Guanyar-se l'esmorzar

Com cada dissabte ens vem trovar a casa del Joan, L'Oscar, el Ramón, el Miquel, el Sera, el Carles Trek, un servidor (Joan F), i poc després va arrivar el Josep (l'home zéro)...per dir-nos que havíe sortit de Sant Fruitós amb bici, junt amb l'Ernest, pero ja a la sortida l'Ernest va punxar....per una mica mes enllá ¡¡tornar a punxar!!. Per aixó va arrivar avans el Josep, per dir-nos que esperessim a l'Ernest. A les 8:30 sortíem amb l'intenció d'anar a esmorçar a Rajadell, pero passant per corriols i trialeres. Es clar que per esmorçar, primer t'el tens de guanyar, i ahir, el qui va "patir" mes , va ser l'Ernie : no ere el seu millor dia, es evident, ja portave dues punxades i quan feiem un corriol per sota el coll-baix, un roc amagat li va fer donar un fort cop al turnell que en pocs segons li va sortir un bony que deu-ni-dó. Després de uns minuts de repós, va decidir continuar (aquest's uruguayos son forts com sherpas). Després de la dosis de butifarra amb cansalada, el Ramón tenía d'arrivar dora a casa i va decidir tornar al punt de sortida, i l'Ernest va decidir el mateix, no ere necessari temptar mes la sort. Els 6 ciclistes que quedavem, vem fer uns quants corriols i trialeres mes, i al arrivar a casa, el compte-kmts. marcave 43. Ara ja ens havíem guanyat el dinar i tot!!