Gran volta al Berguedà. L'Espunyola-Berga-l'Estany-Peguera-Llinars-Vall d'Ora-Sant Lleïr-Sants Metges

Ens ha agradat el recorregut de l’ultima edició Gosol-Berga, decidim de fer-la al nostre aire, amb algun canvi, el primer es que sortim de L’Espunyola, per començar per la part mes càlida del recorregut i que ens agafi la calor a cotes mes altes, ens plantegem la sortida per fer-la tot el dia i gaudir de l’entorn, que s’ho val.

Sortim de L’Espunyola cap a Avià, el recorregut es per bones pistes en lleugera baixada, voltem per la serra de Noet i arriba a Berga, pugem a buscar la carretera vella i aviat ens enfilem cap a Vilaforniu, guanyant alçada aviat, veiem el pantà de La Baells i la serra de Picancel lluitant per sortir de les boires, la pujada es continuada, ens anem enfilant per la cara nord del Serrat de la Figuerassa fins arribar a una area de pic-nic al torrent de Picamoixons. Parem a esmorçar.

Al reprendre la marxa, encara de pujada, arribem al coll de l’Oreller i al arribar a L’Estany planegem, pel pla de L’Estany, ben aviat, al coll de Noucomes, ens posem en un sender , dins d’una fageda, que ens obre les portes de la vall de Peguera, la baixada es rapida, travessem la mina dels graus de l’antiga via del tren de les mines, al travessar el torrent de La Molina comencem la pujada que passant per l’abandonat poble de Peguera, arriba al coll de Peguera.

A partir d’ara ens queda una bona baixada fins a Llinars, passem per la font Freda i agafem un corriol que ens porta a travessar el torrent del Risclaire, passem per La Torre, L’Erola, per on passava una vi aper transportar fusta, seguim baixant, a la dreta ens queda el congost que ha anat formant el riu d’Aigua de Llinars, passem pel costat de la Mare de Deu de La Mata i arribem al Càmping D’Aigua D’Ora on ens hi quedem a dinar.

Si ens descuidem se’ns fa fosc, a l’ombra dels pins amb una lleugera brisa fresca, no recordem que encara falten unes bones botifarres, seguim el riu avall per anar a creuar la carretera de Sant Llorenç, travessem el pont que hi ha al molí de Bancells i el riu canvia de nom ara som a l’aigua d’Ora,ens mengem unes bones pujades de pedra crua fina arribar al Mirador dels Presidents, la baixada no millora fins arribar a la rasa de Comadescaldes, arribem a Sant Lleïr.

De Sant Lleïr a La Gomira hi ha una bona pujada, això si per bona pista, aqui agafem la pista asfaltada fins a la Creu, anem fent a viu viu fins tornar a trobar l’asfalt que ens enfila per sota el Talaiador per unes rampes dures, tombem a la dreta i tot baixant travessem la rasa de Tresserra, on un aprofita l’aigua fresca de la bassa per remullar-se i els altres l’ombra per fer una becaina, desprès baixem cap al Sants Metges arribem a L’Espunyola

Mes fotos del recorregut aquí

El reportatge de l'Agustí

El mapa

El perfil

La Traça del GPS de la ruta "Gran volta al Berguedà. L'Espunyola-Berga-l'Estany-Peguera-Llinars-Vall d'Ora-Sant Lleïr-Sants Metges - L'Espunyola ""

Manresa-Gorg Blau-Riera de Rajadell-Cogulló de cal Torre-La Zeta-Rajadell-Manresa

Amb la previsió de que farà calor, sortim a les set de Manresa, amb l’Agustí, sense una ruta fixada, en direcció cap a Rajadell, agafem el carril bici fins al congost i pel camí de la Morera arribem al bosc de Suanya, decidim seguir la riera de Rajadell, per ombrejada i fresca, creuem les obres del viaducte nou que fan per la carretera de Manresa-Igualada, i seguim els corriols del marge dret de la riera, passem per la font de la Girada que raja de debò, i al meandre sortim cap al camí vell de Rajadell.

Fins ara anàvem pel pla, ara comencem a pujar les rampes, algunes fortes, que s’enfilen cap al pla de Cirera, mig planejant passem per can Maçana, cal Fontfiguera i al arribar al collet dels Morts decidim pujar al Cogulló de Can Torre, ho fem pel camí vell que surt  cap a la dreta una mica abans d’arribar a cal Torre.

El camí va pujant tranquil·lament fins arribar a trobar-se amb el que puja de Castellfollit del Boix, seguim pujant i al passar per can Vidales s’encabrita una mica per pujar al Mal Cau, aviat arribem al pla a la serra de Can Torre, busquem ona ombra i ens fotem l’entrepà, airejats per una lleugera brisa fresca, que convidaria a fer una migdiada.

Ens traiem la son de les orelles i baixem ca a Rajadell per la solana del Morro Curt i fen la “Z” de baixada, quin plaer sempre l’havia fet de pujada, som a baix sense adonar-nos, agafem el camí vell de Rajadell i a bon ritme ens presentem al pont Nou de Manresa.

Hi ha mes fotos del recorregut aquí

Report de l'Agustí

Recorregut

Perfil

La Traça del GPS de la ruta "Manresa-Gorg Blau-Riera de Rajadell-Cogulló de cal Torre-La Zeta-Rajadell-Manresa""

Santpedor-Pla de la Tossa-El Putxot-La creu del Perelló-El Portell del Llop-Viladelleva-El Cortès- La Tossa-Santpedor

Surto de casa, a estirar una mica les cames, a veure si suant una mica marxen les toxines del infecte virus que s’ha passejat pel meu cos aquesta setmana, pujo cap al Mirador de Montserrat encara no porto dos-cents metres que ja m’entornaria a casa, estic rovellat, deu ser lògic perquè, els virus on deuen fer les seves necessitats ?, no crec que surtin a fora.

Com que ara bé baixada, segueixo, baixo a la riera de Bellver, m’enfilo cap a cal Filosa i arribo als plans de la Tossa, em trobo millor, em sembla que al gepeese porto la traça de la ruta 16 del llibre Pel Bages en Btt, la de Pels camins de l’últim maqui, la busco, la trobo, la carrego i la segueixo.

Per la mal enquitranada carretera que puja al Serrat, passo per Cogoma i al passar el pont que creua el torrent dels Roures trenco a l’esquerra el camí no para de pujar,passa per sota el turó de l’Aguilar i al arribar a la bassa Trencada baixa cap al Putxot, i en una pujada i una baixada arribo a Castellnou de Bages. Es aquí on com diu la Vikipedia “Fou enterrat a l'exterior del cementiri de Castellnou de Bages, sense creu ni referència, oblidat entre les fulles” el Ramon Vila i Capdevila “Caracremada”.

Pujant amunt, arribo a la torre del Moro i tot planejant a la creu del Perelló, on varen matar en una emboscada a Caracremada números de la guàrdia civil, això em recorda aquella inscripció que hi havia a una tomba, al creuar la frontera d’un estat llunya “aquí yace el cuerpo de un cobarde, muerto a manos de cien valientes”, mentre el cap divagava la bici anava fent quant me’n adono ja soc al Portell del Llop, i deixo caire la bici i passo per Viladelleva i Cal Pascual.

A cal Pascual tombo fort a la dreta per pujar a cal Ferrer i planejant passo entre les ruïnes de cal Candela i cal Vador , segueixo baixant i per entre vinyes arribo a Cal Cortés, al cap d’un moment passo per entre el cementiri de Callús i l’antiga parròquia de Sant Sadurní , mes enllà per un corriol pujo fins un caminet que al punt mes alt em deixa veure Callús, el continuo de baixada i arribo al Pla de la Tossa i vaig a buscar el camí d’anada per desfer-lo i arribar a Santpedor.


Pots veure mes fotos de la ruta clicant aquí

Recorregut

Perfil

La Traça del GPS de la ruta "El Bages en btt-Ruta núm.14-"Pels camins de l'últim maqui""

La Montagne d'Alaric a Les Corbières

La Muntanya d’Alaric es el contrafort nord del massís de les Corbières, al departament del Aude, a França. Corbera prové del llatí corvaria , "niu de corbs" o curvaria , "roca curvada" i de l’ibèric karb , variant de kal , "pedra" o "muntanya", de fet hi ha corbs i pedres, sobretot pedres a dojo.

Venint de Fontcouverte, de on sortirem, s’aixeca de cop, passes de 100 a 600 metres en poc mes de vuit quilometres, el punt culminant s’anomena le signal d’Alaric, a la plana vinyes per tot arreu, no es perquè si que la denominació d’origen Corbières AOC, es la quarta de França en producció.

Amb el Christophe sortim en cotxe de Narbona per anar cap a Fontcouverte, on ens trobarem amb el Gabi, per començar la ruta que serà curta però intensa, al sortir el Christophe, que fa de guia, coneix be el poble ja que la seva família ve d’aquí, ens porta a veure le source du village, una surgència d’aigua transparent que brolla amb força.

Comencem a pedalar en direcció a la Muntanya d’Alaric, per entre vinyes, pujant lleugerament els sis primers quilometres, passem per el Château de La Baronne i al arribar a Le Four a Chaux, "forn de calç", comencem a pujar per un caminet en mal estat i força pendent , que segueix el GR 77, fins arribar a les ruines de Le Prieurè de Saint-Pierre d’Alaric.

Amb el camí força millor anem guanyant alçada rapidament, al arribar a la font des Joncs, deixem el GR, passem a l’alçada del Roc Gris, i seguim la pista amb grava que dificulta molt la pedalada per arribar al punt mes alt, le signal d’Alaric (600m), la baixada la farem rapida per corriols fins arribar a una bassa, una pista farcida de pedres pràcticament a baix, encara quedarà un sender divertit i per pista bona arribarem a Fontcouverte.

Si vols veure mes fotos clica aquí

El recorregut

El perfil

La Traça del GPS de la ruta "La Montagne d'Alaric a Les Corbières"

Pel Massís de La Clape

Al departament de l’Aude, al Languedoc-Roussillon, França, i ha el massís  calcari de La Clape s’estén entre Narbona i el mar amb no massa alçada, el Pech Redon amb 214 metres es el punt mes alt, el seu nom, que ve de l’Occità, vol dir “ pilot de pedres” i es ben cert els camins son com rieres sense aigua que fan la pedalada feixuga.

El massís esta cobert de pins majoritàriament pi blanc, les clarianes son plenes de vinyes, i això fa que hi hagin molts corriols entre el bosc que conecten les vinyes, els camins la majoria estrets i asfaltats son de bon fer amb bici, molt tranquils, els que no estan asfaltats son molt pedregosos.

Amb l’amic Christophe  de Narbona i els seus companys Gabi de Gruissan  i Jannot d’Armissan anem a fer una ruta cap al nord-est de La Clape per senders i camins entre boscos i vinyes per baixar cap a Fleury i tornar a pujar al Pech de la Bado amb bona vista al mar.

Baixem cap a buscar l’Aude, el riu que dona nom al departament, com ja sabeu a França els departaments tenen el nom del riu mes important, per la vora del riu, que fa de frontera natural amb L’Herault, ens arribem per carretera fins a la seva desembocadura, a les Cabanes de Fleury.

Desfem el camí fins a Riviere le Haut i vorejant les salines tirem ca a Sant Pierre sur Mer, abans d’arribar-hi, tombem a la dreta per pujar altre cop a la Clape, paisatge molt similar a l’anada al passar pel punt mes alt, podem veure a l’horitzó la muntanya d’Alaric, que serà la pròxima ruta, ja a Armissan, a casa del Jannot ens ofereix un Guignolet fet per ell que es bonissim.

S vols veure mes fotos de la ruta clica aquí

El recorregut

El Perfil

La Traça del GPS de la ruta "Pel Massís de La Clape"

GR 176 Ruta de les 20 Ermites Romàniques. Tram Puig-reig - Navàs

Com que teníem pendent acabar el tram de Puig-reig a Navàs del GR 176 Ruta de les 20 Ermites Romàniques, amb l’Agustí avui tot i l’amenaça de puja decidim fer-lo. Sortim de Navàs per anar cap a Puig-reig i anar a retrobar la ruta on l’havíem deixat, l’idea era anar-hi per baix el riu seguint la ruta de les Colònies, però amb l’aigua que ha caigut aquesta nit ho fem per la ruta de servei fins a cal Marçal on agafem l’antiga via fins a Puig-reig.

Sortim de Puig-reig per la carretera que va a santa Maria de Merlès, al travessar el Llobregat, la deixem tombant a la dreta i pugem fins la carena del bosc de can Pallot per baixar cap a Sant Andreu de Pallot i tot planejant arribar a La Molina travessant la riera de Merlès per un pont, ens comencem a enfilar-nos per l’obaga de Ginebret, bones botifarres, a mitja pujada comença a ploure, al arribar al l’ermita de la Mare de Deu de Ginebret, ens arrecerem a la porxada i aprofitem per menjar-nos un entrepà, sort que l’Agustí en portava dos.

Sembla que para de ploure, sortim del recer i pugem cap a Sant Pau de Pinós, els deus ens han parat un parany, torna a ploure, baixem per la carretera de Gaià fins al km 11 que tombem a l’esquerra per una pista per sort amb terra no argilosa,plou a bots i barrals, anem baixant passant per Sant Jordi de Lloberes i arribem a Sant Miquel de Terradelles, amb la baixada i la mullena estic gelat de fred.

Arribem al coll de Comadoms, i agafem una pista cap a la dreta que continua baixant, para de ploure, travessem el torrent de cal Cornet, i arribem a l’ermita de Santa Maria de Cornet, baixem a l’Abellar de D’alt, l’Abellar de Baix i anem a buscar el barranc de Pregones, travessem la carretera de Navàs a Gaià i pujant un repatxo seguim baixant per retrobar la carretera que ens pujarà a Navàs.

Si vols veure mes fotos de la ruta clica aquí

L’Agustí també s’ha mullat

El Recorregut

El Perfil

La Traça del GPS de la ruta "Etapa -1ª Santpedor-Borredà"