El Balandrau — Ribes de Freser, Meianell, Collada de Fontlletera, Coll dels Tres Pics, Balandrau, L’Atalaiador, El Serrat, Ribes de Freser

Sortim de Ribes de Freser amunt per la carretera de Pardines, tres quilometres i escaig d'asfalt anem cap a Ribesaltes per pista formigonada fins al trencall del Serrat, una mica més amunt ens atrapen el Jordi i l'Enric grans coneixedors de la vall, la petem una mica i seguim cadascú pel seu cantó,d'aquí fins el coll de Meianell continuarem la llarga pujada de pendent sostinguda per una bona pista, en algun lloc pedregosa però no solta, als 17 quilometres de pujada arribem al pla que hi ha al coll de Meianell, ara tot planejant o amb lleugera pujada pels 2000 metres, arribem gairebé al collet de la Gralla.

Una mica abans del collet hi ha un caminet a l’esquerra que agafem, l’entrada es sobtada però després podem pedalar fins a trobar la pista que puja del collet de la Gralla, tombem a l’esquerra per un tram molt malmès i pedregós, pujant i baixant de la bici arribem a la collada de Fontlletera, el camí millora i ens permet pedalar quasi be fins arribar al coll dels Tres Pics, ens comencem a enfilar empenyent o carregant la bici al coll, va a gustos, i fins dalt del cim poc podrem pedalar per salvar els dos-cents metres de desnivell que ens resten.

Cim del Balandrau (2585 m), amb vistes impressionants miris on miris, marxem seguint la carena en direcció al Puig Cerveris, comencem descendint per un sender pedregós que no ens permet anar sobre la bici fins que comença a aplanar-se, deixem la carena per anar en direcció a Roques Blanques, ho fem per prats alpins on es pot anar sobre la bici segons la traçada que esculls, alguna baixada es inevitable fins arribar a l’Atalaiador, pel mig dels prats anem a buscar un sender que va passant entre clarianes de bosc fins a entrar-hi de ple, una mica perdedor però si s’està atent a les fites ens en sortirem prou bé fins arriar a la pista que puja del refugi de l’Arola, tot això sobre la bici.

Travessem la pista i agafem el sender que baixa al Serrat, ciclable del tot, quan hi arribem portarem uns 1150 metres de baixada i set quilometres de distancia, baixant sobre la bici un tant per cent elevadíssim per uns paratges molt bonics, sortim del serrat baixant cap a un parell de torrents per un caminet amb forces lloses, ens enfilem empenyent la bici per un curt sender que ens deixa a un camí encantador que va a parar a la pista formigonada que puja de Ribesaltes per on em pujat al matí, la seguin, ara avall, fins a trobar el camí que baixa a Ribes de Freser passant per Ventaiola.

El Recorregut

El Perfil

La Traça del GPS de la ruta "El Balandrau — Ribes de Freser, Meianell, Cda. Fontlletera, Coll dels Tres Pics, Balandrau, L’Atalaiador, El Serrat, Ribes de Freser"

EL PUIG CERVERÍS — Ribes de Freser, Ribesaltes, Coll de Meianell , Puig Cerverís , Pla de les Aranyes, Pardines, Ribes de Freser

Amb un cap de setmana mig esguerrat, el matí del dissabte tinc feina, el diumenge he de ser d’hora a casa, però jo tinc al cap anar a donar un vol amb bici per la Vall de Ribes, anant barrinant se m‘encén una bombeta, puc pujar a Ribes després de dinar el dissabte, fer un bivac al Coll de Meianell i el diumenge al matí pujar al Puig Cerverís.

Dit i fet, arribo a les sis de la tarda a Ribes de Freser i començo a pujar amunt per la carretera de Pardines, tres quilometres i escaig d'asfalt fins la cruïlla que porta a Ribesaltes hi vaig  per pista formigonada que segueix  fins al trencall del Serrat, d'aquí fins el Coll de Meianell continuarem la llarga pujada per una bona pista, en algun lloc pedregosa però no solta, als 17 quilometres de pujada arribem al pla que hi ha al Coll de Meianell.

La previsió meteo per la zona Ter-Freser per la nit es sense risc de pluja,amb una temperatura de 14 graus a 2000 metres i bufarà un ponent de 16 km/h, doncs busco un lloc arrecerat que miri a llevant, i de passada em coincideix amb la millor vista des del coll, mirant cap al Balandrau  i de retruc veure sortir el sol, sense aïllant,  per estalviar pes, amb una petita lona per la rosada em poso dins del plumó, que feia més de deu anys que es fotia de fàstic i mirant cel estrellat que fa por de que et caigui al damunt em poso a dormir,  per allà les dues de la matinada em desperta un soroll a cau d’orella, obro el frontal i es una guineu que m’ha mangat la capsa buida del cacaolat que m’havia begut, i me’l ha tret de la motxilla, la molt guilla, li foto quatre crits i no marxa ni amb fum de sabatots, no fins que ha llepat les restes del cacaolat, au surt del sac i a penjat la motxilla a un pal que no hi arribi, sort que no hi ha mones per aquí, pensant això em quedo adormit. Es l’inconvenient del bivacs, encara que fins ara l’unic animal que m’havia molestat era algun mosquit.

L’ avantatge es que si et vols llevar d’hora les primeres llums ja et despertem, sense sortir del sac, fot rasca per estar parat, esmorzo, amb  les primeres llums que mica en mica van tornant els colors a les coses que ahir els hi havia llevat, no m’hi entretinc gaire però i començo a pujar per el camí herbós que va faldejant el Cerverís, puja fortet al inici i amb la gespa-lapa dificulta la pedalada, aviat disminueix el pendent i es puja mes còmodament, amb això comença a treure el nas el sol, m’hi assec una bona estona, reprenc la pujada fins al Clot Fosc on deixo el camí i pels prats vaig fins la carena per veure com s’omple de llum la Vall de Ribes, en aquesta estona de pujar m’he trobat quatre ramats diferents de isards, aprofitant per menjar l’herba humida per la rosada.

Del punt on soc veig la fita del Puig Cerverís i com que no hi ha pas camí vaig pujant fent diagonals per disminuir la pendent i empenyent la bici amunt fins que em ve a rebre  el petit rètol   que hi ha en un pal i diu Els Bastions, La travessa de la Vall de Ribes Nº 13 - Puig Cerverís (2.208m), m’ha costat menys del que em pensava, clar que ahir vaig fer els 17 quilometres de pujada i avui me’ls he estalviat, fa un dia esplèndid les vistes son molt boniques el Taga, Puigmal, Torreneules, Balandrau, Tes Pics , Fontlletera... i així 360 graus, m’he fet un bon regal.

Ara la baixada la faig en direcció al Taga, per la carena, al inici, poc tros, a peu però aviat a sobre la bici, bastant avall una altre tram amb pedres em torna a fer baixar uns metres a peu i altre cop a sobre fins atrobar el camí de pujada ja tocant al Coll de Meianell, desfaig el camí d’ahir per la pista fins a trobar un sender amagat, que baixa al Pla de la Caritat amb un inici a peu però aviat ciclable, segueix baixant cap al Pla de les Aranyes, a voltes pel mig dels prats sense marques del sender, però jo porto la traça del Pep Sanchez, que em va recomanar aquesta baixada i no tinc cap problema de marques, quan tombo  a la dreta, si que veiem un sender ben marcat que vaig a buscar, des de aquí es veu que va baixant per entre ginesta florida i es difumina pels prats, un bon tros avall el sender, que es ciclable totalment , s’eixampla i em porta fins a Pardines. Per carretera arribo a Ribes, saltant-me per error un altre sender, que  portava la traça de GPS.

El Recorregut

El Perfil

La Traça del GPS de la ruta "EL PUIG CERVERÍS — Ribes de Freser, Ribesaltes, Coll de Meianell , Puig Cerverís , Pla de les Aranyes, Pardines, Ribes de Freser"

Ripoll-Ribamala-Coll de la Tuta-Collet del Vent- Sant Julià de Saltor-Ripoll

Aquesta ruta surt de Ripoll per la Via Verda de La Ruta del Ferro i del Carbó que puja a Ogassa, esta enquitranada i puja suaument, la seguim uns cinc quilometres, sortim a la C-151 en direcció a Ripoll i al trencall de Ribamala comencem a pujar una pista molt bona que puja al Coll de Jou.

 La pista va pujant al inici no gaire constant, ara puja ara mig planeja fins arribar al Torrent de les Puntes, ara pujara força constant, en una pendent  del  8% de mitjana, amb bones vistes a la Serra de Cavallera, quan arribem als Plans de la Tuta, al mig d’un revolt molt tancat, hi ha unes escales que pugen a un mirador encarat a la Vall del Ter on paga la pena pujar-hi, seguim pujant i quan som al Coll de la Tuta agafem un corriol que ens porta al monòlit commemoratiu on va deixar-se morir Lluís Maria Xirinacs.

D’aquí anem pels prats, seguint fidelment la traça del gps, doncs al inici no trobem cap rastre del sender, quan la trobem ja no te pèrdua, ens portarà al Collet del Vent baixant algun cop de la bici i passant per algun punt exposat, tot això ho fem per Sota de la Serra de sant Amand, del collet baixem per prats sense traça a trobar la pista que ens portarà al Coll de Canyamars amb Sant Julià de Saltor sota nostre, hi podem baixar directament o bé podem pujar al Coll de Saltor i retornar  Saltor per un sender que hi va directe.

Quan som a Saltor anem a  trobar un corriol al inici desesperadament pedregós, que va millorant  poc a poc a mesura que anem baixant, fins a trobar una camí que ens anirà baixant passant per Muiols, seguim baixant i quan trobem un sender que travessa el Torrent de Muials l’agafem, el punt on el tavessem hi ha un gorg que si ens ve de gust podem refrescar-nos, a quan som a l’altre banda agafem un sender ciclable fora de quatre graons que ens deixa a la pista que passant per Comallevosa ens portarà fins a Ripoll.

El Recorregut

El Perfil

El Camí de la Retirada -- Camprodón, Font- Rubí, Coll d'Ares, Prats de Motlló, Cal Got, Torre del Mir, Coll Pregón , Espinavell, Graell, Puig de Sant Joan, Camprodón

Sortim de Camprodon en direcció a Font-rubí, per una pista rural asfaltada que va pujant, al arribar-hi després de passar el Coll Pregón agafen un senderó que ens estalvia asfalt i ens baixa al Coll de la Batllia, agafem la carretera que va a Baget per poc tros ja que ens desviem al trencant que puja al Querol per una pista formigonada, quan passem la masia seguim pujat envoltat de prats que després de fer un sifó se’ns apareix el Costabona, arribem al Collet de la Costa i comencem a pujar fins a la Casilla, amb algun tram al mig pedregós, seguim pujant fins passar Quera del Boc, el segeix una baixadeta i per un camí amb forta pendent i molta grava, a estones, arribem al Coll d’Ares.

Al coll anem a buscar el sender que varen fer servir els Republicans per fugir dels colpistes, l’anomenat Camí de la Retirada, hi ha una placa que ho recorda i entre altres coses diu  “ aquí acaben les penes d’una guerra, comencen les d’un exili que et desterra!”, i encara hi ha politics que juguen amb foc per mantenir-se a dalt, però per sort farem el camí gaudint d’una baixada per un corriol a estones molt estret, a voltes amb una fina graveta que et vol tirar vessant avall, amb giragonses inacabables... bé, tot lo bo s’acaba i després duns 700 metres de desnivell acabem a la carretera, si es vol el sender segueix fins a Prats de Molló.

Seguim baixant mig quilometre per la carretera que porta a Prats, agafem una pista rural asfaltada a l’esquerra que va pujant fins que arribem a Can Got i la deixem per segui una pista molt bona, que amb una llarga però suau pujada ens pujara envoltat d’avets, fajos, larix, freixes i molta, molta ginesta, al Pla de Meians, abans quasi be a dalt trobarem la Font de la Torre amb un doll d’aigua fresquíssima, aqui deixem la pista i per camins difuminats entre prats segim pujant, passant les Basses de Puig Sec i més endavant tot carenejant arribem al Puig de la Clapa a 1655 m.

Seguim per la carena, de baixada, amb algun tram molt pedregós, gaudint de les impressionants vistes del Costabona i Massís del Canigó, arribem al Coll Pregon, on tombem sobtadament a l’esquerra per un sender que comença suau però aviat ensenya les urpes, amb forta pendent i xaragalls pedregosos, que duran poc, a mesura que anem baixant el sender s’aixampla passant a caminet, camí i entrem a Espinavell per la porta del darrere, seguim baixant ara per asfalt fina a trobar la carretera de Molló.

Per la carretera seguim baixant un quilometret fins el trencall que puja al Graell al inici per unes pendents formigonades que ens fan guanyar alçada ràpidament , amb un parell de revolt desapreix el formigó, la pujada es sostinguda fins arribar al Puig d’Assiol, amb un tram final herbós, passem el collet, sense cap traça, seguint fidelment al gps, trobem un corriol que comença baixant i acaba pujant, reguerons molt marcats i amb pedres, agafem un camí que cada vegada puja amb pendent més forta fina arribar al Puig de Sant Joan, la cota que em marca el gps es 1670 m. el sostre del dia.

Hem anat a parar a una tanca que no te cap pas, o l’esgotament em cega, baixo paral·lel a la tanca i acabo la paciència, faig passar la bici per sota i jo també m’hi arrossego per passar al altre cantó, quatre ratlles enfonsades a la gespa es el camí que em de seguir, mes avall per prats un senderó ens passa entre pedres i va a buscar una pista que intuïm a la llunyania, la pista cada cop més bona, ens porta a la carretera de Camprodon i hi arribem ràpidament.

El Recorregut

El Perfil

La Traça del GPS de la ruta "El Camí de la Retirada -- Camprodón, Font- Rubí, Coll d'Ares, Prats de Motlló, Cal Got, Torre del Mir, Coll Pregón , Espinavell, Graell,Puig de Sant Joan, Camprodón"

Ribes de Freser - Ventaiola - Refugi de Ribesaltes - El Collell

Aquesta ruta me la va recomanar el Pep, el dia que varem coincidir pujant al Coll de Meianel, per les seves vistes i si en aquella ocasió faldejàvem el Puig Cerverís i el Ballandrau pel Est ara ho farem pel Oest, el recorregut que em proposava fa la tornada diferent, baixa cap al Serrat per un corriol que per les tempestes de les tardes dels últims dies vaig creure poc assenyat de fer, de fet el dia va acabar amb un creixement de núvols i una pedregada que va deixar tota la vall blanca.

Per aquest motiu l’anada i tornada la faig pel mateix lloc, tot per pistes bones i un tram curt de pista formigonada. La sortida a Ribes de Freser i anem a buscar la pista que puja al mas de Ventaiola, quan trobem la pista que ve de Ribesaltes la seguim en direcció a Tregurà, trobarem un trencant que va al refugi de Ribesaltes el seguim, passem el refugi i passem la barrera per seguir la pista principal que ens pota al Collell o els Collets, segons el mapa que mirem, durant la pujada tenim molt bones vistes al Puigmal i des del Collell un bon mirador cap a les Gorges de Nuria. La tornada pel mateix camí es molt rapida. 

El Recorregut

El Perfil

La Traça del GPS de la ruta "Ribes de Freser - Ventaiola - Refugi de Ribesaltes - El Collell"

Ribes de Freser - Coll de Meianell - Collet de la Gralla - Tregurà - Vilallonga de Ter - Abella - Collada Verda - Pardines - Ribes

Sortim de Ribes de Freser en direcció a Ventaiola, tot pujant anem a buscar el camí formigonat que ve de Ribesaltes, anem guanyant alçada ràpidament, les vistes també milloren ràpidament, ens passen dos ciclistes... ens atrapen dos més...
   ―Que ets el Joan? ―em diu un d’ells.
   ―Si ―responc estranyat.
   ― Soc en Pep.
Ves per on, el destí es inexorable, un amic virtual, un blocaire, amb el seu bloc Vall de Ribes que tantes i bones rutes, sobretot per la vall, ens relata, ara te cara i ulls. Seguim una estoneta pedalant junts, parlant de rutes, de que si no?. Però ells tenen un ritme i nosaltres un altre, així seguim els nostres camins, content de la trobada.

 Amb tot això, em deixat ja el formigó per anar pujant pel camí, tot gaudint de les vistes privilegiades cap a la Serra de Cavallera i el Taga (2039 m.)el seu punt culminant, amb el Ramon ens mirem les pistes que hi pugen i que recordem de la tardor passada, seguim sempre en direcció a Tregurà, a mesura que anem pujant, deixem uns cinc-cents metres sota nostre Pardines, arribem a una corba forta deixant a la dreta el Puig de Mont-roig (1991m.) i arribem al Coll de Meianell on acaba la continuada pujada. Fem una mossegada delitant-nos del paisatge.

Marxem per la pista que al principi va planejant i ens porta a passar per sota el Puig Cerverís (2206 m.) arribem al Refugi de Tregurà per sota del Balandrau (2584,5 m.) pujant lleugerament anem rodant per sobre dels 2000 metres i arribem al Collet de la Gralla, per sota del Castell dels Moros, comença la baixada , amb un terreny pedregós que ens deixarà vibrats del tot, arribem a Tregurà de Dalt, ara ja per asfalt seguim baixant passant Tregurà de Baix i acabem la forta baixada al creuar el Ter, per la carretera que va a Camprodon passem Vilallonga de Ter i agafem el trencall que puja a La Roca.

Pugem per la carretera asfaltada cap a la Roca i amb pendent sostinguda arribem a Abella, creuem el poble per unes fortes rampes formigonades i ja a les afores comencem a pujar per una pista pedregosa i fort pendent, les pujades seguiran uns tres quilometres més, ara més planer el camí fins arribar al Pla de Satlla, un ultima pujada ens porta a la Collada Verda, marxem planejant al inici però aviat la cosa s’emprenya i unes fortes rampes de baixada, amb trams molt pedregosos ens portan a Pardines de on per la carretera asfaltada baixarem ràpidament a Ribes de Freser.

El Recorregut

El Perfil

La Traça del GPS de la ruta "Ribes de Freser - Coll de Meianell - Collet de la Gralla - Tregurà - Vilallonga de Ter - Abella - Collada Verda - Pardines - Ribes"