.

.

diumenge, 25 de gener de 2009

25-01-2009 El Team Poal per Collserola

A dos quarts de set ens trobem a cal Ferrer per anar a Collserola deu ciclistes que el vent no deixa dormir, tot i el vent decidim de baixar-hi almenys a veure quin temps fa així doncs carreguem les bicis del Jordi L., l’Oscar, l’Ernesto, el Manel,el Carlos,el Jandula,el Ramon,el Josep i els dos Joan’s, fem el viatge amb dos cotxes el del Jordi i el del Josep on ens distraiem amb la veu d’una noia que s’entesta a fer-nos anar per l’autopista i algun que altre suggeriment turístic que rebutgem, un cop arribats al Camí Vell de Sant Llàtzer i mentre preparem les bicis i jo em poso la roba de ciclista( son l’únic escèptic que no creia que pedaléssim i anava amb roba d’anar pel carrer) ha arribat el Pere de Tiana que ha volgut conèixer-nos i fer-nos companyia, per alla a les vuit i deu mes o menys em començat a enfilar-nos en direcció del Turó d’en Segarra un cop a dalt baixem per un corriol per la vessant nord de la serra de la Ventosa ara per ara el vent no sembla anar a mes fora d’algun tram força exposat, pujem doncs cap al Portell de Valldaura i passat per sota del Turó del Maltall de Magarola, i continuem pujant fent una petita parada a la font que hi ha al Turo de Santa Maria fins arribar per sota del Tibidabo, en aquesta pujada ens em menjat les “Matamachos” la suau i la forta d’aqui que es el punt mes alt del recorregut baixem una miqueta fins una font on ens fa una foto de grup un ciclista molt amable i baixem per uns senders molt divertits fins a arribar a l’estació de les Planes on fent quatre pedalades mes esmorzarem, re emprenem la marxa pujant cap a l’antena de Collserola per senderons i pista de seguida comencem a adonar-nos de la magnitud de les destrosses que a fet el vent mentre estàvem pedalant pel sotavent, arrecerats de la seva violència, arbres, sobretot pins d’unes dimensions considerables, arrancats de soca-rel i el que estava ben anclat al terra el trencava per sota la capçada deixant el tronc nu, hem tingut de saltar per sobre, passar per sota fins arribar a dalt el Tibidabo on hem decidit que el mes aconsellable era baixar per la carretera on no hi havia arbres al voltant i així evitaven riscos, un cop a baix i per un lateral de la ronda de dalt hem arribat als cotxes, aqui hem vist amb incredulitat que l’entrada que em agafat al mati deixant la carretera Alta de Roquetes, on hi ha una cadena per impedir el pas del cotxes, etava tapada per un parell dels grans pins que la rodegen. A vegades la sort ens acompanya, però es millor no dependre de la sort.
Clica si vols veure mes fotos
Recorregut

Perfil