A peu pel sender local SL-C 61 - A Sant Jaume de Vallhonesta pel camí dels Maquis

Aquesta ruta segueix el sender local SL-C 61 A Sant Jaume de Vallhonesta pel camí dels Maquis, per fer-lo tant si venim del Pont de Vilomara com de Sant Vicenç de Castellet per la BV-1229 al quilòmetre 2,5 aproximadament  agafem una pista que passa pel raval de Boades (a la dreta venint de Sant Vicenç) i que porta al nucli de Vallhonesta, quan hem cap a un quilòmetre i mig trobem un sender a ma esquerra amb un plafó informatiu, es el inici del recorregut. La ruta, que està ben senyalitzada, forma part dels itineraris del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

El sender marxa de pla o bé en lleugera pujada entre matolls i pi blanc jove, hi trobem forces xaragalls, quan portem una estona de marxa arribem a la Bauma del Sequer que hi passem per sota, a partir d’aquí el camí comença a girar entrant en una part més obaga i amb més pendent, arribarem a un revolt, amb vistes panoràmiques cap al nucli de Vallhonesta, on girarem 180 graus i amb el camí més planer arribarem a Sant Jaume de Vallhonesta.

El sender arriba entre l’hostal (ara en ruïnes) i l’ermita, de l’hostal en resten alguna paret i les quadres, a darrere de l’ermita hi ha una font que s’alimenta d’una cisterna. Quan decidim marxar ho fem pel mateix sender que hem vingut fins arribar al mirador que hi ha al revolt, aquí deixarem el camí dels maquis per tombar a l’esquerra i baixar pel sender que descendeix ràpidament fins a una pista que ens portarà pel veïnat de Vallhonesta.

La pista va baixant suaument, passant entre les masies dels segles XVIII i XIX, fins a creuar el Torrent el Rubió, pugem una mica per anar a trobar la pista que baixa cap a Boades, just a sota de Sant Pere de Vallhonesta, el camí va baixant lleugerament i arribem a una desviació que ens permet anar a veure el Roure Gran del Rubió, força malmès per un incendi, retornem al camí i en poca estona arribem al inici de la ruta.

El recorregut

El perfil

La traça del GPS de la ruta "A peu pel sender local SL-C 61 - A Sant Jaume de Vallhonesta pel camí dels Maquis"

SL-C 53 Sant Pere de Vallhonesta

Aquesta ruta segueix el sender local SL-C 53  que surt de Sant Vicenç de Castellet i va fins a Sant Pere de Vallhonesta, itinerari ben senyalitzat amb rètols que tenen les típiques ratlles verdes i blanques que corresponen a senders locals i en llocs puntuals hi ha plafons informatius. Sortim de la Plaça de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet passant per diversos carrers seguint les senyals i sortint de la vila pel carrer  passant pel costat de dues cases del segle XVIII, la primera que trobem es Cal Putxet i ja sortint del poble Cal Gepic.

El carrer va a parar a un camí que s'enfila fins a trobar una pista que ve de Sant Vicenç la seguim i ens porta a travessar l'autopista, continuem fins a un trencant a ma esquerra on agafem un sender que s'enfila fins a Can Noguera (s. XVIII), durant la pujada,si ens girem enrere veurem bones vistes de Montserrat, arribem a una pista que deixen tot seguit per agafar un camí que va a Can Miqueló (s. XVII),  hi passem per sota marxant de pla.

El camí comença a baixar suaument passant per sota de la barraca de vinya de Serracanta i més enllà per la pedrera del Rubió, actualment abandonada, d’on s’havia extret pedra calissa, seguim encara baixant fins arribar a una pista que puja al nucli de Vallhonesta, de moment anem en direcció contraria per anar a veure el Roure Gros del Rubió, actualment força malmès ja que va ser ferit per un incendi el 1985, retornem a la pista i ara si anem cap al nucli de Vallhonesta.

Arribem a una cruïlla on trenquem a la dreta per pujar cap a Sant Pere de Vallhonesta, és una ermita romànica del segle XI, marxem de l’ermita per un corriol que marxa de pla al inici i més endavant s’enfila fins arribar al Coll de Sant Bernat, a la carena de la Serra de Vallhonesta, on tenim unes bones vistes del Pirineu des del Montsent de Pallars fins als Rasos de Peguera, com podem veure al plafó informatiu.

Marxem del coll descendint suaument fins a trobar el sender que se’ns ajunta per la dreta que abans havíem agafat per anar cap a la barraca de vinya de Serracanta, ara marxem de pla ca a Cal Miqueló i anirem desfent el camí que hem fet a l’anada fins a Sant Vicenç de Castellet.

El recorregut

El perfil

La traça del GPS de la ruta "SL-C 53 Sant Pere de Vallhonesta"

Barreja de senders de les Hivernals del Bages 2002 i 2013

Aquesta ruta es una barreja de senders de dues Hivernals del Bages  les del 2002 i 2013, gairebé fins a la meitat de la ruta farem senders del 2002, saltant-nos el sender que pujava per la solana de Vallbona, que està perdut desprès d’un incendi que hi va haver fa uns anys, al arribar al Putxot seguim una pista que ens porta a un sender que ens farà d’enllaç per anar a trobar la traça de l’hivernal del 2013 al torrent de Vila-seca, on seguirem una selecció de senders d’aquesta edició.

Sortim de Santpedor pel camí de Vallbona que deixem pera anar a buscar un corriol que puja al Mirador de Montserrat, travessem dos carrers i ens enfilem per una pista que puja als dipòsits, de seguida trobem un corriol a l’esquerra per on trenquem i  anirem fent un seguit de pujades i baixades curtes, gairebé tot ciclable, travessem una pista i seguim el corriol que va baixant sense cap més dificultat que un baixador amb molt pendent, travessem un torrent sec i pugem per travessar una pista, a l’altre banda el sender puja fort i més enllà torna a baixar per retornar-nos a la pista.

La pista puja cap a la Carena de Vallbona (on ens saltarem el sender que puja a la solana) i farem una llarga baixada fins a la riera de Bellver, la travessem a gual per sobre el Toll del Xuclador, i anirem pujant per la pista fins a trobar el camí de Callús al Serrat fins arribar a un pont que travessa el torrent dels Tres Roures, trenquem a l’esquerra seguint el torrent fins que trobem un pas per creuar-lo on trobem un corriol que va pujant suaument a mesura que anem pujant el sender s’eixampla passant una llarga codina fins que arribem a les tines de Vilatorrada.

Ara passem pel darrere de les tines i anem pujant per una pista que passa a fregar de Pinedes de Castellnou on encararem un parell de tirapits, marxem e pla fins a trencar a la dreta agafant un corriol fàcil que ens va baixant fins a travessar un torrent sec, seguim baixant per la vora del torrent i el sender es va eixamplant, anem a parar a una pista que puja amb pendents suaus i tornem a baixar a buscar el torrent de Viladelleva que anirem seguint més o menys a prop fins que al arribar a Safranassos el travessarem.

Deixem la pista principal tombant a l’esquerra per un camí de roderes que va pujant, amb pendent moderat o fort, paral·lel a la Rasa del Guerxo i que arriba a una pista que puja de Viladelleva la seguim una mica deixant-la per agafar un camí que amb algun pendent fort puja fins a Colldeforn, marxem de pla un tros i comencem a baixar fins que al mig d’un revolt trenquem a ma dreta agafant un sender molt llarg i marcat i que baixa ràpidament i ens deixa a una ampla pista.

Anem pista amunt una mica i trenquem a la dreta per baixar fins a travessar la Riera de Bellver, a l’altre banda arribem a una pista que agafem a ma dreta i encarem uns tirapits que ens porten a una cruïlla al davant del Putxot, agafem la pista de la dreta que segueix amunt amb alguna bona rampa i quan s’aplana agafem un corriol que primer puja i més enllà comença a baixar passant algun graó complicat i que ens deixa al Torrent de Cal Nofre, el sender segueix encara una estona baixant al seu costat i ens porta a una pista que baixa ràpidament a la carretera que puja a Castellnou.

Travessem la carretera i pugem per una pista bona que passa pel costat de cal Segudet i al arribar a la Barraca busquem un sender a la dreta, força tapat per l’herba, que ens baixa al torrent de Vila-seca, aquí empalmem amb la traça de l’hivernal del 2013 anirem seguint diversos senders amb el sol força variat, amb algun graó de baixada important i alguna pendent forta i esmolada, travessem un torrent i comencem a pujar fins a un bosc d’alzines i comencem a baixar fent una gran volta passant algun marge amb fort pendent i pedres.

Arribem a un torrent que passem per una palanca de fusta i després de pujar una mica farem una llarga baixada per un corriol estret sovint al forces pedres i anem a parar a una pista ampla al costat del riu d’Or, l’agafem en direcció al Flequer i una mica més amunt tombem a l’esquerra per seguir un corriol que puja suau on trobem algun empit, tot pujant arribem a un camí que ens baixa a una pista que ens porta a Brugueroles, abans d’arribar-hi trenquem a la dreta per una pista que ens porta de pla o baixant a Santpedor.

El recorregut

El perfil

La traça del GPS de la ruta "Barreja de senders de les Hivernals del Bages 2002 i 2013"

Català pel vostre GPS

El Xus de Bttmania m'ha enviat aquest correu que pot ser del vostre interès.


Hola colla,

Potser ja el teniu instal·lat però sinó mireu-vos aquest post:

http://www.bttmania.org/forum/viewtopic.php?f=4&t=3109

S'indica on cal copiar el fitxer per a que us aparegui l'opció de seleccionar el català.

No costa res i de ben segur encara us entendreu millor amb el vostre GPS

A peu per Sant Benet de Bages-Tres Salts-Tines de les Solanes-Tines del Camí de les Generes-Pont de les Generes

Deixem el cotxe a l’aparcament que hi ha a Sant Benet del Bages i comencem a caminar cap al monestir voltejant-lo per darrere, seguim una pista que deixem de seguida al mig d’un revolt on seguim recte per un sender que va entre camps i que tornarà al camí que hem deixat gairebé al davant del pont de les Generes, el camí va marxant de pla a la vora del Llobregat que ens queda a l’esquerra i a la dreta ens queden per sobre les parets de la Tolega, passem pel costat de l’aiguabarreig del Llobregat i el Riu d’Or i arribem a la Caseta i la Resclosa del Canal de la Mina.

Encara de pla anem ara pel costat del Canal de la Mina, primer el tenim a l’esquerra després a la dreta fins arribar a la mina per on marxa per salvar la muntanya que té al davant, per portar l’aigua a la Central Hidroelèctrica de les Mercetes, una mica més enllà deixem la pista que seguíem per trencar a l’esquerra, travessem el riu pel primer dels salts dels Tres salts i marxem encara planejant per la pista que s’allunya lleugerament del riu, la deixarem quan portem una mica més de mig quilòmetre per baixar al riu i veure l’últim dels salts, el Pas dels Matxos, que antigament s’aprofitava per creuar el Llobregat.

Retornem a la pista però tant sols per creuar-la ja que ens enfilem una mica per un corriol que per dins el bosc ens porta a la Tina del Llobregat, una tina restaurada molt maca. Pel mateix corriol baixem a trobar la pista que ara va a buscar la riera de Sant Esteve, molt a prop d’on ajunta amb el Llobregat, i anem pujant molt suaument al seu costat, aigua amunt, fins que a l’altre banda veiem el conjunt de Tines de les Solanes, travessem la riera a gual sense mullar-nos els peus per visitar aquest conjunt de tines de planta quadrada, que també han estat restaurades.

Marxem de les tines creuant altre cop la riera i veiem que el camí s’enfila de valent, superats els primers tirapits arribem a les Tines del Camí de les Generes,on agafem una mica d’aire planejant una mica per tornar a encarar un altre tirapits que ens deixa al punt més alt del recorregut, comencem a baixar tot seguit arribant a una cruïlla on canviem de vessant, fins ara anàvem pel cantó de la riera de Sant Esteve i ara anirem pel cantó del Llobregat, la pista baixa ràpidament fins al Pont de les Generes on travessem el riu i tombant a la dreta seguim la pista que ens porta a sant Benet de Bages.

El recorregut

El perfil

La traça del GPS de la ruta " A peu per Sant Benet de Bages-Tres Salts-Tines de les Solanes-Tines del Camí de les Generes-Pont de les Generes"

Pedalada de Gironella 2013

 Aquesta ruta segueix l’itinerari de la 9ª Pedalada de Gironella 2013 organitzada pel Centre Alpí de Gironella, feta un mes més tard, el recorregut combina pistes amb corriols que llevat d’algun punt concret no tenen massa dificultat, el que el caracteritza es la quantitat de codines que trobarem durant la ruta.

Sortirem de Gironella travessant el Llobregat pel pont de les Eres i comencem a pujar fins a sortir del poble, anirem pujant per una pista al serrat de la Perutxa per planejar i baixar lleugerament fins a vorejar u pantanet i travessar un torrent llavors ens enfilem lleugerament  i agafem un curt sender de pujada que fa una mica de drecera, tornem a la pista passant per sota el mas de Bellver on agafem un corriol amb una curta baixada que passa per un tren de rentat de vaques al tornar a travessar el mateix torrent d’abans pugem i travessem una pista.

El sender segueix pujant suaument eixamplant-se de tant en tant al travessar codines que a voltes son ondulades i a voltes amb molts sotracs, arribem a una pista amb quitrà que baixa a prop d’un quilòmetre fins que trobem un sender a ma dreta, seguim baixant suaument passant més codines i arribem a la riera del Pontarró, just quan travessem la C-154 per sota, amb la mateixa tònica alternant sender amb trams llargs d’amples codines, amb algun graó pel mig arribem a una pista amb quitrà que seguim un tram curt.

Tombem a l’esquerra agafant un sender que va alternant terra amb codines i ens retorna a la pista asfaltada , la travessem i ens posem per un corriol que baixa  entre roures baixos que va a parar a un camí de roderes, el camí va pujant paral·lel a la riera del Pontarró fins que trobem un sender que més amunt s’eixampla i que al passar on neix la riera (no es que hi hagi un brollador) agafem un caminet que puja amb més pendent i que arriba a un sender que planejant o baixant per la costa de la Granja, sovint entre  pedres grosses ens mena a un camí ample.

El camí ens puja, després de salvar un tirapits, a Ocata, passem pel costat de les runes i tombem a l’esquerra per un camí que va baixant per la serra de Ramons, passem un tram curt de pista enquitranada i trenquem a la dreta per un camí que ens porta al Campament, a tocar Olvan, agafem un curt tram de carretera i marxem cap a l’esquerra pujant a trobar un sender que ens porta a passar per sota de la C-154 nova, a l’altre banda agafarem un tram curt de la carretera vella.

Deixem la carretera vella pujant per un camí de roderes que aviat s’estreny i segueix pujant amb trams molt enfonsats pel pas de les motos, anirem pujant per la baga de la Font del Pi i seguirem per la baga de Voladeres on farem pujades i baixades amb senders molt marcats amb terra o bé difuminats al passar per codines, arribem al coll de la Perutxa de on anirem baixant, alternant camins, senders i formigó fins arribar a la riera de la Riba, que travessarem a gual, ara el recorregut serà gairebé tot per sender al costat de la riera fins arribar a Gironella.

El recorregut

El perfil

La traça del GPS de la ruta "Pedalada de Gironella 2013"

Les tines de la Vall del Flaquer

Aquesta passejada ens porta a visitar les tines que hi a la vall del Flequer, hi ha diversos conjunts de tines amb les seves barraques molt ben conservades, nosaltres allarguem la ruta per anar a visitar també les tines del Ricardo i arribant-nos fins can Flequer fent el retorn pel camí principal de la vall del Flequer que ens porta a l’aparcament que hi ha al quilòmetre 4,2 de la BV-1124 que és la carretera que va del Pont de Vilomara a Rocafort, on em deixat el cotxe.

Marxem doncs de l‘aparcament per la pista de la vall del Flequer que va pujant suaument, trobant de tant en tant indicadors amb ratlles verdes i blanques que ens diuen que seguim el sender local SL-C 52, un d’aquests ens indiquen que em de deixar la pista principal per tombar a la dreta per un camí que baixa a les tines del Bleda que trobem de seguida, son un parell de tines amb les seves barraques a la sota protegint la boixa, una pedra amb un forat al mig per on sortia el vi i que sovint  es feia servir de tap fusta de boix (d’on l’hi ve el nom). A la part de dalt en una mica d’era que hi ha, trobem tallat a la pedra la base que feia de suport d’una premsa.

Tornem al camí que segueix descendint, una mica més avall  a la dreta trobem una barraca de vinya de planta quadrada, encara baixarem un tros fins a creuar el torrent del Flequer, el camí ara comença a pujar amb poc pendent, trobem de seguida un trencant a l’esquerra que ens porta a les tines del Tosques, aquest conjunt es molt bonic, format per quatre tines adossades amb les seves barraques encarades cap al torrent.

Retornem al camí que havíem deixat abans, seguim pujant i el camí es va estrenyent, quan es va aplanant trobem al mig del sender un dipòsit de vinya, enfonsat al terra, que es feia servir per preparar fungicides com el brou bordelès, després de planejar una mica el sender comença a baixar passant unes escales de pedra i de seguida arribem a les tines de l’Escudelleta, que ja les havíem vist de lluny des del sender. Estan dividides en tres grups, el primer una tina aïllada després un grup de sis i al final un grup de quatre, estan a tocar al torrent i aprofitem per baixar fins un parell de gorgs que hi ha.

Desfem el camí i seguim el sender  que baixa a creuer el torrent i s’enfila a trobar la pista principal que seguíem al inici del recorregut, si anéssim a l’esquerra tornaríem a l’aparcament però nosaltres anem cap a la dreta i a mig quilòmetre de pujada molt suau, just quan el camí torna a travessar el torrent trobem les tines del Ricardo un conjunt de sis tines, retornem a la pista però abans de travessar el torrent veiem un camí que marxa amunt a ma esquerra i el seguim, es el camí que ens porta a can Flequer.

Pel camí, que va pujant amb una mica més de pendent que fins ara, anirem trobant les anomenades tines del camí del Flequer, primer a l’esquerra trobem un conjunt de dues tines amb una barraca no gaire ben conservades, seguim amunt i trobem tot seguit una tina solitària a l’esquerra amb mot bon estat de conservació, una mica més amunt a la dreta trobem l’ultima gairebé en ruïnes.

Seguim pujant fins arribar al mas del Flequer, hi arribem entrant per l’era entre el mas abandonat i unes estàncies a la dreta, més enllà de la casa trobem tres tines. La tornada la farem pel camí de pujada que ens retornarà a la pista principal que ja no deixarem fins arribar a l’aparcament.

El recorregut

El perfil

La traça del GPS de la ruta "Les tines de la Vall del Flaquer"