.

.

dissabte, 3 d’abril de 2010

02-04-2010 Pels secans de La Noguera


A vegades, massa sovint , el cap no m’acompanya, i en lloc de sortir en bici de casa fer una ruta pels voltants i tornar d’hora a casa, com un zombi, preparo una ruta a 113 quilometres de casa per fer-ne 54 amb bici, espero que el cap continuí fent-me aquestes males jugades i em torni a bullir per portar-me a llocs com Castelló de Farfanya de on surto en direcció a Algerri per una bona pista i planera que va entre la plana a l’esquerra i la Serra Llarga, un centenar de turons, al arribar al poble trenco a la dreta per enfilar-me a la Serra Llarga, veig unes curioses cavitats excavades a la roca, roca tova de guix, que s’anomenen Trullets i es feien servir per fer vi , pujo uns dos-cents metres de desnivell per continuar per un altiplà sec com el pa de tres mesos, que no sigui per això que en diguin secans de la Noguera, al principi nomes veig ametllers i conreus de cereals però a mesura que m’acosto a Ivars de Noguera van surtin camps de préssecs florits, que exciten la vista, de sobte tal i com he pujat baixó tres-cents metres fins a Ivars, serà amb Castelló el punts mes baix de la ruta, ara agafo la pista cap al Pantà de Santa Anna, pel camí de Boix una lleugera pujada que passa pel pas de Tanca-li porta i fins arribar a l’Obac de on baixo a Boix ja a les vistes del pantà. Mes endavant, al barranc del Molí de Boix comença una pujada mes forteta fins arribar al trencant del camí que va a Alberola per l’Obaga, jo com que soc de secà, encara que tinc amics al regadiu, continuo per la soleia baixant fins al Monestir de Santa Maria de Vallverd, cistercenc del segle XI, i que les monges, era femení, fliparien de veure que aquell barranc sec que hi havia per sota del Monestir ara es... miracle!!! esta ple d’aigua del pantà de Santa Anna. Tornem a la realitat, anar fins a Alberola pels sis quilometres de pujada no pas forta que passa pel Pas del Llop i que en algun punt recorda mes el Pas del Correcaminos i estic atent de no trobar cap enginy marca A.C.M.E. Quan arribo a Alberola veig que la ruta que porto em fa baixar a Os de Balaguer per carretera asfaltada, càstig diví, pels pensaments al Monestir, en un tres i no res hi arribo i com que els meus pensaments no eren del tot bons al trobar asfalt, aquell que ho llegeix tot, em torna a posar asfalt fins a Castelló de Farfanya, els pensaments encara son mes inconfessables, i de sobte, amb por, intento desviar l’atenció del cervell, no sigui que aquell que ho pot tot em desasfalti els 113 quilometres de tornada. Sort que ho he parat a temps, hi ha asfalt fins a casa.

Clica si vols veure mes fotos

El recorregut

El Perfil



La Traça del GPS "Pels secans de La Noguera"

Image Hosted by ImageShack.us

3 comentaris:

Xavier ha dit...

Hola Joan, soc el Xavi de Bttmania, vam coincidir l'any passat en la ruta dels Cingles de Berti, deu ni do el rutot aquest que has fet, m'agradaria coincidir algun dia en alguna ruta que facis.
Fins aviat.

Joan "Totof " ha dit...

Hola Xavi, ja t'he escrit un manifest de com fer-te de la secta "No vull que el cap m'acompanyi"
Apali

Agustí ha dit...

Hola Joan.
Fantàstic!!!
Totof ets lo puto amo.
Salut.