.

.

diumenge, 3 de gener del 2010

PR-C 131 Voltejant Santpedor


Sortim dels Aiguamolls de la Bòbila, pel camí de l’Aubreda cap al Coll de l’Om fins a trobar un corriol que va pel costat de la Sèquia de Manresa i que seguirem fins a trobar el camí de cal Hortalà, deixem la sèquia i passant per cal Riereta arribem al polígon industrial, sense entra-hi baixem unes escales que ens deixen a la font de la Riera a la vora del Riu d’Or, el travessem i agafem un camí paral•lel que més enllà s’aparta i puja cap a la caseta del Sequiaire i travessant la carretera arribem a l’ermita de Santa Anna.


El quitrà segueix una mica, però aviat el camí es de terra i ens puja al Pla de les Abelles, d’aquí s’estreny i el corriol s’enfila per entremig del bosc, amb algun tram complicat de fer-lo dalt de la bici, arribem a la carena i el corriol comença a baixar amb fort pendent fins que s’aplana abans d’arribar a una pista que agafem fins arribar al una cruïlla tornem a girar a nord i arribem a un encreuament on agafem la primera pista, més amunt esdevé corriol que s’enfila per un tirapits que es fa impossible de pedalar-hi, toca empènyer, a dalt trobem una pista que ens porta pel Serrat dels Emprius.


La pista ens baixa cap als plans de Ridor i amb una pujadeta cap al mas que els hi dona nom, passat el mas tombem a la dreta i passem el Riu d’Or a gual, passem per la font i el mas de Burgaroles després d’una pujadeta, seguin un camí que s’estreny i puja fort cap a l’ermita de Sant Salvador de Torre Abadal, marxem cap al Serrat de Castellnou fins trobar la carretera de Santpedor a Castellnou que seguirem fins un trencant que agafarem a l’esquerra, baixem fins abans d’un revolt on agafem una pista que va pels plans de la Sala i anem a petar al camí mal enquitranat de Callús, baixem per pujar al mas de Vilatorrada.


Tornem a baixar i fent un gir sobtat agafem camí que esdevé sender i ens baixa a travessar el torrent el seguim per sobre del toll de la Por i carregant la bici al coll hi baixem, a baix marxa un camí planer que va passant els gorgs de la Fontcuberta i del Xuclador la pista millora i al mateix temps comença a pujar, hi trobarem un parell de tirapits, i recorre bosc de les Valls fins a la carena, el camí ara baixa ara puja fins arribar al Mirador de Montserrat que passarem de costat pel camí de Vallbona, quan s’acaba la pujada veiem Santpedor, baixem una mica fins a un camí a la dreta en direcció a la carretera de Santpedor a Callús que travessem i anem cap a l’ermita de Sant Francesc la rodegem i retornem a Santpedor per creuar la Carretera de Manresa i marxem al costat de la via fins que la podem travessar i seguint recte arribem als Aiguamolls de la Bòbila.

 
  Clica si vols veure mes fotos

El Recorregut

El Perfil


La Traça del GPS "PRC-131 Voltejant Santpedor"

Image Hosted by ImageShack.us

dimarts, 29 de desembre del 2009

Sortida de l'últim diumenge 09


Aprofitant el parèntesi que va fer la pluja, el passat diumenge vam sortir a donar un tomb pel Bages. Com que només érem tres (Miquel, Sera i jo), i feia molt temps que no agafàvem la bici, vam anar en plan tranqui a estirar cames, i , com no, a..¡menjar un bon esmorzar!Sortíem a tres quarts de nou cap a la Torre Lluviá,el gorg blau, fins a Monistrolet, on vam agafar la pista que ens porta a Rajadell. A cal Isclet vem fer un bon esmorzar, i després ens va donar per anar al cogulló per can Palomas (la zeta), que amb la nevada i posterior pluja, hi havia trossos que s’enganxava el fang a les rodes, i això feia encara més dura la llarga pujada. Tan dura que, quan vam arribar a dalt, vem decidir no pujar al cogulló, per tant vam tirar directament fins Castellfollit del Boix, on vem fer un stop (stop = cervesa, aquarius, etc..). Ja baixant cap a Manresa (amb un fred que deu ni dó), i quant passàvem per can Servitja), vaig punxar la roda posterior (en realitat era culpa d'una càmera defectuosa, es va desenganxar per l'afegit, el mateix que em va passar quan vaig anar a fer la ruta cabrerés, i , quina casualitat, les dues càmeres eren de Decathlón !! ...que ho tingueu en compte. Per postres, es va espatllar la meva manxa...be, no passa res, s’infla amb l'aire dels pulmons i ja està!...menys mal que el Miquel en portava un altre. I es que això de les manxes, son com les dones...o en tens una com cal, o has de fer treballar la mà com un animal.Resumint, que per fer tants dies que no pedalàvem, encara ens en vam sortir prou bé, ja que després d’haver fet 50 kms. encara teníem ganes de fer...¡¡una bona migdiada!! (tots tres estàvem prou "apajarats")

diumenge, 27 de desembre del 2009

divendres, 25 de desembre del 2009

diumenge, 20 de desembre del 2009