+-+Matadepera+-+Vall%C3%A8s+Occidental.jpg)
Aquesta ruta ens acosta a conèixer una part, per a nosaltres
desconeguda, del parc natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac que son les
cingleres de la Mola i ho fem perquè ens va fer delir el relat, sense palla, de
l’itinerari que varem llegir al Blog d’en Zax, on ja veiem tota una declaració
d’intencions amb la frase “descobrint el món sense presses” que hi
a la caràtula.
Sortim doncs de Sant Llorenç Savall per un camí que va
pujant cap a Sant Jaume, segons ens indica algun rètol, amb forces marques tant
de GR’s com de PR-C’s que no diré les xifres identificatives per no
embolicar-nos, arriba un punt on el camí s’estreny convertint-se en corriol que
segueix pujant sense cap mena de complicació, pel camí tenim el primer contacte
visual i panoràmic de la Mola.
El sender va a parar a una pista que va planejant fins
arribar al mas Cadafalc, que passem i una mica més enllà veiem un corriol
llaminer i ens permetem una llicencia desviant-nos de l’itinerari, després de
superar un empit empenyent anem planejant o baixant sense cap dificultat fins a
retrobar el camí que segueix l’itinerari previst. Ho fem baixant per una pista
que al Balcó de Sant Llorenç i que ens deixa a la carretera.
Seguim la carretera en direcció a Castellar del Vallès uns
centenars de metres i la deixem tombant a ma dreta creuant el Ripoll, deixen la
carretera que marxa cap a Sant Feliu del Racó i pugem per una pista que deixem
aviat per agafar un sender que te trams
força amples i que va pujant amb força pendent, amb algun tirapits
entremig que ens treu algun renec.
Anem a parar a una pista més bona que segueix pujant i ens
porta al coll de Rocassa, el pendent no disminueix i així arribem a un trivi on
tombem a la dreta per pujar al coll de Grua, anem encara una mica més amunt per
la pista fins que agafem un sender a la dreta que segueix pujant una mica fins
a sota el Gurugú, el sender que va baixant suaument ens farà pujar i baixar de
la bici sovint ja sigui per algun arbre caigut ja sigui per les pedres o bé
l’exposició d’algun pas, tot i això
l’entorn es fantàstic.
Quan arribem a sota la Castellassa de can Torres, després
d’una giragonsa a l’Escala augmenta el pendent fins que arribem a un repetjó
pedregós que ens permet superar el coll Llarg, a partir d'aquí anirem baixant
per un sender pedregós, que segueix la carena de l’Illa, que va millorant a
mesura que anem baixant, trobem un repetjó i tornem a baixar ara amb força més
amplada i un sol més bo fins arribar al sot de Matallonga on trobem una pista
ampla amb graveta que deixem al trobar un rètol a l’esquerra que ens indica el
camí de la Mare de Déu de les Arenes.
Marxem de l’ermita per un sender que travessa la riera Seca ens
porta a creuar la carretera, a l’altra banda agafem el camí de la font del
Plàtan que va pujant suaument al costat del torrent del Castelló, ens en
apartem per anar cap a la Torrota de Cadafalc, al passar la carena del Castelló
comencem a planejar per la Creu Vermella i arriba un punt que baixem a
travessar la riera de Mascarell i ja de pla arribem al punt d’inici de la ruta.
El Recorregut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada