El rellotge marcave les 8 i dos minuts i no aparexíe cap poalero "em semble que avui aniré sol" em deie a mi mateix. Pero de sobte em sona el mobil.."Joan, esperem que ja vinc" , aixó es el que em deie el Miquel. Be, al menys no aniré sol. Pero millor que hagués anat sol, doncs el bo d'en Miquel m'ha hagut d'esperar una pila de vegades, i es que ja no vaig ni a les baixades, em canso molt, entre el mal d'esquena i que fa tantes setmanes que no agafo la bici.... i a mes amb aqueste calor..ufff, només jo sol, amb els 46 kms que em fet, m'he vegut 3 litres d'aigue, 2 coca-colas i una mitjane barrejade amb una casera.
Com podeu veure, hi ha una gran diferencie entre la meva cara al sortir, i la "mala" cara al arrivar, i es que estave mes mort que viu
1 comentari:
El Joan posarà de moda posar a la camelback la clara... mentre baixava del Molí de Boixeda cap a casa anava fent la cerveseta...
MIQUEL.
Publica un comentari a l'entrada