.

.

dilluns, 23 de febrer de 2009

22-02-09, Pedalada d'Aguilar de Segarra¡ (la curta)


Vaig anar a Aguilar de Segarra amb la intenció de veure la cursa "Open d'Espanya de Marató", però el Jordi Lopez (que era, juntament amb el Carles"Trek" els únics del Team Poal que hi participaven) em va dir que mi apuntés, al menys a fer la curta. I pot ser que encara estava mig adormit, o potser per el fred que feia, el cas es que m'hi vaig apuntar. Però només sortir ja vaig veure que no anava pas tan bé com el dia anterior, em cansava molt, i a les baixades em feien molt mal els braços i espatlla. Quan portava uns 16 o 17 kms., el terreny es va anar empinant tan que de sobte ¡¡m'avança una noia!! ..que feia footing. ...¡¡quina vergonya, vaig pensar entre mi!!.Però llavors vaig descobrir que no era una noia qualsevol, era la Carme Campoy que s'entrenava per la cursa que es farà el proper diumenge a ....¡¡Les Canàries!! (i a més em sembla que va dir que era de uns 120 kms.). Es molt forte, ha guanyat proves com la Berga-Santpedor, i d'altres de mes llargues i difícils ha quedat segona, com la Matagalls-Montserrat, o la Nuria-Berga, i d'altres, es tota una "figura" al seu poble d'Aguilar de Segarra, i des de ara ja te un altre admirador,: Carme, si llegeixes això, et dono las gracies per la teva ajuda anímica i fins i tot física.
Et desitjo molta sort a Canàries.

I quan vaig arribar al últim avituallament, encara em quedaven 10 km amb molta pujada, així que em vaig quedar a esperar a que passessin els corredors "bons", que a fi de comptes era per el que havia vingut. Un cop van haver passat (¡¡com anaven els condemnats!!) vaig anar cap al poble per la carretera, menjar-me la botifarra i si em descuido no veig la arribada dels "grans", em va anar d'un pel!!.

en quan al Jordi L. i el Carles, només pel sol fet d’arribar després de 63 km. infernals, ja es mereixen un aplaudiment per la força de voluntat : El Jordi no va fer l’últim tram perquè no es trobava gens be, encara arrossegava les conseqüències del "catarro" dels dies anteriors ¡¡encara com va aguantar tant!!. El Carles si va fer tot el recorregut, bravo Carles!!
En resum: cada vegada van mes de pressa....i jo mes lent. ¡C'est la vie!