Mare de Déu de Corbera, Font del Tagast, Cogulló d’Estela, Roc d’Auró, Torreta dels Enginyers, Coll de Tagast, Serra de les Arades, Pleta de To, L’Estany

Sortim del santuari de la Mare de Déu de Corbera agafant el PR C-73 que puja per un sender  ben marcat, la pujada es forta i ens porta a una pista que deixem tot seguit per anar cap a un sender  planer, també molt fressat, que passa pel darrere de cal Déu aviat però comencem a enfilar-nos recte, fent una drecera dreta que talla pel mig un camí que va fent ziga-zagues, així arribem a la Font de Tagast.

Marxem de la font retornant una mica enrere i tombem cap a l’esquerra tot pujant per prats on el camí es poc evident, trobem alguna fita escadussera fins que en una curta baixada anem a parar a una pista, ara pugem lleugerament fins al Coll d’Estela, tombem a l’esquerra i seguin un vailet que ens queda a la dreta fins que el camí es més fressat, aleshores quan el sender es comença a enfilar trobem un pas amb roca calcaria on hi ha un cable que ens ajuda a pujar, més amunt hem de superar una curta escletxa, el camí ara te timba a mà dreta però de seguida girem i arribem al cim del Cogulló d’Estela (1869 m).

Del mateix cim podem veure els dos següents cims que volem fer, en primer terme el Roc d’Auró i pel seu darrera sobresurt la Torreta dels Enginyers. Desfem el camí fins al Coll d’Estela, més enllà trobem la Font d’Estela, pugem una mica i trobem una altre font, la del Pein, tot seguit deixem el sender més marcat i tombem a mà dreta posant-nos a una zona caòtica que anem pujant guiant-nos per nombroses fites, arribem a un punt on trobem un sender més traçat i l’agafem cap a la dreta seguint unes marques amb la senyera que ens porten a un coll on trobem una cadena que ens ajuda a superar un tram rocallós, una curta pujada sense cap complicació ens deixa al cim del Roc d’Auró (1948m).

Marxem del cim retornant a la cruïlla on hem sortit del caos de roques i seguin el sender que marxa força planer faldejant la muntanya, encara amb marques amb la senyera, arribem a un punt on pugem decididament fins a un collet, tombem a la dreta i pel mig de prats, per sota d’unes línies elèctriques gairebé de pla arribem a la Torreta dels Enginyers (1987m) on hi trobem un vèrtex geodèsic.

Pel mig del bosc anem a buscar una pista amb grava que baixa suaument als Pla de l’Orri, tombem a la dreta i baixem pel mig dels prats fins a trobar un sender molt marcat que Baixa al pla de la Bassa, voregem la bassa i arribem al Coll de Tagast. Pugem al costat d’unes roderes que han erosionat el prat i arribem a un collet ( hi ha un rètol casolà que l’anomena Coll de l’Angel) deixem el sender fresat tombent a la dreta enfilant-nos pel mig del bosc i amb un traçat poc evident anem pujant fins al Serrat de l’Hospital on hi trobem una fita (un munt de pedres i un basto) que assenyala el punt més alt.

Retornem un xic enrere i descendim a mà dreta baixant per un pendent fort pel mig del bosc, sense marques ni camí, i arribem a un sender just on acaba la Canal del Tonedor, podríem baixar per la canal per anar a l’Estany però ens estimem més fer una petita marrada i anar-hi per la Serra de les Arades. Pugem primer al Serrat de les Estelles on trobem una fita ( una altre pila de pedres) que ens indica el punt més alt i sense camí anem carenejant, amb baixada suau, la Serra de les Arades, a la vora de la cinglera que ens queda ala dreta, arriba un moment que ens en separem marxant cap a l’esquerra i sense cap traça descendim amb més pendent, travessem una pista i pels mig del bosc trobem un senderó que ens porta fina la Pleta de To.

Seguim recte per arribar-nos fins un morral on hi ha una estelada (un drap casolà ens indica que es el Morral d’Estelles?). A sota nostre veu l’ampli pla de l’Estany. Retornem a la pleta i del petit coll cerquem l’entrada força amagada d’un sender que ens ha de portar fent una llarga baixada en diagonal fins a l’inici de la Canal del Tonedor, ara el camí es poc visible,seguim baixant fins a trobar una pista que es portara pel costat del mas de l’Estany.

Continuem per la pista que va a parar a una de més amplia i va baixant suaument fins al Coll de l’Oreller on hi ha una cruïlla, tombem a la dreta seguint les marques del GR 107, encara baixant lleugerament, més avall el camí comença a pujar, passant algun tram amb formigó, i arribem al santuari de la Mare de Déu de Corbera.