.

.

dissabte, 5 de gener del 2013

Santpedor-Turó de Roma-Antius-La Sala-Sant Andreu de Comallonga-Jaumandreu-Sant Martí de Torruella-Santpedor



Marxem de Santpedor pel camí de Vallbona cap al Mirador de Montserrat, al arribar-hi deixem el camí tombem a la dreta on ens trobem uns forts repetjons, arribem al camí del Sitjar que segueix pujant, el deixem momentàniament per treure el cap per un turó que ens ofereix unes vistes panoràmiques del Pla de Bages, tornem al camí que encara puja una mica per acabar de carenar, comencem a baixar fins a trobar el camí, que té les marques del PR-C 131, i que baixa cap als tolls de les Valls.


Arribem al costat de la riera de Bellver i la seguim una mica aigua amunt fins a trobar un pas, per sobre del toll del Xuclador, que ens permet creuar-la a Gual, superem un repetjó inicial, on deixem les marques del PR-C  i seguim pujant fins a trobar la pista enquitranada, que cada cop que hi passem està més malmesa, la seguim en direcció al Serrat i abans d’un pont la deixem per agafar una pista que puja a Viladelleva, el primer repetjó està formigonat i quan s’acaba el camí ja sense formigó planeja fins a cal Pasqual.


Just al revolt abans de cal Pasqual deixem la pista i agafem un camí que va pujant suau al començament però que va incrementant el pendent fins a superar uns forts tirapits enfilant-nos pel turó dels Moros, arribem a un camí que volteja el turó de Roma i que ens dona unes bones panoràmiques, arribem gairebé a fer la volta sencera, de fet el camí la fa però al passar pel coll que fa amb el puig Alter, després del pla de Roma, agafem el camí que baixa amb forts pendents, deixant el camí de la dreta que tancaria el cercle.


Seguim baixant fins a trobar les marques del PR-C 134 Sender de Súria, les anirem seguint encara baixant amb algun pendent fort fins arribar al torrent de Boadella, el travessem i comencem a pujar en direcció a Cerarols, arribem a un camí on agafem la direcció contraria i baixem fins a arribar a la C-55 que haurem de travessar en un punt on s’ha d’anar amb compte ja que els cotxes va a tot drap, a l’altre banda baixem fins al Cardener que creuem per una palanca, el camí puja cap a Antius però nosaltres tombem en direcció a Súria, fem poc tros ja que agafem un camí a l’esquerra que va pujant feixugament cap a can Torres.


Al passar pel costat del mas deixem les marques del PR-C marxant cap a l’esquerra per seguir pujant amb pendents de moderats a alts, ens desviem del camí principal i anem cap a la Sala, un mas enrunat que voltegem, ara de pla anem a retrobar més amunt el camí que havíem deixat, anirem pujant encara superant algun repetjó fort fins que arribem a la desviació  que puja al coll de Coaner, no l’agafem i comencem a baixar arribant a la carretera que baixa cap a sant Mateu de Bages.



Agafem la carretera baixant a prop de 800 metres i la deixem fent un gir sobtat a la dreta per una pista que encara que va baixant anirà fent ondulacions fins a arribar al Prat tot passant per Sant Andreu de Comallonga, després del mas ens posem a baixar per una obaga, on en dies com avui s’hi forma reguel*  seguim baixant a la vora de la rasa de Sociats fins arribar al clot de Fontanet, ara ja pel solei amb bona pista anem pujant a la vora del torrent de Fontanet.


La pista fa un gir deixant al torrent encarant una forta pujada, més amunt s’aplana fins arribar a tocar la carretera, no hi entrem fent un gir a la dreta amb pendent suau arribem a Sant Mateu de Bages, passem de llarg i encarem una bona baixada que acaba al Lleirac ara farem una pujadeta i encarem una llarga baixada que ens porta a creuar la rasa de cal Lluç per seguir al costat del torrent del Jaumandreu que més avall creuarem diversos cops.


Arribem a una bifurcació on trobem les marques del Camí de la Sal i que seguirem, el camí que passa per l’obaga està al límit del reguel, després d’encarar un primer repetjó anirem mes o menys planejant i baixant lleugerament fins arribar a la rasa de cal Marqués on deixem el GR i comencem una forta baixada que ens porta al Cardener, el creuem i pugem suaument fins a trobar la C-55.



Travessem la carretera i per una pista  amb quitrà pugem fins a Sant Martí de Torruella, sortim del poble travessant la carretera de Santpedor deixant per fi el quitrà, anem baixant cap a la riera de Bellver fins a trobar un camí que puja a cal Piquet, seguim pujant fins a Vilaclara i de pla arribem a cal Mariano on fem una petita baixada per remuntar suaument el camí de Vallbona al Mirador de Montserrat, al arribar al punt més alt ens deixem caure i arribem a Santpedor.



El Recorregut


El Perfil


La Traça del GPS de la ruta "Santpedor-Turó de Roma-Antius-La Sala-Sant Andreu de Comallonga-Jaumandreu-Sant Martí de Torruella-Santpedor"






dimecres, 2 de gener del 2013

Manresa (El Congost) - Torrent de l’Infern - Cogulló de cal Torre - Senders Serres de Palomes i del Colomer-Rajadell - GorgBlau - Manresa



Sortim del Congost cap al bosc del Suanya, passant un bon tros de pista enquitranada, quan arribem a la riera de Rajadell la travessem i comencem a pujar amb quitrà fins a can Servitge on trobem la pista ara sense asfalt que puja sense parar al costat del torrent de l’Infern fins arribar al collet dels Morts, ara anirem planejant fins a cal Torre.


Deixem la pista principal per agafar un camí a la dreta que va pujant fins que empalmem amb el que puja de Castellfollit del Boix que agafem cap a ma dreta pujant cada cop amb més pendent, quan passem per can Vidales ens trobem un tirapits que ens deixa al Mal Cau, fem un revolt i ja amb pendent suau arribem a un trivi, seguint recte baixem a Rajadell però nosaltres trenquem a la dreta per arribar-nos fins al Cogulló de cal Torre.


Hi arribem després de fer un parell de ondulacions, la vista esplèndida, avui amb un plus al haver-hi les valls cobertes per la boira. Marxem enrere fins al trivi que abans hem trobat i l’agafem en direcció a Rajadell amb baixada suau,més enllà del mas Palomes agafem un sender a ma esquerra que segueix les marques del PR-C 76 - Rajadell - Cogulló de Can Torre.


El sender es pràcticament tot ciclable i divertit com es pot veure al vídeo que fa uns dies van fer els amics d’Osona Rutes, anem baixant primer per la Serra de Palomes i més enllà per la Serra del Colomer en un punt que fem un revolt tancat deixen el PR i marxem encara per sender cap al Matelot de Viladers i arribem al Cogulló de Viladers seguim una mica per fer in gir que ens deixa a un camí.


Seguim baixant pel camí amb poc us fent alguna pujada curta  i arribem a una pista ampla que baixa amb forts pendents a buscar el lateral de servei de la C-25, tombem a la dreta i al cap d’un ratet el deixem per seguir un camí que ens porta a Rajadell, marxem per la pista enquitranada que va al costat de la riera de Rajadell fins que abans d’arribar a la Cantina trenquem per una pista que travessa la riera i se’n aparta una mica tot pujant paral·lels a la via.


Fen una baixada curta per tornar a creuar la riera, el camí segueix el gran meandre que fa la riera enfilant-se per un repetjó i tornem a baixar passem una palanca i agafem un sender que va seguint riera avall i la creuem per una palanca de fusta a prop del Gorg Blau, una mica més avall ens hi acostem i al marxar ho fem per un camí planer que ens porta a l’altre banda del pont del bosc del Suanya, ara pugem per la pista enquitranada i desfem el caní del inici que ens deixa al Congost.



El Recorregut


El Perfil


La Traça del GPS de la ruta "Manresa (El Congost) - Torrent de l’Infern - Cogulló de cal Torre - Senders Serres de Palomes i del Colomer-Rajadell - GorgBlau - Manresa"






diumenge, 30 de desembre del 2012

La Sèquia de Manresa.Un Canal Medieval-Del Llac de l’Agulla(Manresa) a la Resclosa dels Manresans(Balsareny)



La sèquia de Manresa es va començar a construir l’any 1339 per pal·liar la falta d’aigua que provocaven les sequeres que patien, el canal que agafa l’aigua a la Resclosa dels Manresans recorre uns 26 quilòmetres fins arribar al llac artificial de l’Agulla amb l’escàs desnivell de 10,63 metres , déu n’hi do de lo savis que eren els  nostres avantpassats pels pocs mitjans que tenien.


Actualment es pot fer un recorregut gairebé tot al costat de la sèquia, la major part es sender i podríem dir que es ciclable al 100 %, per fer-lo nosaltres sortirem de l’Agulla fent el recorregut en el sentit contrari de l’aigua, per donar-li un xic de desnivell i perquè fotogràficament sempre tindrem el sol darrere.


Sortim doncs del la vora del llac i anem a buscar el sender que va pel costat de la sèquia cap a Sant Iscle, tot seguit creuem a gual la via del ferrocarril Manresa-Sallent, aviat arribem a Comabella d’on  marxem serpentejant entre camps i horts, avui la boira l’hi dona un plus al paisatge, així arribem a tocar a Santpedor, per sobre la font de la Riera i arribem a  la casa del Sequiaire.


Quan hem travessat el riu d’Or a la casa del Sequiaire seguirem serpentejant fins a travessar la BV-4511, a l’altre banda la sèquia ens posem per dins el polígon industrial Pla de Santa Anna seguint el sender a la vora del canal, passarem pel pont de les Bonegues, petit aqüeducte fet per salvar el terreny i al sortir ens posem per la zona de Sant Ponç.


Tot seguit entrem a un dels trams amb més arbres de la sèquia, per mi un dels més bonics, passem un altre petit aqüeducte el del Torrent de la Sala fins que sortim de la zona de pins i roures quan trobem el Roure Gros de la Sèquia, un roure centenari amb una soca d’uns dos metres de diàmetre, ara l’entorn canvia totalment passarem entre conreus, a l’esquerra dins dels camps veien Santa Magdalena de Bell-lloc, una ermita romànica mig en ruïnes.


Una mica més enllà  la sèquia es posa per dins un túnel per passar per sota d’un petit turó i nosaltres ens en apartem per superar-lo, serà la gran pujada del dia una quinzena de metres que ens pugen fins a passar per davant del mas de les Coves i que tot seguit perdrem al baixar el corriol que ens retorna al costat de la sèquia, entrem ara en una altre zona amb arbres i travessem un altre petit aqüeducte, el del mas de les Coves.


Sortim a un tram amb poca vegetació i arribem de seguida a un lloc on ens queda a tocar nostre a ma dreta l’antic runam salí de la Botjosa i a l’esquerra la via del tren, no es la part més maca del recorregut, la sèquia queda soterrada i nosaltres travessem la via i seguim al seu costat, quan s’acaba la via encara seguirem un bon tros sense veure la sèquia, quan la retrobem  arribem de seguida a la Torre d’en Roca, que hi passem pel darrere, passem l’aqüeducte de Conangle més llarg que els altres que hem passat i arribem a les mines de Vilafruns.


Ara hem de travessar la carretera la C-16-z i retrobem la sèquia que seguim fins que hem de tornar a sortir a la carretera que seguirem uns centenars de metres, la deixem per baixar a buscar altre cop el canal, i a baix a ma dreta tenim el Cardener, tots dos ens va acompanyant, a dalt a l’esquerra veiem Balsareny, mentre tant nosaltres anem seguint ara pel costat d’horts fins que la sèquia passa soterrada uns 600 metres per arribar al punt de captació d’aigua, la resclosa dels Manresans, aquest tram el fem al costat del riu en per dins d’un bosc de ribera.





El Recorregut


El Perfil






La Traça del GPS de la ruta "La Sèquia de Manresa.Un Canal Medieval-Del Llac de l’Agulla(Manresa) a la Resclosa dels Manresans(Balsareny)"






dilluns, 24 de desembre del 2012

Castellar(Aguilar de Segarra)-Mare de Déu del Grauet-St Martí de Maçana-Serra de Rubió-Cogulló de cal Torre-Riera de la Grevolosa-Castellar




A la traça hi veureu tres cues de ratolí que no son per deixadesa si no que van i tornen d’algun punt que he trobat que valia la pena desviar-se del itinerari, la primera es per veure l’ermita de santa Maria del Grauet, la segona per pujar fins a Sant Martí de la Maçana i la Tercera per arribar al Cogulló de cal Torre.


Sortim de Castellar, que pertany al municipi d’Aguilar de Segarra, per la carretera de servei que va pel costat de la C-25, quan portem tres quilòmetres i escaig la deixem per agafar una pista molt bona, que segueix les marques del PR-C 74 d’Aguilar de Segarra i que va pujant amb força pendent fins al pla del Casteller, al tombar marxem passant pel costat del Vendrell on comencem a pujar molt suaument per baixar fins a trobar la pista enquitranada que va cap a Seguers.


Travessem la pista i encara baixem fins al torrent de l’Obaga de l’Estrada, ara la pista va pujant amb poca pendent i arribem a la Mare de Déu del Grauet, després de visitar-la reprenem la marxa, deixem el PR i ara seguim les marques del GR-7, però quan portem cent metres a una vinya que tenim a ma esquerra hi veiem des del camí una gran pedra, si ens hi acostem podrem veure la tomba antropomòrfica que hi ha tallada.


La pista segueix pujant sua passant pel costat de Bolederes, i a un canto o l’altre anem trobant alguna casa de pagès que veiem de lluny, de mica en mica va augmentant el pendent, arribem a una cruïlla on deixem la pista per pujar a Sant Martí de Maçana, d’entrada superem un bon repetjó que esta formigonat i amb força pendent seguim pujant ara ja sense formigó fins que arribem a l’església. Retornem per on hem pujat.


Quan retrobem la pista que havíem deixat seguim pujant cada cop amb més pendent, al passar per can Palomes anem un tros curt de pla, tornem a pujar fins a una pista ampla que segueix amunt per la serra de Rubió, sota el bufar dels molins del parc eòlic, a mig camí comencem a baixar amb molt pendent pel camí de les Malloles, farem un parell de pujades i baixades ara ja amb poc pendent fins a trobar la carretera de Castellfollit del Boix que agafem per arribar al poble.


Al sortir del poble agafem una pista que puja lleugerament fins a can Vidales on comencem a faldejar la Punta de Palomes i encarem un tirapits que déu n’hi do, al arribar al Mal Cau on fem un revolt tancat i es suavitza el pendent, trobem un trivi i tombem a la dreta per anar cap al Cogulló de cal Torre, seguim pujant fins arribar-hi, es un balco amb vistes panoràmiques esplèndides quan el dia es clar, com es el cas. Retornem a trobar el camí que hem deixat al trivi.


Quan som a la cruïlla tombem a la dreta pel camí que baixa suaument cap a Rajadell, però aviat el deixem i seguint les marques del PR-C 76 de Rajadell agafem el sender que gairebé va baixant tota l’estona i es ciclable del tot, arribem a un camí que el creua i el deixem tombant a l’esquerra per encarar una baixada llarga amb algun tram de fort pendent i que ens porta a creuar la riera de la Grevolosa, a l’altra banda trobem la pista enquitranada que baixa de Castellfollit i que fem servir per arribar a Castellar que està molt a  prop.



El Recorregut


El Perfil






La Traça del GPS de la ruta "Castellar(Aguilar de Segarra)-Mare de Déu del Grauet-St Martí de Maçana-Serra de Rubió-Cogulló de cal Torre-Riera de la Grevolosa-Castellar"






dissabte, 22 de desembre del 2012

Navarcles-Cap de la Serra-Riera de Mura-Ca l’Artesà-Serra de les Bigues-Turó de Lligabosses, Serrat de la Mussarra-Bellveí-Viladecavalls de Calders-Soler-Navarcles.



Marxem de Navarcles per la carretera que puja al coll d’Estenalles, la deixem quan sortim del poble per agafar una pista que al inici està formigonada  però dura poc, la pista que va pujant força la deixem per tombar a la dreta per un camí que puja fins al Cap de la Serra. Després de planejar una mica agafem un sender que si no t’equivoques de traça es ciclable i ens baixa a la carretera.


Creuem la carretera i anem cap a l’esquerra a buscar un altre sender ciclable que va baixant i un tros avall trobem un camí que seguim i el deixem tot seguit agafant un sender ample que llevat d’un graó es pot fer tot dalt de la bici, arribem a una pista enquitranada que ens baixa fins a la riera de Mura, travessem la riera per una palanca i davant nostre veiem Sant Esteve de Vila-grasa.


Seguim el camí, passant pel costat del mas i pujant lleugerament pel costat de la riera passem per cal Jepet, continuem la pista i aviat creuem la riera a gual, a l’altre canto seguim riera amunt i al passar sota Pruners tornem a creuar-la, també a gual, arriba un punt just a davant de les ruïnes de cal Artesà on conflueixen tres o quatre torrents i es l’inici de la riera de Mura, que també rep el nom de Sant Esteve o de Nespres indistintament.


En aquest punt agafem un repetjó formigonat que puja cap a la Vila i que deixem tot seguit per agafar un camí que al inici es molt desfet i pedregós però que va millorant a mesura que anem guanyant alçada, després de pujar unes fortes pendents tenim un petit respir per seguir pujant encara fort fins que arribem a la Vila on retrobem el camí que hem deixat abans.


La pista va pujant sense massa pendent, arribem a un trivi i deixem el camí de l’esquerra que marxa cap a Talamanca seguint pujant cap a la serra de les Bigues, quan estem a prop de la carretera deixem aquesta bona pista per agafar un camí en força desús que en pendent suau ens porta a la carretera de Talamanca, la creuem i just a l’altre cantó trobem una pista que agafem.


Ara anem baixant amb força pendent, amb trams sorrosos i de menys pendent, ens porta fins a la riera de Talamanca, la creuem i comencem a pujar deixant-la i seguint al costat del torrent de la Devesa, quan el creuem el pendent augmenta i serà força constant fins que arribem al turó de Lligabosses on trobem trivi i agafem el camí de l’esquerra per seguir pujant  fins a sota del turó, ara anirem mig planejant pel serrat de la Musarra seguint el camí de la carena passarem pel costat del Bosc de Mussarra on comencem una lleugera baixada que ens porta a la petita ermita de Sant Pere Màrtir, des de on tenim una vista aèria de Monistrol de Calders.


Deixem l’ermita seguin encara el camí de la carena que deixem una mica més avall començant a baixar cada vegada amb més pendent cap a la Casa Gran de Bellveí, mentre baixem tenim unes vistes molt bones de l’amplia vall que forma el riu Calders. Passem pel costa de la casa i anem cap a Bellveí on trobem la font de Bellveí  un lloc idíl·lic sota uns plàtans altíssims.


Creuem el riu Calders per una palanca i seguint les marques del PR-C 197 sender del riu Calders, a estones, anem cap Rubió, sense arribar-hi, el camí anirà baixant sense pendents forts, creuem el Calders a gual i pujant i baixant ho farem un parell de cops més, el segon per on gorg preciós.

Arriba un punt que deixem el riu per començar a pujar cap a Viladecavalls de Calders i no parem fins a dalt l’església vella de Sant Pere, un cop vista retornem tot baixant uns centenars de metres i seguim la pista per on em pujat ara cap a la dreta on després d’un sifó passarem pel Soler, una llarga i suau baixada ens porta al sender de la ruta de les fonts i arribem a Navarcles entrant per la font Nova.





El Recorregut


El Perfil






La Traça del GPS de la ruta "Navarcles-Cap de la Serra-Riera de Mura-Ca l’Artesà-Serra de les Bigues-Turó de Lligabosses, Serrat de la Mussarra-Bellveí-Viladecavalls de Calders-Soler-Navarcles."