.

.

dijous, 2 d’abril del 2015

Gualter (Baronia de Rialb)-La Serra de Dalt-Querós-Pantà de Rialb-Serrat dels Moros-Serrat de Gualter-Costa de la Sinía.


Aquesta ruta, que te cap a vuit quilòmetres de corriols, algun tram de pista i carretera asfaltada i la resta pistes en bones condicions, la vaig treure d’en Toni Fito, és un itinerari en forma de vuit amb passatges molt bonics sobretot al corriol que va arran de pantà i el l’últim corriol que te un bon “ambient”.


La sortida la fem a Gualter, a prop de Ponts, i anem a buscar un camí que puja amb força pendent cap el mas d’en Cendrós, d’aquí marxa una pista , ja amb menys pendent, que té una capa de quitrà pobre, arribem a els Trulls i gairebé de pla arribem a una pista amb  asfalt més bo que seguim fins arribar a una desviació, a mà esquerra, per on marxa un camí que canvia de vessant i comença a baixar suaument fins arribar a un trivi on marxem pel camí de la dreta.


El camí ens porta pel costat d’algun camp i fins hi tot en travessa un pel mig, quan passem per l’últim camp agafem un corriol a la dreta que segueix baixant sense cap complicació, és un corriol no gaire llarg que ens deixa a una pista que amb força pendent ens porta a una pista asfaltada que baixa de Mirambell, la deixem tot seguin per agafar un corriol que baixa a creuar el torrent de Moraguer.


El corriol ens porta a vorejar el pantà de Rialb, acostant-s’hi fins gairebé a tocar l’aigua, el seguim cap a un quilòmetre i mig i va força planer, és gairebé tot ciclable llevat d’un parell d’entrebancs, ens deixa a un camí que puja i baixa per tornar a anar planer, passem pel costat del mas de Finestres (mig enrunat), i seguim de pla fins que arribem al torrent de Valldenou on després de creuar-lo per un pont deixarem la pista principal.


Agafem una pista a l’esquerra que s’enfila per la serra del Moro, cada cop amb més ràbia, cap a un quilòmetre i escaig més amunt, quan comença a afluixar el pendent, agafem un corriol a mà dreta que primer baixa i després puja per anar a retrobar la pista que havíem deixata abans, la pista ens porta a perdre l’alçada que havíem guanyat abans i ens porta a tocar el pantà amb la mateixa ràbia que havia pujat (però baixant no fa tanta ràbia).


Després de marxar de pla remuntem una mica per l’obaga del Masucó per la carretera asfaltada que ens porta fins el costat de la presa de Rialb, baixem fins  un pont que travessa el Segre i ens retorna a Gualter, ara farem la segona anella del vuit, creuem el poble i en sortim per un corriol curt que puja fins un camí que ens porta a creuar la carretera C-1412b que creuarem diversos cops.


Seguim un camí que puja cap a unes granges, on abans d’arribar-hi em d’agafar un corriol que està una mica amagat, el corriol és de bon fer tot i que va pujant, arribem a un camí amb força grava i pendent moderat que ens torna a la carretera, l’agafem de baixada com si tornéssim a Gualter, trenquem a l’esquerra per un camí amb forta pujada que va a buscar un corriol que segueix pujant però que et permet ciclar, el corriol acaba a la carretera.


Creuem la carretera i agafem un camí que segueix pujant fins arribar a un corriol que amb un parell de llaçades guanya força alçada per seguir pujant fins arribar a un altiplà, el sender voreja el camp i ens mena a un camí que sense gaire pendent ens portarà a La Serra de Rialb, tornem a ser a la carretera,  que agafem en direcció a Gaulter, baixem ca a un quilòmetre i deixem la carretera per agafar una pista asfaltada que segueix baixant vora mig quilòmetre.



Deixem la pista per agafar un corriol que hi ha a l’altre cantó de la tanca de la carretera, el corriol baixa per un trem inicial que té forces pedres, l’ambient es impressionant, amb el pantà i la presa de Rial a sota nostre, si encertem la traçada gairebé no haurem de baixar de la bici, ens acostem a la carretera i per un tram curt de camí agafem un altre corriol que va baixant a tocar de la tanca del pantà, més avall se’n separa i ens porta a la carretera ja a tocar de Gualter.


El recorregut


El perfil





La traça del GPS de la ruta "Gualter (Baronia de Rialb)-La Serra de Dalt-Querós-Pantà deRialb-Serrat dels Moros-Serrat de Gualter-Costa de la Sinía."





dissabte, 14 de febrer del 2015

Castelló de Farfanya-Ermita de Cérvoles-Os de Balaguer-Monestir de les Avellanes-Vilanova de la Sal-Montalegre (molts corriols)


Sortim de Castelló de Farfanya per bones pistes que van pujant constantment, augmentant progressivament el pendent, fins arribar pràcticament a l’ermita de Cérvoles, en marxem pel camí d’Os de Balaguer que va ondulant una mica per la serra de Remer, quan comencem a baixar deixem el camí per agafar un corriol que marxa cap a mà esquerra, en un inici es força planer i faldeja a mitja vessant de la serra de la Guineu, desprès s’enfila fort fins a carenar-la, en aquest tram trobem algun roquissar que ens fa baixar puntualment de la bici.


Al carenar la serra tenim una panoràmica del Montsec i a la llunyania veiem el Mont-roig amb un puntet blanc, l’ermita de la Mare de Déu de Montalegre, on més tard anirem, el corriol segueix, ara cap avall, amb un sòl pedregós, ara inestable ara compacte que fan que la baixada sigui amb força tensió, i segons si encertem o no la traçada ens farà descavalcar més d’un cop, no es una baixada fàcil però en un conjunt força ciclable. Cap avall el corriol esdevé totalment ciclable i divertit. Arribem a una pista que arriba de seguida, i amb lleugera pujada, a Os de Balaguer.


Creuem el poble i en sortim pel camí de Les Avellanes, una bona pista amb força pendent durant cap a tres quilòmetres, agafem un camí que marxa de pla fins que el deixem per agafar un corriol fàcil que baixa un quilòmetre llarg fins a creuar un camí, el travessem i seguim baixant pel corriol, amb algun entrebanc, fins arribar al fons de la vall, el corriol segueix ara amb pendent suau i sense cap complicació arribem a un punt on comencem a remuntar, passem un tram amb pendent fort i després d’una baixada curta i complicada ja blanegem fins la carretera que amb suau pujada ens deixa al monestir de les Avellanes.


Marxem del monestir per una pista que baixa una mica però que de seguida s’enfila i aviat la deixem per marxar per un corriol que ens deixa a la carretera a tocar de Vilanova de la Sal. Passem el poble de punta a punta d’on marxem per una pista que puja a buscar un corriol, amb algun petit entrebanc anem baixant fins arribar a la pista que ens portarà a pujar cap a la collada de Llorenç. Amb forta pendent seguim el camí de les Altures, que deixem al arribar a la desviació del camí de la Mare de Déu de Montalegre que hi arribem després d’un parell de quilòmetres de forta pujada.


Després de gaudir de les bones vistes que hi ha des de la serra de Montalegre, retornem al camí de les Altures i desfem una mica el camí cap a la collada de Llorenç, agafem un trencant cap a la dreta i seguim el camí ja no tant bo fins que anem a parar a un corriol que amb força pendent ens regalarà un parell de quilometres de divertides corbes, tot i que en algun punt haurem de baixar de la bici. Arribem al camí de la Garriga que va pujant amb pendent moderada gairebé sis quilometres. La pista empitjora quan comencem a baixar, amb un sol ple de còdols arribem a la carretera LV-9046 que travessem.


Després de la carretera remuntem una mica per un corriol que de seguida baixa amb un traçat molt fàcil i rapit, tant sols trobarem algun roquissar que ens farà baixar puntualment de la bici, el corriol acaba en un camí quan hem fet cap a tres quilòmetres de baixada, travessem el barranc de Macip i encarem un fort repetjó per després baixar a creuar la carretera, seguim la pista una mica i marxem per un sender que en algun punt es perdedor ja que sembla que alguna finca s’ha modificat.


Quan s’acaba la baixada seguim un tros una pista i anem a buscar (mai més ben dit ja que està força amagadot) un carriol que ressegueix un camp que sembla que se’l vol anar menjant de mica en mica, el corriol ens puja fins a trobar la pista, que ara ja no deixarem, que va pujant suaument fins que es decideix a baixar definitivament cap a Castelló de Farfanya.


El recorregut


El Perfil





La traça del GPS de la ruta "Castelló de Farfanya-Ermita de Cérvoles-Os de Balaguer-Monestir de les Avellanes-Vilanova de la Sal-Montalegre (molts corriols)"




diumenge, 18 de gener del 2015

Cantonigros-Rocallarga-Pont de Molí-bernat -Tavertet-Collet de la Creu-Cantonigros


Amb  les vistes del Predraforca i el Cadí rogenc per les primeres llums del dia sortim de Cantonigros per la carretera que va a Rupit seguint la ruta proposada per Joan Ramon Rambo al Wikiloc, un itinerari que passa per miradors excepcionals i nosaltres aprofitem un dia amb un anticicló amb record d’altes pressions que ens dona un dia tant clar que cims emblemàtics com el Pedraforca o bé el Canigó semblen que els pots tocar amb les mans, a més una acusada inversió tèrmica ens dona una bona temperatura per l’època que estem.


Al primer trencant, ja passada la benzinera, trenquem a la dreta per agafar una pista que marxa de pla, de seguida trobem a la dreta la Font dels Enamorats, amb aigua potable, a poca distancia també la dreta trobem la Font del Rajolí amb aigua no tractada, arribem a un revolt i comencem a pujar per un camí que passa per unes codines, el pendent és moderat fins al grau del Perer on encarem una forta pujada que acaba al arribar a unes antenes i seguim de pla fins al Pedró.


El camí s’acaba i baixem per un corriol amb una entrada difícil de fer sobre la bici, després ja és de bon fer i acabem de baixar fins al coll de Rajols, entremig passem una tanca amb un pas estret que l’hem de fer amb la bici aixecada, del coll ens enfilem per uns prats on el camí es desdibuixat per la gespa i el llaurat que fan els senglars, sense massa pendent arribem a la balma de Cortils que es a pocs metres del camí que seguim, seguim una mica més i arribem a la Rocallarga, deixem les bicis i ens hi enfilem amb un tres i no rés, amb el dia clar com és les vistes panoràmiques vam des del Far a la serra del Cadí passant pel Montseny, Pedraforca i una llarga llista.


Retornem a les bicis i anem a buscar un corriol que haurem de fer a peu uns quants metres una mica més avall, ja sobre la bici,el sender baixa força dret i ens deixa pel darrere del mas l’Avenç, una pista ens deixa en un parell de ziga-zagues, arribem a una pista ample i bona i tot seguint les marques del GR-2 marxem cap a la dreta una bona estona, en un punt el GR deixa el camí i segueix un sender boterut i pedregós i nosaltres i anem al darrere, retornem al camí ja a les vistes de Tavertet on arribem de seguida.


Ja dins del poble passant pel davant de l’església de Sant Cristofol i anem fins un bon mirador que hi ha al pla de cal Xic, les vistes son espectaculars dels cingles de l’Avenç i de Tavertet fins i tot abasten els cingles de Vilanova, desfem una mica el camí i sortim del poble pel camí que porta a la depuradora, hi passem per sota seguint un corriol que baixa cap a la riera del Molí-bernat, en algun punt haurem de baixar de la bici, arribem al pont del Molí-bernat que ens permet travessar la riera, a l’altre cantó anem per un camí que s’insinua entre els prats i va pujant salvant feixes per deixar-nos a la carretera BV-5207, que va cap a l’Esquirol.


Seguim la carretera que puja suaument fins al Morral Xic on deixant-la podem anar fins a la punta on podem veure el congost de la riera del Bala, seguim per la carretera que ara baixa suaument fins que la deixem per agafar un camí que marxa cap a l’esquerra que baixa fins a la riera del Noguer, avui totalment sec, el travessem a gual per unes immenses codines que formen la seva llera, quan l’hem travessat el camí puja sense gaire pendent fins al Noguer,seguim pujant una mica per tornar a baixar fins a un punt on tenim una bona vista del pantà de Sau que avui està molt ple i tant sols deixa veure la punta del campanar.


El camí va girant cap a la dreta i encara una forta pujada cap a la serra de Santa Cília, quan la carenem ens arribem a una punta on hi ha un altre mirador que ens dona una vista del pantà de Sau i tot el congost format per la riera del Bala, tornem a la pista que amb tendència a pujar passa pel collet de la Creu i Sobiranes fins que baixa a creuar la carretera BV-5207, a l’altre banda agafem un corriol humit que puja cap a Casacoberta i que amb algun entrebanc que ens farà baixar de la bici, el camí que marxa del mas enrunat segueix pujant amb pendent moderat i que ens portarà en poc temps a Cantonigros.


El recorregut



El perfil






La traça del GPS de la ruta "Cantonigros-Rocallarga-Pont de Molí-bernat -Tavertet-Collet de la Creu-Cantonigros"




dimecres, 14 de gener del 2015

La Farga de Bevié-Coll Sesfonts-Els Vilarons-Riera de les Lloses-Coll Maranyic-Collada Beví Gros-Coll de Tres Pals-La Farga de Bebié


Seguim una altre ruta de Rutabike aquest cop per la Farga de Bebié a banda i banda del Ter, per la serra de Sovelles i la serra dels Bufadors i el serrat de la Rovira, circulem principalment per pistes, un tram d’asfalt per la carretera de les Lloses i un parell de corriols assequibles, travessem tres rieres a gual i en el període que ho hem fet, un anticicló ben marcat després d’una època humida no ha impedit que les travesséssim sense mullar-nos els peus tot i que hi hem trobat gel.


Sortim de la Farga de Bebié per la carretera en direcció cap a Ripoll per`de seguida l’hem deixat pujant per una rampa encara amb quitrà que puja a la Colònia dels Sunyers, el camí ara ja sense asfalt puja amb pendent entre fot i moderat fins al coll Sesfonts, deixem la pista per agafar una desviació a la dreta i seguim pujant amb el mateix pendent però amb un sol més pedregós encara que compacte fins arribar a carenar la serra de Sovelles, que ho fem per l’extrem de llevant, seguim encara pujant una estona per l’obaga.


La pista baixa paral·lela al torrent de Sovelles fins a que l’arriba a travessar a gual en un lloc estret i sense gairebé aigua, remuntem una mica passant vora Les Planes i encara ho fem fins el mas el Camp on assolim el punt més alt de la ruta, baixem suaument fins als Villarons i agafem un sender a mà dreta abans de passar la casa, al inici hem d’empènyer una mica per pujar un curt repetjó i descendim cap a mig quilòmetre fins arribar al camí de Baborers, el camí va baixant al costat del torrent de la Suca i remunta una mica per pujar fins al mas.


Just abans d’arribar als Baborers agafem un camí ple de branques que baixa fins uns camps on s’acaba, creuem els camps pel mig tot i que si en alguna època estiguessin sembrats es podria vorejar per l’esquerra per anar a trobar el camí que baixa fins a la riera de les Lloses que creuem a gual per sobre unes petites pedres ben just per no mullar-nos els peus, pugem un repetjó que ens deixa a la carretera on tombem a la dreta per fer els tres quilòmetres i mig que hi ha fins a la C-17.


Travessem la carretera amb precaució i a l’altre banda agafem un camí  que va per la vora del Ter i el travessa no gaire més avall pel pont que porta a la Colònia del Roig, anem a buscar el camí de Llaés que anirà planer fins a travessar la torrentada del Poncet on comencem a pujar, anant-nos allunyant del Ter, fins arribar al coll de Maranyic, del coll baixem fins la riera de Vallfogona que travessem a gual per un tram que te la llera formigonada, ara ve una pujada continuada amb un pendent més fort fins arribar al coll de Ripoll on tornem a baixar fins la riera de Llaés.


Travessem la riera a gual, que també te el pas formigonat, i encarem la forta pujada que en un quilòmetre i mig ens deixarà al coll de la Bassa de la Processó, farem un sifó i arribem a la collada del Beví Xic, anem per sota els cingles dels bevis a la serra dels Bufadors, tornem a pujar i baixar fins a la collada del Beví Gros d’on ja comencem a baixar al principi amb bona pendent que va disminuint poc a poc fins a guanyar una mica de pendent que ens deixa al coll Xic.


Remuntem una mica pel serrat del Pal arribant al coll dels Tres Pals i després d’una curta baixada ens enfilem a la serra de Planasses que la fem de punta a punta per la carena amb lleugera baixada, enllacem amb al serrat de la Rovira que ara ja baixa descaradament fins la collada de les Planases  i encara segueix baixant fins al mas de les Planases, que es a prop, ara el camí força planer  que ens porta fins un corriol que augmenta el pendent i es pot baixar tot sobre la bici, si no ensopegues amb alguna de les pedres que hi sovintegen, arribem a un camí que passa pel Solell i de seguida a la Farga de Bebié.



El recorregut



El perfil 




La traça del GPS de la ruta "La Farga de Bevié-Coll Sesfonts-Els Vilarons-Riera de les Lloses-Coll Maranyic-Collada Beví Gros-Coll de Tres Pals-La Farga de Bebié"


dimarts, 6 de gener del 2015

Viladrau-Coll de Gomara-Coll de Palomeres-Coll de Bordoriol-Font Rupitosa-Pla de Malataup-Font del Cristall-Viladrau


Aquesta ruta l’hem tret de Rutabike, una més de les seves rutes que no acostumen a decebre, tot i que te pocs quilòmetres no és una ruta ràpida ja que algunes pujades dures son en terreny pedregós i els corriols, almenys a l’època que l’hem fet, son folrats de fulles que sovint amaguen pedres i fa que els hagis de baixar amb precaució, tot i això l’itinerari es molt bonic.


Sortim de Viladrau per la carretera que va cap a la C-25 i de seguida passem per la font de les Delícies, una de les moltes que trobarem durant la ruta, deixem la carretera una mica més enllà de la font i marxem cap a l’esquerra per una pista que baixa Casadevall, la pista comença a pujar i agafem diferents camins fins que quan portem cap a quatre quilòmetres s’acaba el camí, ara pel mig del bosc carreguem les bicis a l’esquena i pugem uns tres-cents metres fins a connectar amb un altre pista forestal, val a dir que no hi ha camí però cal tenir fe en el GPS.


La pista remunta una mica per baixar fins a creuar la carretera al  Coll de Gomara, acabem de arribar-nos fins al mas Gomara i pugem una mica més fins a travessar la carretera, a l’altre banda agafem un camí amb poc us, on trobem alguns castanyers amb unes grans soques, el camí va pujant amb poca pendent i ens porta fins al Pujolar i planejant arribem a Vilarmau, agafem una pista que circula per una fageda i amb algun tram de fort pendent arribem al coll de Palomeres.


Encara seguirem pujant per sota fajos, fins arribar a un pla om podem gaudir de les vistes del Canigó, avui ben nevat, acabem de pujar una mica més fins a passar per sota del cim de la Tremola, el camí, força sorrós i erosionat baixa fort fins arribar a coll de Bordoriol, travessem la carretera i agafem una pista que va pujant per una fageda i passa per la font de l’Atlantida i la font d’en Felip i la pista comença a baixar travessant de tant en tant algun torrent.


El camí es torna pedregós i va augmentant el pendent tot remuntant pel vessant nord del Matagalls, això fa que anem tota l’estona per l’obaga, durant un parell de quilòmetres la pujada és continuada i dura, arribem a la font Rupitosa i ara ja circularem més de pla fins que arribem a un corriol que  al inici marxa de pla i al arribar als Pelats, una zona sorrosa sense vegetació, el corriol comença a baixar fort i en algun punt haurem de baixar de la bici, passem pel pla de Malataup i el sender acaba una mica més avall just a sota del corral del Pujol.


A partir d’aquí anirem encadenant pistes amb camins i corriols, per la par de dalt en trobarem de totalment folrats de fulles amb acumulacions de mes de cinquanta centímetres de gruix i que amaguen força pedres, més avall quan ja deixem la fageda i predomina l’alzina i el roure disminueix considerablement la quantitat de fulles,en la baixada passem per la font del Cristall, arribem al Molins i seguim baixant una mica fins arribar al torrent de Coll Pregon, ara remuntem mig quilòmetre fins la carretera i cap a un quilòmetre i mig de carretera ens portaran a Viladrau.


El recorregut



El perfil




La traça del GPS de la ruta "Viladrau-Coll de Gomara-Coll de Palomeres-Coll de Bordoriol-Font Rupitosa-Pla de Malataup-Font del Cristall-Viladrau"