.

.

divendres, 25 d’octubre de 2013

Monistrol de Calders -La Sala de Sant Llogari-Vilanova-Pujalt-Marfà-Molí de Brotons


Marxem per Monistrol de Calders fent unes bones rampes fins arribar al Saladic, ja deixant el poble enrere comencem a baixar, deixem l’asfalt i seguim la pista que va a la vora de la Riera de Sant  Joan, entre baixada i pla, arribem a un curt repetjó que puja fins a Rubió, passem per l’era i baixem fins a creuar la riera a gual , normalment seca, més enllà la tornem a creuar i la pista s’enfila amb pendent moderat fins arribar al Pla de Sant Llogari, des d’on veiem la masia de Sala de Sant Llogari, actualment no està habitada.


Tombem a l’esquerra en direcció a la masia, al passar-hi per sota no podem estar-nos de pujar-hi a fer el tafaner, retornem al camí que ara fa baixada fins  a retrobar altre volta la Riera de Sant Joan, sense travessar-la seguim el camí que va al seu costat una estona pujant moderadament, ens apartem de la riera i travessem el Torrent de Marcet, quan ens en apartem augmenta el pendent i fent unes llargues giragonses arribem a Vilanova.



El camí hi passa pel costat i amb pendent suau arribem de seguida al Pla de la Gana, fem un gir de 360 graus i fem una forta baixada que ens porta a travessar la riera de Vilanova, a l’altra banda el camí va pujant amb algun tram fort i algun tros de mal camí, arribem a el Pedrós on hi ha una cruïlla, tombem a l’esquerra fent una curta pujada amb força pendent que acaba al arribar a sota Pujalt on fem el sostre del dia.


Comencem a baixar i agafem la desviació de la dreta que va carenejant, amb vistes per un cantó cap a Montserrat i el Montcau i per l’altre podem veure Moià, arribem a una bifurcació i agafem el camí de la dreta que amb fortes pendents ens deixa al Coll de Marfà on fem un gir de 360 graus, i desprès de fer una baixada i una pujada moderades tornem a fer un fort pendent fins arribar a Marfà.


Passem pel davant del Mas i seguim baixant fins arribar a la Riera de Marfà, la travessem a gual, avui sense mullar-nos els peus, (encara que sovint es inevitable), passem pel davant de les runes del Molí de la Tosca i una pujada curta ens porta a passar pel costat de la Mare de Déu de la Tosca, ens desviem del camí principal agafant un sender a mà dreta que ens porta al Salt de la Tosca i el Molí de Brotons on es forma una gran bassa i es un entorn molt maco.


Retornem a buscar la pista que hem deixat seguim pujant fent unes giragonses, quan arribem a una bifurcació trenquem cap a l’esquerra, baixem  tot anar-nos acostant altre cop a la riera de Marfà, arribem al inici del meandre de la Datzira i per sobre la cinglera podem veure la riera sota nostre, més avall ens desviem cap a la dreta i desprès de creuar a gual el Torrent de la Font de l’Esqueix anem per un tram que va fent ondulacions.


Quan som a prop de la Coma el camí va baixant fins a creuar la Riera de Marfà per una palanca, ja es el darrer cop que la travessem, el camí ara puja suaument, a la nostre dreta podem veure com la riera passa per un bell paratge engorjant-se, son els Gorgs Blaus, ara una baixada suau ens porta al costat de la Resclosa del Païssa, pujant suaument arribem a l’asfalt que ja no deixem fins a entrar a Monistrol de Calders.