Sortim de Solsona de l’aparcament que hi ha pel darrere de a
catedral, baixem fins al carrer dels tints i el seguim pel costat del riu Negre
aigua amunt, aviat el riu rep l’aigua del barranc de Pallarès i ara seguirem el camí que va pel seu
costat, aigua amunt també, fins que arribem a la Mare de la Font, aquest camí
es molt agradable gairebé tota l’estona sota l’ombra de plàtans i travessa un
parell de cops la riera, a mig camí hi trobem la font de la fulla. Al arribar a
la Mare de a Font passem per sota l’aqüeducte
que al segle XV portava l’aigua a les fonts de la ciutat.
Trasessem la carretera i passem per l’area d’esbarjo que hi
ha a l’altre cantó, agafem un camí que puja cap al Castellvell, superem us
pendents forts i aviat el deixem per agafar un corriol, que en algun punt ens
fa baixar de la bici, arribem a una pista que segueix pujant i per diversos
camins, amb pendent constant passem pel Masnou i el Pallarès de Baix, encara
seguim pujant una mica fins a voltejar el serrat de la Forca. Marxem de pla,
amb una bona panoràmica del Pirineu, fins arribar a una pista enquitranada.
Seguim la pista un centenar de metres i trenquem a l’esquerra
per agafar un camí que ens baixa al Noguer, més avall passem per l’Alcerà i
seguim baixant fins el barranc de la Font de la Casanova, ara seguim diversos
camins i un tram que està enquitranat, pugem per tornar a baixar una mica i
així varis cops, anant guanyant alçada cada vegada fins que arribem de Marrossella,
ara perdérem alçada durant cinc quilòmetres fins arribar a la riera de Miravé
que travesem a gual.
Tornem a pujar per camins solitaris amb pendent fort fins a
Sant Pere de Llobera, aquí agafem una pista enquitranada que ens portaria a l’Hostal
del Boix, a mig camí la deixem i seguim recte per un camí que segueix pujant
fins al Turó, ara farem una baixada suau fins a trobar un corriol que marxa a
mà dreta, l’entrada costa de trobar i ho fem pel dret carregant la bici a coll
confiant amb la traça del GPS, el corriol es fàcil de ciclar i a mà dreta ens
ofereix una panoràmica del Solsonès ja que estem uns dos-cents metres per sobre
la plana.
Sense grans dificultats, tot i que en algun tram està
erosionat, anem baixant pel corriol fins que es comença a eixamplar, després arribem
a una pista que ens baixa fins la carretera, la seguim fins a trobar, a mà dreta, l’ermita de Sant Bernat, barroc del segle XVIII, una mica més endavant deixem
la carretera per anar a fer un corriol curt i divertit que ens torna a la
carretera un tros més avall, ara la seguim entrant tot seguit a Solsona.
El recorregut
El perfil
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada