Marxem per
Monistrol de Calders fent unes bones rampes fins arribar al Saladic, ja deixant
el poble enrere comencem a baixar, deixem l’asfalt i seguim la pista que va a
la vora de la Riera de Sant Joan, entre
baixada i pla, arribem a un curt repetjó que puja fins a Rubió, passem per l’era
i baixem fins a creuar la riera a gual , normalment seca, més enllà la tornem a
creuar i la pista s’enfila amb pendent moderat fins arribar al Pla de Sant
Llogari, des d’on veiem la masia de Sala de Sant Llogari, actualment no està habitada.
Tombem a l’esquerra
en direcció a la masia, al passar-hi per sota no podem estar-nos de pujar-hi a
fer el tafaner, retornem al camí que ara fa baixada fins a retrobar altre volta la Riera de Sant Joan,
sense travessar-la seguim el camí que va al seu costat una estona pujant
moderadament, ens apartem de la riera i travessem el Torrent de Marcet, quan
ens en apartem augmenta el pendent i fent unes llargues giragonses arribem a
Vilanova.
El camí hi
passa pel costat i amb pendent suau arribem de seguida al Pla de la Gana, fem
un gir de 360 graus i fem una forta baixada que ens porta a travessar la riera
de Vilanova, a l’altra banda el camí va pujant amb algun tram fort i algun tros
de mal camí, arribem a el Pedrós on hi ha una cruïlla, tombem a l’esquerra fent
una curta pujada amb força pendent que acaba al arribar a sota Pujalt on fem el
sostre del dia.
Comencem a
baixar i agafem la desviació de la dreta que va carenejant, amb vistes per un
cantó cap a Montserrat i el Montcau i per l’altre podem veure Moià, arribem a
una bifurcació i agafem el camí de la dreta que amb fortes pendents ens deixa al
Coll de Marfà on fem un gir de 360 graus, i desprès de fer una baixada i una
pujada moderades tornem a fer un fort pendent fins arribar a Marfà.
Passem pel
davant del Mas i seguim baixant fins arribar a la Riera de Marfà, la travessem
a gual, avui sense mullar-nos els peus, (encara que sovint es inevitable), passem
pel davant de les runes del Molí de la Tosca i una pujada curta ens porta a
passar pel costat de la Mare de Déu de la Tosca, ens desviem del camí principal
agafant un sender a mà dreta que ens porta al Salt de la Tosca i el Molí de Brotons
on es forma una gran bassa i es un entorn molt maco.
Retornem a
buscar la pista que hem deixat seguim pujant fent unes giragonses, quan arribem
a una bifurcació trenquem cap a l’esquerra, baixem tot anar-nos acostant altre cop a la riera de
Marfà, arribem al inici del meandre de la Datzira i per sobre la cinglera podem
veure la riera sota nostre, més avall ens desviem cap a la dreta i desprès de
creuar a gual el Torrent de la Font de l’Esqueix anem per un tram que va fent
ondulacions.
Quan som a
prop de la Coma el camí va baixant fins a creuar la Riera de Marfà per una
palanca, ja es el darrer cop que la travessem, el camí ara puja suaument, a la
nostre dreta podem veure com la riera passa per un bell paratge engorjant-se,
son els Gorgs Blaus, ara una baixada suau ens porta al costat de la Resclosa
del Païssa, pujant suaument arribem a l’asfalt que ja no deixem fins a entrar a
Monistrol de Calders.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada