Un mal dia, ara fa 296 anys...ja ho sabeu...
Un bon dia, ara ja fa quatre anys, a algú se li en va anar l’olla, al Poal passa sovint, i va pensar d’anar a Saldes per camins de carro i pistes, pel que es veu l’olla encara no l’hi ha tornat es mes hi ha tretze olles mal bullides que van a fer la Quarta Travessia del Poal a Saldes, com que no es ètic no penso dir els cognoms dels que a tres quarts de set del matí ens varem trobar a Cal Ferrer. La ruta es molt maca, marxem del Poal cap a Santpedor, pugem fins la Figuerola per la carretera de Castellnou, passem per la Torre del Moro i baixem fins a Santa Margarida de Viladepost del Puig, travessem la carretera de les Vilaredes i seguim la pista que voreja la Riera de Sant Cugat al arribar a la carretera de Castelladral, la seguim una mica fins arribar al camí que a la dreta ens retorna a resseguir altre cop la riera, aviat es va enfilant sovintejant alguna rampa forta, tot aixó ens porta a trobar al carretera de Serrateix, que creuem planejant passant per sota Montbordó i baixem fins a sant Joan de Montdarn, agafem la carretera asfaltada fins a Montmajor, on esmorzarem.
Sortim en direcció a la Vall d’Ora, però entremig se’ns hi ha posat una bona pujada fins al Serrat Blanc farem uns 15 quilometres amb un desnivell de 500 metres,les bones pistes i les vistes enrere cap a Montmajor i endavant cap a el Cap dels plans i els cingles de Teravil ho fan mes suportable, al arribar a Casa Gomira baixem fins a Sant Lleïr, ja a la Vall d’Ora, on ens abeurem. Sant tornem-hi per l’agradable camí que acompanya a l’Aigua d’Ora i que sense cap motiu, de cop s’emprenya i treu tots els còdols, xargais i arrels que pot i s’aixeca com un esperitat fins arribar al Mirador dels Presidents, on es calma, enrera el congost que ha fet l’Aigua d’Ora es impressionant, a sota Sant Pere de Graudescales i endavant forces quilometres encara, anem tirant, el camí puja i baixa una mica, no es bo del tot, alterna pedres ,arrels... però es deixa fer, baixem fins al Molí d’en Bencells, travessem la carretera de Sant Llorenç de Morunys a Berga i seguint l’Aigua de Llinars arribem al Càmping Aigua d’Ora on ens aturem per hidratar-nos alguns i aclarar-se (acció de beure una clara) d’altres, ara ve quan el maten pujaren fins el Coll de Pedró pel GR-1 que seguim des de Sant Lleïr i deixarem al Torrent de Fontanella, al arribar a la Serra de Sisquer trobarem la carretera asfaltada que ens puja a Montcalb, i això en números son deu quilometres i uns 600 metres de desnivell, amb setanta quilometres que ja portem, per a mi el tram mes dur de la ruta, això si al arribar al coll dues coses una no material la impressionat vista del Pedraforca i l’altre material ens fotrem un entrepà que ja el voldria el Ferran Adrià.
Amb l’esperit i la panxa ben plens ens disposem a fer una bona baixada de set quilometres fins al Molí d’en Güell, passant per Bonner, el descens de 450 metres de desnivell no permet relaxar-se cap moment, quan van fer el mon tots el còdols que van sobrar els van tirar aquí, ara no ens podem queixar es baixada, del Molí pugem, en una ziga-zaga, on encara esta ple de còdols fins al Camí de l’Espà, que en una pujada progressiva, passa pel Molí de Feners fins arribar al Coll de la Trapa, sembla que el Pedraforca ens caigui a sobre, s’ha acabat el pedalar, ens deixen caure fins el Càmping de la Associació Caravanista del Bages, que hi ha Sota de Saldes i on tenen les Caravanes la majoria dels que un dia van perdre l’olla per aquests camins de deu i de tant en tant la busquen. El millor del dia la Botifarrada que ens cardarem tots junts ciclistes i famílies. Que per molts anys segueixin perdudes les olles!!!!
Clica
aquí si vols veure mes fotos de la IV Travessa del Poal a Saldes
El Perfil
La Traça del GPS "IV Travessa del Poal a Saldes"
El dia que el vaig fer estava emboirat i això em va privar de veure el Pirineu. El recorregut esta marcat amb dues línees una blanca i l’altre blava.
Pel que he llegit, en realitat mes que el camí d’un rei, el seu origen es deu a que el recorregut per les carenes era molt mes segur i estable que per baix les valls, pels seus vestigis prehistòrics, dolmens , túmuls... fa pensar que ja es feia servir en temps remots.
La baixada es força rapida però no impedeix gaudir de les vistes del turó de Tagamanent i els Cingles de Bertí, quan me’n adono ja estic altre vegada a Aiguafreda
.jpg)
Aquí ja hi ha una bona pista que va pujant cap al Serrat del Gili, a sotragades, al arribar al punt mes alt, la vista cap al Serrat dels Trons fins a Sant Jaume de Vallhonesta es impressionant, aqui canvio de vessant i començo a baixar cap al Torrent del Flequer on just al creuar-lo trobo el primer grup de tines, les Tines del Ricardo, del conjunt de Tines de la Vall del Flequer , hi ha un recorregut circular, marcat amb ratlles verdes i blanques que segueix el sender local SL-C 52 
Segueixo cap a la carretera de Rocafort, baixant en direcció al Pont i aviat , a la dreta agafo la carretera que puja a River Parc, que el nom es lleig però la pujada encara mes, a dalt baixo cap a la Riera de Mura i segueixo cap als Tres Salts, Sant Benet, les Oliveres, Santa Anna i arribo finalment a Santpedor
