.

.

dissabte, 27 d’abril del 2013

A peu per Sant Benet de Bages-Tres Salts-Tines de les Solanes-Tines del Camí de les Generes-Pont de les Generes



Deixem el cotxe a l’aparcament que hi ha a Sant Benet del Bages i comencem a caminar cap al monestir voltejant-lo per darrere, seguim una pista que deixem de seguida al mig d’un revolt on seguim recte per un sender que va entre camps i que tornarà al camí que hem deixat gairebé al davant del pont de les Generes, el camí va marxant de pla a la vora del Llobregat que ens queda a l’esquerra i a la dreta ens queden per sobre les parets de la Tolega, passem pel costat de l’aiguabarreig del Llobregat i el Riu d’Or i arribem a la Caseta i la Resclosa del Canal de la Mina.


Encara de pla anem ara pel costat del Canal de la Mina, primer el tenim a l’esquerra després a la dreta fins arribar a la mina per on marxa per salvar la muntanya que té al davant, per portar l’aigua a la Central Hidroelèctrica de les Mercetes, una mica més enllà deixem la pista que seguíem per trencar a l’esquerra, travessem el riu pel primer dels salts dels Tres salts i marxem encara planejant per la pista que s’allunya lleugerament del riu, la deixarem quan portem una mica més de mig quilòmetre per baixar al riu i veure l’últim dels salts, el Pas dels Matxos, que antigament s’aprofitava per creuar el Llobregat.


Retornem a la pista però tant sols per creuar-la ja que ens enfilem una mica per un corriol que per dins el bosc ens porta a la Tina del Llobregat, una tina restaurada molt maca. Pel mateix corriol baixem a trobar la pista que ara va a buscar la riera de Sant Esteve, molt a prop d’on ajunta amb el Llobregat, i anem pujant molt suaument al seu costat, aigua amunt, fins que a l’altre banda veiem el conjunt de Tines de les Solanes, travessem la riera a gual sense mullar-nos els peus per visitar aquest conjunt de tines de planta quadrada, que també han estat restaurades.


Marxem de les tines creuant altre cop la riera i veiem que el camí s’enfila de valent, superats els primers tirapits arribem a les Tines del Camí de les Generes,on agafem una mica d’aire planejant una mica per tornar a encarar un altre tirapits que ens deixa al punt més alt del recorregut, comencem a baixar tot seguit arribant a una cruïlla on canviem de vessant, fins ara anàvem pel cantó de la riera de Sant Esteve i ara anirem pel cantó del Llobregat, la pista baixa ràpidament fins al Pont de les Generes on travessem el riu i tombant a la dreta seguim la pista que ens porta a sant Benet de Bages.



El recorregut


El perfil



La traça del GPS de la ruta " A peu per Sant Benet de Bages-Tres Salts-Tines de les Solanes-Tines del Camí de les Generes-Pont de les Generes"






divendres, 26 d’abril del 2013

Pedalada de Gironella 2013



 Aquesta ruta segueix l’itinerari de la 9ª Pedalada de Gironella 2013 organitzada pel Centre Alpí de Gironella, feta un mes més tard, el recorregut combina pistes amb corriols que llevat d’algun punt concret no tenen massa dificultat, el que el caracteritza es la quantitat de codines que trobarem durant la ruta.


Sortirem de Gironella travessant el Llobregat pel pont de les Eres i comencem a pujar fins a sortir del poble, anirem pujant per una pista al serrat de la Perutxa per planejar i baixar lleugerament fins a vorejar u pantanet i travessar un torrent llavors ens enfilem lleugerament  i agafem un curt sender de pujada que fa una mica de drecera, tornem a la pista passant per sota el mas de Bellver on agafem un corriol amb una curta baixada que passa per un tren de rentat de vaques al tornar a travessar el mateix torrent d’abans pugem i travessem una pista.


El sender segueix pujant suaument eixamplant-se de tant en tant al travessar codines que a voltes son ondulades i a voltes amb molts sotracs, arribem a una pista amb quitrà que baixa a prop d’un quilòmetre fins que trobem un sender a ma dreta, seguim baixant suaument passant més codines i arribem a la riera del Pontarró, just quan travessem la C-154 per sota, amb la mateixa tònica alternant sender amb trams llargs d’amples codines, amb algun graó pel mig arribem a una pista amb quitrà que seguim un tram curt.


Tombem a l’esquerra agafant un sender que va alternant terra amb codines i ens retorna a la pista asfaltada , la travessem i ens posem per un corriol que baixa  entre roures baixos que va a parar a un camí de roderes, el camí va pujant paral·lel a la riera del Pontarró fins que trobem un sender que més amunt s’eixampla i que al passar on neix la riera (no es que hi hagi un brollador) agafem un caminet que puja amb més pendent i que arriba a un sender que planejant o baixant per la costa de la Granja, sovint entre  pedres grosses ens mena a un camí ample.



El camí ens puja, després de salvar un tirapits, a Ocata, passem pel costat de les runes i tombem a l’esquerra per un camí que va baixant per la serra de Ramons, passem un tram curt de pista enquitranada i trenquem a la dreta per un camí que ens porta al Campament, a tocar Olvan, agafem un curt tram de carretera i marxem cap a l’esquerra pujant a trobar un sender que ens porta a passar per sota de la C-154 nova, a l’altre banda agafarem un tram curt de la carretera vella.



Deixem la carretera vella pujant per un camí de roderes que aviat s’estreny i segueix pujant amb trams molt enfonsats pel pas de les motos, anirem pujant per la baga de la Font del Pi i seguirem per la baga de Voladeres on farem pujades i baixades amb senders molt marcats amb terra o bé difuminats al passar per codines, arribem al coll de la Perutxa de on anirem baixant, alternant camins, senders i formigó fins arribar a la riera de la Riba, que travessarem a gual, ara el recorregut serà gairebé tot per sender al costat de la riera fins arribar a Gironella.



El recorregut


El perfil



La traça del GPS de la ruta "Pedalada de Gironella 2013"






diumenge, 21 d’abril del 2013

Les tines de la Vall del Flaquer



Aquesta passejada ens porta a visitar les tines que hi a la vall del Flequer, hi ha diversos conjunts de tines amb les seves barraques molt ben conservades, nosaltres allarguem la ruta per anar a visitar també les tines del Ricardo i arribant-nos fins can Flequer fent el retorn pel camí principal de la vall del Flequer que ens porta a l’aparcament que hi ha al quilòmetre 4,2 de la BV-1124 que és la carretera que va del Pont de Vilomara a Rocafort, on em deixat el cotxe.


Marxem doncs de l‘aparcament per la pista de la vall del Flequer que va pujant suaument, trobant de tant en tant indicadors amb ratlles verdes i blanques que ens diuen que seguim el sender local SL-C 52, un d’aquests ens indiquen que em de deixar la pista principal per tombar a la dreta per un camí que baixa a les tines del Bleda que trobem de seguida, son un parell de tines amb les seves barraques a la sota protegint la boixa, una pedra amb un forat al mig per on sortia el vi i que sovint  es feia servir de tap fusta de boix (d’on l’hi ve el nom). A la part de dalt en una mica d’era que hi ha, trobem tallat a la pedra la base que feia de suport d’una premsa.


Tornem al camí que segueix descendint, una mica més avall  a la dreta trobem una barraca de vinya de planta quadrada, encara baixarem un tros fins a creuar el torrent del Flequer, el camí ara comença a pujar amb poc pendent, trobem de seguida un trencant a l’esquerra que ens porta a les tines del Tosques, aquest conjunt es molt bonic, format per quatre tines adossades amb les seves barraques encarades cap al torrent.


Retornem al camí que havíem deixat abans, seguim pujant i el camí es va estrenyent, quan es va aplanant trobem al mig del sender un dipòsit de vinya, enfonsat al terra, que es feia servir per preparar fungicides com el brou bordelès, després de planejar una mica el sender comença a baixar passant unes escales de pedra i de seguida arribem a les tines de l’Escudelleta, que ja les havíem vist de lluny des del sender. Estan dividides en tres grups, el primer una tina aïllada després un grup de sis i al final un grup de quatre, estan a tocar al torrent i aprofitem per baixar fins un parell de gorgs que hi ha.


Desfem el camí i seguim el sender  que baixa a creuer el torrent i s’enfila a trobar la pista principal que seguíem al inici del recorregut, si anéssim a l’esquerra tornaríem a l’aparcament però nosaltres anem cap a la dreta i a mig quilòmetre de pujada molt suau, just quan el camí torna a travessar el torrent trobem les tines del Ricardo un conjunt de sis tines, retornem a la pista però abans de travessar el torrent veiem un camí que marxa amunt a ma esquerra i el seguim, es el camí que ens porta a can Flequer.


Pel camí, que va pujant amb una mica més de pendent que fins ara, anirem trobant les anomenades tines del camí del Flequer, primer a l’esquerra trobem un conjunt de dues tines amb una barraca no gaire ben conservades, seguim amunt i trobem tot seguit una tina solitària a l’esquerra amb mot bon estat de conservació, una mica més amunt a la dreta trobem l’ultima gairebé en ruïnes.


Seguim pujant fins arribar al mas del Flequer, hi arribem entrant per l’era entre el mas abandonat i unes estàncies a la dreta, més enllà de la casa trobem tres tines. La tornada la farem pel camí de pujada que ens retornarà a la pista principal que ja no deixarem fins arribar a l’aparcament.



El recorregut


El perfil



La traça del GPS de la ruta "Les tines de la Vall del Flaquer"






Ruta de la Guineu 2012 - Castellgalí



Aquesta ruta segueix l’itinerari de la pedalada que es va fer a Castellgalí el 2012 “La ruta de la Guineu”, es una ruta amb dues parts ben diferenciades, la primera va per pistes força solitàries amb algun pendent fort amb la muntanya de Montserrat de fons i la segona es un tou de corriols que pugen i baixen gairebé del tot ciclables amb una traca final al baixar del Talló  on trobarem una trialera amb passos difícils (o impossibles).


Sortin de Castellgalí baixant per pista fins a trobar la riera de Castellet que seguirem aigua amunt en lleugera pujada fins a trobar una pista que per l’esquerra s’enfila amb més pendent cap al serrat de la Beguda tot voltejant el serrat Rodó, arribem a un punt que marxem gairebé de pla fins que comencem a baixar fent una gran marrada, agafem un curt sender i acabem de baixar fins al rasot del Santó.


La pista va paral·lela al rasot i puja de valent fins al raval del Gravat on tombem a l’esquerra encara acabant de pujar una mica, ara anirem baixant trobant diverses pistes fins que gairabé arribem a la carretera de Marganell a tocar de la Fassina, deixem la pista principal i trenquema la dreta per començar-nos a enfilar per un seguit de forts pendent fins al collet del Gras i encara seguim pujant fina a una esplanada on agafem un sender.


Anem sender amunt una mica per començar a baixar, encara pel sender que no te cap complicació llevat d’alguna forta pendent, fins arribar a una pista que segueix baixant fins a travessar la riera de Castellet, a l’altre banda anirem pujant suaument arribant gairebé a Castellgalí, que ens queda a la dreta, agafem un sender a ma esquerra que anirà pujant i que trobarem de tant en tant algun empit erosionat pel pas de les motos on potser haurem d’empènyer la bici.


El sender arriba a un punt, per sota de cal Ponç, que sembla que la guineu portava un bon pet, com si es tractes d’un circuit de cros anirem, tornarem, pujarem, baixarem sense moure’ns de lloc, tot i això es prou divertit, quan decideix marxar baixem fins a creuar el torrent de la Casa Nova amb algun pas tonto, ara el sender anirà guanyant alçada portant-nos fins a Vilomara, deixem el mas en runes a la nostra esquerra i fem una bona pujada fins a carenar el serrat de Vilomara.


Al carenar comencem a baixar  un tram molt divertit amb força pendent i revolts ràpids que ens porten a creuar una pista on comencem a pujar per un sender llarg i molt marcat, de bon fer que s’acaba a una pista que ens puja al pla de Sant Ramon a prop del Talló, baixem lleugerament  fins a cal Garraneu i trenquem per un sender que va baixant amb algun tram molt erosionat pel pas de les motos i on més d’un lloc haurem de baixar de la bici.


Arribem a una pista que seguim poc tros, tombem a la dreta per un camí que aviat s’estreny al inici amb poc pendent i de bon fer fins que entra en un bosc jove (acabat de desbrossar) on haurem d’empènyer més d’un cop, anem guanyant alçada fins arribar a una pista que baixa del Talló, l’agafem baixant ràpidament fins a Castellgalí, passem per darrere de l’església i anem a buscar un corriol molt divertit que ens baixa a la carretera a prop d’on hem començat la ruta.



El recorregut


El perfil



La traça del GPS de la ruta "Ruta de la Guineu 2012 - Castellgalí"






dilluns, 15 d’abril del 2013

3ª Racons del Passat 2012 - Valls de Torroella



Seguirem l’itinerari de la pedalada de Valls de Torroella “3ª Racons del Passat - 2012” i farem el recorregut mitjà, de les varies opcions que ofereix la ruta el que fem nosaltres es el que et saltes l’última llaçada sortint una distància de 37 quilòmetres. Sortirem doncs de Valls de Torroella per darrere l’església agafant el camí que porta a el Palà de Torruella on després de travessar el Cardener agafem una pista que va pujant tot augmentant progressivament el pendent fins arribar a cal Riols.


La pista comença a baixar fins a trobar la riera d’Hortons que seguirem en paral·lel aigua amunt fent primer un sender curt i planer que ens retorna a la pista que va pujant suaument, encara a la vora de la riera, el camí fa un revolt i ens deixa a una cruïlla on canviem de direcció i encara pujant passem pel costat de les Comes i més amunt deixarem la pista que mena cap a Valls de Torroella tombant a la dreta per un camí i quan s’aplana agafem un sender fàcil que va baixant i ens deixa a una pista.



El camí va pujant suaument pel serrat d’en Guineu fins el coll d’en Guineu on després de planejar una mica agafem un sender que baixa dret passant pel mig d’un circuit de trial, passem pel costat de Comaerma on agafem un camí que s’enfila una mica pel serrat del Pont i baixa a creuar la C-55, on encara baixa una mica més fins arribar a un pont que ens permet travessar el Cardener.



A l’altre banda comencem a pujar fins que trobem un sender a ma dreta que marxa pujant suaument per les costes de Malagarriga, arribem a una pista que encara puja una mica i que sense massa pendent baixarà i tornarà a pujar fins a trobar un sender que marxa a l’esquerra que va baixant fins arribar a un cementiri on trobem una pista enquitranada que aviat ens deixa davant de Sant Salvador de Torroella, marxem encara per la pista i un centenar de metres més avall agafem un caminet  a la dreta i en un tram curt arribem a un camí.


Paral·lels a la rasa de la Fabrega comencem a pujar, el camí ara continua pujant al costat de la riera de Vallbona, es un camí que passa per moltes codines fins que arriba a una cruïlla on deixem el camí per posar-nos per un sender que ens porta a les tombes antropomòrfiques de la vinya del Guitarra, seguin sender amunt i arribem a una pista que segueix pujant ara amb més pendent i després de passar per can fontanella continua pujant fins arribar a Comabella passant a prop del vèrtex geodèsic que hi ha al cim.


Seguim encara per la serra de Comabella ara baixant fins a que aviat trobem la entrada d’una trialera amb un inici força dolent, molt erosionat pel pas  de les motos i amb pendents forts combinat amb forces graons de pedres, tot això fa que anem  pujant i baixant sovint de la bici, a mesura que anem baixant el sol millora força i gairebé es pot ciclar del tot, els pendents no afluixen fins que arribem a una pista que amb pendent suau va a travessar la rasa del Divins, el camí ara va pujant fins a cal Taurons on agafem un sender que primer baixa i després puja fins arribar a un camí que ens baixa a Valls de Torruella. 





El recorregut




El perfil



La traça del GPS de la ruta "3ª Racons del Passat 2012 - Valls de Torroella"