18-08-2010 Aiguafreda-Pla de la Calma-Aiguafreda

Surto des de Aiguafreda, deixant el cotxe a un aparcament que hi ha al Moli d’Avencó a les Alzines, vaig seguint la riera de l’Avencó per una bona pista amb una lleugera pujada i constant, al arribar a la font d’en Vinyes em trobo amb una barrera i un placa de prohibit circular en bici, a peu si que està permès, bé... m’he aixecat molt d’hora per renunciar a fer aquesta ruta encara que hagi d’arrossegar la bici una estona, així doncs amb la bici al costat continuo pujant, passo per costat del mas El Pujol, de moment no trobo cap indicació de que es pugui anar en bici, això em fa pensar que potser no hi ha el costum de posar-les aquest tipus de plaques, em pregunto si no en trobo cap que aixequi la prohibició, haure d’anar amb la bici al costat tota la vida? Jo de moment vaig pujant i gaudint del paissatge, com mes pujo mes en gaudeixo, arribo al Collet Cerdanya amb vistes impressionants, de moment l’única indicació que he vist es compte amb el brau, ara la pista baixa cap a Collformic per l’ombrívola Fageda Seca, abans d’arribar a un aparcament trobo una barrera i que al passar-la i girar-me veig una placa que prohibeix circular en bici per la pista de on vinc, ho entenc com la fi de la prohibició, sor t que m’he girat si no hauria d’anar tota la vida amb la bici al costat, deuen ser uns onze quilometres de pista on no es pot anar amb bici.
Del Collformic continuo per la pista, que sembla plana però no ho es, arribo al Cafè dels Carlins, un mas enrunat des de on hi ha una vista molt bona de les Agudes i el Turó de l’Home, per aquesta bona pista segueixo fins arribar a Pedres Blanques i per lleugera baixada arribo al Pla de la Calma, continuo baixant seguint el GR-5 fins arribar al Pla de La Llacuna on trenco cap a la dreta per baixar cap a la Jaça del Bellit i el Mas del Bellit, per uns empedrats naturals molt guapos. La baixada es força rapida però no impedeix gaudir de les vistes del turó de Tagamanent i els Cingles de Bertí, quan me’n adono ja estic altre vegada a Aiguafreda
Clica aquí si vols veure mes fotos de Aiguafreda-Pla de la Calma-Aiguafreda
El Recorregut

El Perfil



La Traça del GPS " Aiguafreda-Pla de la Calma-Aiguafreda"

Per la Vall del Flequer

Veient que fa una temperatura baixa i la previsió es de que bufi nord fresc i el cel estarà ennuvolat, vaig a fer un tomb per la Vall del Flequer .
Surto de Santpedor, pels aiguamolls cap a l’Agulla i pels bombers travesso la C-55 cap a Viladordis, continuo per les Arnaules el Turó del Jeroni i pel camí de l’Angla baixo cap al Pont de Vilomara, vaig a buscar la carretera de Rocafort i al primer revolt abans de passar el pont continuo recte i agafo un camí , per dir-li un nom que en realitat es la llera de la Riera de la Casa Nova, la vaig seguint, amb molta fe, hi ha trams que no hi ha cap mena de traça, fins arribar a la Casa Nova de Sant Jaume. Aquí ja hi ha una bona pista que va pujant cap al Serrat del Gili, a sotragades, al arribar al punt mes alt, la vista cap al Serrat dels Trons fins a Sant Jaume de Vallhonesta es impressionant, aqui canvio de vessant i començo a baixar cap al Torrent del Flequer on just al creuar-lo trobo el primer grup de tines, les Tines del Ricardo, del conjunt de Tines de la Vall del Flequer , hi ha un recorregut circular, marcat amb ratlles verdes i blanques que segueix el sender local SL-C 52 Segueixo cap a la carretera de Rocafort, baixant en direcció al Pont i aviat , a la dreta agafo la carretera que puja a River Parc, que el nom es lleig però la pujada encara mes, a dalt baixo cap a la Riera de Mura i segueixo cap als Tres Salts, Sant Benet, les Oliveres, Santa Anna i arribo finalment a Santpedor

Clica aquí si vols veure mes fotos de Per la Vall del Flequer
El Recorregut

El Perfil



La Traça del GPS "Per la Vall del Flequer"

El Cap de la Fessa - Parc Nacional Cadí-Moixeró

Venint de Tuixén, quasi be arribant a Adraén, hi ha una pista a la dreta, on hi ha una placa que ens indica la ruta que puja cap a La Torre del Cadí, deixo el cotxe aquí mateix i començo a pujar els quinze quilometres de pendent constant, sense cap rampa forta, el camí es el mateix per anar on vull pujar, el Cap de la Fesa. El paisatge al principi entre boscos de pi roig que surten d’una catifa de gespa esquitxada de flors fins arribar als 2100 metres que van desapareixent fins a quedar nomes la típica gespa groguenca cada cop amb mes clapes de pedra calcaria, al acabar la pista, pràcticament a l’aresta, per arribar al Cap de la Fesa mig empenyent mig pedalant ja es un festival de pedres, des de la punta a 2310 metres, la vista es un regal per la vista, des de l’aresta del cadí que cap al est es va difuminant, el Pedraforca pel cantó del Verdet, la Serra del Verd i el Port del Compte i Montserrat traient el cap per entremig, el Montsec, el Pic de l’Orri... bé paro es millor que hi aneu. Aquesta ruta et permet pujar a la punta mes occidental del Cadí per bona pista i pedalar fins els últims 600 metres, on s’acaba la pista, i que no tant per la pendent si no mes aviat per les pedres, totes les que van sobrar quan van fer el mon son aquí.
Clica aquí si vols veure mes fotos del Cap de la Fessa - Parc Nacional Cadí-Moixeró
El Recorregut

El Perfil



La Traça del GPS "El Cap de la Fessa - Parc Nacional Cadí-Moixeró"

L'Oscar se’ns fa gran

17-07-2010 La Festa d'EStiu del Team Poal

Ens va venir de gust de fer una festa, a cal Ferrer, a la fresca, i per un dia parlar de bici, btt, senders, trialeres... ja que no ho fem mai.
La festa va servir, entre altres coses per veure que, a mes d'una bici la gent també te família.
Com es clar, tothom portava un lletreret amb el seu nom, perque sense casc, olleres i caminant com les persones, es difícil reconèixer-nos.

I ara en conya. Agrair a tothom la seva participació, tal i com diu el Joan F. “encara que ja fa dies que es va fer, vull agrair a tots els poaleros , a coneguts i a no coneguts, que amb la vostra presència vareu fer que la 1a Festa de l'estiu "Team Poal" fos tot un èxit.”

Clica aquí si vols veure mes fotos de la Festa d'Estiu del Team poal

17-07-2010 Senders per Santpedor i Callús

Deu aprenents de rèptils ens trobem a cal Ferrer, a fer la travessà del desert, per àrids senders, corriols solejats, però res ens aturarà, el premi s’ho val, el gran concert de les cigarres, que com cada any, si esculls amb cura el dia apropiat, et perforaran els timpans amb el seu ric...ric, ve a ser com l’ommmm........ dels budistes, però al secà, però.... no érem de regadiu?
D’això... deia que sortíem de cal Ferrer, en direcció Santpedor, pel camí curt, que deia l’Isidro, que ens tenia preparat un recital de senders i corriols a partir de les piscines, on agafem el lateral de la via per fer el primer senderó, que ens deixa just per passar per sota el pont i arribar al Pla de les Abelles on ens enfilem pel sender que ens porta a empalmar amb el PR-C 131, que seguirem fins travessar al via i a la dreta seguim el sender fins la Soleia del Gaver on tornem a seguir el PR-C 131 i el deixem per agafar la Rasa que puja per la Soleia dels Emprius, astuts com som anem de soleia en soleia, i suo perquè em toca, a dalt els Emprius agafem la pista que baixa al camí de la Rovira i a l’esquerra agafem el sender que porta per Torrebruna, el dels Plans de Ridor i el que ens deixa just a la pujada de La Costa de la Vila que passant per Roca Fumada ens puja cap al Serrat. Esmorzem.
Ara el guio deia “tornada cap a Casa”, ja ho sembla, agafem la pista de la solana de Valbona i baixem als Tolls de les Valls, al travessar la Riera de Vallverd agafem el sender a la dreta que ens porta per sobre el Toll de la Por fins la carretera ratllada, que agafem per pujar a Viladelleva per la pista formigonada i refrescant, al arribar a l’ermita de Santa Maria de Viladelleva , veiem un estrany ritual, que em guardaré de descriure. Ara pel corriol que passa pujant pel Ermot de Cal Torrenter i de Cal Feliu,(segons la Wikipedia Un erm és terra sense cultivar, un camp abandonat o un lloc semidesert i àrid amb vegetació esclarissada. En molts llocs s'utilitza aquesta paraula per ...)Ara ens toca baixar fins la Creueta d’on pujarem per la pista fins el Pla de Roma i donarem la volta al Turo de Roma per anar abuscar el sender que voreja el Puig Alter i que baixa fins el bosc de Cal Cortés, una mica de pista per seguir el sender que baixa al Pla de La Tossa, arribem a Callús, i per asfalt cap a Cal Ferrer.
Clica aquí si vols veure mes fotos dels Senders per Santpedor i Callús
El Recorregut

El Perfil



La Traça del GPS "Senders per Santpedor i Callús"

L'avi Siset em parlava de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar.



Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!



Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.



Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.



Com deia ahir el Lluis Llach, jo tambe n’estic fins els collons de que les seves lletres encara siguin vigents.
Si vuit rancis son incapaços d’entendre el sentiment de mes d’un milió de persones potser si que es el moment de dir...


El Recorregut