Pedalada de Valls de Torroella - 1ª Racons del Passat

Com deia aquell tríptic que vaig llegir al Casino de Valls de Torroella?... Vivim en un entorn privilegiat del Bages, envoltats de racons plens d’històries que formen part del nostre passat (ermites, dolmens, tombes, necròpolis,.....). Molts d’aquests racons els podràs observar en les edicions anuals dels RACONS DEL PASSAT. D’entrada m’engresca mes que ... en un lugar de la Mancha de cuyo...cuyo... jejeje... cuyo , quina paraula mes...
Se’m envà la xaveta, ja ho veig, però ara sembla que em ve un moment de lucidesa i l’aprofitaré per dir-vos que amb el Pere, el Vicenç i el Josep Mª varem anar a veure quins racons ens volien ensenyar, sortim del Camp de Futbol de Valls de Torroella, terme de Sant Mateu de Bages en direcció a El Palà de Torroella, terme de Navàs, quins collons que te la burrucracia, veus ja torno a divagar, anàvem doncs per un camí de carro de suau ascendència, que va paral•lel al torrent de Davins, i al passar pel pantanet, em va venir l’ imatge de l’Erola, la meva filla petita, fent patinatge sobre gel, ja fa mes de ... anys, jo ja vaig trobar el primer racó del passat, anàvem pedalant tranquil•lament quan de sobte algú va tibar el camí i ens varem menjar una petita botifarra, sense pair , continuem pujant suaument passant per Loreda i Gauals... ep avituallament, tranquil, suficient i continuem passant per Cal Ratera fins a la Creu de Ratera d’on tenim una bona vista de Matamargo, girem de cop i pugem fins el punt mes alt del recorregut curt, ara ens deixem rodolar avall fis arribar a Salo, passant abans per la Capella de Sant Genís de Cal Galabardí . A Salo ens entaulem i ens fotem com berros de botifarra , pa amb tomàquet , seques, begudes de tot tipus, cafè, copa i puro, potser no he parat a temps, em sembla que la copa i el puro no hi eren. El Vicenç se’n va a fer el recorregut llarg, nosaltres tres fem el curt, que baixa cap el Molí de Salo, i puja cap els Plans de Santa Susanna, passem pel bell mig de La Caseta i planejant arribem al tercer avituallament, no ens deixen ni pair, que esta just abans de Claret de la Serra, seguim planejant fina arribar a la Capella de sant Martí de Claret, al cap de deu minuts, deixem a l’esquerra la capella de sant Andreu d’Horta i al Arribar al Puig d’Aubesa baixem fins la Riera de Salo, sort que era de baixada, aquí l’organització ens deixa escollir, seguir per pista i un corriol amb passos de riera, el Josep Mª no, no ens deixa escollir tira cap al corriol, que per fàcil, juganer i moll se’ns fa curt i ens deixa un bon regust de boca. A veure com serà la segona edició?

Clica aquí si vols veure mes fotos de la pedalada de Valls de Torroella 1ª Racons del Passat

El Recorregut

El Perfil



La Traça del GPS "Pedalada de Valls de Torroella - 1ª Racons del Passat"

10 i 11 /04/2010 - 32 Quilometres de Transcorriols

Tant el dissabte com el diumenge he fet la mateixa ruta, no tant sols pel fet que l’hagi trobat molt variada i amb un altíssim recorregut per corriols, si no perquè com que el diumenge pujaven els amics de Bttmania a fer el recorregut de la Transcorriols de Callús 2009, i jo no les tenia totes amb la gran caiguda d’arbres desprès de la nevada, que vaig anar a fer una inspecció el dissabte per si havíem de fer algun tram alternatiu, així que vaig sortir de Callús per la carretera que puja a Castellnou i agafant aviat un caminet a l’esquerra que puja cap al cementiri de Callús on per pista baixo cap el Torrent de Can Candela on retrobo la carretera que he deixat abans i segueixo de pujada per deixar-la a la drets agafant el camí que baixa als Tolls de les Valls, de seguida trenco a l’esquerra pel sender que porta fins a sobre el toll de la por i que connecta amb el PR-C 131 Voltejant Santpedor i seguiré fis arribar a Vilatorrada i a l’alçada del gran dipòsit d’aigua agafo a l’esquerra el camí que passa per Pinedes de Castellnou i passant de llarg arribo al sender que a la dreta baixa fins a Terra de Comelles ara per la pista pujo un tros i agafo el desviament a l’esquerra que baixa pel Balç del Celdoni fins al Torrent de Viladelleva, que per cert anava ple d’aigua, i m’enfilo per la carena de Cal Roig
per baixar al collet dels Plans de la Mora i agafo la trialera de baixada a la dreta fins retrobar el Torrent de Viladelleva agafo la pista en direcció al Torrent de la Rasa i a la bifurcació tiro cap a la dreta per entrar tot seguit al sender que segueix la riera de Vallverd que puja suaument fins el tram on decideix pujar de cop a trobar la pista que he deixat abans, la segueixo pocs metres i giro cap a l’esquerra seguint el sender que puja a la pista que en dos revolts em porta a Colldeforn al passar les runes començo a baixar i deixo la pista per l’esquerra i continuo baixant pel sender que va paral•lel a la Rasa del Guerxo al arribar a una pista faig un 180 i pujo altre vegada fins arribar al Portell de Colldeforn on dels tres camins trio el del mig fins trobar el sender que baixa fins la petita ermita de la Mare de Deu de Lurdes, sender espectacular per les vistes cap a Montserrat.
Continuo baixant fins els Plans de la Mora i trenco a la dreta a la cruïlla, dels quatre corriols es l’únic que em falta fer, segueixo baixant encara per sender fins el Torrent de les Fontetes on agafo un camí que puja cap a Viladelleva, per darrere de Cal Feliu surt un corriol, que agafo, de pujada suau i que em porta fins al punt mes alt de la carena del Ros i baixa de sobte i jo a peu fins la Creueta on segueixo pocs metres el camí de Les Comes desviant-me a l’esquerra pel sender-rasa-xargai que va per la Vinya de les Comes fins a la Vinya del Coixet, per camí baixo al Torrent de Boadella i per pista tiro cap a Cerarols, trenco a l’esquerra abans d’arribar-hi i segueixo el sender que baixa fins el Torrent de Boadella altre cop el vaig seguint per la llera, ara a un canto , ara a l’altre fins la C-55 que travesso per dalt, encara que es veu que es pot passar per baix, com l’endemà va comprovar el Xintu, i d’aquí per pista Antius, L’hostal Nou, Els Manxons i Callús. El diumenge la hem repetit amb una colla de Bttmaniatics i el Vicenç i el Josep que ens han acompanyat fins que les obligacions familiars els han cridat.

Clica aquí si vols veure mes fotos de la preparació dels 32 Quilometres de Transcorriols o aquí si vols veure mes fotos dels 32 Quilometres de Transcorriols amb Bttmania
El Perfil



La Traça del GPS "32 Quilometres de Transcorriols"

Aquest sagal m'envia aixó

PR-C 197 Sender del Riu Calders

El PR-C 197 sender del riu Calders, es un a ruta marcada, com tots els senders de petit recorregut, amb dues ratlles una blanca i l’altre groga, jo diria que la meitat del recorregut es per sender, i es pot fer amb bici, m’ho crec i vaig a provar-ho. Encara que l’inici de la ruta es a Calders jo per raons practiques començo prop del Llac de Navarcles, que es el lloc mes baix de la ruta, mira la meva mania de començar pujant per acabar baixant, surto amunt cap amunt i en cinc minuts ja em trobo el camí del Galobart i estic ja dins la ruta, travesso la carretera N-141, que per vist que es nacional ni ha per qgrsi, passo per l’Oller per camí de carro que em porta fins la Roureda de les Tàpies, agafo el sender que baixa fins a la Font de les Tàpies i m’enfilo per l’altre canto per tombar cap a la llera del Torrent de les Tapies que segueixo en contra de la direcció de l’aigua i per un sender on trobaré els efectes de les nevades en forma de pi, res greu tres o quatre pins de bon esquivar, segueixo pujant per la Serra de Can Vila fins a Torre Cabota on agafaré el Camí Ral que em portarà fins a Calders, continuo fins a l’església, torno una mica enrere i baixo per uns caminets fins a l’Alzina de l’Erola ( no sabia que la meva filla petita tenia una alzina ), continuo baixant per les Roques del Gitanos, passo per la Bauma del cargolaire on hi ha una bona vista del Castell de Calders i el meandre que forma el Riu Calders, on baixaré en un tres i no res per un sender tècnic que em fa baixar de la bici un parell de tres cops. Ja soc a baix travesso el torrent de la Querosa i agafo una pista que em porta tot baixant cap al Molí del Castell, un tros mes enlla , a la dreta hi ha el Pou de Glaç, m’hi arribo, res de l’altre mon un bony tapat per herba i un palet per porta, com a França, torno a la pista i vaig baixant passo pel Pla del Malniu i al Rial del Mestre Jan em trobo amb el riu Calders el deixo tot seguit per enfilar-me a la dreta on alternaré pista i sender i marges del riu passant vora Sant Andreu fins anar a sortir a les vistes de Bellvei aqui agafo pista , em paro al cap d’una estona per baixar al Forat Micó, un forat enmig de roques erosionades per l’aigua i ple de degotalls, torno a la pista i segueixo la recomanació de no agafar el sender de l’esquerra les bicis i el cavalls, la pista s’enfila una mica per anar baixant cap a Rubió, passo el Mas i trobo el canal de la Central elèctrica de Viladecavalls que vaig seguint per un caminoi fins trobar una via ferrata que em permet creuar u pujar a la l’altre costat segueixo,el torno a creuar i no se com arribo al Molí del Blanquer, desprès de visitar-lo reculo fins el gual que creua el Calders i per una mala pista i una bona pujada arribo com puc a la Necròpoli del Pertegàs, al costat del camí una trentena de tombes medievals, segueixo la pista ara de baixada fins el riu que per senderons i pistes creuaré diversos cops fins arribar a la Colonia Jorba, torno enrera fins la palanca per tornar a seguir les marques, passo per Sant Pere de Viladecavalls. Per pista, segueixo fins la font de l’Angla torno a creuar el riu, sort que fa bo que si no ja m’haurien de tallar els peus de tant xafar aigua amb les meves sabates GoteoTex, pujo per senders al pla de Deu i continuo per l’aèria cinglera de la Deu per baixar on he deixat el cotxe. Si ho feu quan fa fred compreu-vos katiuscas.

Clica si vols veure mes fotos del PR-C 197 Sender del Riu Calders

El Recorregut

El Perfil



La Traça del GPS "PR-C 197 Sender del Riu Calders"

02-04-2010 Pels secans de La Noguera

A vegades, massa sovint , el cap no m’acompanya, i en lloc de sortir en bici de casa fer una ruta pels voltants i tornar d’hora a casa, com un zombi, preparo una ruta a 113 quilometres de casa per fer-ne 54 amb bici, espero que el cap continuí fent-me aquestes males jugades i em torni a bullir per portar-me a llocs com Castelló de Farfanya de on surto en direcció a Algerri per una bona pista i planera que va entre la plana a l’esquerra i la Serra Llarga, un centenar de turons, al arribar al poble trenco a la dreta per enfilar-me a la Serra Llarga, veig unes curioses cavitats excavades a la roca, roca tova de guix, que s’anomenen Trullets i es feien servir per fer vi , pujo uns dos-cents metres de desnivell per continuar per un altiplà sec com el pa de tres mesos, que no sigui per això que en diguin secans de la Noguera, al principi nomes veig ametllers i conreus de cereals però a mesura que m’acosto a Ivars de Noguera van surtin camps de préssecs florits, que exciten la vista, de sobte tal i com he pujat baixó tres-cents metres fins a Ivars, serà amb Castelló el punts mes baix de la ruta, ara agafo la pista cap al Pantà de Santa Anna, pel camí de Boix una lleugera pujada que passa pel pas de Tanca-li porta i fins arribar a l’Obac de on baixo a Boix ja a les vistes del pantà. Mes endavant, al barranc del Molí de Boix comença una pujada mes forteta fins arribar al trencant del camí que va a Alberola per l’Obaga, jo com que soc de secà, encara que tinc amics al regadiu, continuo per la soleia baixant fins al Monestir de Santa Maria de Vallverd, cistercenc del segle XI, i que les monges, era femení, fliparien de veure que aquell barranc sec que hi havia per sota del Monestir ara es... miracle!!! esta ple d’aigua del pantà de Santa Anna. Tornem a la realitat, anar fins a Alberola pels sis quilometres de pujada no pas forta que passa pel Pas del Llop i que en algun punt recorda mes el Pas del Correcaminos i estic atent de no trobar cap enginy marca A.C.M.E. Quan arribo a Alberola veig que la ruta que porto em fa baixar a Os de Balaguer per carretera asfaltada, càstig diví, pels pensaments al Monestir, en un tres i no res hi arribo i com que els meus pensaments no eren del tot bons al trobar asfalt, aquell que ho llegeix tot, em torna a posar asfalt fins a Castelló de Farfanya, els pensaments encara son mes inconfessables, i de sobte, amb por, intento desviar l’atenció del cervell, no sigui que aquell que ho pot tot em desasfalti els 113 quilometres de tornada. Sort que ho he parat a temps, hi ha asfalt fins a casa.

Clica si vols veure mes fotos

El recorregut

El Perfil



La Traça del GPS "Pels secans de La Noguera"

28-03-2010 - VIA VERDA VALL DE ZAFAN TRAM TERRA ALTA

El dia 28/03 vàrem decidir anar per les terres tarragonines a buscar tranquil·litat i fer una mica d' esport, i vaja si ho vàrem trobar...

La veritat que ho tenen molt ben montat. Molt aconsellable per a fer excursions amb la familia (amb fills i tot) doncs el recorregut es fàcil, molt pla, gens dur i et pots donar la volta un cop et canses que es baixada...

Adjunto una petita crònica d' ho que vaig trobar...