De l’aparcament del Monestir de Santa Cecília marxem per la
carretera en direcció cap a Can Maçana fins a trobar unes escales a mà
esquerra que pugen a trobar el Camí de
l’Arrel, trenquem a la dreta en direcció a Can Maçana, el camí amb marques del
GR 172 va pujant i baixant, arribem a una altre cruïlla on deixarem el GR i
trencarem a l’esquerra agafant el camí de la Canal de la Font del Llum, el
pendent augmenta i arribem a una bifurcació, a la dreta puja cap a la Font del
Llum.
Trenquem a la dreta i pugem fins a uns blocs caiguts del
Camell dels Ecos, per cinc minuts de marrada val la pena pujar-hi, entre els
blocs i la paret hi ha un pas que ens permet entrar-hi i veiem (si portem lot)
que d’una escletxa al fons d’una petita
cova brolla l’aigua, conduïda a per una manega no para de rajar. Retornem a la
cruïlla i ara ja per dins la canal pugem pel camí molt dret que ens portarà
fins al coll. En questa canal el GPS es torna boig però el camí està força
fressat i no hi ha pèrdua.
Portell del Migdia, som a 1029 metres, comencem a baixar pel
torrent del Migdia, deixant primer el sender que a la dreta marxa cap els ecos
i uns centenars de metres més avall trobem el PR C-78 que ve del Montgròs,
tombem a l’esquerra tot seguint-lo (encara que les senyals del PR son totalment
insuficients ens serveixen una marques grogues que trobarem de tant en tant).
El camí marxa cap al Camell de Sant Jeroni
on hi arribarem pujant, tot i fer alguna petita baixada.
Farem tota la volta al Camell i seguirem pujant, ara amb més
pendent, trobant de tant en tant algun mirador amb vistes esplèndides cap al
Montgròs, els Plecs del Llibre, la Roca plana dels Llamps, els Ecos, les Talaies i fins hi tot el mateix Camell de Sant Jeroni, anem guanyant alçada ràpidament i anem a parar al camí de Sant Jeroni,
trenquem a l’esquerra i de seguida, després de passar pel costat del Mirador de
mossèn Cinto Verdaguer, trobem les
escales que ens pugen a la Miranda de Sant Jeroni que a 1237 metres serà el
punt més alt de la ruta. No cal dir que les vistes son impressionants.
Ara retornem per les escales i seguim el camí que baixa cap
a Sant Joan, al arribar a la capella de
Sant Jeroni deixem el camí i marxem cap a l’esquerra pujant al Mirador del Moro
on hi ha les antenes de comunicació, aquí tenim una visió panoràmica de la
Tebaida i Tebes, destaquen els Flautats i Sant Salvador, la Prenyada i la zona
de Gorros. Desfem una mica el camí però agafem una drecera que ens torna a la
capella de Sant Jeroni, seguirem el camí cap a Sant Joan fins que trobem el
Camí Vell de Sant Jeroni que marxa a la nostra esquerra.
Seguim el camí vell poc tros i agafem un sender a mà
esquerra que anirà planejant per una part
molt oberta, no parem de gaudir de les diverses agulles que van apareixent pel
nostre camí com el Moro, el Cap de Mort, el Cigronet...també de tant en
tant a la nostre esquerra podem treure el cap per diversos miradors mentre anem
avançant per la Serra de les Lluernes, al passar pel costat de la Roca de les
Lluernes, farem una petita pujada fins el Coll de Sant Salvador, passant entre
la Prenyada i l’Elefant.
Ara el camí després d’anar una mica de pla baixem cap a Sant
Salvador on se’ns apareix la Mòmia, pel cantó que més li fa merèixer aquest
nom, una baixada ràpida per unes ziga-zagues entre la Xirimoia i la Trumfa ens deixen al PR C-19
que agafem cap a l’esquerra i ens porta a les ruïnes de la Trinitat i arribem
al pla de la Trinitat on trobem el Camí de l’Arrel i s’ajunten el GR 172 i el GR 4.
El camí va baixant suaument passant per sota dels Flautats,
el Cavall Bernat, les impressionants parets de Diables i de Sant Jeroni, així
com diverses canals que amb més o menys grau de dificultat ens permetrien pujar
, tot i ser un tram llarg, cap a quatre quilòmetres, el canvi constant de
perspectiva de les agulles i parets fa que el temps s’escoli. Deixarem el camí
per trencar a la dreta per baixar cap a l’aparcament de el monestir de Santa
Cecilia, que ja des de lluny ens va ensenyant la teulada.
El Perfil
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada