Sortim de Ribes de Freser en direcció a Ventaiola, tot pujant anem a buscar el camí formigonat que ve de Ribesaltes, anem guanyant alçada ràpidament, les vistes també milloren ràpidament, ens passen dos ciclistes... ens atrapen dos més...
―Que ets el Joan? ―em diu un d’ells.
―Si ―responc estranyat.
― Soc en Pep.
Ves per on, el destí es inexorable, un amic virtual, un blocaire, amb el seu bloc Vall de Ribes que tantes i bones rutes, sobretot per la vall, ens relata, ara te cara i ulls. Seguim una estoneta pedalant junts, parlant de rutes, de que si no?. Però ells tenen un ritme i nosaltres un altre, així seguim els nostres camins, content de la trobada.
Amb tot això, em deixat ja el formigó per anar pujant pel camí, tot gaudint de les vistes privilegiades cap a la Serra de Cavallera i el Taga (2039 m.)el seu punt culminant, amb el Ramon ens mirem les pistes que hi pugen i que recordem de la tardor passada, seguim sempre en direcció a Tregurà, a mesura que anem pujant, deixem uns cinc-cents metres sota nostre Pardines, arribem a una corba forta deixant a la dreta el Puig de Mont-roig (1991m.) i arribem al Coll de Meianell on acaba la continuada pujada. Fem una mossegada delitant-nos del paisatge.
Marxem per la pista que al principi va planejant i ens porta a passar per sota el Puig Cerverís (2206 m.) arribem al Refugi de Tregurà per sota del Balandrau (2584,5 m.) pujant lleugerament anem rodant per sobre dels 2000 metres i arribem al Collet de la Gralla, per sota del Castell dels Moros, comença la baixada , amb un terreny pedregós que ens deixarà vibrats del tot, arribem a Tregurà de Dalt, ara ja per asfalt seguim baixant passant Tregurà de Baix i acabem la forta baixada al creuar el Ter, per la carretera que va a Camprodon passem Vilallonga de Ter i agafem el trencall que puja a La Roca.
Pugem per la carretera asfaltada cap a la Roca i amb pendent sostinguda arribem a Abella, creuem el poble per unes fortes rampes formigonades i ja a les afores comencem a pujar per una pista pedregosa i fort pendent, les pujades seguiran uns tres quilometres més, ara més planer el camí fins arribar al Pla de Satlla, un ultima pujada ens porta a la Collada Verda, marxem planejant al inici però aviat la cosa s’emprenya i unes fortes rampes de baixada, amb trams molt pedregosos ens portan a Pardines de on per la carretera asfaltada baixarem ràpidament a Ribes de Freser.
El Recorregut
El Perfil
3 comentaris:
Veig que veu aprofitar el dia.
Espero que la pujada cap a la Collada Verda no es fes faixuga.
Salut i fins la propera
Bones pedalades
Pep
Si, es va fer feixuga, portes forces quilometres i desnivell quan hi arribes, però el recorregut es fantàstic, ara a esperar que puguem fer el Balandrau!!!
Salut
bufff! és de les rutes que a mi m'agraden! segur que va ser dura però gratificant.
Salut
Joan
Publica un comentari a l'entrada