.

.

diumenge, 30 de desembre de 2012

La Sèquia de Manresa.Un Canal Medieval-Del Llac de l’Agulla(Manresa) a la Resclosa dels Manresans(Balsareny)



La sèquia de Manresa es va començar a construir l’any 1339 per pal·liar la falta d’aigua que provocaven les sequeres que patien, el canal que agafa l’aigua a la Resclosa dels Manresans recorre uns 26 quilòmetres fins arribar al llac artificial de l’Agulla amb l’escàs desnivell de 10,63 metres , déu n’hi do de lo savis que eren els  nostres avantpassats pels pocs mitjans que tenien.


Actualment es pot fer un recorregut gairebé tot al costat de la sèquia, la major part es sender i podríem dir que es ciclable al 100 %, per fer-lo nosaltres sortirem de l’Agulla fent el recorregut en el sentit contrari de l’aigua, per donar-li un xic de desnivell i perquè fotogràficament sempre tindrem el sol darrere.


Sortim doncs del la vora del llac i anem a buscar el sender que va pel costat de la sèquia cap a Sant Iscle, tot seguit creuem a gual la via del ferrocarril Manresa-Sallent, aviat arribem a Comabella d’on  marxem serpentejant entre camps i horts, avui la boira l’hi dona un plus al paisatge, així arribem a tocar a Santpedor, per sobre la font de la Riera i arribem a  la casa del Sequiaire.


Quan hem travessat el riu d’Or a la casa del Sequiaire seguirem serpentejant fins a travessar la BV-4511, a l’altre banda la sèquia ens posem per dins el polígon industrial Pla de Santa Anna seguint el sender a la vora del canal, passarem pel pont de les Bonegues, petit aqüeducte fet per salvar el terreny i al sortir ens posem per la zona de Sant Ponç.


Tot seguit entrem a un dels trams amb més arbres de la sèquia, per mi un dels més bonics, passem un altre petit aqüeducte el del Torrent de la Sala fins que sortim de la zona de pins i roures quan trobem el Roure Gros de la Sèquia, un roure centenari amb una soca d’uns dos metres de diàmetre, ara l’entorn canvia totalment passarem entre conreus, a l’esquerra dins dels camps veien Santa Magdalena de Bell-lloc, una ermita romànica mig en ruïnes.


Una mica més enllà  la sèquia es posa per dins un túnel per passar per sota d’un petit turó i nosaltres ens en apartem per superar-lo, serà la gran pujada del dia una quinzena de metres que ens pugen fins a passar per davant del mas de les Coves i que tot seguit perdrem al baixar el corriol que ens retorna al costat de la sèquia, entrem ara en una altre zona amb arbres i travessem un altre petit aqüeducte, el del mas de les Coves.


Sortim a un tram amb poca vegetació i arribem de seguida a un lloc on ens queda a tocar nostre a ma dreta l’antic runam salí de la Botjosa i a l’esquerra la via del tren, no es la part més maca del recorregut, la sèquia queda soterrada i nosaltres travessem la via i seguim al seu costat, quan s’acaba la via encara seguirem un bon tros sense veure la sèquia, quan la retrobem  arribem de seguida a la Torre d’en Roca, que hi passem pel darrere, passem l’aqüeducte de Conangle més llarg que els altres que hem passat i arribem a les mines de Vilafruns.


Ara hem de travessar la carretera la C-16-z i retrobem la sèquia que seguim fins que hem de tornar a sortir a la carretera que seguirem uns centenars de metres, la deixem per baixar a buscar altre cop el canal, i a baix a ma dreta tenim el Cardener, tots dos ens va acompanyant, a dalt a l’esquerra veiem Balsareny, mentre tant nosaltres anem seguint ara pel costat d’horts fins que la sèquia passa soterrada uns 600 metres per arribar al punt de captació d’aigua, la resclosa dels Manresans, aquest tram el fem al costat del riu en per dins d’un bosc de ribera.





El Recorregut


El Perfil






La Traça del GPS de la ruta "La Sèquia de Manresa.Un Canal Medieval-Del Llac de l’Agulla(Manresa) a la Resclosa dels Manresans(Balsareny)"






2 comentaris:

carles ha dit...

Nosaltres la em fet unes 4 o 5 vegades fins a Sallent i desprès anem cap a Navarcles-St. Benet i de nou al parc i la part de la Sequia ens encanta, la part de desprès de Sallent no se si val la pena fer.la? i desprès buscar una alternativa per torna a Manresa, Peró e de recomanar la part que conec, perquè la Sequia te uns racons maquisims.

Joan "Totof " ha dit...

De Sallent a Balsareny també hi ha trams molt macos encara que es més discontinu i has de fer 500 metres de carretera, però està bé fer-la almenys un cop per veure tot el traçat, per tornar hi ha forces alternatives, la que vaig fer servir ahir la penjaré al Wikiloc més endavant i també posaré un enllaç al bloc.