Aquesta ruta
té trams comuns a la ruta 3161288, però
amb variants importants pel que fa als senders, en total en farem al voltant de
vint-i-cinc quilòmetres, per això he d’avisar que pot crear addicció, la
sortida la fem a Santpedor, a una zona on hi ha un bon aparcament, anirem una tram
curt a la vora de la via i tombem a l’esquerra per fer un primer corriol curt
que ens deixa a un camí que passa per sota la via, a l’altre banda ja agafem un
altre corriol que s’enfila primer suaument per encarar un tirapits, i seguirem
a prop d’un quilòmetres i mig pel sender fent
giragonses pel bosc sense baixar de la bici fins a creuar el torrent de
Bonegues.
Al arribar
el torrent trobem les marques del PR-C 131 Voltejant Santpedor i les seguirem,
ara el sender es comença a enfilar però tant sols trobarem un parell de passos
on potser posarem els peus al terra, per estalviar-nos un empit de difícil
superació deixem el PR-C trencant a ma dreta i encarem una baixada forta entre
alzines per on va jugant el corriol, i nosaltres es clar, quan ja planegem
retrobem el PR-C que seguirem encara.
Anem a parar
a una pista que seguim poc tros, quan trobem un corriol a ma dreta que comença
a baixar, deixem el camí i el PR-C, el sender amb algun tram erosionat per la
pluja es baixa molt bé, travessem el torrent de a Sala i ara de pla veiem com
es va eixamplant i el deixem agafant un camí que ens deixa en un tres i no rés
a la Sèquia de Manresa, seguirem el sender que va pel costat fent la part final
d’un dels trams que trobo més bonics, fins que arribem al Roure Gros.
Deixem la
sèquia i marxem cap a la dreta per un camí secundari que ens porta a la pista
enquitranada que va a parar a les rotondes, travessem la C-25 agafant el camí
que baixa a la Corbatera, una zona humida del Llobregat, la veiem de lluny però tombem cap a la dreta
en direcció contraria i per diversos camins anem cap al Pont de Cabrianes que
ens permetrà travessar el riu.Comencem a
enfilar-nos pel serrat del Galobard, una pendent forteta ens porta a una
torrentera seca i després d’una baixada suau entrem a un sender on anirem
pujant o planejant sense dificultats fins arribar a l’Oller, sortim a una pista que va pujant suaument la
deixem per anar a treure el cap a la Roureda de les Tàpies i per diversos camins
arribem al Canadell, hi passem pel costat i una baixada ens deixa a tocar de la
carretera.
Entre la
carretera i el vell forn de teules hi veiem un sender que s’enfila, l’agafem i veiem que augmenta el pendent fins que
trobem unes arrels que segurament ens estroncaran l’alegria d’anar encara sobre
la bici, quatre passes i tornem a pedalar, a dalt trobem una pista que creuem i
seguim un sender que ens puja fins a l’ermita de Sant Salvador del Canadell,
marxem per un caminet que esdevé sender i que va pujant suaument fins que
arribem a una pista que agafem breument i ens baixa a tocar la carretera.
A l’esquerra
de la carretera veiem un sender que puja i l’anem a buscar, l’anirem seguint
tot pujant sense massa pendent gairebé un parell de quilometres fins que va a
parar a una pista, seguim pujant i abans d’arribar a la Guardia encara farem un
corriolet amb un final impossible que ens deixa al quitrà dels carrers de l’urbanització,
seguim un parell de carrers fins que arribem al camí de les Basses Noves, ens
rep un tirapits, i a dalt ja baixant suaument arribem a la carretera que puja d’Artés.
Seguim uns
metres la carretera sense entrar a Calders, passem una rotonda i agafem la
carretera que baixa a Monistrol de Calders, al primer revolt veiem les marques
del PR-C 197 Sender del Riu Calders, tomben a la dreta i nosaltres darrera, al
entrar al sender ens rep l’Alzina de l’Erola, tot seguit veiem que tomba a la
dreta i s’encaixona per un lloc de mal ciclar, nosaltres baixem de la bici fins
a sota de la balma del Cargolaire, el sender comença a baixar per un lloc ple
de pedres gairebé impossible, però no del tot, a mesura que anem baixant hi ha
menys pedres i es va fent millor fins que arribem al torrent de la Querosa.
Travessem el
torrent sec i encarem un empit que ens deixa al camí que volteja el castell de
Calders, quan so a sota deixem el PR-C 197 que segueix la pista i trenquem a l’esquerra
per agafar un sender que puja en un inici i després va de pla o baixa, passa pel
costat d’un pou de glaç,i arribem a la pista que em deixat abans retrobant les
marques del PR-C, el seguim passant pel costat de Malniu, i quan va per
travessar el riu Calders el deixem, seguint recte i agafant un sender que passa
per paratges molt bonics arribant a tocar el riu.
El sender
ens deixa a una pista que trencant a la dreta passa per la font de Bellveí el
mas del mateix nom, trenquem a la dreta i comencem a pujar un camí estret i
molt erosionat però ciclable, més amunt trobem un sender que marxa cap a l’esquerra
i el seguim, va pujant per l’obaga del serrat de Montbrú, amb molta vegetació
que l’hi donen un aire selvàtic anem pedalant amunt fins que arribem gairebé a
carenar i el sender molt erosionat i amb algun graó ens farà empènyer uns deu
minuts, segons el motor que portem.
Al punt més
alt on convergeixen els serrats de Montbrú, del Feliu i del Vintró baixem a
trobar una pista que va seguin el serrat del Vintró baixant sense massa
pendent, la deixem a trobar a ma esquerra un sender de molt bon fer que anirà
baixant per la solella del Vintró, el sender ens retorna a una pista on farem
una pujada i quan comencem a baixar, ja al serrat dels Alous, la deixem i agafem un sender a l’esquerra que anirà
resseguint tot el serrat pel solei i pràcticament baixant llevat d’un parell de
punts on pugem i fins i tot en un haurem d’empènyer la bici.
Anem a parar
a una pista que baixa al Cap de la Serra, la deixen aviat agafant un sender que
de pla i baixant ens porta a la carretera que baixa a Navarcles, la creuem i a
l’altre banda encarem un corriol amb un empit explosiu d’entrada i que anirà
baixant fent giragonses per dins del bosc creuant diverses vegades el camí de
les Basses, tant sols hi trobarem un punt difícil gairebé al final quan estem a
punt d’arribar al la pista.
La pista
baixa fort fins arribar al pont de les Generes, creuem el Llobregat i agafem la
pista que ens porta a Sant Benet de Bages, passem per davant del monestir i marxem per la pista enquitranada que ens
porta a creuar la N-141c, hem de parar atenció al creuar ja que ho fem a gual,
a l’altre banda anem pujant suaument cap a les Oliveres, entre conreus i anem a
petar a un altre punt negre de la nostre ruta creuar un parell de carreteres i
el polígon industrial de la Serreta, seguim per camins que van passant entre
conreus, arribem al riu d’Or que passem per un pont penjant, i amb la mateixa tònica
tot planejant arribem a Santpedor.
El Recorregut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada