Marxem de Cercs per la carretera vella de Berga i la deixem
quan portem gairebé dos quilometres per agafar una pista enquitranada que marxa
cap a la dreta i que durant uns cinc quilometres puja amb un pendent moderat i
constant fins arribar a la Casanova de les Garrigues.
A partir d’aquí s’acaba el quitrà i amb un pendent molt
similar seguim pujant fins l’àrea d’esbarjo de la Plana Rodona, molt solitària
ara a l’hivern i que es un bon lloc per esmorzar arrecerats a l’edifici lliure
que hi ha encarat a sud, on hi ha fins hi tot una llar de foc, marxem de la
Plana Rodona i seguin pujant,encara amb pendent moderat i constant fins que
arribem a la cruïlla del coll de l’Oreller.
Al coll de l’Oreller tombem cap a la dreta i seguim pujant
fins a l’Estany, que hi arribem de seguida, quan passem més enllà de la casa
comencem a baixar suaument per un camí amb les roderes ben marcades entre
l’herba, a la dreta ens queda un gran prat on hi havia hagut un estany, d’aquí
el topònim de l’Estany, que segons expliquen al Pànxing Berguedà, fa ser dessecat el
1810, tot i que avui, amb les grans pluges que hi ha hagut aquest estiu al
berguedà, hi trobem una bassa que ens indica l’indret on s’acumulava l’aigua.
Aviat arribem al coll de Nou Comes on agafem un corriol que
en un inici va força planer i de tant en tant anem trobant grups de pedres on
baixem uns metres, per precaució, ja que a la dreta hi ha una bona pendent, el
paratge es magnífic ja que bona estona anem per dins d’una fageda, mes endavant
comencem a baixar fent algun revolt tancat i perdent alçada fins que trobem un
altre corriol que puja de la Casanova de les Garrigues.
A partir d’aquí ja anem de pla fins a trobar el túnel de la
Mina de les Graus, es pot fer perfectament sense llum ja que des de l’entrada
es veu la sortida, ja a l’altre cantó arribem de seguida al torrent de la
Molina, on hem trobat que no hi havia cap palanca per travessar-lo, tot i no
portar aigua les fortes pluges han deixat la llera d’un parell de metres fonda,
baixem per la dreta per sort anem dos i ens facilita baixar i tornar a pujar
les bicis, seguim i aviat arribem al torrent de les Graus que travessem a peu i
encarem un bon tirapits que també ens fa empènyer una estona la bici.
Quan ens veiem en cor de pedalar, remuntem per un pendent
feixuc que a mesura que anem pujant es va suavitzant, arriben al camí del
Corral de les Eugues que agafem cap a la dreta en direcció a Cercs, en suau
pujada i després planejant arribem a un sender amb una entrada molt erosionada
i força pendent, va baixant tota l’estona i anem alternant anar sobre la bici o
a peu segons el terreny que en general te força pendent i un bon tou de fulles
que amaguen pedres, el sender te un quilòmetre mes o menys i ens deixa a un
camí que va planer fins al coll de l’Erola.
La baixada des del coll la fem per una pista pedregosa amb
fort pendent fins que arribem a Vall-llobrega, seguim baixant fins a mig camí
de cal Torner on hi arribem amb una suau pujada i en marxem amb baixada suau
fins que arribem a una ziga-zaga que puja per un fort pendent i ens deixa apunt
de fer una llarga baixada amb pendent moderat per una pista que està
formigonada fins arribar a l’ermita de Sant Jordi de Cercs, seguim baixant ara
per la pista enquitranada que creua Sant Jordi És que és el poble construït a
primers dels anys 70 per donar cabuda a la gent de l’antic poble de Sant
Salvador de la Vedella, inundat quan es va fer el pantà de La Baells. Per una
pista enquitranada amb força pendent baixem directament a Cercs.
El recorregut
El perfil
La traça del GPS de la ruta "Cercs-Casanova de les Garrigues-L’Estany-Baga de Nou Comes-Mina de les Graus-Camí del Corral de les Eugues,Vall-llobrega,Sant Jordi de Cercs, Cercs."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada