A peu per Can Maçana, Collet de Guirló, La Cadireta, Coll d’Agulles, Canal Ampla, Pas del Princep, Font de l’Esllavissada, Coll de Porc, Camí de l’Arrel, Can Maçana.

Sortim de l’Aparcament de Can Maçana seguint les marques del GR 172, per una pista ampla que ens porta a passar pel Collet de Guirló, anem obviant els diversos trencalls, el camí força planer s’estreny, passem per sota de la Cadireta, que ja fa estona que veiem de lluny així com la Roca Foradada, el sender arriba a una cruïlla, a la dreta marxa el camí que puja cap al Coll de Porc, l’agafem deixant les marques del GR.

El camí ara s’enfila amb força pendent fent algunes ziga-zagues, arribem a un altre trencall, a l’esquerra marxa el que puja al Coll de Porc, però nosaltres trenquem a la dreta, fins al Coll d’Agulles o Portell Estret la pujada es dreta amb forces giragonses i cap a dalt hi ha trams amb grava solta i algun pas rocallós on es fàcil fer alguna relliscada, al coll a 1007 metres el bosc humit que pujàvem canvia per un bosc d’alzines orientats com estem al Sud.

El portell es una cruïlla de camins, cap a l’esquerra podem fer la Travessa dels Frares, cap a la dreta la Travessa d’Agulles, si anem pel mig, com es el cas, agafarem la Canal Ampla, una còmoda baixada sense treva ens porta al camí que va o ve del refugi Vicenç Barbé al Coll de Porc i que segueix les marques del PR-C 78.

Tombem cap a l’esquerra seguint un camí planer que ens porta a travessar el Torrent del Lloro on comencem a pujar per unes giragonses un pel dretes, arribem al Pas del Princep deixant a la dreta l’Agulla Petita del Pas del Princep, seguim i de seguida trobem la Font de l’Esllavissada, una font que està dins d’uns blocs a la nostra esquerra, seguim pujant i arribem al Coll de Porc.

El coll es també una cruïlla de camins i on tenim una bona visió de de la regió dels Frares Encantats i la regió dels Ecos, nosaltres deixarem el GR, que marxa cap al Montgròs i trenquem a l’esquerra tombant cap a la cara Nord del massís, desprès d’un revolt de baixada trobem la Font del Coll de Porc, seguim baixant primer suaument pel repeu de les parets dels Frares i més endavant el pendent augmenta, trobem a la dreta el trencall que puja al Coll d’Agulles (per on hem pujat abans) i seguim baixant, tot desfent el camí d’inici.

Arribem al Camí de l’Arrel i ara marxant de pla passem per sota la Cadireta, una mica més enllà, a mà esquerra, agafem el sender que puja fins a la Roca Foradada, el camí puja força dret passant algun lloc rocallós, una desviació que paga la pena tant per les vistes com per l’inusual obertura triangular a la muntanya. Retornem al camí i seguint les marques del GR 172 desfem el camí d’inici fins a Can Maçana.

El recorregut

El perfil

La traça del GPS de la ruta " A peu per Can Maçana, Collet de Guirló, La Cadireta, Coll d’Agulles, Canal Ampla, Pas del Princep, Font de l’Esllavissada, Coll de Porc, Camí de l’Arrel, Can Maçana."

Can Maçana, Torrent de la Diablera, Era dels Pallers, Els Pallers, El Gerro, Camí de les Batalles, Can Maçana

Sortim de l’aparcament de Can Maçana, amb suau pendent, pel camí que porta al coll de Guirló (GR172), al arribar al coll agafem el camí que baixa cap al torrent de la Diablera, deixant el GR, iniciem una forta baixada fins a creuar el torrent, una mica més avall trobem el rètol que ens indica que cap a l’esquerra marxa el camí dels Pallers.

Tombem a l’esquerra pel camí que marxa de pla per sota de les Portelles, farem una lleugera baixada i arribem a la cruïlla del camí dels Pallers, tombem a l’esquerra per un sender que puja seguint unes marques blanques i verdes que ens deixen a l’Era delsPallers, on tenim una bona vista de bona part de la regió d’Agulles.

Marxem cap a la dreta seguint el camí que va per la carena dels Pallers i que va passant per sota de les roques, trobem algunes marques verdes poc visibles, passem pel primer dels pallers, la Roca de l’Era dels Pallers, el segueixen quatre més, les Agulles de l’Era dels Pallers (1ª agulla de l’Era dels Pallers, 2ª agulla de l’Era dels Pallers, 3ª agulla de l’Era dels Pallers i l’agulla del Giravolt) desprès trobem  els Pallers del Mal Any, i la carena acaba amb la Tisora i la Tisoreta.

Des de sota la Tisoreta tombem a la dreta i comencem una baixada forta per la roca pelada que va a buscar el torrent que es veu a sota nostre, les marques en un principi blaves  més avall s'alternen amb verdes, arribem al torrent i el camí hi baixa pel mig, de sobte a la dreta apareix el Gerro, mes avall passem una tartera amb fort pendent i arribem al camí que va per sota del Timbaler del Bruc.

El camí va a trobar el que puja cap al vermell del Xincarró, trenquem a la dreta marxant per dins un bosquet de pins arribem a una pista molt bona, tombem a la dreta i fem una lleugera pujada fins que trobem un gran revolt on trobem una curta drecera que fa que ens el estalviem. De lluny veiem perfilar-se la carena dels Pallers

Arribem a la cruïlla del camí de les Batalles on anem cap a mà dreta seguint pujant amb algun punt amb més pendent. Passen diverses cruïlles i desprès de pujar una estoneta, anirem planejant fins a trobar el GR 172, que desprès d’una curta baixada ens deixa a l’aparcament de can Maçana.

Joan Amades en el seu llibre Llegendes i Tradicions de Montserrat, ens explica la llegenda següent:

"Conten que, temps era temps, entre els homes hi havia una disbauxa i un lladronici, que res no estava segur enlloc. Aleshores, pels voltants dels Pouetons, vivien una família de gegants anomenats els Regira-rocs, que eren força agradats del que no era seu, i, com que eren tan forts i tan valents, tenien atemorits tots els veïnats de la rodalia. Un any es va escaure que els Regira-rocs van esguerrar la collita del blat, però no es van pas amoïnar. Van robar el blat de tots els camps propers, el van batre i, de la palla, en van fer uns pallers altíssims com mai no se n'hagin vistos d'altres de tan grans. Els seus veïns, desesperats, prou els van moure guerra diverses vegades; però, com que els gegantots eren tan forts, res no hi podien els pobres mortals. Però heus aquí que un dia, per un poder sobrenatural, els grans pallers van ésser tornats pedra i els Regira-rocs precipitats al fons de l'avenç dels Pouetons, en càstig de llurs malifetes i com a exemple per a tots que cada u era ben amo del seu i que calia respectar els béns d'altri."

El recorregut

El perfil

La traça del GPS de la ruta " Can Maçana, Torrent de la Diablera, Era dels Pallers, Els Pallers, El Gerro, Camí de les Batalles, Can Maçana."

Del coll d’Estenalles a la Mola a peu

Sortim de l’aparcament que hi ha a prop del centre d’interpretació del coll d’Estenalles, a peu de la carretera de Navarcles a Terrassa, agafem una pista enquitranada que va pujant seguint unes estaques verdes, quan el pendent disminueix, deixem a mà esquerra marxa el camí que puja al Montcau, a partir d’aquí  l’enquitranat  esta cada cop més malmès i gairebé de pla arribarem al coll d’Eres on hi trobem un monòlit de pedra dedicat a Joan Maragall.

Marxem del coll per un camí de terra, ample, que va per dins d’un alzinar, el camí va pujant lleuger i constant per la carena del Pagès, passem pel costat del  roure del Palau, amb gairebé 30 metres d’alçada, trobem també pel camí restes de carboneres antigues, arribem al collet dels Tres Termes, on hi ha una cruïlla, seguim recte i comencem a baixar per un mal camí molt pedregós, en una curta baixada el camí, ara més estret millora i marxa de pla dins un alzinar menys ufanós que abans.

Arribem a la carena de Sescorts, on se’ns obre una bona panoràmica cap a la serra de l’Obac i veiem la Mola al nostre davant amb Sant Llorenç del Munt al capdamunt, també veiem el Morral del Drac, cap on ens dirigim fins a passar-hi just per sota, passem un collet i el camí s’enfila per un rocam inclinat fins a trobar una canal, amplia i amb bon pendent, per dins la canal el camí esta empedrat ,  sortim de l’encaixonament arribant a un prat ampli, una darrera pujada ens deixa al monestir de Sant Llorenç del Munt.

A dalt del cim de la Mola tenim una bona  panoràmica cap al Vallès Occidental, el Bages i el Baix Llobregat, dins del edifici hi trobem un altre punt d’informació del parc, on podem veure-hi un audiovisual, tanmateix hi ha servei de restaurant i es clar també es port visitar l’església. La tornada la farem pel mateix camí d’anada, llevat de que al passar pel Morral del Drac ens desviarem uns centenars de metres per anar-hi a veure’l.

El recorregut

El Perfil

La traça del GPS de la ruta " Del coll d’Estenalles a la Mola a peu "

Can Maçana, Coll de Porc, Travessa dels Frares Encantats, Travessa d’Agulles, Coll de la Portella, Can Maçana.

Sortim de can Maçana pel camí de la Roca Foradada seguint les marques del GR 172 passem pel Collet de Guirló,  el camí s’escanya  però encara es força ample , a la nostra dreta tenim les parets de la regió  de les Agulles, el camí que marxa de pla ens porta a passar per sota de la Cadireta i seguim una estona fins a trobar un trencall a la dreta que s’enfila fort i deixem el GR, aviat arribem a una bifurcació i seguim el de l’esquerra deixant el de la dreta que puja al Portell Estret.

Encara pujant arribem a sota la paret del Bisbe, a ma dreta ens queden  les parets més altes i verticals de la regió dels Frares Encantats, fem una curta baixada i pujant suaument arribem a la Font del Coll de Port, l’entorn es impressionant, desprès d’un curt tram pla arribem a un revolt que puja suau i ens deixa al Coll de Porc, una estaca ens indica que estem a 975 metres d’alçada i que cap a la dreta podem anar cap al Portell Estret pel camí de la travessa dels Frares Encantats, també ens indica que es una ruta tècnica que te trams amb passos ferrats i cordes fixes, doncs ja estem avisats.

D’entrada el camí s’enfila fort i veiem que anem seguint unes marques blaves escadusseres i poc visibles però que ens faran servei ja que la constants pujades i baixades dretes i sovint entre agulles altes fan que el GPS ens doni errades i serà amb la combinació de les dues coses que ens duran pel bon camí, el primer obstacle el trobem aviat, un díedre obert molt vertical que està equipat amb travessers de ferro, ganxos  i una cadena que ens permeten superar-lo.

Més amunt trobem un altre pas equipat amb una cadena, quan comencem a baixar trobem un pas equipat amb corda que ens ajuda a baixar una canal, de seguida arribem a una altre corda que ens ajuda per baixar per dins un forat i salvar una canal estreta, tenim una petita treva que ens permet veure el Lloro, la Monja... i  tornem a trobar un altre corda que ens ajuda a baixar un pendent fort  seguit d’una altre corda que es posa per una canal estreta, seguim baixant i aviat la canal s’eixampla, arribem a una bifurcació seguim el camí de la dreta, el de l’esquerra ens portaria al camí que porta al refugi Vicenç Barbé (cal tenir-ho en compte per una possible escapatòria en cas necessari).

El  camí fa una forta pujada  i mig grimpant, cap al final, arribem a passar entre el Lloro i la Monja amb  una bona visió del Dit, el Bisbe, la Nina, la Boleta Foradada i el Serrat del Centenar,tornem a baixar per una canal vorejant la Nina per una escletxa entre agulles veiem el Melindro, tornem a pujar una mica per tornar a baixar per una canal, pugem fins arribar al Pi de la Trinitat, sota el Morro Pla, des d’aquí podem veure l’Ajaguda, la Triroca... fent una marradeta de baixada passem per sota l’agulla Barbé i ja anem a parar a la Canal Ampla que amb suau pujada ens porta al Portell Estret.

Aquí acaba la travessa dels Frares Encantats, ara tenim tres opcions, la més fàcil baixar cap a l’esquerra per la Canal Ampla a trobar el PR que ens porta al refugi o al Coll de Porc, la segona es marxar cap a la dreta per baixar a trobar el Camí de l’Arrel menys fàcil que la primera per la pendent inicial entre aglomerat però sense complicacions o bé la tercera opció que es fer la travessa d’Agulles on seguirem  fent pujades i baixades i alguna corda fixa, nosaltres escollim l’ultima.

La regió de les Agulles és més embolicada i ara caldrà fer atenció a les marques vermelles barrejades amb alguns de grocs, ens comencem a enfilar deixant enrere a l’altre banda del coll la Boleta del Portell Estret, l’Ànec, les ultimes agulles de la regió dels Frares Encantats, a mesura que anem guanyant alçada mirant enrere podem veure moltes de les agulles que hem vorejat, també tot pujant anem reconeixent agulles com la Bola de la Partió, la Bitlla, arribem al peu de l’Escorpí i la Mà on per entre les dues agulles podem veure a sota nostra la Cadireta.

De pla voregem la Triroca i baixant lleugerament arribem  a les Bessones, una mica abans d’arribar a l’Agulla de l’Arbret el camí es bifurca, a mà esquerra baixaríem al refugi, seguirem el de la dreta que puja, deixem momentàniament el camí per acabar-nos d’enfilar al Mirador del Ninet, entre l’Agulla de l’Arbret i la Saca Gran, per sobre el cingle de la paret nord d’Agulles visió panoràmica i a sota nostre el Serrat de la Foradada i la Cadireta, retornem al camí baixant una mica i tornem a pujar trobant un pas equipat de pujada.

Ara el camí puja i baixa, fa alguna canal i alguna grimpada i ens deixa a un punt força pla amb una visió amplia d’Agulles i Frares, tornem a per una canal  i més endavant trobarem tres passos seguits equipats amb cordes, son trams força drets i llisos on cal anar amb compte, si em arribat fins aquí no ho trobarem  res de l’altre mon, el sender que segueix baixant  ens porta al Coll de la Portella on trobem les senyals del PR, baixem el pas desgrimpant  i el camí ens porta baixant suaument fins al Collet de Guirló, ara tant sols ens cal desfer el camí d’anada fins l’aparcament.

El recorregut

El perfil

La traça del GPS de la ruta " A peu per Can Maçana, Coll de Porc, Travessa dels Frares Encantats, Travessa d’Agulles, Coll de la Portella, Can Maçana."

A peu per Santa Cecília, Camí de l’Arrel,Coll de Porc,El Cilindre,El Montgròs,Coll del Migdia,Canal de la Font del Llum,Santa Cecília

Sortim de l’aparcament que hi ha a Santa Cecília per un sender qui hi ha davant mateix en direcció a ponent i ens enfilem fins a trobar el Camí de l’Arrel, al arribar-hi tombem s la dreta en direcció a Can Maçana, marcat com s GR 172, el sender baixa fins a tocar gairebé la carretera i per enfilar-se fins a torbar la cruïlla de la Canal de la Font del Llum que deixem a la nostra esquerra, seguirem fent diverses pujades i baixades fins a trobar la desviació  que puja al Coll de Porc, molt a prop de la Cadireta.

Deixem el GR i trencant a l’esquerra comencem a pujar, ara amb més pendent, fent alguna ziga-zaga, trobem el trencall que puja al Portell estret que marxa per la nostra dreta, el deixem i aviat arribem al peu del Bisbe, baixem una mica per tornar a pujar i arribar a la Font de Coll de Porc sota les parets de Frares, seguim primer de pla i després d’un revolt i una curta pujada arribem al Coll de Porc on trobem camins que marxen en diverses direccions (Refugi , Travessa de Frares,Montgròs).

Marxem cap a l’esquerra en direcció al Montgròs, seguint les escadusseres marques del PR-C 78, que complementen algunes pintades de color grog, el camí força planer ens porta a cap al Coll del Miracle on marxa avall a la nostre esquerra la Canal del Miracle, mirant al voltant tot caminant,  podem reconèixer entre altres el Bacallà, l’Agulla Vista, la Vella...Passem pel costat de la Cova de les Pruneres, on es podria passar una nit, baixem a creuar un torrent ,  més endavant un parell de pujades fortes  i arribem al Coll de Les Comes on ens topem amb el Cilindre de cara.

Descendim per una forta baixada per una clapa de pedra molt dreta i entrem dins del bosc encara baixant fort i arribem al Bassal dels Avellaners, ara recuperarem l’alçada perduda pujant per l’altre cantó, arribem a dues  estaques que indiquen que som a la Coma dels Naps de Dalt, l’una cap ens marca la direcció cap a Can Jorba pel Coll del Mosset i l’altre cap al Montgròs, tombem a l’esquerra seguint l’ultima, pugem per una canal dreta que acaba en una canaleta on hi ha una corda fixa que serveix per baixar sense cap complicació, si hi estàs avesat es clar, encara que una petita creu  de ferro a l’esquerra cap al final doni una mala impressió.

Fem un flanqueig per sota la Roca Plana dels Llamps i arribem al Coll del Montgròs, ens enfilem per una curta rampa de pedra  per arribar-nos fins el  cim del Montgròs tot seguint la carena, podrem gaudir d’unes vistes impressionants de gairebé tot el massís, els Ecos , la Salamandra el cim de Sant Jeroni, la regió de Frares i Agulles, els Flautats, les Gorres...Retornem per l’amplia carena fins el coll i comencem a descendir on alternem bosc  i roca passant per algun tram aeri, una petita i estreta canal al peu de la Salamandra, des d’on veiem el Camell de Sant Jeroni i les Talaies, i arribem a la Font de la Cadireta, que ens queda uns cent metres amunt a l’esquerra.

Arribem al torrent del Migdia sense acabar-hi de baixar per un corriol més o menys perdedor anem pujant fins una cruïlla on el PR-C  78 se’n va cap el Camell de Sant Jeroni  i nosaltres seguint recte amunt arribem al portell del Migdia, comencem a baixar per la Canal de la font del Llum per dins del bosc on trobem diversos teixos, el pendent es fort però el terreny es bo, llevat d’algun punt quan els arbres desapareixen i està una mica erosionat, rés de l’altre mon, passem el trencall de la Font del Llum, per arribar-hi ens desviaríem a l’esquerra pujant fins al peu del Camell dels Ecos, cinc minuts de marrada que paga la pena de perdre, el camí s’aparta de la canal baixant encara i arriba al GR 172 que seguim en direcció del Monestir fins a trobar unes escales que marxen a l’esquerra i baixen a la carretera o a l’altre banda trobem l’aparcament se Santa Cecília.

El recorregut

El perfil

La traça del GPS de la ruta " A peu per Santa Cecilia, Canal de la Font del Llum, Portell del Migdia, Sant Jeroni, Serra de les Lluernes, Coll de Sant Salvador, Camí de l’Arrel, Santa Cecilia"