Marxem de Lleida per la vora del Segre i anem a buscar la via del tren
que seguirem una estona ens en allunyem seguint una pista bona que passa entre
fruiters fins arribar a Artesa de Lleida, creuem el poble i a la sortida agafem
un camí agradable que va pujant suaument pel costat del canal d’Urgell, el
deixem per tombar a la dreta i enfilar-nos cap a un pont que ens permet creuar
l’autopista.
El camí augmenta el pendent i ens puja a l’altiplà que forma
part de la Reserva Natural parcial "el Mas de Melons", ara anirem de
pla per la plataforma estepària on el que més destaca es el romaní esquitxat de
tant en tant de guarets, no em puc estar de dir que per un cop veig que han
regulat (enlloc de prohibir a seques) el pas a les bicis, alguns del camins que
creuem tenen prohibit l’accés del 15 d’Abril al 15 de Juliol per no molestar
les aus.
Quan portem un rato de pla el camí baixa fins el Mas de Matxerri i
torna a pujar sense massa pendent, ara el camí anirà planejant,
passant pel pou de la Figuera i seguint cap al Mas de Melons, abans
d’arribar-hi agafem un camí que baixa cap a la bassa del Mas de
Melons, tornem a pujar fins a trobar la carretera que porta al Cogul, l’agafem
baixant fins que abans de creuar un pont que ens deixaria al Cogul trenquem a
la dreta per un camí que s’enfila al tossal de les Forques.
El camí ens deixa davant d’una trialera força pedregosa que
baixa a creuar el riu de Set, a l‘altre banda segueix un sender que arriba a un
camí que pel costat del riu ens porta a sota la roca del Diable, per una
trialera que fa una giragonsa hi pugen (empenyent la bici), passem per sota la
balma que forma i ja pedalant seguim el sender que ens porta a una pista molt
ampla (diria que d’una gravera) i tot seguit tornem a anar seguint un sender
molt variat que ens retorna a una pista que va a parar a sota Aspa.
Agafem la carretera que s’enfila al poble i al arribar gairebé a dalt
saltem la tanca lateral protectora de la carretera i agafem un sender que comença a
perdre alçada al inici per després anar gairebé tota l’estona planejant, sortim
a una pista que va planejant i que deixarem quan trobem un sender (amb força
grava al inici) que baixa a creuar el riu de Set, ens enfilem per un caminet
àrid que torna a baixar fins la carretera que creuem per pujar a Alfés.
Marxem a ma dreta enfilant-nos cap al puig de les Àries i sortim a una
esplanada on busquem un sender que baixa a trobar-ne un altre que ve de dalt el
puig, el sender va marxant tot baixant per la serra de les Àries fins que arribem a
un punt on desapareix la traça, fins ara molt marcada, pel que es veu estant
posant tubs de reg als camps, així que possiblement si segui la
traça més endavant haureu d’improvisar, nosaltres com que veiem una pista no
gaire lluny i anem tirant recte.
La pista molt nova i bona va a buscar el riu de Set, del que ens havíem allunyat i en
lleugera baixada arribem al pont de les Cinc Boqueres, hi passem per sota i
marxem cap a Sudanell, sense arribar-hi (ens queda a l’esquerra), anem a petar a
una sèquia que seguirem tombant a la dreta i que ens deixa al canal de Serós, tombem a
l’esquerra per una pista que va al costat del Segre i ens retorna a Lleida.
El recorregut
El perfil
La Traça del GPS de la ruta "Lleida,Artesa de Lleida,Reserva Natural Parcial "el Mas de Melons",El Cogul,Aspa,Alfés,Sudanell,Albatàrrec,Lleida"
2 comentaris:
Bona ruta, pero per sortir de una lesio, tela els Km jajaja
Aixo de prohibir les bicis per les aus? no se... i a peu si? no li trobo sentit.
Hola Carles, la ruta enganya encara que hi ha quilometratge té molt poc desnivell acumulat.
Pel que fa a la regulació de pas per la reserva natural parcial del mas de melons, potser no m’he explicat bé, no està permès el pas per camins adjacents des del 15 d’abril fins al 15 de juliol, tant a ciclistes com a caminants, ja que es una reserva de les poques que hi ha on les aus estepàries s’hi poden reproduir.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ocells_est%C3%A8pics
Publica un comentari a l'entrada