La Sauva Negra

Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.

Amor de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.

Io tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul•lat:
mas jo no creu que mon voler sobrat
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler,
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car nós vivint, no creu se pusca fer:

aprés ma mort, d'amar perdau poder,
e sia tost en ira convertit.
E, jo forçat d'aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.

Amor, de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
A joc de daus vos acompararé.

(Ausiàs March - Raimon)


Aquesta es la cançó que no he parat de cantar durant la ruta, potser perquè anava cap al Castell de la Popa.
Al sortir de Castellcir, es pràcticament tot baixada per bona pista fins arribar al riu Tenes, desprès de creuar-lo per un gual, em fico dins d’un sender a la dreta que passa pel Moli Nou i el Moli del Mig , agafo una pista que puja cap al Bosc i que cada cop es mes bona, arribo a Barnils, continuo cap al Fabregar fins arribar a una balcera que queda sobre Sant Martí de Centelles , amb bones vistes per sobre els Cingles de Bertí i el Montseny, encara per pista continuo fins el collet de la Rovira de Cerdans, d’aquí ja es veu el Castell de la Popa, ara agafo un sender juganer de baixada fins quasi be a sota del castell on s’hi arriba per una pujadeta plena de còdols que m’obliga a baixar de la bici, a dalt al pla la visió d’un vaixell de pedra, pel davant et fa entendre el perquè del seu sobrenom.
Baixant per la Solella del Castell, et porta cap a la Balma del Roma i la Casanova del Castell, ara ve una forta baixada estroncada un parell de portes de ferro pel ramat, i que acaba al arribar a la riera de Castellcir que aniré seguint per endinsar-me a la Sauva Negre una fageda esquitxada de roures, pi roig, blades, aurons, moixeres i avellaners, que donen ara a la primavera una verdor i frescor molt agradable, tot això per dins un sender, encara que de pujada ciclable al cent per cent, el sender segueix desprès de Santa Maria de Saval, encara cap al Puig-alt i per la Solella de Santa Maria, la Baga de Puig-alt, al arribar al Soler de l’Espina ja per pistavaig pujant fins a Santa Coloma Sasserra, on es pot admirar el Roure del Giol, catalogat com a arbre monumental, ara ja nomes em queda pràcticament baixada per retornar a Castellcir



Clica aquí si vols veure mes fotos de La Sauva Negra

El Recorregut

El Perfil



La Traça del GPS "La Sauva Negra"