.

.

dissabte, 27 de juny del 2009

PR-C 144 Ruta de les Colonies

Com que dema vaig a fer la pedalada La Catllaràs, he pensat de sortir sol per rodar suau, mig adormit he anat a Balsareny amb el cotxe per fer un tros de la ruta de les Colònies Tèxtils, com que va pel costat del riu, molt desnivell no hi deu haver, doncs a les set començo a pedalar passant per la Resclosa dels Manresans, on comença la Sèquia de Manresa, trobo la primera colònia tèxtil La Rebeia, la segueix Cal Forcada i ja soc a Navàs on hi pujo perquè la palanca que et permet travessar el riu i que et deixa a l’Ametlla de Merola, la va arrossegar una riuada, travesso un tros de Navàs i baixo per un camí a l’Ametlla on un cop a baix el riu es travessa per una palanca que sembla els antics ponts de ferro per passar el tren en miniatura, ara el PR segueix un sender a tocar el riu fins una altre palanca que travessa la Riera de Merlès, on s’ajunta am el Llobregat, ara per la riba dreta en sentit ascendent veig a l’altre banda Cal Riera, mes endavant baixo al riu per travessar-lo a Cal Marçal, d’aquí cap a Cal Ponç per arribar a Puig-reig on aniré pedalant pels carrers fins a baixar altre cop al riu passant per Cal Prat, torno a baixar i travessar el riu i per un sender em vaig enfilant amb vistes al Guixaró i Viladomiu Nou i al baixar passo pel Guixaró i al Viladomiu Nou, travessant altre cop el riu passo a tocar del Viladomiu Vell, ja a l’altre riba, arribo a Gironella on aniré pedalant fins a la font del Balç, creuaré l’Ametlla de Casserres i La Plana per arribar a l’església Romànica de Sant Vicenç d’Obiols, aquí la vista es molt maca, ara ja nomes em queda baixar a cal Rosal, quan arribo al pont d’Orniu giro cua i cap a Balsareny a tota pastilla que se’m passa l’arroç

Recorregut


Perfil

2 comentaris:

Margarida i Pere ha dit...

Segurament ja saps que vaig nèixer a Manresa; em sembla que no t'he explicat mai que el meu pare llavors era el mestre de Viladomiu Nou, on tot era dels amos de la fàbrica, potser fins i tot l'església era seva...
No en tinc records propis, ja que vam marxar quan era molt petit, però són els meus orígens i això no es pot perdre mai.

Totof ha dit...

I tant, Pere, que ho recordo, de fet mentre feia el recorregut, hi vaig pensar, però no recordava si era el Nou o el Vell