, no parem de gaudir de les diverses agulles que van apareixent pel nostre camí com el Moro, el Cap de Mort, el Cigronet...també de tant en tant a la nostre esquerra podem treure el cap per diversos miradors mentre anem avançant per la Serra de les Lluernes, al passar pel costat de la Roca de les Lluernes, farem una petita pujada fins el Coll de Sant Salvador, passant entre la Prenyada i l’Elefant.

Ara el camí després d’anar una mica de pla baixem cap a Sant Salvador on se’ns apareix la Mòmia, pel cantó que més li fa merèixer aquest nom, una baixada ràpida per unes ziga-zagues entre la  Xirimoia i la Trumfa ens deixen al PR C-19 que agafem cap a l’esquerra i ens porta a les ruïnes de la Trinitat i arribem al pla de la Trinitat on trobem el Camí de l’Arrel i  s’ajunten el GR 172 i el GR 4.

El camí va baixant suaument passant per sota dels Flautats, el Cavall Bernat, les impressionants parets de Diables i de Sant Jeroni, així com diverses canals que amb més o menys grau de dificultat ens permetrien pujar , tot i ser un tram llarg, cap a quatre quilòmetres, el canvi constant de perspectiva de les agulles i parets fa que el temps s’escoli. Deixarem el camí per trencar a la dreta per baixar cap a l’aparcament de el monestir de Santa Cecilia, que ja des de lluny ens va ensenyant la teulada.

El recorregut

El Perfil

La traça del GPS de la ruta " A peu per Santa Cecilia, Canal de la Font del Llum, Portell del Migdia, Sant Jeroni, Serra de les Lluernes, Coll de Sant Salvador, Camí de l’Arrel, Santa Cecilia"

A peu de Collbató a Montserrat, per les Bateries o Camí Vell i tornar a Collbató, pel camí de les Feixades

Sortim de Collbató, de pla, pel camí que va a la Vinya Nova fins arribar al Casalot, trenquem a la dreta agafant ja el Camí Vell de Montserrat o de les Bateries aviat comencem a guanyar alçada passant per empedrats, en un farell de giragonses, el camí perd pendent al travessar per la carena del serrat de la Guardia i en torna a guanyar al passar el torrent del Clot de Llanderns on augmenta el pendent fins arribar a la Taca Blanca.

Passada la Taca Blanca arribem a les Voltes, unes ziga-zagues que ens fan guanyar alçada, ara el camí marxa amb menys pendent i fa una marrada per anar a creuar el Torrent de la Font-seca, quan l’hem creuat trobem un camí a l’esquerra que puja  cap a Sant Joan, passem el Serrat de les Garrigoses (lloc on van instal·lar unes bateries a la guerra del francès i d’aquí ve el nom del camí de les Bateries).

Acabem de voltejar la Serra de Sant Joan fent una curta baixada per creuar el Torrent Fondo, quan l’hem travessat el pendent augmenta força i el camí ens porta a passar la part final de la Serra Llarga, amb pendent més suau arribem al Pla de Sant Miquel, ara trobem la pista ampla i cimentada que passant per  la Capella de Sant Miquel ens porta de baixada cap al Monestir de Montserrat.

Marxem del bullici anant cap a les escales que baixen a l’estació inferior del funicular de la Santa Cova, seguim el Camí del Rosari encara formigonat  que ens porta fins a la Santa Cova, una mica abans d’arribar-hi a mà esquerra marxa un sender  que en principi baixa però que després va ascendint suaument, passant per sota la Santa Cova i amb àmplies  vistes sobre la vall del Llobregat, fins arribar a La Fita.

Passem el coll i comencem a descendir perdent alçada ràpidament per unes amplies giragonses que ens deixen al Torrent de la Bellasona, encara seguim baixant i  arribem a Les Girades, un parell de llaçades amb uns murs de pedra seca, el sender segueix baixant fins que arribem a la cruïlla del Camí del Forat, seguim recte, ara de pla, pel Camí de les Feixades, passem el Torrent Fondo (a mà dreta ens queda el Pas de la Barra).

Encara de pla arribem a uns revolts empedrats que ens deixen sota les Coves del Salnitre, passem per l’aparcament i al primer revolt, seguin les marques d’un GR baixem a una area d’esplai, anem cap  a l’ermita de la Salut per una curta pujada i seguint les marques del GR 5 i 172 arribem a Collbató.

El recorregut

El perfil

La traça del GPS de la ruta " A peu de Collbató a Montserrat, per les Bateries o Camí Vell i tornar a Collbató, pel camí de les Feixades"

A peu per Santpedor, Sant Francesc, Les Torres de Bages, Sèquia del Poal, L’Agulla, GR 179, Santpedor

Aquest itinerari ens porta des de Santpedor a trobar un dels braçals de la Sèquia de Manresa, la Sèquia del Poal, que porta l’aigua al regadiu del Poal. Sortim de Santpedor cap a l’ermita de Sant Francesc, al arribar-hi trobem una cruïlla i seguim recte per la pista que ens portaria a la BV-4501 davant  del centre de jardineria,  a mig camí però trenquem a la dreta per un camí que segueix planejant i que ens porta a el Rubís.

Trobem el camí que ve de les Torres del Bages i marxa cap a Santpedor , trenquem a l’esquerra cap a les Torres que hi arribem de seguida pel camí planer, al arribar al mas tombem a l’esquerra i la pista, amb forces xaragalls, baixa fins a creuar el Torrent Fondo, gairebé sense aigua, el creuem i després d’una petita pujada el camí marxa amb pendent suau fina arribar a una curta pujada on a mà esquerra  trobem un pont que creua per sobre el sot per on passava la via del ferrocarril Manresa-Suria , ara en desús, veiem que el pont es a més un aqüeducte per on passa la Sèquia del Poal.

Travessem el pontarró i seguim el sender que marxa a mà dreta pel costat de la sèquia, els sender va marxant aigua amunt i que ens porta fins a Pineda de Bages i d’aquí  fent un gir se’n va cap a l’Hostal de l’Arpa , Arribem a un camí ample i tomben a l’esquerre seguint les marques del PR-C 130 de Manresa que ens portaran a la carretera de Santpedor i passant pel voral (cal parar atenció ja que tot i ser ample hi ha molt transit) arribem  al Parc de l’Agulla.

Passem per dins el parc i anem a buscar la Sèquia de Manresa i seguim el sender que va per la vora, entre altres marques hi trobem les blanques i vermelles de GR  (coincideixen el GR 179 i el GR 3), el sender ens porta a passar per Sant Iscle de Bages i una mica més enllà, després d’un curt repetjó, deixem la sèquia i tombant a la dreta passem  per un pont que creua la via, el GR 3 se’n va cap a la dreta i nosaltres trenquem a l’esquerra seguint les marques del GR 179 Ruta del Maquis .

La pista molt bona després duna curta baixada puja suaument fins arribar al Coll de l’Om, on creuem la sèquia i un centenar de metres més enllà agafem una desviació a l’esquerra, és el camí de l’Aubreda  que de pla ens porta als aiguamolls de la Bòbila, just a l’entrada hi ha una font amb aigua de la xarxa, hi entrem i donem un vol fins a la caseta d’observació, un caminet agradable que ens convida  a fer un recorregut ornitoliterari, que consisteix en  vint pilones il·lustrades amb versos d’en Celdoni Fonoll. Sortim dels aiguamolls i seguint les marques del PR-C 131 travessem la via a gual, amb precaució tot hi que hi circulen pocs trens, aquí deixem el GR-179 que se’n va cap al seu inici que és Queralt, entrem a Santpedor.

El recorregut

El perfil

La traça del GPS de la ruta " A peu per Santpedor, Sant Francesc, Les Torres de Bages, Sèquia del Poal, L’Agulla, GR 179, Santpedor."