Sortim de Moià, amb el Ramon i l’Agustí, per fer el recorregut num.5 de la guia del Bages en Btt, però entre la pluja i una nit d’insomni que va alterar la discriminació entre la dreta i l’esquerra ens ho ha impedit, ara bé, hi tornarem.
D’entrada anem tirant pel camí ral de Vic a Manresa, amb rastres evidents d’una nit de pluja, i tot seguint el GR 177, travessem la N-141c per la pista, ara asfaltada que passa pel costat del Club de Golf Montbrú-Moia, no hi entrem perquè no portem les sabates adients i continuem planejant per la Serra de Santa Magdalena fins arribar a Serramitja on baixem per un camí amb molta pedra, com una via quan l’hi ha tret les travesses i els rails amanit amb una fina plujeta, que segons el mini i amb encert, ho pot fer a qualsevol lloc i en qualsevol moment, collons em encertat el lloc i el moment, tot això no ens priva de gaudir d’una magnifica visió del meandre que fa la riera Golarda o de Marfà al passar per sota de la Datzira.
Quan ja em baixat les ziga-zagues dels cingles de Sarramitja, ens trobem un camí on podem escollir, cap a la dreta o cap a l’esquerra, escollim la dreta, no escollim bé per seguir la ruta de la guia, però sense aquesta errada potser mai... mai agüéssim passat pels camins en risc d’extinció que em passat, continuem doncs pel GR 177 fins arribar a la Coma on el deixem per baixar a l’esquerra fins a tocar la riera de la Golarda, de fet l’Agustí es el que en realitat l’ha tocat, nosaltres l’hem rascat, seguim per uns caminois, amb fe, i com a premi trobem la cruïlla d’abans, ara ja sobre la traça ens arribem al balco que queda sobre la riera i tot gaudint dels colors de tardor i la mullena fem un mos.
Anava a dir que desprès de fer el rotet continuem vall de Marfà amunt, però la nostre educació no ens permet fer rotets, amb tot això ara trobem el GR 3, però el deixem de seguida per baixar altre vegada a la riera passant pel costat de la Ermita de la Mare de Déu de la Tosca, quan arribem a baix travessem la riera a gual, per un lloc on la roca rellisca moltissim.
A l’altre banda anem a l’esquerra i passant per la font de la Tosca anem guanyant alçada per unes pujades amb algun tram dur fins arribar a una pista ampla que seguin cap a l’esquerra i ens porta al mas Saiolic, la pista te un fang ,que si be no s’enganxa a la roda te un efecte xuclador com si mil pops s’enganxessin a les rodes , tot i anar planejant doni d’impressió de fer una bona pujada, amb tot ens porta a La Fàbrega on decidim tornar a Moià per la C-59.
Mes fotos de la ruta Moià - Montbrú - Marfà - La Fabregà - Moià
El recorregut
El perfil
La Traça del GPS de la ruta "Moià - Montbrú - Marfà - La Fabregà - Moià"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada