.

.

dissabte, 19 d’abril del 2014

Santpedor-Carena de les Valls-Serra dels Morts-Serra de cal Nofre-Castellnou-Pla de l'Espinal-Brugueroles


Sortim de Santpedor pel corriol dret i curt que puja al Mirador de Montserrat per les Forques, travessem un parell de carrers i agafem el camí que puja cap als dipòsits, quan els hem passat per sota, al mig d’un revolt agafem un corriol que marxa de dret que primer baixant i després pujant va fent giragonses divertides per dins del bosc (al inici del sender han fet una tala de pins i hi ha uns centenars de metres bruts de branques), baixem a creuar una pista i seguim baixant pels corriol, amb l’única dificultat fins ara d’un fort baixador molt erosionat, una curta pujada ens retorna a la pista.


Seguim la pista uns tres cents metres i la deixem per agafar un corriol a mà esquerra que baixa ràpidament i es torna a enfilar, creuant altre cop la pista, i arriba després d’un fort repetjó a un camí que creuem per agafar un altre corriol que amb pendents força forts ens deixa a un camí, anem pujant amb pendent moderat i després de baixar una mica deixem el camí i agafem un sender a la dreta que puja moderadament i ens deixa a una pista que seguim un a estona i que va planejant fins a trobar un corriol que marxa cap a l’esquerra i tot planejant ens deixa al Serrat.


Passem un carrer de la urbanització i en sortim direcció  Santpedor, tot seguit tombem a l’esquerra agafant un sender que marxa de pla i que té molt bones vistes cap al Pla de Bages, baixem per un tram curt i amb reguerons arribant a un bosc de pi blanc per on seguirem el corriol faldejant tota la serra dels Morts, el corriol va baixant i acaba amb un llarg i dret baixador, arribem a una pista i ara anem alternant amb senders, un amb un fort pendent on segurament haurem d’empènyer, arribem a Sant Salvador de Torre Abadal.


Deixem l’ermita agafant un camí que va a buscar la carretera de Castellnou, la seguim un tros, trobem un camí a l’esquerra i deixem la carretera, agafem un sender curt que ens porta a una pista que amb forts pendents ens puja a la serra del Soler passant per la Portella, després de passar un dipòsit d’aigua, marxem de pla uns quatre cents metres i deixem el camí agafant un sender a l’esquerra que amb un inici  s’enfila de mala manera, és pedregós i si perds la pedalada a empènyer fins que afluixa el pendent, amb pendent moderat arribem a un camp sembrat on es pot passar per la vora.


Sortim del camp per una pista que deixem de seguida i agafem un corriol que va pujant suaument per la serra de Cal Nofre, arribem a una barraca i el sender comença a baixar fins a creuar una pista, a l’altre banda el sender va pujant fins que en un gir brusc baixa decididament, salvant algun graó, fins a creuar el torrent de Cal Nofre, agafem una pista que va pujant i quan s’aplana arribem al Geumar on just darrere del mas, ara deshabitat i en mal estat, agafem un sender que va pujant lleugerament sense cap complicació, de cop el sender gira a la dreta u descendeix per un llarg baixador amb fort pendent i arribem a La Figuerola.


De la Figuerola en marxem de pla per asfalt, deixem l’asfalt agafant un sender a  la dreta que marxa de pla per la vora d’un camp i que va  baixant fins a creuar un torrent sec on s’enfila una mica per tornar a baixar fins a trobar el camí que va a Castellnou, passem per darrere l’església de Sant Andreu i anem a creuar el riu d’Or i agafem el corriol que va baixant en un inici per enfilar-se després per un tram amb força pendent amb pedres i arrels que fan feixuga la pujada, es va suavitzant i arribem a una pista que agafem cap a l’esquerra però deixem de seguida per agafar un  sender que puja suaument a trobar una pista que baixa cap als Sallés de la Serra.


Abans d’arribar-hi trenquem a la dreta seguint el camí que ens porta al Soler del Far, passem de llarg i al primer trencant a l’esquerra marxen per un camí de baixada que seguirem poca estona ja que el deixem per agafar un corriol que va baixant amb algun baixador complicat i després s’enfila fort un curt tram, arribem a una pista que baixa a trobar un sender que ens porta de baixada a un pontet de fusta per creuar un torrent, seguim un tram força planer fins que arribem a una llarga baixada per un bon pendent que ens deixa a una pista davant del riu d’Or a les vistes de la font de Brugueroles.


Tombem cap a la dreta per la pista que va pujant suaument a la vora del riu d’Or i que creuarem un parell de cops a gual, al arribar al Flaquer el tornem a creuar, ara per una palanca, i ens en anem apartant seguint la pista que va pujant i quan portem cap a mig quilòmetre la deixem per agafar un corriol que en un inici puja però aviat comença a baixar fins gairebé arribar al riu d’Or, abans però fem un gir tancat i tornem a pujar fins  a trobar un camí que segueix pujant per tornar a baixar fins a una pista que al costat del torrent de Brugueroles ens baixa fins a tocar el mas del mateix nom, travessem el torrent i seguim la pista que fent un parell de pujades ens baixa fins a Santpedor



El recorregut



El perfil







La traça del GPS de la ruta "Santpedor-Carena de les Valls-Serra dels Morts-Serra de cal Nofre-Castellnou-Pla de l'Espinal-Brugueroles"



diumenge, 30 de març del 2014

Ruta de les 10 ermites - Santa Coloma de Farners


Sortim de Santa Coloma de Farners pel parc de Sant Salvador per una pista sorrosa que va pujant amb pendent moderat, anem trobant pel  camí roques característiques amb algun rètol que ens indica el seu nom popular, arribem a una desviació a ma dreta i l'agafem tot marxant de pla arribem a l'ermita de la Mare de Déu de Farners des de la mateixa ermita veiem imponent sobre un turó el castell de Farners.


Desfem el camí fins la desviació d'abans i seguim pujant fins arribar a carenar i comencem a baixar sense gaire pendent fins que a la dreta trobem un sender ample i rocallós que s'enfila i on haurem de baixar de la bici puntualment, seguirem pujant fins un collet on tombem cap a l'esquerra i encarem un sender que segueix pujant ara amb més pendent i molts graons que formen les pedres i que ens faran empènyer pràcticament fins arribar a l'ermita de la Mare de Déu d'Argimon.


Retornem al collet d'abans sense pujar gairebé a la bici, al arribar al collet tiren recte pel sender pedregós i amb forces regateres on anirem poc  sobre la bici, el sender acaba a una pista sorrosa que planeja i baixa fins a travessar el sot de la Pedrosa ara el camí puja amb alguna rampa puntualment forta i que ens porta a l'ermita de Sant Pere Cercada.


En marxem pel patí de la casa i agafant la pista que segueix pujant moderadament una bona estona, arribem a un sender ample i curt que baixa a trobar una pista que ens porta a l'ermita de Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda.


Tornem enrere pel camí que hem vingut un tros curt, arribem a una pista puja suaument per baixar més endavant canviant de vessant i ja baixem decididament fins a creuar a gual la riera de Joanet, porta poca aigua, ara pujant suaument passem per sota l'eix i de seguida encarem uns  tirapits que ens deixen a Sant Miquel de Cladells.


La pista comença a baixar fins a creuar una riera i a partir d’aquí anem pujant moderadament, passem un pontet que ens permet creuar la riera de la Masó i tombem a l’esquerra per una pista que va paral·lela a la riera, quan portem un parell de quilòmetres la pista s’aparta de la riera i augmenta fort el pendent fins arribar a Santa Margarida de Vallors on hi trobem una font que raja.


El camí que marxa de l’ermita es més estret i encara que afluixa una mica el pendent seguim pujant continuadament cap a quatre quilòmetres fins a l'ermita del Pedró, serà el punt més alt de la ruta però encara resten un parell de dents de serra, baixem fins a la barraca del Pedró on agafen un camí força embrossat que costa de veure i seguim baixant fins arribar a una bona pista.


La pista remunta una mica i abans d’arribar al Subirà torna a baixar amb pendent moderat i torna a anar de pla al arribar a Santa Creu d’Horta, de seguida tornem a baixar i ja no pararem fins arribar a una zona de castanyers on pujarem amb pendent suau que s’anirà enfortint fins que arribarem al coll de Ruscall.


Al coll hi ha una bifurcació, per anar a Santa Bàrbara farem una anada i tornada pel mateix camí, son un parell de quilometres amb pendent moderat amb un tram pla pel mig, quan retornem al coll ens esperen uns vuit quilòmetres de rapida baixada fins arribar a la GIP-5511 on tombem cap a la dreta, uns centenars de metres, per arribar-nos fins a Sant Andreu de Castanyet, tornem enrere i seguim la mateixa carretera per arribar a Santa Coloma de Farners.



El recorregut




El perfil




La traça del GPS de la ruta "Ruta de les 10 ermites - Santa Coloma de Farners"



dijous, 27 de març del 2014

A peu per Santa Fe del Montseny, Can Casades, Pla de Mulladius, Empedrats de Moro, Pantà de Santa Fe





Sortim de l’aparcament de Can Casades, on podem veure unes sequoies, i agafem el camí marcat amb estaques indicadores que ens porta a travessar la riera de Santa Fe, deixem Can Lleonart a la dreta i agafem un camí ample que puja suaument cap a la Casa Partida, abans d’arribar-hi fem un gir brusc cap a la dreta.



El camí passa per una fageda esquitxada de grèvols molt alts, aviat arribem al pla de Mulladius, seguim pujant amb pendent suau i arribem a una cruïlla on si seguíssim recte pujaríem al turó de Morou però nosaltres tombem cap a la dreta pujant encara una mica per després tornar a baixar.


Quan fa poc que hem començat a baixar arribem a l’Empedrat de Morou, seguim baixant fins arribar a un camí ample i tombem cap a l’esquerra més avall arribem a una pista que agafem tombant a la dreta, l’anem seguint amb baixada molt suau fins que arribem al pantà de Santa Fe, obviem el camí que passa per la presa i seguim el que va per la seva vora.


El camí ens porta de pla al inici del pantà i seguim ara la riera de Santa Fe, arribem a la presa de l’Estanyol on hi ha un petit salt d’aigua i ens enfilem una curta pujada  força plena d’arrels a dalt seguim la riba esquerra de la riera fins a travessar-la i retrobar el camí d’inici que ara desfem per retornar a can Cassades.



El recorregut



El perfil




La traça del GPS de la ruta "A peu per Santa Fe del Montseny, Can Casades, Pla de Mulladius, Empedrats de Moro, Pantà de Santa Fe"



dimarts, 25 de març del 2014

Ponts-Sant Pere de Ponts-Santa Perpetua de l’Aguda-Sant Miquel de Valldàries-Vilanova de l’Aguda-Ponts.


Aquesta ruta, que hem trobat a la web dels Btterus, te una alta mitjana de corriols i molt variats de pla, baixant, pujant, ràpids, tècnics i sobretot gairebé ciclables en la seva totalitat, es complementa amb la visita de tres ermites i encara que per pujar fem uns quants quilòmetres de pista enquitranada ens consola el fet de ser molt solitàries.


Sortim de Ponts per una pista que va a passar de pla per sota el canal Segarra-Garrigues de seguida deixem la pista principal per agafar-ne una a mà esquerra que puja per uns forts tirapits fins la ermita romànica de Sant Pere de Ponts, baixem per asfalt fins a tocar la C-14, deixem l’asfalt i agafem un camí cap a l’esquerra que va a creuar la mateixa carretera per un petit túnel el camí torna a pujar i després d’una ziga-zaga la pista està asfaltada camí del mas Cendrós.


Seguim pel camí del mas del Pla passant-t’hi pel mig, arribem a una pista més ample que ens porta als Trulls el camí s’aplana al passar pels plans dels Trulls després d’uns cinc quilòmetres de pujada, marxem de pla, baixem i tornem a pujar i deixem la pista enquitranada per agafar un camí a la dreta  que deixem de seguida i agafem un sender fent un gir brusc cap a la dreta, el sender, que va baixant suaument per la serra de Pubill, va circulant per la vora de la serra i al costat esquerra ens queda un petit tallat que, sense cap mena de risc, l’hi dona un plus, augmenta el pendent i baixem fins a tocar la C-14.


Arribem a una pista que ens porta a un altre sender més curt que es de pujada i on trobarem més dificultats per fer-lo tot a dalt de la bici, el corriol comença a baixar passant parts molt divertides i alguna impossible de fer sobre la bici, passem pel mas d’en Torres , que està enrunat, on  agafem un camí que ens retorna a un corriol que segueix baixant fins a una pista que passa la C-14 per sota i ens deixa al clot de Valldans.


La pista esta enquitranada però la deixem de seguida pujant per un camí estret i erosionat en algun tram on anem pujant paral·lels al barranc de Valldans, després d’un fort gir a l’esquerra el camí s’estreny una estona i sense deixar de pujar arribem a un camí més ample just  per sota la C-14, no dura gaire perquè es torna a estrènyer i després d’unes curtes pujades i baixades arribem a la carretera que ve de Vilanova de l’Aguda i l’agafem en direcció contraria un quilometres i mig, la deixem per agafar un camí que marxa cap a la dreta i que va pujant moderadament , de seguida trobem una desviació que ens porta a Santa Perpetua de l’Aguda.


 Tornem a  la pista que havíem deixat on seguim pujant augmentant el pendent progressivament fins arribar a Formiguera marxem de pla o amb suau pendent fins l’ermita de Sant Miquel de Valldàries, aquí agafem un corriol força trialero que baixa la Barranc de Formiguera i que seguim força estona,   arribem a un camí que segueix baixant fins a trobar (buscar) un sender amb l’entrada força embrossada que ens deixa a Vilanova de l’aguda, un parell de quilòmetres encara no de carretera asfaltada que deixem per trencar a la dreta agafant unes pistes molt bones que ens porten a Ponts passant pel mas de l’Albardaner


El recorregut


El perfil




Video dels Btterus






La traça del GPS de la ruta "Ponts-Sant Pere de Ponts-Santa Perpetua de l’Aguda-Sant Miquel de Valldàries-Vilanova de l’Aguda-Ponts."



diumenge, 16 de març del 2014

Lleida-Sèquia Quarta del Canal d’Urgell-Les Borges Blanques-Canal d’Urgell-Camí del Riu



Aquesta ruta va tota l’estona a la vora de l’aigua seguint primer la Sèquia Quarta des de Lleida a tocar el Canal d’Urgell, en sentit contrari de l’aigua, a les Borges Blanques i d’aquí seguim el canal fins que retorna les aigües al Segre d’on retornem a Lleida pel Camí del Riu, al anar pel costat dels canals ens assegura poc desnivell acumulat i tot i el quilometratge fa que sigui fàcil i rodadora.

Sortim de Lleida, al costat del Segre passant pel polígon industrial del Segre i anem abuscar la L-11 passant per sota la rotonda de la N-240 i just al sortir, quan s’acaba la barana del voral de la carretera, hi ha una fita que indica l’entrada d’un corriol que ens porta, empenyent la bici, on la Sèquia Quarta fa l’últim salt i desapareix canalitzada per sota la rotonda, a partir d’aquí l’anirem seguint, aigua amunt, al inici es revirat i ressegueix el Polígon dels Frares fins a travessar la carretera.


A l’altre cantó de la carretera, anem per una banqueta formada per tres fileres de plàtans, aquestes banquetes tenien com objectiu evitar les esllavissades al canal, desprès d’un revolt entrem a una part més oberta i que fa lleuger pendent per això trobem onze salts a la sèquia per reduir la velocitat de l’aigua, la pujada s’acaba a un petit coll on hi trobem una de les caselles (n’hi havia una cada quatre quilòmetres) que la Casa Canal oferia als encarregats de cuidar la banqueta i els ullals per distribuir l’aigua, es la Casella del Lisa.


En aquest punt es creuen la Sèquia Quarta i el Canal Auxiliar d’Urgell, nosaltres continuem per la sèquia, ara ens acostem a la N-240 i marxem paral·lels, podem escollir per quin cantó anem ja que hi ha dos camins, el que va al costat de la carretera es més bo però nosaltres escollim l’altre perquè quedem més lluny de la carretera i no hi ha gravilla com a l’altre, així anem uns tres quilòmetres per un tram força esclarissat d’arbres encara que els tenim al nostre cantó, arribem a un pont que ens permet travessar la sèquia i ens separem la carretera i aviat tornem a creuar la sèquia.


Aviat arribem a la Font de Paradell, que esta força malmesa degut a que la construcció del canal va fer pujar el nivell de les aigües freàtiques pel que va fer que s’inundessin 14 o 15 dels 18 graons que tenia, marxem de la font amb poquets arbres que van  minvant fins apassar una zona ben oberta, arribem al pont del Marca però no creuem la sèquia que ara torna a ser més generosa amb les ombres, fem un parell de giragonses i arribem al pantà del Bas, un dels petits embasaments, 12.000 metres cúbics de capacitat, que anirem trobant fins arribar a Juneda, i a l’esquerra hi ha el pont Negre  que tampoc travessem, entrem ara a una banqueta estreta amb uns altíssims plàtans, alguns passen dels 30 metres, passem pel costat del pantà del Cos amb 10.500 m3 de capacitat i aviat arribem a Juneda.


A la sortida de Juneda trobem el salt de la Primera Màquina, on hi havia instal·lada una mini central elèctrica que aprofitava el salt per fer electricitat, ara està desmantellada i sols resten quatre ferros de la maquinaria, passem pel costa del pantà del Tancat amb la mateixa capacitat que el del Bas, anirem una estona per un senderó al costat d’una pista asfaltada fins que ens desviem a la dreta i arribem al salt de la Segona Màquina, també desballestada, i com l’altre podem passar per sobre el salt per un petit pontet de ferro.


La sèquia gira cap a la dreta i en un parell de revolts arribem al primer dels Nou Salts que es vam fer per salvar un desnivell de 23 metres en uns 300 metres de distància, com que anem aigua amunt haurem de salvar aquest petit desnivell, el lloc es molt bonic trencant una mica monotonia de les aigües plàcides que anem trobant en el recorregut, actualment hi ha una central hidroelèctrica que aprofitant el desnivell produeix uns 2.000.000 de Kw/h anuals.


Per sobre dels Nou Salts ja veiem a la llunyania les Borges Blanques, seguim ara amb el pendent suau que caracteritza gairebé tota la ruta, i arribem a una desviació que cap a la dreta ens porta a la font Vella, deixant definitivament la Sèquia Quarta una mica abans del Collet que és on comença, passem dons pel costat de la font i arribem al Canal d’Urgell que ens porta de seguida a les Borges Blanques, travessem de gairell el poble enfilant-nos per un revirat pas enlairat de vianants i retrobar el canal per sortir de la població.


Al inici trobem una banqueta de quatre fileres de plàtans, això dura poca estona perquè aviat s’esclarissen els arbres, tot el trajecte des de les Borges Blanques fins al Patamolls de Montoliu, que es on el canal retorna les seves aigües al Segre, és aigua avall per tant, encara que lleugera, anirem generalment baixant i això farà que portem un bon ritme de pedaleig, així serpentejant una mica arribem de seguida a la Casella del Tei.


Seguim canal avall i passem per sota el tren de gran velocitat, aviat veiem a la nostra dreta un mar de plaques d’acer inoxidable (almenys ho sembla), son les paràboles del camp solar de la central termosolar que combina l’energia del sol amb la biomassa, a l’altre cantó trobem molí de Mas Roig mig enrunat, travessem la carretera i seguim baixant per una zona encara escadussera d’arbres, passem pel costat d’una altre casella i anem alternant amb trams més arbrats i trams més esclarissats fins que arribem a l’unió del Canal d’Urgell amb el Canal Auxiliar d’Urgell que el creuem per una petita palanca amb baranes de ferro, molt a prop a la dreta ens queda Artesa de Lleida.

Ara més que banqueta seguim pistes amb graveta, a la llunyania veiem Lleida, tornem a passar per una banqueta amb plàtans força conservada, no dura gaire però, continuem ara per una part molt oberta i arribem a una pista enquitranada que creua la Ll-12 per un pas elevat, creuem la L-700 fent-ne uns quants metres i agafem la pista que per sota Montoliu de Lleida creua el Canal de Seròs.


Agafem una pista enquitranada que deixem aviat seguint un camí que ens porta als Patamolls de Montoliu arribant de seguida al Segre on desemboca el canal, retornem uns metres enrere i agafem el camí de l’esquerra que va seguint el riu aigua amunt i ens porta a travessar-lo pel la palanca de Montoliu, aquí agafem el camí del riu que va pujant suaument fins a trobar un pont que ens torna a portar a la riba esquerra del Segre i pel camí vell d’Albatàrrec entrem a Lleida on anem a buscar el parc del Riu per tornar al inici de la ruta.


El recorregut


El perfil




La traça del GPS de la ruta "Lleida-Sèquia Quarta del Canal d’Urgell-Les Borges Blanques-Canal d’Urgell-Camí del Riu"