.

.

dissabte, 16 de juliol del 2016

Volta per l'Alta Garrotxa :: Sadernes-Maçanet de Cabrenys. Dia 1

Sadernes-Coll de Riu -Coll de Bassegoda-Coll de Principi-Hostal de la Muga-Coll del Pal-Costoja-Coll Roig-Collada dels Gesos-Coll d’Oliveda-Maçanet de Cabrenys.

IBP índex: 136




Ruta per l’Alta Garrotxa feta en dues etapes, la primera de Sadernes a Maçanet de Cabrenys i la segona retornem de Maçanet de Cabrenys a Sadernes fent una ruta circular d’uns 105 quilòmetres per pistes i camins en general bons i a voltes molt solitaris. Fem nit a Maçanet de Cabrenys a LesTraquiles, a mitja pensió, on ens ha tractat molt bé amb una molt bona relació qualitat/preu.



Deixem el vehicle a l’aparcament de Sadernes, al inici baixem a buscar la riera de Sant Aniol i la travessem pel pas dels Aures, aquí comencem la llarga pujada d’uns 10 quilòmetres on salvem un desnivell de 83 metres, la pujada es força constant, amb algun tram molt fort, fins al coll de Riu on agafem aire per encarar el tram força dur de les Marrades que ens porta fins al coll de Bassegoda i un últim esforç ens deixa al coll de Principi.



Des del coll anem baixant fins al clot de Tumany on farem una mica de remontada i a partir d’aquí una llarga baixada per una fageda obaga fins que arribem a creuar el torrent de la Comella. Tornem a remuntar fins al mas Sobirà, on veiem que les nuvolades creixen a tot drap. Baixem fins a creuar la Muga i una mica més endavant arribem a l’Hostal de la Muga.



Passant per l’era de l’hostal agafem un sender que ens entra a França i ens deixa a una pista que va pujant suaument fins que ens deixa a la D-3A, l’agafem de baixada cap a un quilòmetre i la deixem per agafar un sender que marxa cap a la dreta. Una bona estona el sender es poc visible, tapat per les altes herbes, fins que arribem al camí que de seguida ens deixa al coll del Pal. Comença a pluore.



Passem pel  coll i el camí va o baixant o planejant. Comença a diluviar. Els camins s’omplen d’aigua, però per sort al no ser argilosos no s’omplen de fang. Comença a pedregar.  Ens refugiem sota un contenidor per deixar passar la forta pedregada. Tornem a pedalar i arribem de seguida a Costeja on agafem la D-3 per on farem cap a quatre quilòmetres fins arribar al coll dels Horts.




Trenquem a la dreta per una pista que va pujant suaument fins a la Gavarra. Plou més humanament. Acabem de pujar fins al Bac on la pista comença a devallar i no deixara de fer-ho fins arribar al pont Nou on amb una curta remuntada arribarem a Maçanet de Cabrenys. Aviat deixarà de ploure.



El recorregut



El perfil








La traça del GPS de la ruta "Sadernes-Coll de Riu -Coll de Bassegoda-Coll de Principi-Hostal de la Muga-Coll del Pal-Costoja-Coll Roig-Collada dels Gesos-Coll d’Oliveda-Maçanet de Cabrenys."








dijous, 2 de juny del 2016

Olost-Perafita- Els Munts-Sant Boi de Lluçanès-Les Fosses-Olost



Sortim d’Olost cap a travessar el torrent d’Olost i comencem a pujar per la Serra de la Noguera amb pendent no gaire fort però constant fins que arribem a la carretera davant de Vilaltella, la seguim un centenar de metres i la deixem tombant a l’esquerra per un camí que ens porta de seguida  fins a l’ermita de Santa Margarida de Vilaltella, el camí va de baixada fins a Perafita.


Passem el poble de gairell i agafem un camí que ens porta cap al Castell, baixem una mica i ens tornem a enfilar fins a retrobar la carretera que havíem deixat abans, la seguim cap a 800 metres pujant fis arribar al coll d’en Valencia. Deixem la carretera per una pista que marxa cap a la dreta i anem baixant fins a retrobar-la. Ara l’agafem en sentit contrari uns 600 metres fins a trobar un camí que marxa cap a la dreta.



El camí amb pendent fortet i constant no para fins arribar al Santuari dels Munts, arribem fins al vèrtex geodèsic on tenim una panoramica dels Pirineus, el Pedraforca, la Plana de Vic, el Bisaura, el Lluçanès, Montserrat... Marxem pel mateix camí que hem vingut però de seguida el deixem per seguir una pista que marxa a l’esquerra per on baixem ràpidament  fins que ens desviem una mica per anar fins al roure de la Senyora,  un arbre monumental de grans proporcions protegit i catalogat per la Generalitat de Catalunya, retornem al camí i acabem de baixar fins a Sant Boi del Lluçanès.



Travessem el poble de punta a punta i agafem una pista al inici enquitranada, que va baixant amb pendent suau fins a tocar a la riera dels Sorreigs, la pista segueix baixant paral·lela a la riera fins que arribem a la resclosa del Molí d’Aumatell, la sorpresa es que el camí desapareix sota les algues que hi ha a la riera i si ens hi fixem bé surt uns centenars  de metres més enllà, per sort no es gens fonda, de 20 a 40 cm i si encertes la traçada no et mulles pas els peus.



Quan hem travessat la riera ens trobem de seguida un sender pedregós i amb pendents forts, al inici, que ens fan empènyer la bici en algun tram, seguirem el sender  un bon rato i pràcticament anirem pedalant tota l’estona, quan arribem al torrent del Rimbau, sec, trobem un camí, de pujada, ple de petjades seques de vaca que dificulten molt la pedalada, després  disminueix el pendent fins arribar al Vilaró.




La pista ara serà enquitranada i pujarà fins arribar al la creu de Pedra, la deixem  per agafar un camí, que creua la carretera que baixa de Sant Bartomeu del Grau, i que ens portarà amb un pendent força maco durant cinc quilòmetres fins a La Riera, un curt repetjó frena la rapida baixada però de seguida tornem a baixar el quilòmetre i mig que ens resta per arribar a Olost.





El recorregut



 El perfil







La traça del GPS de la ruta "Olost-Perafita- Els Munts-Sant Boi de Lluçanès-Les Foses-Olost"








diumenge, 15 de maig del 2016

Coll de la Negre-Coll de l’Agustenc-AVENCS DE LA FEBRÓ-Refugi de la Mussara



Els Avencs de la Febró son un conjunt de tres esquerdes obertes a la cinglera de la Mussara, nosaltres visitarem la més allunyada de la cinglera, que de fet és la mes  visitada i es pot fer sense cap complicació, si estàs avesat a la muntanya. L’esquerda té uns 250 metres de llargària i una alçada en el lloc més alt d’uns 25 metres, l’amplada pot arribar al 8 metres i potser un parell en el lloc més estret.  A dins hi ha una cova amb una sala força gran on hi queda una estalagmita del que es veu que n’hi devien haver més.



Per fer la ruta deixem el cotxe a una esplanada que hi ha al coll de la Negre,  a la cruïlla de la T-404 que puja de Vilaplana amb la T-7093 que marxa cap a la Mussara. Sortim travessant la carretera i ens enfilem pujant lleugerament cap a un gran dipòsit que deixarem a la dreta, el camí s’estreny i segueix pujant fins a parar a un camí més ample que ens mena al coll de l’Agustenc i que hi arribem de baixada.



Seguirem baixant lleugerament fins acostar-nos a la cinglera, ho fem per un corriol a voltes desdibuixat, tenim una bona vista de la Febró, el  corriol gira fort cap a l’esquerra resseguint el relleu de la cinglera, una mica apartats però, fins que trobem una desviació a la dreta que baixa una mica dret i s’encaixona dins d’un tall a les roques, el corriol és entretingut va passant per entre boixos alts i puja  i baixa salvant algunes pedres, sense cap dificultat però.



Arribem a la entrada del avenc que en un inici es dret i relliscós per l’humitat , es l’únic lloc on hi ha una mica de dificultat, un cop a baix la resta és força planer fins al final on s’enfila per unes roques i quedem tancats, a la dreta hi ha unes escales de gat per on podríem sortir de l’avenc , nosaltres tornem enrere desfent el camí fins que gairebé arribem a la sortida, a mà dreta hi ha la cova i hi entren a visitar-la. Sortim de l’avenc i després desfem el camí fins que retrobem el corriol que hem deixat abans.



Quan som al corriol per on hem vingut l’agafem cap a la dreta i resseguirem l’avenc per dalt fins arribar a on surten les escales de gat, un punt on s’estreny molt per dalt i ens permet creuar-lo i espiar cap avall. Tornem enrere i retrobem el corriol que ara anirem seguint fins arribar a una pista que ens porta fins unes basses, una natural i l’altre artificial, a tocar de la font del Prat.



Arribem a la carretera que travessem i agafem un sender que ens porta al refugi de la Mussara, bones vistes cap al port de Tarragona, per un altre sender que va a prop de la carretera arribem a l’esplanada on hem deixat el cotxe.




El recorregut



El perfil








La traça del GPS de la ruta "Coll de la Negre-Coll de l’Agustenc-AVENCS DE LA FEBRÓ-Refugi de la Mussara"








diumenge, 3 d’abril del 2016

Ponts-Sant Domènec de Mitja Costa-Colldelrat-Tudela de Segre-Oliola-Ponts


Sortim de Ponts per la carretera que va cap a Artesa de Segre i aviat la deixem per agafar una pista enquitranada que marxa cap a la dreta seguint el  riu Llobregós en el seu tram final, fins gairebé a l’aiguabarreig amb el Segre, deixem la pista per agafar un camí que va per la vora del  Segre, tot això de pla, passem pel costat del túnel on el canal d’Urgell passa per sota del serrat del Mas d’en Pinyes.



El camì ens porta a fer el meandre que fa el Segre i fins arribar al Mas d’en Ferran seguim de pla, a partir d’aquí el camí agafa un pendent fort durant uns 800 metres, arribem a un collet on podem admirar el gran meandre que fa el Segre. Seguim ujant amb pendent entre suau i moderat fins a arribar a la pista enquitranada que havíem deixat abans, la seguim una mica fins que trobem un camí a l’esquerra i ens hi enfilem.



Pel camí, cada cop menys fressat, anem de pla o pujant suaument, fins que s’estreny , després de passar per Sant Domènec de Mitja Costa o del Tossal ja és un sender que segueix pujant suaument per després baixar serpentejant. Arribem a un camí que s’enfila amb fort pendent  amb un parell de ziga-zagues, després el pendent disminueix  fins arribar a uns camps per on passem per la vora.



Entrem en un sender que ens porta a la punta de la muntanya de Grialó i per un corriol que al inici travessa algun camp erm anem baixant sense dificultats fins arribar a la bassa d’en Coll on trobem una pista que segueix baixant i ens deia a Colldelrat. Per un seguit de pistes seguim baixant fins a tocar de Tudela de Segre. Per varies pistes, que van pujant amb pendent moderat per les serres de Tudela i més tard del Masvell arribem a un corriol que puja fins a sota el Puig del Masvell i amb una curta baixada ens deixa a una pista.



La pista baixa gairebé tota l’estona, passem per Claret després per Maravella i segueix baixant fins a trobar la carretera que tot seguit ens deixa a Oliola, seguim encara una mica l’enquitranat i marxem cap a l’esquerra per una pista que encara baixa suaument fins que en un últim repetjó ens deixa sobre Ponts i amb una baixada curta hi arribem.




El recorregut





El Perfil








La traça del GPS de la ruta "Ponts-Sant Domènec de Mitja Costa-Colldelrat-Tudela de Segre-Oliola-Ponts"








diumenge, 27 de març del 2016

Súria-Can Torres-Coll de Coaner-DOLMEN DE CASTELLTALLAT-Sant Andreu de Comallonga-Boixeda-Antius-Súria



Sortim de Súria cap a buscar el pont de Reguant per travessar el Cardener, ens enfilem una mica i de seguida agafem un corriol, de pujada, que es fa gairebé tot sobre la bici, llevat d’algun graó que ens farà baixar puntualment. Arribem a una pista que marxa planera fins a can Torres on trenquem a la dreta i seguim la pista que puja amb força pendent i constant fins arribar a l’alçada de la Sala.



Seguim la mateixa pista, ara amb pendent més suau,  fins a trobar el trencall que ens porta amb fort pendent fins al coll de Coaner, del mateix coll gairebé per la carena, agafem un sender  que puja suaument i que a estones està embrossat i desdibuixat i en algun punt ens farà empènyer la bici, finalment arribem a un camí que ens deixa aviat al Dolmen de Castelltallat.




Desfem una mica el camí i arribem de seguida a la carretera BV-3003 que agafem en direcció Callús, son cap a tres quilòmetres de baixada ràpida fins el trencall que agafem a la dreta per agafar una pista, que amb tendència a baixar ens porta fina a Sant Andreu de Comallonga. Una forta baixada ens porta a travessar el torrent del Carner  i ja amb baixada més suau i paral·lels al torrent de Fontanet arribem a Boixeda.




Deixem la pista i agafem un sender  planer que sense complicacions ens deixa a una pista, sota de cal Veixiner, que baixa cap a can Serra, arribem a una pista més ample que va cap a Jaumeandreu i segueix baixant, amb pendent suau, fins a creuar altre cop la BV-3003, seguim baixant i arribem al camí que ve de Callús i que seguim , passant per el Masnou i Antius arribem al polígon industrial La Pobla, seguim marxant de pla fins arribar al pont de Reguant i desfem el camí fins a Súria



El Recorregut




El Perfil




La traça del GPS de la ruta "Súria-Can Torres-Coll de Coaner-DOLMEN DE CASTELLTALLAT-Sant Andreu de Comallonga-Boixeda-Antius-Súria"






dimecres, 23 de març del 2016

Isona-Abella de la Conca-Collada de la Serra del Pi-Bóixols-Coll de Faidella-Siall-Biscarri-Isona



Sortim de Isona cap a buscar el camí de l’Abella de la Conca, que va pujant suaument , per entre camps de ametllers, seguint un camí bo fins arribar a trobar la pista asfaltada que puja cap a l’Abella, la seguim un tros fins a baixar a creuar el barranc de Fonguera. Deixem l’asfalt per seguir pujant, ara amb més pendent fins arribar a sota les roques de l’extrem sud-oest de la serra de Carramina on s`ha format el forat de L’Abella o “lo Foradot”, format per l’erosió que ha fet el riu Abella, el forat ens queda per sota nostre i justa a l’altre cantó hi ha el poble de l’Abella de la Conca.




La pista segueix pujant, amb pendent moderat i constant, per l’obaga de la serra de Carramina, en aquesta ocasió hi trobem restes de neu a les parts més obagues, quan ja portem pujant 15 quilòmetres des de Isona arribem a la collada de la serra de Pi, per sota nostre a la llunyania veiem el poble de Bóixols, deixem la pista i agafem un sender, perdut pel desús, que ens baixa fins a trobar la carretera asfaltada que mena cap a Bóixols, el sender es molt pedregós i difícil de veure el traçat en molts trams, tot i així es pot fer sobre la bici si encertes la traçada.




Agafem la carretera en direcció contraria de Bóixols i de pla i baixada seguint voltejant la serra de Carramina, cap a un quilòmetre després la carretera va pujant fins arribar al coll de Faidella. Deixem el quitrà i agafem una pista a mà esquerra  que puja una mica per tornar a baixar i recuperar l’alçada perduda al coll d’Espina, tot això suaument . La pista ara va baixant passant per  entre boscos de pi roig, més enllà una fageda, i en alguna raconada tornem a xafar neu. Arribem, als rasos de Siall des




Encara baixant passem a tocar Siall, però abans d’arribar-hi tombem a l’esquerra per on seguim baixant una bona estona fins arribar al torrent del Barril, a partir d’aquí la pista puja amb força pendent i amb un sol estovat per les repetides gelades i desgelades i la falta de transit es converteix en una pujada feixuga fins arribar a un dipòsit on el pendent disminueix però a canvi es torna més pedregós, no hi em guanyat pas en el canvi.




 Quan portem cap a quatre quilòmetres pujant arribem a un punt on trobem un corriol que marxa cap a la dreta, el corriol que primer baixa i més enllà remunta per tornar a baixar, es fa bé sobre la bici, llevat del tram de pujada que nosaltres hi em trobat neu i hem tingut d’empenyer algun tros, ens deixa a una pista que permet baixar molt ràpid fins a Biscarri on arribem a la carretera que baixa del coll de Comiols cap a Isona. Seguim la carretera en direcció Isona amb una baixada mol ràpida fins a trobar el trencall que puja cap al castell de Llorda.




La pista enquitranada, puja sobtada un parell de revolts o la deixem per agafar un sender  que fem un tram sobre la bici i la part final caminant fins a creuar el barranc Rater, el creuem i ens toca empènyer  un rato per pujar fins a trobar un corriol ciclable, alternem pista i corriols i més enllà un camí amb força pedra que va pujant fins a trobar el parc Cretaci de la Posa, després de visitar-lo agafem un corriol que baixa serpentejant per entre roures centenaris que trobem de tant en tant. Encara trobarem un parell de pujades per un terreny no gaire bo i finalment una pista bona ens baixarà cap a l’Abella





El recorregut




El perfil