.

.

dilluns, 17 de febrer del 2014

El Bruc-Hostalets de Pierola-Torrent de les Coves-Coll del Bruc-Sant Pau de la Guàrdia-Can Maçana


Aquesta ruta està inspirada en una de Rutabike que hem modificat lleugerament,  la sortida l’hem fet al Bruc per estalviar-nos el tram ondulat que ens porta als Hostalets de Pierola on fem una drecera per no entrar a Piera i ja cap al la fi de la ruta de l’aparcament de Can Maçana agafem directament el Camí de les Batalles per baixar cap al Bruc.


Sortim del Bruc passant per sota la A-2 i anem a buscar el camí de Pierola que età enquitranat, en un inici anem baixant suaument però aviat encarem un fort pendent per baixar a la riera de Pierola, una mica abans d’arribar-hi s’acaba l’asfalt, la pista ara baixa per la llera de la riera i amb pendent suau arribem a una desviació que agafem cap a la dreta que ens porta a passar per Can Ponç (Pierola) i comencem a pujar unes dures rampes enquitranades fins a travessar la B-231.


A l’altre banda ens posem per un sender que baixa ràpidament a travessar el torrent de l’Home Mort per tornar a pujar a recuperar l’alçada perduda, i baixa i puja per segon cop amb algun rampot, i ens deixa a un camí amb molt bones vistes a Montserrat, el camí va de pla una mica i el deixem per baixar per un sender fins la riera de Claret, el sender finalment va a parar al camí que havíem deixat i de  seguida arribem als Hostalets de Pierola.


Fem una marrada per dins del poble i en sortim anant a creuar la B-231, seguim diversos camins que ens porten a creuar la carretera de Piera i agafem una pista formigonada que va pujant fins a Can Sagristà, a partir d’aquí deixem el ciment, la pista va pujant un seguit de tirapits fins que arribem a una pista més ample que puja de Can Aguilera, no deixem de pujar gairebé tota l’estona enfilant-nos per la serra de Tardana que acaba al turó de l’Avellana, al passar-hi per sota la pista s’aplana i comença a baixar per la serra de la Monja.


Arribem al coll de Can Muntaner on fem una curta pujada i deixem la pista per posar-nos a un sender que baixa per el torrent de les Coves, que tot hi haver-hi forces reguerots es de bon baixar, arribem a una pista que seguim una mica i la deixem per trencar a la dreta i agafar un sender que te una entrada forta però de seguida el pendent passa a ser moderat i permet ciclar-lo tot durant el quilòmetre i mig que durarà.


Arribem a un camí que segueix pujant moderadament i que ens porta a travessar l’antiga N-II just pel coll del Bruc, a l’altre banda el camí segueix pujant més suaument i arribem a Monserrat Parc, passem d’urbanització pel perímetre i de seguida arribem a Sant Pau de la Guàrdia, seguim un camí que va a parar a un sender a estones pedregós que va augmentant el pendent acabant al coll de les Torres.


Deixem el sender que en pocs minuts ens portaria a la Torre Baixa i seguim un sender que va força planer amb unes vistes precioses de Montserrat, arriba un punt que comencem a baixar i trobem algun tram que haurem de baixar de la bici, així alternant arribem a Can Maçana pel darrere, agafem la carretera per passar el coll i travessar a l’altre cantó per baixar a l’ampli aparcament que hi ha.


Travessem l’aparcament de biaix i anem a buscar el Camí de les Batalles, una forta baixada amb molta pedra ens rep però el terra millora i comencem a pujar fins a trobar una pista molt bona que va baixant per entre boscos de pi blanc fins a creuar el torrent de la Diablera, a partir d’aquí segueix baixant constant alternant bosc i camps d’oliveres fins que arribem al pont del Torrent de l’Illa que ens permet passar a l’altre cantó a pocs metres d’on hem deixat el cotxe.



El recorregut




El perfil




La traça del GPS de la ruta "El Bruc-Hostalets de Pierola-Torrent de les Coves-Coll del Bruc-Sant Pau de la Guàrdia-Can Maçana"



dilluns, 10 de febrer del 2014

Aguilar de Segarra-Cal Xamal-Sant Amanç (tastet de la Marató de l’Anbasso 2014)


Anem a Aguilar de Segarra per fer un tastet del recorregut de la Marató de l’Anbaso d’enguany, que es farà la setmana que ve, seguint una traça de GPS que em trobat al Wikiloc, en farem uns 33 quilòmetres seguint la traça fins el quilòmetre 22  on fem una drecera per empalmar amb el que correspondria al quilòmetre 45 del recorregut i a partir d’aquí seguir la traça fins a Aguilar, tot i el pocs quilometres queda un recorregut força atractiu per la quantitat de senders que farem  i el seu perfil de fulla de serra que ens fa pujar i baixar constantment.


Marxem d’Aguilar per pista enquitranada cap a dos quilòmetres fins que agafem la pista costeruda que puja cap a la serra del Cementiri, comencen amb fort pendent que es va suavitzant a mesura que anem pujant, anem a parar a una pista que puja del coll de cal Pallarès a la serra de cal Querol, tombem a la dreta, més de pla carenant la serra de la Vall i la serra de Cal Cases, gairebé al final de la serra la pista baixa i de seguida agafem un curt sender  que torna a la pista i segueix baixant fins a tocar Fonollosa.


Travessem una pista asfaltada i anem a buscar un camí que s’estreny de seguida i puja fins a un camp d’energia fotovoltaica, arribem a una cruïlla de camins i agafem un camí que ens porta a un corriol curt,que va de pla per la vora d’un camp, i ens deixa a un camí que seguim una mica per tornar a posar-nos per un sender que puja suaument entre camps, creuem una pista per tornar a agafar un sender que amb pendent moderat i algun graó malparit ens deixa al camí del Xamal.


Aquest camí va pujant per l’obaga de Caselles i després d’un fort gir se’n va cap a Cal Xamal (603 m) on hi ha un vèrtex geodèsic i uns bones vistes, en marxem  per un sender ràpid i divertit que serpenteja amb suau pendent fins arribar a una pista que agafem cap a la dreta, però tot seguit la deixem tombat a l’esquerra per un altre sender que primer baixa i després puja suaument, arribem a una pista que agafem un moment per tornar a agafar un sender que ara baixa força dret fins a creuar una altre pista que ens dona una pausa marxant de pla i que deixem per agafar un corriol que fent un sifó ens porta al Prim per la banda del darrere, en aquest conjunt de senders haurem baixat algun cop de la bici.


El sender a partir del Prim segueix baixant amb un pendent fortet i anem trobant pedres grosses soltes tot i això ens permet  fer-lo sobre la bici, arribem a una pista que passa per sota la via i més tard per sota l’Eix i a l’altre banda es posa per un sender llarg amb fort pendent però amb un terra molt bo que permet ciclar-lo, cap a un quilòmetre més amunt el pendent afluixa i agafem uns camins costeruts que ens deixem a la falda de la Solana del Morro Curt, aquí trenquem a la dreta deixant la traça de l’Anbaso.


Fem una curta drecera, que no arriba a mig quilòmetre, per una pista que marxa de pla i retrobem la traça de l’Anbaso que ve a parar a la pista per un sender que baixa a mà esquerra, ens hem saltat uns 22 quilòmetres i ara seguirem la traça fins a Aguilar, la pista va tirant de pla amb un parell de tirapits entremig i arriba a una altre pista que baixa de pet fins a l’Eix que travessem per sota, passem pel poblat romà de Sant Amanç i encarem la pista que puja força dreta fins una mica abans d’arribar a Cal Quius on hi passem ja de pla.


Una mica més enllà de Cal Quius, al primer revolt, tirem recte agafant un sender amb forces pedres que va a parar a un camí que passa per sota la via, per un túnel fet d’obra vista, a l’altre banda encara baixem una mica fins arribar al plans de can Viladés, hem perdut gairebé tota l’alçada que teníem, el camí se’n  torna cap a travessar la via, ara per sobre un pont, i va pujant per l’obaga de la Reina per un fort tirapits, deixem el camí per posar-nos per un camp llaurat tot marxant de pla.


Del camp en sortim per un camí que baixa suaument fins a tocar a Can Maçana, el camí s’enfila per un fort pendent a la solella de Cal Ferrer fins que en un punt el deixem per marxar per un sender que va seguint la solella baixant suaument fins a travessar un torrent i d’aquí torna a pujar i ens deixa a una pista amb tendència a baixar però amb algun repetjó, un altre sender de pujada i arribem a un camí que ens porta de pla a la pista on retrobem la traça que hem agafat al inici i que en menys de mig quilòmetre de quitrà ens deixa al lloc d’inici de la ruta.



El recorregut




El perfil




La traça del GPS de la ruta "Aguilar de Segarra-Cal Xamal-Sant Amanç (tastet de la Marató de l’Anbasso 2014)"



divendres, 7 de febrer del 2014

Manlleu-L’Esquirol-Serra del Feu-Campamar-Sant Andreu de la Vola-Santuari de Puig-Agut amb uns quants senders


Aquesta ruta l’hem fet seguint una traça de boscbosc i comencem a pedalar a Manlleu marxant per diverses pistes que en un inici son planeres però aviat comencen a remuntar moderadament fins al serrat de l’Arimany on baixem fins a creuar la riera de Sant Martí pel pont de la Teuleria, molt a prop de desembocar a la riera de les gorgues on forma el salt del Cabrit, aquí agafem un camí que segueix el camí Ral de Vic a Olot, anem pujant amb pendent moderat, amb algun repetjó pel mig, fins arribar a l’Esquirol.


Travessem el poble i agafem un camí que s’enfila cap al puig  Saguàrdia on agafem un sender el faldeja, es un sender curt que va a parar a un camí una mica abans del Coll de Boix, anem a parar al camí del Feu on anem planejant fins arribar al mas, unes rampes ens pugem a la carena de la serra del Feu, deixem de seguda la pista per agafar un sender  que va carenant la serra, amb algun graó que ens farà baixar puntualment de la bici, arribem a la pista que havíem deixat que seguirà pujant, ara per la carena dels Casalets, amb un pendent sostingut fins arribar als Pous on baixarem suaument fins arribar a tocar del coll de Sant Julià.


Trenquem a l’esquerra, cap a Campamar, abans d’arribar al coll de Sant Julià, i comencem una llarga baixada per camins solitaris, estroncada tant sols per algun curt repetjó, que no pararà fins arribar a Sant Andreu de a Vola, hi passem pel costat però no parem de baixar ara per unes fortes rampes que acabem al torrent de Serramala que travessem per una palanca, la pista ens porta a l’Avet per unes dures pujades.


Agafem un caminot tombant a l’esquerra just a tocar la casa i seguim pujant ara més suaument per un camí poc fet servir que va seguint el curs del torrent de l’Avet aigua amunt a prop d’un parell de quilòmetres, el travessem  i a l’altre banda agafem un sender que va baixant amb algun tram força embrossat i que ens deixa a un camí herbós que va a parar a les Salines.


Seguim baixant, ara per una bona pista fins a creuar una palanca on s’ajunten el torrent de Pous i el de les Salines, ara encarem una forta pujada per la pista que segueix a la vora d’aquest segon torrent, arribem a un revolt tancat i seguin recte deixant la pista i agafem un sender  que va pujant amb pendent moderat però que en general es pot ciclar (tot i que nosaltres hi hem trobat fang que per sort no es enganxós), anem pujant cap a dos quilòmetres fins que el sender va a parar a la pista que carena la serra del Feu.


La pista segueix baixant per la serra del Vilar fins que va a parar a un sender que es de molt bon fer , cap a un quilòmetre i mig, fins al final al arribar a un punt rocallós amb fort pendent que ens fa baixar de la bici un curt tram, arribem a una pista formigonada que seguim una estona fins arribar a un repetjó, trenquem a l’esquerra per un camí que ens porta a travessar un camp de conreu (hi ha dues roderes ben marcades), i seguint un sender  que passa de tant en tant per amplies codines, arribem al torrent de Ferrerons.


Travessem el torrent a gual i remuntem una mica per un camí pedregós que  ens deixa a una pista  que va baixant en general, anem agafant diversos camins fins que remuntem una mica per creuar una pista mal enquitranada, just a tocar Joventeny, baixem fins a creuar el rec de  la Font de Comermena, agafem una pista molt bona que va pujant suaument fins arribar al santuari  de Puig-agut, la pista en marxa baixant però aviat en marxem per agafar un sender que baixa molt dret i ens porta a una pista que va al Parer i per diversos camins arribem de seguida a Manlleu.



El recorregut




El perfil




La traça del GPS de la ruta "Manlleu-L’Esquirol-Serra del Feu-Campamar-Sant Andreu de la Vola-Santuari de Puig-Agut amb uns quants senders"



dimarts, 28 de gener del 2014

Llinars del Vallès-Via Augusta-Pont Trencat-Vall d’Olzinelles-Turó Gros-Santuari del Corredor-Sant Sadurní de Collsabadell-Llinars del Vallès


Aquesta ruta es la barreja de dues rutes per la Vall d’Olzinelles  i el Montnegre-Corredor que ha pujat  mparaira, per poder-ho fer circular el peatge que hem de pagar es fer un tram de la C-35, carretera amb un transit intens encara que tant sols seran un parell de quilòmetres. Sortim de Llinars del Vallès anant a buscar les marques grogues i blaves de la Via Augusta que en un inici una mica lleig passant una zona industrial, via del tren, Vilalba Sasserra, C-35 i un tros curt de BV-530, trenquem a la dreta agafant una pista enquitranada que ens porta a creuar la Tordera, ara sense asfalt entrem a les afores de Sant Celoni  passant pel costat del Pont Trencat i pel  lateral de l’autopista, que travessem més endavant arribem a Can Draper.


Aquests dotze quilòmetres més aviat lletjos els oblidem de seguda quan entrem a la vall d’Olzinelles, de cop som a un altre mon, el camí va pujant suaument sempre a la vora del torrent d’Olzinelles on trobem majoritàriament alzines sureres tot i que a banda i banda del torrent hi ha un bosc de ribera, creuem la carretera que puja a Olzinelles i seguim pel caminet que ens porta al pont Can Plana, entre uns altíssims plàtans, al arribar al Pollancre d’Olzinelles  ens apartem una mica del torrent i arribem a tocar la carretera.


Sense creuar la carretera fem un gir brusc cap a la dreta agafant una pista sorrenca que augmenta considerablement el pendent, així anem pujant seguint diversos camins entre un entrellat de desviacions, passem el coll de Can Poliva i envoltats  tothora d’alzines sureres arribem a la serra de la Font on comencem a baixar, després de cap a dotze quilòmetres de pujada, amb pendent moderat fins a Sant Martí de Montnegre.


De Sant Martí seguim baixant una mica amb pendent cada cop més suau fins que comença una dura pujada fins que arribem a la petita ermita de Santa Maria de Montnegre, si fins aquí el pendent era constant ara encararem un seguit de tirapits fins arribar al Turó Gros (758 m) on farem el sostre del dia.


En marxem per terreny força pla, però ben aviat encarem una baixada rapida que ens porta ràpidament a creuar una urbanització per reprendre la baixada que va per sectors de forta a molt forta, una curta pujada abans d’arribar als Quatre camins i una ultima baixada forta fins arribar a la riera de Can Gras que seguim amb suau baixada fins a Vallgorguina.


Creuem el poble i de seguida tornem a pujar per una pista molt bona, una primera pujada ens deixa a Can Clarenç, seguim amb pendent suau un mig quilòmetre per tornar a trobar un seguit de pendents fortes fins al Trull, una curta pausa amb pendent suau ens torna a portar a les fortes pendents que ens deixaran al Santuari del Corredor.


Quan marxem del santuari ho fem agafant un sender que està ple de travesses de fusta que formen uns graons de llarga estesa, aquesta baixada acaba l’àrea d’esplai del Corredor, entrem a la carretera on pugem una mica fins arribar a una desviació on trenquem cap a la dreta, la pista es molt bona i el pendent fort i permet baixar ràpid, arribem a un trencall i tombem a la dreta per un camí que segueix baixant fort i que no es tant bo, més avall millora i arribem a Sant Sadurní de Collsabadell, ara ja per asfalt arribem de seguida al pont que creua l’autopista i a l’altre banda retrobem la traça del inici de la ruta que desfarem i en un parell de quilòmetres i escaig arribem al lloc on hem iniciat la ruta.



El recorregut



El Perfil


divendres, 24 de gener del 2014

Artesa de Segre-Montsonís-Foradada-Cubells-Cabana del Fatxenda-Alòs de Balaguer-Vall d’Ariet-Baldomar- Balaguer


Marxem d’Artesa de Segre pel camí força planer que ens porta cap a Montsonís, al arribar-hi comencem a pujar pels carrers empedrats i costeruts que ens porten al castell, hi passem pel davant i seguim encara pujant fins arribar a l’església de Sant Urbà, sortim a la carretera LV-9136 que ens porta de pla cap a Foradada, hi entrem per  sota de la característica “penya” de Foradada, travessem el poble també pujant encara que més suaument que a Montsonís.


Sortim de Foradada per una pista bona que ens porta, de pla o en suau pujada, per la serra de Cercós, quan s’acaba la serra ens acostem a la C-1313 per tornar-nos a apartar seguint unes bones pistes molt planeres que ens deixen a Cubells, hi passem d’esquitllada i anem a buscar una pista que, després de baixar una mica, marxa força estona de pla o pujant una mica al passar per sota del Tossal Rodó.


A partir d’aquí el pendent augmenta mestre anem pujant per la serra Negra, després d’un parell de quilòmetres el pendent es suavitza fins arribar a un camí força malmès  que  en un últim repetjó ens deixa a la cabana del Fatxenda, comencem a baixar per un sender ample i dret, molt pedregós i amb forces xaragalls els primer dos quilòmetres i després s’estreny quedant un sender net de pedres i força més fàcil, llevat potser d’un parell de graons,  que va a parar a la pista que baixa entre la serra de Carbonera i Saborell.


La pista es mol bona i ens porta en una rapida baixada a la vora del Segre,  marxem de pla cap a la dreta aigua amunt  fins a trobar un pont a mà esquerra que ens permet creuar el riu, a l’altra banda, el camí es asfaltat fins arribar a Alòs de Balaguer, passem el poble sense entra-hi i agafem la carretera que ens portaria a Baldomar si no fos perquè la deixem, quan portem gairebé un quilòmetre, agafant una pista amb una enquitranada pobre que va cap a La Masia.


Anem pujant amb un fort pendent per la pista solitària durant els tres primers quilometres, enfilant-nos per la serra de mosquera, una petita pausa de vora mig quilòmetre de baixada ens dona aire per reprendre els dos quilometres que ens falten per arribar a La Masia, el primer amb molt pendent i el segon gairebé de pla, passem el mas i seguim pujant el quilòmetre i escaig que resta per arribar a les Bassetes.


Passem el collet i s’acaba el quitrà, de fet l’últim quilòmetre ja era clapejat, comencem a baixar amb pendent similar al de pujada, passant per la Masia de la Collada i la Casa Blanca, som ja a la vall d’Ariet de Sols, encara amb el mateix pendent baixem fina a trobar l’ermita de Sant Bartomeu d’Ariet, situada en una explanada molt maca, la pista segueix baixant amb el pendent més moderat i després d’unes giragonses arribem a una pista enquitranada que baixa de La Clua.


Amb el mateix pendent seguirem la pista que va a passar per sota els espadats de les Roquisses del Grau , on hi veiem voltors, faldegem el cingle per sota per un tram més planer que de seguida torna a agafr pendent moderat fins arribar a Baldomar, travessem el poble per la carretera que va cap a Alòs i just a la sortida agafem una pista que marxa força planera , travessem el riu Boix per una petita palanca de fusta i anem a buscar el Segre que també  creuarem per un pont, a l’altre canto deixem la carretera i agafem un camí que va passant entre camps i ens porta a Artesa de Segre.


El recorregut



El perfil




La traça del GPS de la ruta "Artesa de Segre-Montsonís-Foradada-Cubells-Cabana del Fatxenda-Alòs de Balaguer-Vall d’Ariet-Baldomar- Balaguer"