Olost-Perafita- Els Munts-Sant Boi de Lluçanès-Les Fosses-Olost

Sortim d’Olost cap a travessar el torrent d’Olost i comencem a pujar per la Serra de la Noguera amb pendent no gaire fort però constant fins que arribem a la carretera davant de Vilaltella, la seguim un centenar de metres i la deixem tombant a l’esquerra per un camí que ens porta de seguida  fins a l’ermita de Santa Margarida de Vilaltella, el camí va de baixada fins a Perafita.

Passem el poble de gairell i agafem un camí que ens porta cap al Castell, baixem una mica i ens tornem a enfilar fins a retrobar la carretera que havíem deixat abans, la seguim cap a 800 metres pujant fis arribar al coll d’en Valencia. Deixem la carretera per una pista que marxa cap a la dreta i anem baixant fins a retrobar-la. Ara l’agafem en sentit contrari uns 600 metres fins a trobar un camí que marxa cap a la dreta.

El camí amb pendent fortet i constant no para fins arribar al Santuari dels Munts, arribem fins al vèrtex geodèsic on tenim una panoramica dels Pirineus, el Pedraforca, la Plana de Vic, el Bisaura, el Lluçanès, Montserrat... Marxem pel mateix camí que hem vingut però de seguida el deixem per seguir una pista que marxa a l’esquerra per on baixem ràpidament  fins que ens desviem una mica per anar fins al roure de la Senyora,  un arbre monumental de grans proporcions protegit i catalogat per la Generalitat de Catalunya, retornem al camí i acabem de baixar fins a Sant Boi del Lluçanès.

Travessem el poble de punta a punta i agafem una pista al inici enquitranada, que va baixant amb pendent suau fins a tocar a la riera dels Sorreigs, la pista segueix baixant paral·lela a la riera fins que arribem a la resclosa del Molí d’Aumatell, la sorpresa es que el camí desapareix sota les algues que hi ha a la riera i si ens hi fixem bé surt uns centenars  de metres més enllà, per sort no es gens fonda, de 20 a 40 cm i si encertes la traçada no et mulles pas els peus.

Quan hem travessat la riera ens trobem de seguida un sender pedregós i amb pendents forts, al inici, que ens fan empènyer la bici en algun tram, seguirem el sender  un bon rato i pràcticament anirem pedalant tota l’estona, quan arribem al torrent del Rimbau, sec, trobem un camí, de pujada, ple de petjades seques de vaca que dificulten molt la pedalada, després  disminueix el pendent fins arribar al Vilaró.

La pista ara serà enquitranada i pujarà fins arribar al la creu de Pedra, la deixem  per agafar un camí, que creua la carretera que baixa de Sant Bartomeu del Grau, i que ens portarà amb un pendent força maco durant cinc quilòmetres fins a La Riera, un curt repetjó frena la rapida baixada però de seguida tornem a baixar el quilòmetre i mig que ens resta per arribar a Olost.

El recorregut

 El perfil

La traça del GPS de la ruta "Olost-Perafita- Els Munts-Sant Boi de Lluçanès-Les Foses-Olost"

Coll de la Negre-Coll de l’Agustenc-AVENCS DE LA FEBRÓ-Refugi de la Mussara

Els Avencs de la Febró son un conjunt de tres esquerdes obertes a la cinglera de la Mussara, nosaltres visitarem la més allunyada de la cinglera, que de fet és la mes  visitada i es pot fer sense cap complicació, si estàs avesat a la muntanya. L’esquerda té uns 250 metres de llargària i una alçada en el lloc més alt d’uns 25 metres, l’amplada pot arribar al 8 metres i potser un parell en el lloc més estret.  A dins hi ha una cova amb una sala força gran on hi queda una estalagmita del que es veu que n’hi devien haver més.

Per fer la ruta deixem el cotxe a una esplanada que hi ha al coll de la Negre,  a la cruïlla de la T-404 que puja de Vilaplana amb la T-7093 que marxa cap a la Mussara. Sortim travessant la carretera i ens enfilem pujant lleugerament cap a un gran dipòsit que deixarem a la dreta, el camí s’estreny i segueix pujant fins a parar a un camí més ample que ens mena al coll de l’Agustenc i que hi arribem de baixada.

Seguirem baixant lleugerament fins acostar-nos a la cinglera, ho fem per un corriol a voltes desdibuixat, tenim una bona vista de la Febró, el  corriol gira fort cap a l’esquerra resseguint el relleu de la cinglera, una mica apartats però, fins que trobem una desviació a la dreta que baixa una mica dret i s’encaixona dins d’un tall a les roques, el corriol és entretingut va passant per entre boixos alts i puja  i baixa salvant algunes pedres, sense cap dificultat però.

Arribem a la entrada del avenc que en un inici es dret i relliscós per l’humitat , es l’únic lloc on hi ha una mica de dificultat, un cop a baix la resta és força planer fins al final on s’enfila per unes roques i quedem tancats, a la dreta hi ha unes escales de gat per on podríem sortir de l’avenc , nosaltres tornem enrere desfent el camí fins que gairebé arribem a la sortida, a mà dreta hi ha la cova i hi entren a visitar-la. Sortim de l’avenc i després desfem el camí fins que retrobem el corriol que hem deixat abans.

Quan som al corriol per on hem vingut l’agafem cap a la dreta i resseguirem l’avenc per dalt fins arribar a on surten les escales de gat, un punt on s’estreny molt per dalt i ens permet creuar-lo i espiar cap avall. Tornem enrere i retrobem el corriol que ara anirem seguint fins arribar a una pista que ens porta fins unes basses, una natural i l’altre artificial, a tocar de la font del Prat.

Arribem a la carretera que travessem i agafem un sender que ens porta al refugi de la Mussara, bones vistes cap al port de Tarragona, per un altre sender que va a prop de la carretera arribem a l’esplanada on hem deixat el cotxe.

El recorregut

El perfil

La traça del GPS de la ruta "Coll de la Negre-Coll de l’Agustenc-AVENCS DE LA FEBRÓ-Refugi de la Mussara"

Ponts-Sant Domènec de Mitja Costa-Colldelrat-Tudela de Segre-Oliola-Ponts

Sortim de Ponts per la carretera que va cap a Artesa de Segre i aviat la deixem per agafar una pista enquitranada que marxa cap a la dreta seguint el  riu Llobregós en el seu tram final, fins gairebé a l’aiguabarreig amb el Segre, deixem la pista per agafar un camí que va per la vora del  Segre, tot això de pla, passem pel costat del túnel on el canal d’Urgell passa per sota del serrat del Mas d’en Pinyes.

El camì ens porta a fer el meandre que fa el Segre i fins arribar al Mas d’en Ferran seguim de pla, a partir d’aquí el camí agafa un pendent fort durant uns 800 metres, arribem a un collet on podem admirar el gran meandre que fa el Segre. Seguim ujant amb pendent entre suau i moderat fins a arribar a la pista enquitranada que havíem deixat abans, la seguim una mica fins que trobem un camí a l’esquerra i ens hi enfilem.

Pel camí, cada cop menys fressat, anem de pla o pujant suaument, fins que s’estreny , després de passar per Sant Domènec de Mitja Costa o del Tossal ja és un sender que segueix pujant suaument per després baixar serpentejant. Arribem a un camí que s’enfila amb fort pendent  amb un parell de ziga-zagues, després el pendent disminueix  fins arribar a uns camps per on passem per la vora.

Entrem en un sender que ens porta a la punta de la muntanya de Grialó i per un corriol que al inici travessa algun camp erm anem baixant sense dificultats fins arribar a la bassa d’en Coll on trobem una pista que segueix baixant i ens deia a Colldelrat. Per un seguit de pistes seguim baixant fins a tocar de Tudela de Segre. Per varies pistes, que van pujant amb pendent moderat per les serres de Tudela i més tard del Masvell arribem a un corriol que puja fins a sota el Puig del Masvell i amb una curta baixada ens deixa a una pista.

La pista baixa gairebé tota l’estona, passem per Claret després per Maravella i segueix baixant fins a trobar la carretera que tot seguit ens deixa a Oliola, seguim encara una mica l’enquitranat i marxem cap a l’esquerra per una pista que encara baixa suaument fins que en un últim repetjó ens deixa sobre Ponts i amb una baixada curta hi arribem.

El recorregut

El Perfil

La traça del GPS de la ruta "Ponts-Sant Domènec de Mitja Costa-Colldelrat-Tudela de Segre-Oliola-Ponts"

Súria-Can Torres-Coll de Coaner-DOLMEN DE CASTELLTALLAT-Sant Andreu de Comallonga-Boixeda-Antius-Súria

Sortim de Súria cap a buscar el pont de Reguant per travessar el Cardener, ens enfilem una mica i de seguida agafem un corriol, de pujada, que es fa gairebé tot sobre la bici, llevat d’algun graó que ens farà baixar puntualment. Arribem a una pista que marxa planera fins a can Torres on trenquem a la dreta i seguim la pista que puja amb força pendent i constant fins arribar a l’alçada de la Sala.

Seguim la mateixa pista, ara amb pendent més suau,  fins a trobar el trencall que ens porta amb fort pendent fins al coll de Coaner, del mateix coll gairebé per la carena, agafem un sender  que puja suaument i que a estones està embrossat i desdibuixat i en algun punt ens farà empènyer la bici, finalment arribem a un camí que ens deixa aviat al Dolmen de Castelltallat.

Desfem una mica el camí i arribem de seguida a la carretera BV-3003 que agafem en direcció Callús, son cap a tres quilòmetres de baixada ràpida fins el trencall que agafem a la dreta per agafar una pista, que amb tendència a baixar ens porta fina a Sant Andreu de Comallonga. Una forta baixada ens porta a travessar el torrent del Carner  i ja amb baixada més suau i paral·lels al torrent de Fontanet arribem a Boixeda.

Deixem la pista i agafem un sender  planer que sense complicacions ens deixa a una pista, sota de cal Veixiner, que baixa cap a can Serra, arribem a una pista més ample que va cap a Jaumeandreu i segueix baixant, amb pendent suau, fins a creuar altre cop la BV-3003, seguim baixant i arribem al camí que ve de Callús i que seguim , passant per el Masnou i Antius arribem al polígon industrial La Pobla, seguim marxant de pla fins arribar al pont de Reguant i desfem el camí fins a Súria

El Recorregut

El Perfil

La traça del GPS de la ruta "Súria-Can Torres-Coll de Coaner-DOLMEN DE CASTELLTALLAT-Sant Andreu de Comallonga-Boixeda-Antius-Súria"

Isona-Abella de la Conca-Collada de la Serra del Pi-Bóixols-Coll de Faidella-Siall-Biscarri-Isona

Sortim de Isona cap a buscar el camí de l’Abella de la Conca, que va pujant suaument , per entre camps de ametllers, seguint un camí bo fins arribar a trobar la pista asfaltada que puja cap a l’Abella, la seguim un tros fins a baixar a creuar el barranc de Fonguera. Deixem l’asfalt per seguir pujant, ara amb més pendent fins arribar a sota les roques de l’extrem sud-oest de la serra de Carramina on s`ha format el forat de L’Abella o “lo Foradot”, format per l’erosió que ha fet el riu Abella, el forat ens queda per sota nostre i justa a l’altre cantó hi ha el poble de l’Abella de la Conca.

La pista segueix pujant, amb pendent moderat i constant, per l’obaga de la serra de Carramina, en aquesta ocasió hi trobem restes de neu a les parts més obagues, quan ja portem pujant 15 quilòmetres des de Isona arribem a la collada de la serra de Pi, per sota nostre a la llunyania veiem el poble de Bóixols, deixem la pista i agafem un sender, perdut pel desús, que ens baixa fins a trobar la carretera asfaltada que mena cap a Bóixols, el sender es molt pedregós i difícil de veure el traçat en molts trams, tot i així es pot fer sobre la bici si encertes la traçada.

Agafem la carretera en direcció contraria de Bóixols i de pla i baixada seguint voltejant la serra de Carramina, cap a un quilòmetre després la carretera va pujant fins arribar al coll de Faidella. Deixem el quitrà i agafem una pista a mà esquerra  que puja una mica per tornar a baixar i recuperar l’alçada perduda al coll d’Espina, tot això suaument . La pista ara va baixant passant per  entre boscos de pi roig, més enllà una fageda, i en alguna raconada tornem a xafar neu. Arribem, als rasos de Siall des

Encara baixant passem a tocar Siall, però abans d’arribar-hi tombem a l’esquerra per on seguim baixant una bona estona fins arribar al torrent del Barril, a partir d’aquí la pista puja amb força pendent i amb un sol estovat per les repetides gelades i desgelades i la falta de transit es converteix en una pujada feixuga fins arribar a un dipòsit on el pendent disminueix però a canvi es torna més pedregós, no hi em guanyat pas en el canvi.

 Quan portem cap a quatre quilòmetres pujant arribem a un punt on trobem un corriol que marxa cap a la dreta, el corriol que primer baixa i més enllà remunta per tornar a baixar, es fa bé sobre la bici, llevat del tram de pujada que nosaltres hi em trobat neu i hem tingut d’empenyer algun tros, ens deixa a una pista que permet baixar molt ràpid fins a Biscarri on arribem a la carretera que baixa del coll de Comiols cap a Isona. Seguim la carretera en direcció Isona amb una baixada mol ràpida fins a trobar el trencall que puja cap al castell de Llorda.

La pista enquitranada, puja sobtada un parell de revolts o la deixem per agafar un sender  que fem un tram sobre la bici i la part final caminant fins a creuar el barranc Rater, el creuem i ens toca empènyer  un rato per pujar fins a trobar un corriol ciclable, alternem pista i corriols i més enllà un camí amb força pedra que va pujant fins a trobar el parc Cretaci de la Posa, després de visitar-lo agafem un corriol que baixa serpentejant per entre roures centenaris que trobem de tant en tant. Encara trobarem un parell de pujades per un terreny no gaire bo i finalment una pista bona ens baixarà cap a l’Abella

El recorregut

El perfil

La traça del GPS de la ruta "Isona-Abella de la Conca-Collada de la Serra del Pi-Bóixols-Coll de Faidella-Siall-Biscarri-Isona"

Rassos de Peguera - Manresa

Aquesta ruta està basada en la 24a Marxa de Rasos de Peguera - Manresa, una marxa de resistència que organitza el Centre Excursionista de la Comarca del Bages, està dissenyada per fer a peu però com que ens fa il·lusió fer-la amb bici l’adaptem perquè sigui més ciclable, tot i així en el tram de l’obaga de la serra dels Tossals i al corriol que baixa per la Costa del Mercadal haurem d’empènyer o arrossegar la bici alguna estona, l’itinerari està marcat una franja blava  i  dues blanques a cada costat de la blava, els que ens movem pel Berguedà i el Bages sovint o les hem creuat o hem fet algun tram coincident.

Les variacions que hem fet es iniciar-la a l’aparcament que hi ha a la Creu del Cabré enlloc de fer-ho més avall, al xalet refugi de Rasos de Peguera i baixem per la carretera fins al Pi de les Tres Branques on uns centenars de metres més enllà ja seguim les marques de la ruta cap a la fi del pla de Campllong, ho farem fins al quilòmetre 69,3 on ens estalviem un corriol que ja coneixem perquè anem justos de temps, com que es gener  els dies son curts i no volem que ens cantin les puputs, retrobem les marques als Manxons en el quilòmetre 72,3, finalment al quilòmetre 81,3 ens saltem  un curt corriol pel mateix motiu d’abans i retrobem la traça al quilòmetre 81,8 que ja no deixarem fins al Congost.

Deixem el cotxe a l’aparcament dels rasos i comencem a fer la ràpida baixada per la carretera enquitranada que ens porta a fer uns nou quilòmetres fins que trenquem a la dreta per agafar la pista enquitranada que ens porta pels plans de Campllong, passat pel Pi de Les Tres Branques, seguim planejant encara uns centenars de metres i arribem a una desviació a mà esquerra on retrobem les marques de la marxa de a Rasos - Manresa. La pista de seguida encara uns forts tirapits i al arribar a coll de la Cabra descendim fins a trobar la carretera que puja de Sant Llorenç de Morunys. La seguim en direcció Berga, un suau pendent ens porta fins al túnel de La Mina.

Just abans del túnel agafem un camí que s’enfila a la dreta, amb fort pendent al inici, aviat podem ciclar més còmodament i entrem a una gran fageda que ens acompanyarà durant tota l’obaga de la serra dels Tossals, el camí de seguida es converteix en un corriol que té una capa espessa, en alguns llocs, de fulles de faig i que va resseguin el relleu de la muntanya pujant i baixant, tot hi anar guanyat desnivell, en alguna de es pujades ens tocarà empènyer la bici, això alentirà bastant la marxa en els sis quilòmetres que farem fins arribar al serrat de les Bassetes on carenarem i ja anirem per camí.

Aviat arribem als plans de Teravil i per un camí amb poc pendent anem fins a trobar un corriol que ens permet baixar la Costa del Mercadal on hem de perdre 285 metres en un quilòmetre i mig , encara fem força tros sobre la bici de tant en tant hem de baixar i arrossegar-la o bé pel pendent o bé per l’erosió i les pedres. Tot això ens porta al Mercadal i l’església de Santa Margarida, romànica documentada al segle XIV. Agafem el camí que primer amb pendent suau i després va augmentant i ens permet recuperat força el temps perdut el la baixada del corriol. Seguim baixant suaument fins a la Creu, ara el pendent augmenta una mica fins arribar a la Maçana on augmenta més el pendent durant tres quilòmetres i així arribem a Correà, baixem una mica per travessar la riera de l’Hospital i remuntem fins a cal Tet, un parell de quilòmetres més de baixada ens deixen a Montmajor.

Passem el poble i seguim baixant anant a buscar la riera de Navel que ja no deixarem fins a travessar-la al molí de Vilajuïga, a l’altre canto encara hi anirem paral·lels i cada cop amb menys pendent fins arribar al Llop, ara pel costat de la riera del Molí ens espera una pujada bastant forta i constant fins arribar a la carretera ja a tocar de Serrateix, passem pel Monestir de Santa Maria, planegem per carretera fins al camping l’Hostalet i agafem una pista que baixa amb fort pendent fins la riera de Sant Cugat que, per un cantó o per l’altre, anirem seguint, baixant gairebé tota l’estona fins arribar a la BP-4311, per la carretera anem a travessar el pont del puig i la deixem agafant la pista que de pla ens porta a Santa Margarida de Viladepost del Puig.

Ara toca la tercera remuntada del dia, amb gairebé dos quilòmetres remuntarem 130 metres amb alguna pendent forta, arribem a la Creu del Perelló on va morir Caracremada, la pista torna a baixar i en un punt on travessem una codina ho fa amb força pendent, després tornem a remuntar per guanyar l’alçada que hem perdut, al travessar la riera de Bellver ens trobem un bon tirapits, una mica més amunt del Putxot, la piata no para de baixar fins a travessar el torrent del Roures, pugem una mica amb pendent suau de pla i baixada fins al trencall del Cortès, aquí la traça original se’n va cap a la dreta a buscar un corriol de pujada, nosaltres seguim la pista, baixant encara, fins arribar a Callús.

Travessem el poble i el Cardener i pugem fins als Manxons, on retrobem la traça de la marxa, també coincideix amb el camí de la sal, anem marxant paral·lels al torrent de Jaumeandreu de pla o pujant una mica fins que al travessar-lo encarem un tirapits que es un pedregar impossible de ciclar, ens toca empènyer una mica, el camí que segueix és gairebé tota l’estona un fals pla, amb alguna baixada i algun repetjó, baixem un corriolet per travessar la riera de Fonollosa, i per un parell de repetjons anem a buscar la pista que va pel peu del Collbaix, aquí ens saltem un curt corriol per on va la traça original, continuem per la pista que va de pla o baixant fins arribar al Congost on acaba la ruta. A nosaltres però ens queda agafar el cotxe fins al Rasos per recuperar l’altre que hem deixat al matí i tornar a baixar cap a casa.

El recorregut

El perfil

La traça del GPS de la ruta "Rassos de Peguera - Manresa"