Les tines de la Vall del Flaquer

Aquesta passejada ens porta a visitar les tines que hi a la vall del Flequer, hi ha diversos conjunts de tines amb les seves barraques molt ben conservades, nosaltres allarguem la ruta per anar a visitar també les tines del Ricardo i arribant-nos fins can Flequer fent el retorn pel camí principal de la vall del Flequer que ens porta a l’aparcament que hi ha al quilòmetre 4,2 de la BV-1124 que és la carretera que va del Pont de Vilomara a Rocafort, on em deixat el cotxe.

Marxem doncs de l‘aparcament per la pista de la vall del Flequer que va pujant suaument, trobant de tant en tant indicadors amb ratlles verdes i blanques que ens diuen que seguim el sender local SL-C 52, un d’aquests ens indiquen que em de deixar la pista principal per tombar a la dreta per un camí que baixa a les tines del Bleda que trobem de seguida, son un parell de tines amb les seves barraques a la sota protegint la boixa, una pedra amb un forat al mig per on sortia el vi i que sovint  es feia servir de tap fusta de boix (d’on l’hi ve el nom). A la part de dalt en una mica d’era que hi ha, trobem tallat a la pedra la base que feia de suport d’una premsa.

Tornem al camí que segueix descendint, una mica més avall  a la dreta trobem una barraca de vinya de planta quadrada, encara baixarem un tros fins a creuar el torrent del Flequer, el camí ara comença a pujar amb poc pendent, trobem de seguida un trencant a l’esquerra que ens porta a les tines del Tosques, aquest conjunt es molt bonic, format per quatre tines adossades amb les seves barraques encarades cap al torrent.

Retornem al camí que havíem deixat abans, seguim pujant i el camí es va estrenyent, quan es va aplanant trobem al mig del sender un dipòsit de vinya, enfonsat al terra, que es feia servir per preparar fungicides com el brou bordelès, després de planejar una mica el sender comença a baixar passant unes escales de pedra i de seguida arribem a les tines de l’Escudelleta, que ja les havíem vist de lluny des del sender. Estan dividides en tres grups, el primer una tina aïllada després un grup de sis i al final un grup de quatre, estan a tocar al torrent i aprofitem per baixar fins un parell de gorgs que hi ha.

Desfem el camí i seguim el sender  que baixa a creuer el torrent i s’enfila a trobar la pista principal que seguíem al inici del recorregut, si anéssim a l’esquerra tornaríem a l’aparcament però nosaltres anem cap a la dreta i a mig quilòmetre de pujada molt suau, just quan el camí torna a travessar el torrent trobem les tines del Ricardo un conjunt de sis tines, retornem a la pista però abans de travessar el torrent veiem un camí que marxa amunt a ma esquerra i el seguim, es el camí que ens porta a can Flequer.

Pel camí, que va pujant amb una mica més de pendent que fins ara, anirem trobant les anomenades tines del camí del Flequer, primer a l’esquerra trobem un conjunt de dues tines amb una barraca no gaire ben conservades, seguim amunt i trobem tot seguit una tina solitària a l’esquerra amb mot bon estat de conservació, una mica més amunt a la dreta trobem l’ultima gairebé en ruïnes.

Seguim pujant fins arribar al mas del Flequer, hi arribem entrant per l’era entre el mas abandonat i unes estàncies a la dreta, més enllà de la casa trobem tres tines. La tornada la farem pel camí de pujada que ens retornarà a la pista principal que ja no deixarem fins arribar a l’aparcament.

El recorregut

El perfil

La traça del GPS de la ruta "Les tines de la Vall del Flaquer"

Ruta de la Guineu 2012 - Castellgalí

Aquesta ruta segueix l’itinerari de la pedalada que es va fer a Castellgalí el 2012 “La ruta de la Guineu”, es una ruta amb dues parts ben diferenciades, la primera va per pistes força solitàries amb algun pendent fort amb la muntanya de Montserrat de fons i la segona es un tou de corriols que pugen i baixen gairebé del tot ciclables amb una traca final al baixar del Talló  on trobarem una trialera amb passos difícils (o impossibles).

Sortin de Castellgalí baixant per pista fins a trobar la riera de Castellet que seguirem aigua amunt en lleugera pujada fins a trobar una pista que per l’esquerra s’enfila amb més pendent cap al serrat de la Beguda tot voltejant el serrat Rodó, arribem a un punt que marxem gairebé de pla fins que comencem a baixar fent una gran marrada, agafem un curt sender i acabem de baixar fins al rasot del Santó.

La pista va paral·lela al rasot i puja de valent fins al raval del Gravat on tombem a l’esquerra encara acabant de pujar una mica, ara anirem baixant trobant diverses pistes fins que gairabé arribem a la carretera de Marganell a tocar de la Fassina, deixem la pista principal i trenquema la dreta per començar-nos a enfilar per un seguit de forts pendent fins al collet del Gras i encara seguim pujant fina a una esplanada on agafem un sender.

Anem sender amunt una mica per començar a baixar, encara pel sender que no te cap complicació llevat d’alguna forta pendent, fins arribar a una pista que segueix baixant fins a travessar la riera de Castellet, a l’altre banda anirem pujant suaument arribant gairebé a Castellgalí, que ens queda a la dreta, agafem un sender a ma esquerra que anirà pujant i que trobarem de tant en tant algun empit erosionat pel pas de les motos on potser haurem d’empènyer la bici.

El sender arriba a un punt, per sota de cal Ponç, que sembla que la guineu portava un bon pet, com si es tractes d’un circuit de cros anirem, tornarem, pujarem, baixarem sense moure’ns de lloc, tot i això es prou divertit, quan decideix marxar baixem fins a creuar el torrent de la Casa Nova amb algun pas tonto, ara el sender anirà guanyant alçada portant-nos fins a Vilomara, deixem el mas en runes a la nostra esquerra i fem una bona pujada fins a carenar el serrat de Vilomara.

Al carenar comencem a baixar  un tram molt divertit amb força pendent i revolts ràpids que ens porten a creuar una pista on comencem a pujar per un sender llarg i molt marcat, de bon fer que s’acaba a una pista que ens puja al pla de Sant Ramon a prop del Talló, baixem lleugerament  fins a cal Garraneu i trenquem per un sender que va baixant amb algun tram molt erosionat pel pas de les motos i on més d’un lloc haurem de baixar de la bici.

Arribem a una pista que seguim poc tros, tombem a la dreta per un camí que aviat s’estreny al inici amb poc pendent i de bon fer fins que entra en un bosc jove (acabat de desbrossar) on haurem d’empènyer més d’un cop, anem guanyant alçada fins arribar a una pista que baixa del Talló, l’agafem baixant ràpidament fins a Castellgalí, passem per darrere de l’església i anem a buscar un corriol molt divertit que ens baixa a la carretera a prop d’on hem començat la ruta.

El recorregut

El perfil

La traça del GPS de la ruta "Ruta de la Guineu 2012 - Castellgalí"

3ª Racons del Passat 2012 - Valls de Torroella

Seguirem l’itinerari de la pedalada de Valls de Torroella “3ª Racons del Passat - 2012” i farem el recorregut mitjà, de les varies opcions que ofereix la ruta el que fem nosaltres es el que et saltes l’última llaçada sortint una distància de 37 quilòmetres. Sortirem doncs de Valls de Torroella per darrere l’església agafant el camí que porta a el Palà de Torruella on després de travessar el Cardener agafem una pista que va pujant tot augmentant progressivament el pendent fins arribar a cal Riols.

La pista comença a baixar fins a trobar la riera d’Hortons que seguirem en paral·lel aigua amunt fent primer un sender curt i planer que ens retorna a la pista que va pujant suaument, encara a la vora de la riera, el camí fa un revolt i ens deixa a una cruïlla on canviem de direcció i encara pujant passem pel costat de les Comes i més amunt deixarem la pista que mena cap a Valls de Torroella tombant a la dreta per un camí i quan s’aplana agafem un sender fàcil que va baixant i ens deixa a una pista.

El camí va pujant suaument pel serrat d’en Guineu fins el coll d’en Guineu on després de planejar una mica agafem un sender que baixa dret passant pel mig d’un circuit de trial, passem pel costat de Comaerma on agafem un camí que s’enfila una mica pel serrat del Pont i baixa a creuar la C-55, on encara baixa una mica més fins arribar a un pont que ens permet travessar el Cardener.

A l’altre banda comencem a pujar fins que trobem un sender a ma dreta que marxa pujant suaument per les costes de Malagarriga, arribem a una pista que encara puja una mica i que sense massa pendent baixarà i tornarà a pujar fins a trobar un sender que marxa a l’esquerra que va baixant fins arribar a un cementiri on trobem una pista enquitranada que aviat ens deixa davant de Sant Salvador de Torroella, marxem encara per la pista i un centenar de metres més avall agafem un caminet  a la dreta i en un tram curt arribem a un camí.

Paral·lels a la rasa de la Fabrega comencem a pujar, el camí ara continua pujant al costat de la riera de Vallbona, es un camí que passa per moltes codines fins que arriba a una cruïlla on deixem el camí per posar-nos per un sender que ens porta a les tombes antropomòrfiques de la vinya del Guitarra, seguin sender amunt i arribem a una pista que segueix pujant ara amb més pendent i després de passar per can fontanella continua pujant fins arribar a Comabella passant a prop del vèrtex geodèsic que hi ha al cim.

Seguim encara per la serra de Comabella ara baixant fins a que aviat trobem la entrada d’una trialera amb un inici força dolent, molt erosionat pel pas  de les motos i amb pendents forts combinat amb forces graons de pedres, tot això fa que anem  pujant i baixant sovint de la bici, a mesura que anem baixant el sol millora força i gairebé es pot ciclar del tot, els pendents no afluixen fins que arribem a una pista que amb pendent suau va a travessar la rasa del Divins, el camí ara va pujant fins a cal Taurons on agafem un sender que primer baixa i després puja fins arribar a un camí que ens baixa a Valls de Torruella. 

El recorregut

El perfil

La traça del GPS de la ruta "3ª Racons del Passat 2012 - Valls de Torroella"

Transcorriols 2012 - Callús - Des de Santpedor

Aquest recorregut es basa en l’itinerari de la Transcorriols de Callús 2012 amb una lleugera variació ja que la sortida la fem a Santpedor anant a buscar la ruta a la riera de Bellver i a partir d’aquí el segueix fidelment fins que al arribar a l’entrada de Callús retornem a Santpedor saltant-nos uns tres quilòmetres de l’itinerari original.

A  Santpedor agafem el camí de Vallbona amb una curta pujada arribem al Mirador de Montserrat per baixar lleugerament fins arribar a la riera de Bellver on empalmem amb l’itinerari de la Transcorriols, seguim la riera aigua amunt i la deixem per enfilar-nos per la pista que va pujant amb força pendent fins a la carena de les Valls on agafem una pista que puja més dreta, quan ja arribem gairebé al punt més alt la deixem per agafar un sender que baixa a ma dreta.

El sender que descendeix a prop de mig quilòmetre, es fa força bé tot i tenir forces pedres soltes, llevat d’algun graó i algun tobogan erosionat, arriba a una pista  que seguim una mica i trenquem a l’esquerra per agafar un camí que puja fort el deixem al arribar a un corriol que segueix pujant i es força pesat degut a les pedres soltes i algun graó que ens faran baixar més d’un cop, arribem a una pista on tombem a l’esquerra  i en un vist i no vist agafem un altre corriol de més bon fer tot i no perdre el pendent, el corriol ens porta a un bon mirador del Bages on paga la pena baixar de la bici i recrear la vista.

Continuem el corriol ara de baixada resseguin la vora del petit tallat que ens queda a l’esquerra fins a trobar un sender que marxa a ma dreta i que segueix baixant sense cap complicació, arribem a una pista ( la mateixa d’abans) i tombem a la dreta  seguint-la una mica fins que a l’esquerra trobem un sender de baixada que ens porta a un camí tancat pel desús que segueix baixant fins que trobem un vailet, quan el passem arribem a una pista bona, l’agafem cap a l’esquerra pujant.

La pista dura poc ja que agafem un sender a la dreta que va baixant suaument fins arribar a un punt on comença a una forta pendent força erosionada que ens deixa a una riera amb  poca aigua on agafem u caminet que va baixant al seu costat travessant-la a gual diversos cops, més avall agafem un corriol a l’esquerra amb una entrada potent però que després va marxant de pla sense cap problema, amb un gir tancat comencem a baixar fins al camí que havíem deixat abans i seguim baixant per tornar agafar un altre corriol fàcil tot i pujar i que ens deixa a una pista ample.

Baixem ràpidament fins a la riera de Bellver que travessem a gual, a l’altre banda agafem un sender que en un inici va al costat de la riera aigua amunt, se’n separa i comença a pujar amb algun empit fort i algun graó que ens pot fer baixa momentàniament de la bici, més amunt gira cap a l’esquerra i marxa planer sense cap entrebanc, travessem una pista  i comencem a pujar suaument fins arribar a un camp on trobem una baixada amb pedres d’entrada que ens conviden a baixar (de la bici) anirem baixant pel sender trobant de tant en tant algun baixador-tobogan complicat pero en general anirem pedalant fins arribar a una pista que ens porta al camí que va de Callús al Serrat.

Travessem el camí i agafem el camí del Cortès que deixem tot seguit i ens posem per un sender llarg i variat on baixarem algun cop de la bici, ja sigui per passar algun marge de pedra com per algun empit fort, arribem al camí mal asfaltat que puja al Serrat i el deixem enfilant-nos per les rampes formigonades que pugen cap a Viladelleva quan s’aplana la pista desapareix el formigó, passem per cal Pasqual i una mica més enllà agafem un camí de roderes que travessa el torrent de les Fontetes i s’enfila fins un camp on agafem un sender que segueix pujant fins carenar i baixa a buscar un camí pedregós que aviat esdevé sender.

El sender es va enfilant per la carena de Cal Roig amb trams amb pendents forts i pesats per trobar-hi sovint pedres soltes, arribem a un collet on es creuen diversos senders i nosaltres agafem el de l’esquerra que amb algun pas tècnic però força divertit ens retorna al torrent de les Fontetes on seguim un camí que va per la llera del torrent i que quan ha plogut es un drama (com es el cas d’avui), massa tard descobrim un camí paral·lel a la dreta que ens pot estalviar el fangueig i els bassals, trobem un camí a la dreta que ens puja al camí principal que porta a Viladelleva.

Voltegem cal Torrenter i anem a buscar un sender darrere de l’ermita i comencem a pujar per uns pendents fortets que pugen fins a donar la volta a un turó per tornar a baixar per l’altre vessant per un sender que no te cap complicació i que ens deixa a un torrent, seguim una mica per la llera i ens enfilem sobtadament per un repetjó, a peu, arribant a una pista que es molt ampla i bona i que va pujant cap al turó de Roma amb pendents forts, trobem un corriol a la dreta que marxa primer de pla fins a trobar un tobogan que fa de mal baixar a peu i tot, després va pujant suaument fins a trobar una pista que puja cap al Puig-alter.

Després d’uns tirapits agafem un sender a la dreta que amb forts pendents (alguns a peu) ens porta a una pista que es torna a enfilar i quan ens pensem que ja ens morim de l’esforç del tirapits que estem encarant veiem amb alegria que l’itinerari marxa cap a la dreta per un corriol que molta estona va força planer, i va resseguin a mitja vessant el Puig-alter, després ens va enfilant fins que arribem a un collet on ens trobem un corriol que baixa del puig, el seguim tombant a la dreta i comencem a baixar tot carenant alternant trams llargs sobre la bici i algun baixador curt molt erosionat on més d’un el farem a peu.

Quan s’aplana encara ens trobarem algun pas complicat, arribem al camí del Cortès que seguim en direcció contraria al mas, però aviat marxem cap a la dreta enfilant-nos a buscar un sender que després  d’una baixada curta farà una marrada pels boscos de darrere la Tossa primer pujant i després baixant, amb algun pas puntual, arribem a un caminet que baixa sense complicacions al camí que si seguíssim l’itinerari ens portaria a Callús, nosaltres com que hem començat a Santpedor anem cap a la Tossa on agafem el camí que baixa a la riera de Bellver on trobarem el camí per on hem vingut abans i desfarem el camí del inici  que ens retornarà al lloc de Sortida.

El recorregut

El perfil

La traça del GPS de la ruta "Transcorriols 2012 - Callús - Des de Santpedor"

Collsuspina-Roc Gros-Centelles-Cingles del Cerdà-Cingles de Bertí-Sant Miquel del Fai

Aqueta ruta es un mixtió d’itineraris dels usuaris del Wikiloc camo i ernestt per tal de poder veure petites perles en una sola ruta, encara que el dia que varem escollir el que varem veure més característic va ser la boira que ens va impedir de veure bona part del paisatge, però tornarem. Per tal de no fer massa viatge amb el cotxe sortim de Collsuspina que es gairebé el punt més alt de la ruta i cosa poc habitual en nosaltres.

De Collsuspina marxem per un caminet que va a buscar un camí que puja suaument per dins una roureda i ens porta a can Jordà, el camí s’estreny i planejant arribem a la Collada on trobem una pista formigonada que va pujant cada cop amb més pendent fins les antenes de el Castellar, el punt més alt de la ruta, ara comencem a baixar per senders i camins fins al mirador de Roc Gros, seguim baixant per arribar tot seguit a un altre mirador el del Pirineu.

Seguim baixant per un sender que fa una marrada per la Baga del Puig i que es fa sense cap complicació, al arribar al Grau del Racó, sota del Castellar agafem un camí de roderes que baixant lleugerament ens porta a una pista enquitranada cap a Centelles, travessem la població i algun polígon industrial sortint per un camí que va cap a la riera de la Llavina, i baixem a la riera Blanca i la travessem enfilant-nos per unes codines que ens porten a un sender que puja amb un pendent molt fort a trobar un sender més ample que va planejant fins que agafem un camí que ens porta per entre alzines vora el Grau de Sant Pau.

El sender va pujant força suau com per permetre anar sobre la bici, a voltes s’acosta molt a la cinglera i a voltes se’n separa, arribem a sota el Cerdà de la Garga passant a tocar del Grau del Cerdà, aquí el sender va molt a la vora i anirà seguint així gairebé al llarg dels cingles del Cerdà, sense adonar-nos seguirem pels cingles de Bertí, majoritàriament per sender encara que algun petit tros passarem per algun camí, en el recorregut també ens acostem molt a la vora de la cinglera, en llocs com al Grau de la Trona.

Al Arribar al Escletxot de Can Volant ens trobem una pista que ens porta de baixada cap a Sant Pere de Bertí, separant-nos definitivament dels cingles, passem a prop de l’ermita i una mica més avall de cal Magre agafem un sender a l’esquerra que baixa cap al sot de Querós, seguim el camí fins al torrent de Puigfred on agafem un sender que va baixant tot resseguint les serres fins arribar a Sant Miquel del Fai, el senders en general es molt bo i circula encaixonat entre romanins alts i brucs principalment, i al arribar a sobre Sant Miquel trobarem un seguit de graons i algun pendent fort que haurem de fer a peu.

Quan som a baix agafem una pista enquitranada que va pujant paral·lela al Rossinyol, quan portem un parell de quilòmetres trobem una pista de terra a ma dreta i la seguim, la pista que continua pujant va a buscar el serrat de les Roquetes i el va faldejant fins que es decideix a pujar-hi amb un seguit de giragonses molt fortes que ens deixen al collet Vermell, ara el pendent s’humanitza i segueix per la serra del Soler del Coll fins arribar a Sant Miquel Sesperxes.

Passem per la pista enquitranada per davant de l’església i seguim fins a cal Joanot on tombem a la dreta per un camí estret i amb força pedra solta que en un parell de ziga-zagues ens baixa a el Febrer que passem per l’era,on ens ve a rebre un chien mechant, seguim baixant suaument per entre pastures i conreus fins que anem a parar a una pista mal asfaltada que ens porta a travessar al riera Blanca, ara comencem a pujar fins a la BV-1413B que agafem uns centenars de metres per trencar cap a l’esquerra agafant una pista que puja cap al Pujol.

Passem pel costat del mas i encarem una forta pujada d’un parell de quilòmetres fins a la Rovira dels Cerdans, sense deixa de pujar però amb una mica menys de pendent arribem al coll de Prims on trobem una pista formigonada que ens va portant fent un seguit de pujadetes i baixadetes fins la cruïlla que per la dreta baixa del Castellar retrobant el camí d’anada que ara desfarem, amb formigó fins a la Collada i senders i camí fins a Collsuspina.

El recorregut

El perfil

La traça del GPS de la ruta "Collsuspina-Roc Gros-Centelles-Cingles del Cerdà-Cingles de Bertí-Sant Miquel del Fai"