Marxem del Pont de Vilomara pel camí que va pel costat de la riera de
la Santa Creu, va pujant lleugerament per planejar abans d’arribar a la Casa
Nova de Sant Jaume, que deixem a la nostre esquerra, ara anirem pujant i
baixant travessant varies vegades la riera de la Santa Creu fins que l’últim
cop ens comencem a enfilar, deixant la riera a la dreta, la pujada es força dreta i el ferm una mica
desfet fins que arribem a una pista, al arribar a cal Padre, on millora.
Baixem una mica per tornar a travessar la riera un parell de cops més,
ara ja per uns pontets, al arribar a un trivi, davant de Santa Creu de Palou,
deixem el camí principal que va cap a Mura i tombem a la dreta per pujar un
camí força dret que ens deixa davant l’Alzina dels Penitents a l’entrada del
camí del Farell, de fet l’autentica alzina era un arbre que estava a prop d’aquí,
al camí de Mura a Montserrat on descansaven els peregrins i que va ser tallada
per uns vàndals, de fet aquesta l’hauríem d’anomenar
l’alzina del Farell.
El camí segueix pujant amb un pendent de força bon fer, passem a prop
de la Mare de Déu de la Concepció, una petita ermita apartada uns centenars de
metres del camí, i arribem a Mata-rodona, el camí ara marxa més planer fins arribar
al racó de la font de l’Hort, deixem la pista per agafar un sender a mà dreta,
poc ciclable, que puja fins al coll de la Creu on trobem una pista que agafem cap a l’esquerra i després de superar
un tirapits planeja fins a Puigdoure.
Marxem de Puigdoure baixant i canviant de vessant amb unes vistes privilegiades
cap a Montserrat i el serrat dels Trons on en un dia clar, com es avui, es veu perfectament
Sant Jaume de Vallhonesta, anem baixant doncs fins que al passar per sota el
Regal deixem la pisat per agafar un trencall a la dreta que primer planejant i
després baixant algun fort pendent ens deixa al Putxet.
Passem de llarg i encara amb
forts pendents arribem al torrent del Sot de l’Infern, el camí ara anirà de pla
per la llera del torrent fins a trobar la pista que va a Mura, la seguim pujat
un fort repetjó i la deixem per trencar a l’esquerra una pista que va pujant al
inici amb pendent que es va suavitzant
fins que al tombar a les vistes de les balmes Roges fem una lleugera baixada
mentre anem per sota, arribem a un trivi que agafem cap a la dreta i un
tirapits ens porta amunt fins que veiem un trencall que és el camí que va fins
a les Tines de les balmes Roges, ens hi arribem desviant-nos un centenar de
metres de la pista principal.
Quan ja hem visitat les tines, retornem a la pista que havíem deixat i
encarem un seguit de tirapits, que ens deixen sense alè, i que acaben al
carenar la Serra de Puig Gili, quan la pista comença a baixar trenquem a l’esquerra
agafant un sender llarguíssim que va carenejant la serra, baixant gairebé sempre
encara que haurem de superar algun repetjó, i que ens permet anar sobre la bici
llevat d’algun tram i segons el nostre nivell.
El sender el deixem al arribar a la pista que va perdent alçada fins a
la vall del flequer tot i que trobem
alguna pujada entremig, quan portem una estona resseguint l’obaga de la serra
de Puig Gili arribem al torrent del Flequer, que travessem just al davant del
conjunt de tines del Ricardo, seguim la pista que va baixant, amb algun pujador
entremig, a trobar la carretera que baixa de Rocafort i que ens portarà de baixada fins al Pont de
Vilomara.
El Recorregut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada